×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trescar |
Freqüència total: 605 |
CTILC1 |
Filoctetes, i que si remeis empírics o amb preferència antibiòtics, i | tresquem | , tresquem, fins a parar a Laocoont. Quan tocava el torn a aquest, era un | i que si remeis empírics o amb preferència antibiòtics, i tresquem, | tresquem | , fins a parar a Laocoont. Quan tocava el torn a aquest, era un altre cop | feroçment i àdhuc desesperada. "Tu no t'amoïnis ni et preocupis, que | tresquin | i enraonin", anava joguinejant Hals amb la seva predilecta presa. "Que | i els néts heretaven ja la vara de l'avi: a penes es podien sostenir, | trescaven | ja saltant marges i sèquies, fent voltar el bastó i llançant pedres amb | camp amb les seves amigues; potser dels dies de la Pasqua florida en què | trescaven | per les senderes de la serra i regnava per a totes bandes una pura | gairebé perduda entre la gent, dins el vell abric gris tan ample, | trescant | pels carrers de Ciutat, rondant les escoles de pàrvuls i les guarderies, | d'enamorat, el sol i l'aire de les muntanyes faran el miracle. | Trescarem | pels prats, reposarem en les ombres, beurem en les fonts. A l'hivernada | No siguis així, pobrissona! Quan vingui el bon temps, sortirem juntes a | trescar | pels afores; anirem lluny, ben enlaire, caminarem de pressa per a no | Si comprens que no puc ajudar-te, me n'aniré a dormir. Porto tantes hores | trescant | , que estic esllomada! [(Fa algunes passes per anar-se'n; després es | el terrible lladre Perot, que era aleshores mig bon xicot. Ell sí que | tresca | , ell sí que viu per les cruïlles, pel bosc ombriu, risc i follia tothora | ni sondejar sols amb mos braços ta esglaiadora pregonesa? ¿Com puc | trescar | amb mon alè feble la immensitat dels teus dominis ni amb sols la punta de | i quaranta nits. Endreça a n'Antoni Maura Te'n recordes, amic? | Tresca | qui tresca, sota l'ardenta llum canicular, arribàrem | nits. Endreça a n'Antoni Maura Te'n recordes, amic? Tresca qui | tresca | , sota l'ardenta llum canicular, arribàrem un jorn a | i el riu lliscava profund, al peu dels dos vessants, per un dels quals | trescàvem | nosaltres. I aleshores el sentíem roncar ferament, dintre la gorja | no habia complert catorse anys, pero com desde molt petita habia hagut de | trascar | , m' habia desarrollat y fet dona mes aviat que no pas moltas noyas de la | satisfet. Espera, encara, que et vull donar un consell profitós: havent | trescat | d'un cantó a l'altre, demana que et menin a una plaça abscondida i a la | Paradís, baixa en aquest món per predicar el retorn a l'Edèn primitiu. | Tresca | per munts i per valls. La gent amb qui enraona no es deixa convèncer. | Calia que es reposés, que no s'allunyés massa del veïnat. Ja no podíem | trescar | fins a la pica, com ho havíem projectat. Tot sovint, sentint-se ofegada, | fer renàixer aquell paradís de delícies... Enardit per aquesta reflexió i | trescant | de ferm per valls i comes, ara te n'entres en un bosc, ara camines al | en malenconía— ella àgil, graciosa i desbordant d'energía; a ella el | trescar | per la coma —a mi els estudis del claustre; jo vivint dins el meu propi | —i a dos quarts d'una de la nit se trobaren a punt d'entremaliadura i | trescant | per la vida per un obscur carreró avall en la direcció de les Escales de | al fons de tot, talment baix d'una timba, la gran ramada dels que han de | trescar | tot l'any de grat o per força i venen treball i llibertat per una mísera | la ciutat atrafegada, el panteix de la mar i l'estela dels vaixells que | tresquen | per les seves rutes, el passat que no es resigna a morir, i tot el que | del deure ben complert i la bona feina enllestida? Així com l'home que ha | trescat | bravament tota la setmana, en saltar del llit el matí del diumenge es | la patriarcal barba florida. Cap altre remei contra aquella gelor que fer | trescar | les petites cames, malgrat la son, no del tot bandejada, que les | el batall de la llengua no para de companejar en les boques i les plomes | tresquen | enfollides damunt les blanques fulles. Quina espantosa cridòria! Quina | estat més fàcil negligir-lo que imitar-lo, i que el petit nombre dels qui | tresquen | darrera seu no el poden assolir. El /Mercuri Galant\ està | una anècdota fortament divertida. Era en l'època en què en Pellini | trescava | per les rutes amb la seva caixa d'òptic a l'espatlla. En Pellini es | Les joves lleteres fresques de galtes, revingudes del turmell, que | tresquen | camí de la ciutat, es ruboritzen i baixen la mirada en trobar-se amb un | els ulls i deixant caure sobre el pit el séu cap massa afadigat de | trescar | pels cims de s'afollada fantasía... María Gloria amb els ulls negats pel | que la foscor amagava. Lo que era abans més alterós, semblava ara de bon | trescar | . La Teresa tornava a la brega, sufocades les seves paraules pel gran feix | I, sent així, s'havia enamorat! Un cop casat amb la Llucieta, no podria | trescar | mai més per les muntanyes, i la idea sola de fixar-se en un poble fent de | son tranquil, tota arreplegada com una pilota. Una lloca amb els pollets | trescava | per l'empostissat; i la Llucieta es cuidava, de tant en tant, d'un pollet | testa, llançant llambregades amoroses a llurs vedellets, que començaven a | trascar | per l'herbam; i la Pastorella, amb el seu collar de punxes, corria, bo i | a la muntanya? Què ens hi atreu? Què ens fa deixar la ciutat per anar a | trescar | les serres? I ¿què és el que ens manté el desig de recórrer i de conèixer | talment la que ens corprèn quan alta nit alçam els ulls al cel per on | tresquen | segons lleis immutables els estels, encesos i tremolosos d'un bategar de | l'avís degut. Vindrà a esverar tota la caça de deu milles i jo hauré de | trescar | per dos, si ell arriba. —Per quelcom la seva mare li deia Lungri | Baldassare degli Ubriachi, lapidari i tallista en ivori florentí, | trescà | amb son germà moltes terres per vendre les seves joies i marfils. Passant | dintre els set volts del seu tapaboques, acompanyà l'acció al consell, | tresca | que tresca, perneja que pernejaràs. Aleshores en Lluís, que estava mut i | set volts del seu tapaboques, acompanyà l'acció al consell, tresca que | tresca | , perneja que pernejaràs. Aleshores en Lluís, que estava mut i cloc-piu al | pes camí des collet, no em coneixeria. Jo figuraré sa vostra criatura. | Trescaré | , saltaré, guimbardejaré... Sa meua mida curta farà ressaltar ses vostres | balcó mentre al jardí hi havia tortuosos caminals, que demanaven qui els | tresqués | i, a la placeta del Seminari, alegres estudiants, que ensajaven els | que hauria caigut cop i recop rostos avall i garrotxes a través quan | trescava | fora camins i amb el cap a tres quarts de quinze? I si aquesta raó no era | mica d'ençà de la quimerada. El corriol no era gaire llarg, i el pagès va | trescar | -lo i assolí el pla en el temps de descabdellar aquests pensaments. Allí | que mai hàgiu vist. Com desitjava de sortir d'aquella sala ombrívola, i | trescar | entre aquells jaços de flors resplendents i aquelles fresques | pujol del temple de Ceres davant la porta guaitaves els caminals per on | trescaren | homes i dones que feien congregació vora tu, oh bon xiprer signe de | cel·luloide imitant coral i els collarets de pinyols. Serien incapaces de | trescar | per la ciutat embolcallades en una vaga coixinera de seda i amb una mena | evocat. La veu de mon amat! Oh! sí, ell ve! Com | tresca | pels serrats! com brinca a les collades! igual és a | L'aviram, el noi dels masovers, el quisso o algun cap de bestiar que | trescaven | per l'era, s'assiluetaven caricaturescament invertits, en mig d'una | dels nois, de la gent ardida i pintoresca. Sols de veure'ls acollats, | trescant | pels camins de la muntanya, de tornada a casa llur, l'emocionaven. En |
|