×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb treva |
Freqüència total: 993 |
CTILC1 |
a l'agitació i a la immundícia de les serps que s'arremolinen sense | treva | damunt el crani, com tampoc als ullals com de senglar i a les mans o | recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava flames sense | treva | . Venia de llinatge conegut, de Tifó i d'Equidna. El pare, un tità | sol!" Des del fons de la seva desolació el pensament li tornava sense | treva | a la graciosa i delicada figura, posada a la vora de la porta, | ànima lluminosa, ell, malalt d'impossibles nostàlgies, perseguit sense | treva | per una atroç inquietud, fastiguejat de la vida i d'ell mateix, amb una | més insistentment la turmentava. Quan el fill era fora el regirava sense | treva | en la seva ment, li feia amarga l'existència. Maria Àgueda llavors es | tombar la paret, mossegar... Embogia... Però buscava, buscava sense | treva | com podia arribar fins a ella, com podia sentir-la vora seu en aquesta | enrera somniava un estrany canó, tot de cristall, que disparava sense | treva | . I una altra nit em trobava en una estranya cabina de vidre: els obusos | va fer una nova apel·lació a la concòrdia, invitant els lluitadors a una | treva | de dues hores per desfilar davant els cadàvers dels hospitals. A quarts | en Jaume i en Benet. Diuen que aquest matí hi ha hagut una curta | treva | , però a la tarda continuava el tiroteig. Van alguns tramvies. La | de la qual veurem a la plana 130: constitució de pau i | treva | , pactisme, delegació de poder—, la Santa Seu maniobra per anorrear | modalitats amb què fou admesa. Mitjançant una Constitució de pau i de | treva | , i a fi de remetre la terra en pau i ordre, els catalans acceptaren no | caldria potser dir): la meva estació, amb ben poques | treves | de decisió. Els meus instants són reversibles com els | Rosaura Fujo, fujo! Golferic No val! Rosaura | Treva | ! treva! Golferic Ah, ja us tinc! Rosaura Golferic, no | Fujo, fujo! Golferic No val! Rosaura Treva! | treva | ! Golferic Ah, ja us tinc! Rosaura Golferic, no és | força en l'expressió antiga. Una vida humana així edificada canvia sense | treva | ; i canvia, com abans deia, tant el seu futur com el seu passat. El futur | sense assolir-ho, en suprimir el passat, innova sense repòs i sense | treva | , però totes les seves innovacions moltes vegades meravelloses, esdevenen | tendència a la mesura i a l'harmonia, la conseqüència d'una lluita sense | treva | contra tota realitat desmesurada i extremada. El català estima poc, en | n'hi ha també especialment en aquesta oscil·lació perpètua que va sense | treva | de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, com si cerqués un centre ocult | ininterromput del seu viure crític, a la impossibilitat de lluitar sense | treva | contra la crisi, la fatalitat i la tragèdia. Per això el català ha pogut | damunt els nostres desolats jardins, on tota flor és una curta | treva | enmig de dos crepuscles, fosca endins. De les espines dels | cada matí, tant els revolucionaris com les forces públiques, donessin una | treva | d'una hora —o potser de dues— perquè la gent anés a comprar i que, durant | la vida privada de ningú, es comprèn que no em sobtés gaire la nova d'una | treva | matinal destinada a complir la missió transcendental i diària, base del | mitjans i els seus resultats gràcies a les estructures que fabrica sense | treva | i que són les seves hipòtesis i les seves teories. Però no ens hi | com a rellampecs, el grup frenètic. Trets i més trets. Sols hi ha | treva | per a carregar les armes, i entretant al lluny i a més a prop, i al | vos la daría á vos. Julia. [(Exaltada.)] Fereix sens | treva | . Timb· ¿Qué dius? Julia. Es un traydor. Roch· | nínxol. "La mort em cobra cara la factura!", li havia dit el vell en una | treva | , entre injecció i injecció de morfina, i com si sucumbir fos una prova de | Era imprescindible donar-se l'aire del burgès que aprofita com cal la | treva | del diumenge i que surt plàcidament a passejar-se. A la dreta, la fàbrica | li agradava observar aquells moviments que expressaven a un mateix temps | treva | i continuïtat, energia i repòs: eren moviments íntimament relligats a la | familiars i dels amics. Eren els nuvis d'uns moments d'excepció, d'una | treva | arrencada per la força a una tristesa que feia més de vint-i-set anys que | que en recordessis uns quants que fossin per a tu un descans, una | treva | , com un petit oasi... La veu de Mònica s'havia tornat prima, dèbil, diria | amb queixes per parlar-nos-hi, sense apiadaments, descans ni | treva | ni esperança de fi? Molt pitjor fóra. De guerra, | cru l'Infern, si hi ha cap cura o cap encantament per donar | treves | o eludir o alleujar tantes angoixes d'aquest lloc | mena els seus passos on té per versemblant que haurà una | treva | per al seny contorbat, i esplais benignes | se m'abraonen amb terrors ferotges, i mai no trobo ni repòs ni | treva | . Al meu davant s'està la Mort horrible, el meu fill i | amb caiguda més greu; a un cost altíssim fóra adquirida aquesta | treva | curta, talment comprada amb un suplici doble. Tot | per la fúria. Vingué la Nit, i va imposar, amb la fosca, una | treva | agradívola i silenci a l'odiós estrèpit de la guerra. | del brancam, pels puigs o boscos, si, anunciant-nos una | treva | falsa, no s'obrís l'orifici de llurs boques). | de Sarra, que duien reis i herois antics en hores de | treva | ); l'Iris n'amarà les fibres. L'elm estelat, amb la visera | sento, es dreça en mi, tota armada, la Grècia immortal, que combat sense | treva | a les marques, a les fronteres. En totes les fronteres: nacionals, | articulejava clarament: "Jo-sep-te-fas-vell". Ho repetia sense pausa ni | treva | , amb una estranya desimboltura, amb la indiferència de l'aire que passa, | dominar pel ritme igual. Així el colpejar s'allargava sense repòs ni | treva | . Els dos flagells eixordaven aquell racó de vall i parlaven pels dos | interpretació sociològica de la festa de moros i cristians. En efecte, la | treva | santa d'enguany signada per fabricants i treballadors, deixava | col·locar "de seguida" els nois. Hom pensa, per contra, a aprofitar la | treva | per a proporcionar-los una major "preparació". De fet, els és concedida | pagesos admitiren en tot moment el diàleg i acceptaren repetidament les | treves | proposades pel lloctinent reial. Només l'incompliment reiterat de totes | la despietada represàlia posa fi al moviment, a despit de les promeses de | treva | i amnistia fetes a Valladolid per Carles V als seus caps. O el rei promet | durant tot el segle XVII. Eren ja doncs més de dos segles sense | treva | conduïts per una violència d'alternativa crudesa. El malestar del poble | que provocaren moltes defuncions. A desgrat de tot, una petita | treva | de les epidèmies bubòniques permet que gairebé totes les localitats | del XVIII té, en el terreny dels fets, la calma feinera d'una | treva | . Però la subversió se li ha fet costum. Unes vegades ha arribat a la vora | els últims brins de les seves rels fins a les llunyanes "paus i | treves | ", el sentiment de l'honor, com l'esperit cavalleresc mateix, patia | aquest Wilson prenía en les meves coses. Els anys s'escolaren sense cap | treva | . Miserable! —a Roma, amb quina obsequiositat tant inoportuna, tant |
|