×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb treure |
Freqüència total: 36045 |
CTILC1 |
les voltes i en les planes del sostre del meu amplíssim reialme. Quan, en | treure | el cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em | brut, indiferent i immòbil, es limitava a calcular quins guanys | trauria | del provecte i donava una subtil i exacta corda al temps. A la fi, a les | havia encara actuat, l'entrenàvem", responia el sacerdot. "I d'on l'heu | treta | ?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un remot racó del Caucas, que es diu | Mentre cremaven el cadàver de la nimfa infidel, Apol·lo va córrer a | treure | Asclepi del cos ja mig consumit de la mare. Avui no ens interessa la | constel·lada, a les regions celestials. D'allí estant, els homes en | treuen | algun profit. Almenys els és un bon pretext per desorientar-se, en | causa. Ha de pesar unes quantes arroves, si no un quintar. Si se'l | treia | , almenys s'airejaria", observava la senyora Magdalena Blasi. "Gosaria | i tan bé, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a | treure | -la d'allí i consolar-te. El viatge no t'agradava, però l'afecte | contínua tempestat. I, nogensmenys, ara tampoc aquella llum no aconseguia | treure | 'l de la seva indiferència, no: a despit de saber que era la llum de la | i ajudava el seu pare en els treballs de la ferreria. Acabaven de | treure | un ferro de la fornal i, agafat amb les tenalles, l'havien deixat a fora, | sabien que baixava la jove mestressa, s'apressaven a portar cadires i a | treure | les coses del carro. Es movien àgils, animades, dispostes i obsequioses a | al treball, i a l'hora d'esmorzar també s'asseia amb els treballadors... | Treia | el porró... I no us dic jo com anava!... D'ençà d'aleshores que no he | arribat per a l'hereu de Candaina l'hora del sorteig militar. Tiago va | treure | blanc. És cert que a casa del vell Candaina hi havia or per a alliberar | que només sonaven bé al poble on sonaren la primera vegada: quan les | treien | d'allí perdien llur harmonia." "Vaig participar, doncs, a ma filla la | Anava amb un pobre vell que l'havia arreplegada. Qui sap d'on l'havia | treta | ! —I sa mare!... Jo no puc treure-me-la del cap. Pobra Maria Àgueda | havia arreplegada. Qui sap d'on l'havia treta! —I sa mare!... Jo no puc | treure | -me-la del cap. Pobra Maria Àgueda! Per què no es mira en aquest espill, la | l'acte acomplert molts anys abans en una altra hora dolorosa, hauria | tret | sa filla per sempre de la casa paterna, o l'hauria escanyada entre les | sabia que era inútil cridar o insistir en aquella porta. El vigilant va | treure | 's el seu pesant i vell tabard, l'hi abrigà, i entre el brogit del vent, a | a la vella criada i plorà en els seus braços llargament. Després va | treure | del vell cofre un objecte del seu amat que guardava amb altres records, | i d'inalterable humor, era un lector assidu de la Bíblia, de la qual | treia | la meitat de les seves sentències; l'altra meitat, la treia dels sermons | de la qual treia la meitat de les seves sentències; l'altra meitat, la | treia | dels sermons escoltats a l'església; en el fons, doncs, també de la | d'olor, perquè, a més a més, era presumit. Només una cosa era capaç de | treure | 'l del seu tenor de vida: un esdeveniment important, quelcom que | per l'ànima. —Sí, sí, sí! Si visqués com tu, digues: com podries | treure | 'm el que em treus ara? De què viuries? —Déu no desempara mai els qui fien | Sí, sí, sí! Si visqués com tu, digues: com podries treure'm el que em | treus | ara? De què viuries? —Déu no desempara mai els qui fien en Ell. Els | dels infants i dels homes; no creieu que és d'ací —repeteixo— d'on varen | treure | la idea dels monstres, dels ogres feroços amb què poblaren llurs selves? | per la futura felicitat de tots, i que, acabat, Manuel del Santo va | treure | una caixeta i n'extragué, per mostrar-lo a Candaina, el testament que | sigui com sigui, notà que alguna cosa el pessigollejava allí dintre: en | tragué | la bosseta. Féu venir la criada i l'obligà a declarar-li què significava | , la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho). Després | tragué | tothom de l'habitació, car no volia veure ningú. Saps què va fer? Quan | seva es produí amb aquest motiu una forta disputa: son pare li pegà i el | tragué | de casa. Tino Costa el tingué a la seva a menjar i a dormir, i allí, | casa tot traspostat —era encara molt petit. Va córrer cap a ella sense ni | treure | 's la cartera, que li penjava al costat, i, gairebé sense alè: "Mare | la raó a mossèn Anselm. "De totes maneres —afegí encara— si podíem | treure | -la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però mossèn Anselm mogué la | El plor de l'infant l'anà perseguint una llarga estona. Tino Costa es | tragué | la pellissa, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i | ciri encès—: fes-me llum. Ell prengué el ciri a la mà. La dona va | treure | 's la clau i la introduí al pany. La llum tremolava en les mans d'ell. Fou | abstreta, contemplant-la. Tino Costa tornà a mirar la dona. Ella s'havia | tret | el vestit; portava una camisa molt curta, bruta, i ensenyava les cames | muscle amb un soroll com si s'esquincés un pergamí. S'assegué i començà a | treure | 's les mitges. Tino Costa tornà a posar els ulls en el retrat. —Doncs sí; | Costa aterrida. Agafà el vestit i féu el gest de cobrir-se. Tino Costa | tragué | un cigarret, l'encengué i s'acomodà en una cadira a la vora del llit. Es | primera vegada, s'adona de com ha canviat. El soroll dels passos d'ella | treu | el padrí de les seves reflexions; es gira lentament i li parla: —Mila, | nit! A mi m'esglaià i tot. Després s'encauà a la ribera i no podíem | treure | -l'en. Ara està més animat. El Sagristà els ha convençut que tal volta | se m'ha clavat a casa, a les faldilles de la mestressa, i que ni Déu l'en | treurà | . Una desgràcia. Això és el que he tret d'aquest assumpte. Però, | la mestressa, i que ni Déu l'en treurà. Una desgràcia. Això és el que he | tret | d'aquest assumpte. Però, paciència. Què vols que faci? Si la cosa girés | terra nostra! Sóc de Santa Maria, jo; veus, Sileta? M'agrada: quan em | treuen | d'ací sembla que em falti l'aire. —És veritat; a mi també m'agrada. Ell | sentí sempre la nostàlgia. Li deien avi, s'enfilaven als seus genolls, li | treien | la pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs | és pas per atzar ni per retòrica que els temorosos de la "tècnica" es | treuen | de la mànega una tan angoixant apel·lació a la moral. La moral que ells | al casino amb els amics, o per prendre el sol. —D'aquella experiència he | tret | la conclusió que flâner és una creació específica del | Jo he preferit anotar-lo en primer lloc, destacar-lo, solament per | treure | -li d'antuvi, a la qüestió, tot l'èmfasi previsible en el cas. La raó és | guerra, acaben de ser alliberats: els funcionaris gaullistes han decidit | treure | 'ls de la presó i enviar-los al seu país d'origen —Alemanya, no cal dir- | en aquest punt: l'home esdevé grotesc per a l'home. La pornografia en | treu | bon profit. La grosseria de la nomenclatura sexual —argot, eufemismes—, | de preferir per als seus llibres els aspectes sòrdids del món, els qui | treuen | el sexe de l'infern de sordidesa on, des de sempre, havia estat relegat. | designi que va més enllà de l'enervant estremiment epidèrmic que en pugui | treure | un lector suspicaç. És un designi de sinceritat. El sexe és una part de | no aprovades per la llei ni per les esglésies. És el sexe estricte que en | treu | profit. És el sexe que així confirma la seva serietat. Potser, si | de les Coplas les precisa. Però, en general, quan algú | treu | a col·lació els versets al·ludits, s'oblida i prescindeix del matís, i |
|