Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi posen a	tret	. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal
únic, ardentment femella— que era la reproducció exacta de tots els	trets	i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va abraçar la
al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos	trets	, davant els quals, en esdevenir en un moment desesperada perennitat de
El teu cap tallat és susceptible, ho endevino, d'esdevenir humà, amb els	trets	d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense vestigis d'alè
qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus	trets	ultrapassen sens dubte tota descripció del que hi hagi arreu de més
Potser les circumstàncies de la seva vida havien àdhuc exacerbat aquest	tret	del seu caràcter, del qual, més d'una vegada, havia fet víctima la seva
fanfarró o de presumit, en el qual, els qui el conegueren, descobrien els	trets	del seu pare, aquell soldat de les guerres civils, que un dia, per
segueix: Tino Costa havia nascut en una època turbulenta, entre soroll de	trets	, amenaces i planys i crits d'alarma. Durant molt temps se'l mantingué
la guerra s'havia allunyat d'allí: a penes si de temps en temps sonava un	tret	isolat per les hortes; es produïen breus escaramusses, alguna emboscada,
alguna emboscada, i de tant en tant era portat algun ferit a Santa Maria.	Tret	d'això, res no torbava la calma que regnava al poble i als camps. Els
al capçal, presidia l'escena. A fora, ja lluny, ja més a prop, sonaven	trets	isolats, i de tant en tant es sentien crits o passos d'homes que
un aire de distinció, tal vegada d'orgull, en què es reconeixien els	trets	de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de paraules, i
i penetrants grinyols de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de	tret	en tret, es deturaven a llepar-se les parts mutilades i regaven la terra
grinyols de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de tret en	tret	, es deturaven a llepar-se les parts mutilades i regaven la terra amb llur
gentada, entre la qual es veien moltes dones amb els fillets al braç. De	tret	en tret, entre la multitud asseguda i de peu, s'aixecaven els alts
entre la qual es veien moltes dones amb els fillets al braç. De tret en	tret	, entre la multitud asseguda i de peu, s'aixecaven els alts cremallers
sandàlies d'espart, calb i amb la seva gran barba blanca i arrissada. De	tret	en tret s'acotxava fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca seca
d'espart, calb i amb la seva gran barba blanca i arrissada. De tret en	tret	s'acotxava fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca seca deixada
a mesura que s'acostava al port, esdevenia més solitària. A penes si de	tret	en tret hi apareixia un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants
que s'acostava al port, esdevenia més solitària. A penes si de tret en	tret	hi apareixia un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs
estan com sempre: silenciosos, quiets, batuts per l'aire gelat. De	tret	en tret una dona s'havia tal vegada avançat al seu pas: "Anem?" Ell no
com sempre: silenciosos, quiets, batuts per l'aire gelat. De tret en	tret	una dona s'havia tal vegada avançat al seu pas: "Anem?" Ell no les
l'havia saludat sense conèixer-lo i que el va anar seguint un bon	tret	pensant qui podia ésser, tement que no es tractés d'algun malfactor, i
de l'altra, es dedica a fer préstecs amb rèdits ignominiosos. L'un	tret	i l'altre tendeixen a destacar en la figura de l'avar unes facetes
som així, i s'ha acabat. Hi ha hagut èpoques i zones en què aquells	trets	distintius, i d'altres, propis de la nostra família, van tenir
que contorba, a nacionalista. La particularitat notable, el	tret	a subratllar, és que els catalans apareguin acusats de
gens. I si de cas s'hi mescla una mica de perversió o d'irregularitat, el	tret	còmic augmenta: l'home, aleshores, no sols es capté com un animal, sinó
no paraven. Tut... tu-tut! Tut... tu-tut! De tant en tant sonaven	trets	. Es deia que cremaven l'església de la Bonanova. Aquella nit hi havia
A la tarda vam pujar al terrat. Es veien diversos incendis i sonaven	trets	de fusell i canonades. El dilluns es van veure més fogueres encara:
cada dia havíem d'apartar la taula, a l'hora de menjar, perquè sonaven	trets	a la vora. Jo feia posar els nens en un angle del menjador, on no hi
que els milicians cridaven als altres: "Si voleu que cantem, tireu un	tret	. Però enlaire. No ens mateu, eh?". Al cap de poc, efectivament, va
enlaire. No ens mateu, eh?". Al cap de poc, efectivament, va sonar un	tret	i els minyons es van posar a cantar. D'horrors, és clar, no en falten. En
dies a Barcelona, ens explicà que, en entrar a l'estació, va sentir molts	trets	a la Plaça de Catalunya: hi havia milicians que disparaven contra
la Telefònica, quan anava a prendre possessió del càrrec, va ser rebut a	trets	. Hi hagué barricades i incidents als barris extrems de Barcelona. A les
la ràdio fins a les quatre de la matinada, nerviós, frenètic. L'endemà,	trets	, canonades, incendis, gent armada en cotxes furients. Que lluny és tot i
que allí, de vegades, tenien trenta alarmes en un dia. Se senten molts	trets	dels antiaeris. La gent, nombrosa, s'arrecera al túnel; hi ha una llum
la guerra, i que Anglaterra s'ha girat d'esquena a la República. "Pocs	trets	sentireu" —va dir—. Qui sap! Jo penso que hi haurà lluita, i lluita
a la mare que els matarien en un tomb del camí. Al cap de poc sonaren dos	trets	. "Ja n'han mort un!" digué un dels guàrdies a la mare enfollida;
n'han mort un!" digué un dels guàrdies a la mare enfollida; després, dos	trets	més. "Ara els altres!". Tots se n'anaren, després de recollir les
Granollers i Calders. A mitja tarda sentim molt soroll d'avions i molts	trets	d'antiaeri. La Roser petita plorava i la Sinda, esfereïda, invocava els
Crido la Josefina perquè obri la finestra i de seguida sentim diversos	trets	d'antiaeri cap a la banda de Vic. Al matí acabo de llegir la biografia de
han acampat vora l'estable dels masovers i al pati de casa. Han mort a	trets	una ovella que pasturava i, un cop escorxada, l'han penjada a la reixa
amb un fragment més d'espai vital. Tots dos tenen els llavis tancats, els	trets	de la cara endurits, els ulls empetitits i colèrics. El cardiòleg, més
morts. Cap al cim se senten els glapits d'uns gossos i després ressona el	tret	d'un caçador que deu perseguir els saborosos conills i les grosses
que riu sardònicament, amb un nas agut que rebenta la pell, amb uns	trets	apergaminats que redueixen les faccions abans plenes i animades... —Em
pels aires i les pluges, alguna cosa espetega al llindar del camp. És un	tret	. Espera, atent, parant l'orella, però la calma ho embolcalla tot de nou,
Algun dia en matareu un! —brama ell a l'orella de l'home, referint-se al	tret	. —No. Sempre ensopego un matalàs! —udola l'altre rient—. Però mireu, mireu
exclama en veure'l. —No sabia si us havien matat —diu ell—. Vaig sentir un	tret	. —No maten mai ningú —riu ella—. Em van dir que després de les deu solen
—I què en trauria? —pregunta ell. L'home es dóna un cop al front, els	trets	del rostre se li relaxen sota les galtes penjants. —Sí! —exclama—.
cap al filferro de pues, i que tot d'una explota en una granissada de	trets	. —N'han descobert un... —Avança la cara sobre el clot—. Caldrà arriscar-se

Pàgina 1 (de 211)

50 següents