Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gota en les venes de la presa, se n'aparten amb menyspreu i amb fúria,	trepitjant	-la amb ultratge, i en busquen amb riotes de seguida una altra, perquè la
per antigues serenors. Agamèmnon "Aquesta tarda vaig entrar al palau	trepitjant	porpra, amb un íntim esglai vaig caminar damunt teixits sumptuosos, i vet
consciència no em remordeix de res. Si de cas, em reca tan sols d'haver	trepitjat	avui catifes brodades amb massa riquesa, un privilegi que pertany només
bou àtic, d'or puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata—, col·locat	trepitjant	la llengua, per a un repòs tranquil en el fosc regne, un cop satisfet amb
dir-te el meu amor? Ni que m'agenollés als teus peus i besés la terra que	trepitges	; ni que recollís totes les paraules que han repetit tots els enamorats a
la plaça. Insultà, renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la	trepitjà	(això, no sé si creure-ho). Després tragué tothom de l'habitació, car no
un bri d'herba, en una mica de pols del camí, perquè tots, en passar, et	trepitgessin	." Però Déu ho ha volgut així: Déu ha volgut que tornés, que veiés de
només ens en demanem —i ens en concedim— els uns als altres quan	trepitgem	el peu del nostre veí, quan donem una empenta importuna i mal educada a
sap veure ningú, i aleshores es desplaça cap a darrera la primera tomba,	trepitjant	la catifa de fulles que sembla vibrar reprovativament. —Per la grava!
i cames, les mans se li enfonsen en greixos que cedeixen sobtadament,	trepitja	membres fràgils que peten sota els seus peus amb una remor seca i
de la paret de veïns que a poc a poc l'ha empresonat. Enfonsa costelles,	trepitja	peus, fa rodolar el copalta d'un senyor que el mira enfurit, endinsa
un fragment que s'estavella contra les lloses, on els peus dels homes el	trepitgen	i l'escampen. L'oficial i els soldats que els han menat a la caserna
les mans i rodola prop d'uns papers, els frega, i ell s'hi precipita, el	trepitja	rabiosament abans no cali foc. —Jo que venia per ajudar... —somica la
es passeja pel palmell d'un infant—. On és, el cigar? —L'he hagut de	trepitjar	, anava a calar foc. —En tinc molts —la tranquil·litza l'encarregat—. Us
, tres, gent d'uniforme. —Amb el peu —diu l'home al xicot. Tots dos	trepitgen	repetidament el terra, l'home amb una mena de dansa saltironant que li
se'm presenten en el vespre càlid i ventejat d'avui per disposar-me a	trepitjar	la terra de les Antilles, amb la retina més fàcilment impressionable que
més petits i més picants que el nostre "Ramel", de moment puc dir que	trepitjo	terra ferma i que dormo en un llit immòbil, i ara l'espectacle ha
al mar, s'hi estan des de la piragua o bé amb aigua fins a la cintura,	trepitjant	el coral perillosíssim del lagon. I també és cert que no trobareu
que la feu amb els peus nus. Els corals són traïdors, i esteu exposats a	trepitjar	un fragment màgic de catifa submarina, el qual us proporcionarà un tall a
nafres trigaran setmanes i mesos a cloure's, i, si teniu la pega de	trepitjar	un coral verinós per excés d'àcids o per misteriosos estats biològics del
ganivets, els hams i les trampes del coral us esperen per al moment que	trepitjareu	més refiats. El lagon us fa immergir amb la por al cos; l'aigua,
I penseu que a Barcelona les hem de fer venir de Canàries, i aquí les	trepitgem	materialment pels camins. També fem bastant ús de l'aigua de coco.
sembla de seda i per a estrenar. És per això que quan deixeu la goleta i	trepitgeu	el port la primera glopada d'ambient que us entra a la boca us fa
Les cames de Poroi i els peus que les acompanyen sembla que en lloc de	trepitjar	raïms puguin trepitjar síndries. I tot va així; tot, en aquest homenàs de
els peus que les acompanyen sembla que en lloc de trepitjar raïms puguin	trepitjar	síndries. I tot va així; tot, en aquest homenàs de color de panses i
de la vida als nostres interessos immediats; és apamar la terra abans de	trepitjar	-la; és abstenir-se d'aprofitar les ocasions favorables per la temença
dels balls i de les coves de penombra gelatinosa, i tots	trepitgem	besos que la tarda ha endurit, i ara es parteixen en
de dir-nos amb molta paciència, com sempre, que	trepitgem	aquests castells de sorra d'oblit, i ens afanyem. Tampoc
que sóc una escorrialla o bé un fregall per rentar les rajoles que	trepitges	. Et deus pensar que visc penjat als núvols i que no et veig...
a un carreró i m'ha calgut vetllar que no li	trepitgés	tripa de cames. Prou de color Villon. Espanya
li han burxat el ventre clar, quan neda dins el fosc.	Trepitja	fort quan és molla de gin. I aquest sobtat esparveret que riu
matinal: dues cuixes, un entrecuix, dos peuets que	trepitgen	prats. Teseu Un sol fil et daura la fosca memòria,
on t'has figurat. Tornes, tornes tu? No	trepitges	fort, i et fas sofrir els ulls a seguir la trama
posar en perill la teva honra. És més que intentar assassinar-me, més que	trepitjar	les meves entranyes... Ernestina. Júlia pot sentir-te!
més bé. I quan ballava m'aguantava la faldilla perquè tenia por que me la	trepitgessin	i amb en Mateu vam ballar un vals i en Mateu ballava bé i em duia com una
malbé i el seu gendre no en volia. Vam anar cap a dins i, en el punt que	trepitjàvem	el pati de portland, el timbre del jardí! Per l'anunci. Vaig anar a obrir
i al mig d'un camp; i espantada pels ulls de la senyora vaig sortir mig	trepitjant	gent agenollada i a fora queia la pluja fina com quan havia entrat. I tot
El seu fill és carter dins París, la gran vila; no	trepitja	els llaurats on sangueja l'argila que es pasta com el
un ull imperceptible d'aigua sense fondària. Sembla que el peu	trepitja	catedrals engolides sota el tou d'una volta
d'un llit de peles de taronja. Les dames anaven un si és esverades,	trepitjant	escombraries i líquids infectes, però plenes d'interès i amb la il·lusió
i duis-les an el cup. Chor de fades Allà amb els peus descalços	trepitjau	els raïms i preparau les bótes per quan fermenti el vi. Acabi ja la
: —Oncle, ja és a casa!: ja no em queda més remei que deixar-me	trepitjar	o anar-me'n. —I un sanglot mal reprimit li trenca la veu. Angelina, la
estan abocats. Beatriu, la neboda pobra, va i ve com una persona manada. —	Trepitjar	-te! —clama l'oncle Llibori. —Primer ella se'n tornarà allà d'on ha vingut
al silenci dels camps, de les senderes quietes, lluny de les passes que	trepitgen	amb discreció les llambordes: passes encaminades a les tertúlies del
vermelles, enlluentides amb sanguina, fan esgarrifar Laura com si	trepitgés	mullena. Un esparver dissecat sembla que vulgui volar, allí al damunt de
els porus entresuats. Amb la sabata ferrada ha arreconat la catifa i la	trepitja	sense adonar-se'n; el front, magnífic, llis de cap senyal de pensament;
pentinà el cabell enrera com qualsevol dona de pagès; però s'abstingué de	trepitjar	la palla mal olent dels estables; no volgué intervenir cap vegada en els
les passes, enèrgiques les del Muntanyola, vacil·lants, com qui no gosa	trepitjar	, les de l'amic. Laura ofereix la mà a Pere; distretament com si l'hagués
per quedar bé, a punt de somriure, com si acomiadés una visita. —Vés...	Trepitja	les llosanes del carrer i es tomba de seguida. La porta ja és tancada.
el mocassí, objecte cultural, s'oposa a la "mala" herba que el caminant	trepitja	i aixafa; correspon també al guerrer, que esclafa els seus enemics. Ara,

Pàgina 1 (de 49)

50 següents