DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
treure V 32520 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb treure Freqüència total:  32520 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les voltes i en les planes del sostre del meu amplíssim reialme. Quan, en treure el cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em
brut, indiferent i immòbil, es limitava a calcular quins guanys trauria del provecte i donava una subtil i exacta corda al temps. A la fi, a les
havia encara actuat, l'entrenàvem", responia el sacerdot. "I d'on l'heu treta?", preguntava el pelegrí. "Oh, d'un remot racó del Caucas, que es diu
Mentre cremaven el cadàver de la nimfa infidel, Apol·lo va córrer a treure Asclepi del cos ja mig consumit de la mare. Avui no ens interessa la
constel·lada, a les regions celestials. D'allí estant, els homes en treuen algun profit. Almenys els és un bon pretext per desorientar-se, en
causa. Ha de pesar unes quantes arroves, si no un quintar. Si se'l treia, almenys s'airejaria", observava la senyora Magdalena Blasi. "Gosaria
i tan bé, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no t'agradava, però l'afecte
contínua tempestat. I, nogensmenys, ara tampoc aquella llum no aconseguia treure'l de la seva indiferència, no: a despit de saber que era la llum de la
i ajudava el seu pare en els treballs de la ferreria. Acabaven de treure un ferro de la fornal i, agafat amb les tenalles, l'havien deixat a fora,
sabien que baixava la jove mestressa, s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del carro. Es movien àgils, animades, dispostes i obsequioses a
al treball, i a l'hora d'esmorzar també s'asseia amb els treballadors... Treia el porró... I no us dic jo com anava!... D'ençà d'aleshores que no he
arribat per a l'hereu de Candaina l'hora del sorteig militar. Tiago va treure blanc. És cert que a casa del vell Candaina hi havia or per a alliberar
que només sonaven bé al poble on sonaren la primera vegada: quan les treien d'allí perdien llur harmonia." "Vaig participar, doncs, a ma filla la
Anava amb un pobre vell que l'havia arreplegada. Qui sap d'on l'havia treta! —I sa mare!... Jo no puc treure-me-la del cap. Pobra Maria Àgueda
havia arreplegada. Qui sap d'on l'havia treta! —I sa mare!... Jo no puc treure-me-la del cap. Pobra Maria Àgueda! Per què no es mira en aquest espill, la
l'acte acomplert molts anys abans en una altra hora dolorosa, hauria tret sa filla per sempre de la casa paterna, o l'hauria escanyada entre les
sabia que era inútil cridar o insistir en aquella porta. El vigilant va treure's el seu pesant i vell tabard, l'hi abrigà, i entre el brogit del vent, a
a la vella criada i plorà en els seus braços llargament. Després va treure del vell cofre un objecte del seu amat que guardava amb altres records,
i d'inalterable humor, era un lector assidu de la Bíblia, de la qual treia la meitat de les seves sentències; l'altra meitat, la treia dels sermons
de la qual treia la meitat de les seves sentències; l'altra meitat, la treia dels sermons escoltats a l'església; en el fons, doncs, també de la
d'olor, perquè, a més a més, era presumit. Només una cosa era capaç de treure'l del seu tenor de vida: un esdeveniment important, quelcom que
per l'ànima. —Sí, sí, sí! Si visqués com tu, digues: com podries treure'm el que em treus ara? De què viuries? —Déu no desempara mai els qui fien
Sí, sí, sí! Si visqués com tu, digues: com podries treure'm el que em treus ara? De què viuries? —Déu no desempara mai els qui fien en Ell. Els
dels infants i dels homes; no creieu que és d'ací —repeteixo— d'on varen treure la idea dels monstres, dels ogres feroços amb què poblaren llurs selves?
per la futura felicitat de tots, i que, acabat, Manuel del Santo va treure una caixeta i n'extragué, per mostrar-lo a Candaina, el testament que
sigui com sigui, notà que alguna cosa el pessigollejava allí dintre: en tragué la bosseta. Féu venir la criada i l'obligà a declarar-li què significava
, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho). Després tragué tothom de l'habitació, car no volia veure ningú. Saps què va fer? Quan
seva es produí amb aquest motiu una forta disputa: son pare li pegà i el tragué de casa. Tino Costa el tingué a la seva a menjar i a dormir, i allí,
casa tot traspostat —era encara molt petit. Va córrer cap a ella sense ni treure's la cartera, que li penjava al costat, i, gairebé sense alè: "Mare
la raó a mossèn Anselm. "De totes maneres —afegí encara— si podíem treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però mossèn Anselm mogué la
El plor de l'infant l'anà perseguint una llarga estona. Tino Costa es tragué la pellissa, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i
ciri encès—: fes-me llum. Ell prengué el ciri a la mà. La dona va treure's la clau i la introduí al pany. La llum tremolava en les mans d'ell. Fou
abstreta, contemplant-la. Tino Costa tornà a mirar la dona. Ella s'havia tret el vestit; portava una camisa molt curta, bruta, i ensenyava les cames
muscle amb un soroll com si s'esquincés un pergamí. S'assegué i començà a treure's les mitges. Tino Costa tornà a posar els ulls en el retrat. —Doncs sí;
Costa aterrida. Agafà el vestit i féu el gest de cobrir-se. Tino Costa tragué un cigarret, l'encengué i s'acomodà en una cadira a la vora del llit. Es
primera vegada, s'adona de com ha canviat. El soroll dels passos d'ella treu el padrí de les seves reflexions; es gira lentament i li parla: —Mila,
nit! A mi m'esglaià i tot. Després s'encauà a la ribera i no podíem treure-l'en. Ara està més animat. El Sagristà els ha convençut que tal volta
se m'ha clavat a casa, a les faldilles de la mestressa, i que ni Déu l'en treurà. Una desgràcia. Això és el que he tret d'aquest assumpte. Però,
la mestressa, i que ni Déu l'en treurà. Una desgràcia. Això és el que he tret d'aquest assumpte. Però, paciència. Què vols que faci? Si la cosa girés
terra nostra! Sóc de Santa Maria, jo; veus, Sileta? M'agrada: quan em treuen d'ací sembla que em falti l'aire. —És veritat; a mi també m'agrada. Ell
sentí sempre la nostàlgia. Li deien avi, s'enfilaven als seus genolls, li treien la pipa de la boca, el besaven. A vegades, llurs somriures, llurs
és pas per atzar ni per retòrica que els temorosos de la "tècnica" es treuen de la mànega una tan angoixant apel·lació a la moral. La moral que ells
al casino amb els amics, o per prendre el sol. —D'aquella experiència he tret la conclusió que /flâner\ és una creació específica del folklore
Jo he preferit anotar-lo en primer lloc, destacar-lo, solament per treure-li d'antuvi, a la qüestió, tot l'èmfasi previsible en el cas. La raó és
guerra, acaben de ser alliberats: els funcionaris gaullistes han decidit treure'ls de la presó i enviar-los al seu país d'origen —Alemanya, no cal dir-
en aquest punt: l'home esdevé grotesc per a l'home. La pornografia en treu bon profit. La grosseria de la nomenclatura sexual —argot, eufemismes—,
de preferir per als seus llibres els aspectes sòrdids del món, els qui treuen el sexe de l'infern de sordidesa on, des de sempre, havia estat relegat.
designi que va més enllà de l'enervant estremiment epidèrmic que en pugui treure un lector suspicaç. És un designi de sinceritat. El sexe és una part de
no aprovades per la llei ni per les esglésies. És el sexe estricte que en treu profit. És el sexe que així confirma la seva serietat. Potser, si
context de les /Coplas\ les precisa. Però, en general, quan algú treu a col·lació els versets al·ludits, s'oblida i prescindeix del matís, i

  Pàgina 1 (de 651) 50 següents »