DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
trincar M 2 oc.
trincar V 77 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb trincar Freqüència total:  79 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

costat, se sentía, com més anava, major renou de cadiras, de culleretas trincant ab vidre, de veus d' homes, de criadas, de la Sra. Pepa que grunyía, reya,
i te la donaré. Porta també un porcell rostit, porta també vi, que trincarem". "Al vespre el meu avi torna a casa. Talla de la porta, tota corcada,
, aixecant el vas—. A la teva salut, Manolakas! A la teva salut, Zorbàs! Trinquem! Trincaren. Manolakas vessà a terra algunes gotes de vi. —Que la meva
el vas—. A la teva salut, Manolakas! A la teva salut, Zorbàs! Trinquem! Trincaren. Manolakas vessà a terra algunes gotes de vi. —Que la meva sang corri com
feren bullir tres gallines, i ara, contents, afamats, menjaven i bevien, trincant amb els vasos. —Que Déu l'hagi perdonada! I tot el que ha fet, aigua
—Porta beure, Zorbàs. Omple els vasos fins dalt, i deixem-los secs! Trincàrem, vam beure. Un excel·lent vi ranci cretenc, vermell fosc com sang de
. I una mica després, tornant a omplir el vas: —A la teva salut, patró! Trincàrem. Tots dos compreníem que tant de neguit no podia durar gaire estona. O
al costat d'ella amb brava alegría, i, abocant-se un crani de vi roig, el trincà a la salut d'una més íntima coneixença. Però, a aquesta presumció,
els quartos. En teniu?, doncs no en parlem més. Ningú mirava si la moneda trincava o no, tota era bona, ni ningú feia indagacions; també eren del meu lema i
i els va omplir, fins a vessar, d'aquell vinet que tant s'estimava. Vàrem trincar, i, després d'haver begut el primer glop, em va dir, amb veu tremolosa: —
i m'inclinava a dubtar de les idees, que m'apesaraven. —Aquests, que trinquen alegrement a la taverna —em deia el cor,— aquests, que mesuren grana,
de no beure mai més que aigua... i com va veure que a n'allí es trincava de debó... Les discusions que s'armaven en dit salonet, reservat a n'els
guspirejant i infinita embaumava l'aire com un encens. Al llevant taula trincaven les paraules dels comensals. Però En Jaume no els escoltava pas. Tenia la
Voleu donar raó als indignes artistes que ens pinten grassos i falaguers trincant al volt d'una taula de disbauxa o al peu d'una bóta de celler? Quaranta
i jo anem a veure'l i a oferir-vos-hi. Mentrestant, vosaltres continueu trincant i pellucant per no perdre el bon regent fins que tornarem a cercar-vos.
és dia de bodes; el vi ha varat a totes les taules... Vols dir que no has trincat massa? —No n'he begut ni una gota. Sóc aiguadera. —Anem, doncs. V
nostres. Ningú no es féu pregar. Els deu homes entraren a la pulperia per trincar, menjar un bocí i fer una becaina. Molts d'ells devien haver vingut poc
amb la seva rialla d'abans.— Preneu-ne un altre vas! —En companyia vostra. Trinquem —respongué el sergent.— El capdamunt del meu amb el capdavall del vostre,
l'hi va dar. —Què beureu, senyor Gargery? A les meves despeses. Per a trincar-hi. —Bé —féu Joe,— si us he de dir la veritat, no tinc
La qual cosa es coneix perquè al trucar-hi amb la punta dels dits trinquen bonic, o sia, que fan bon so; en cas contrari, sonen com a cosa buida
fan bon so; en cas contrari, sonen com a cosa buida o esquerdada. I si no trinquen bé —diuen a Quart— no fan l'aigua bona. Els càntirs escaldats fan l'aigua
popa de la galera a gronxar-nos fins que tinguem una topada per mar. Hom trinca i beu en honor de la bona petita gesta de mísser Otger, amb els alegrois
que els joglars entressin en dansa, el senyor s'aixecà i els invità a trincar en honor de la dona més feliç del món, que tenia una filla tan perfecta
tan perfecta en posat, gràcia i beutat. Tots, com es val, s'alçaren a trincar, i cadascú provava de fer el trinc més fort, llevat d'una pobra vagabunda
no se savia d' ahont podia eixir, regnava la joya, los beires de ma en ma trincavan y comensant la festa al matí, la foscor era ja avansada quan los mes
sol, ó tot lo més lleugerament cuyta al aire lliure. Per aquest motiu no trinca, sino que te un só apagat com d' obra esventada. La major part de les
després una descárrega que fa tremolar las pedras, y després res sino 'l trincar dels sabres y bayonetas cuan no topavan carn, lo terrabastall dels que
y vigorós paysatge. La vinya s' estén inmensa; los podalls lluhen, trincan los picarols dels matxos, aquí y allá ressonan cants de galvana, se sent
vi de Crau! un vi qui escampa son conort!... Au, doncs, padrí! trinquem a l'aire! —Ah! De mon temps era cantaire —digué
vent geliu, borrallons de neu, llamps i trons. Com a diversió, he anat a trincar amb l'amic Bernades de Sant Llorenç de Cerdà, que va morir el 12
meva. Sembla bon jan, per altra banda, i quan el tingui caçat el faré trincar al meu gust. Berta [(de cara al públic).] ¿Com ho sabré, si
Se 'n vá per l' altre cantò.)] [(Roch ha mirát y fins ara ha fèt trincar las unsas, y aixís que queda sol, díu:)] Roch. ¡Bah! ¡Y
Burke. [(Feliç, però una mica ressentit contra el vell).] Beguem! [(Trincant amb Chris).] Que tinguem força sort! [(Beu).] Chris. [(
dos esposas es molt lliure de pendrelas. Alguns paisans. [(Fent trincar los beyres.)] A la salut del nostre predicador. ¡Visca la poligamia!
A vos, Jonás, jo, frágil beyre, Ab vostre beyre, també frágil, trinco. Jonas. [(Trincant.)] Pare, á vostre salut. Luter.
beyre, Ab vostre beyre, també frágil, trinco. Jonas. [(Trincant.)] Pare, á vostre salut. Luter. Pláume, sisquera L'
les peces, al cel les peces, i a la terra el cel, que —Ara el rei trinca a la salut de Hàmlet!— Anem, doncs: comenceu. Vosaltres, jutges,
la festa infernal y suplint nostres plahers los del juglar y 'l trovayre, trinquem; los gerros enlayre y umpliu las copas, copers. [(Lo Comte s'assenta y
de mi.) [(Los copers escancian, los comensals y 'l Comte s'aixecan, trincant las copas, y quan anava á sentarse 'l Comte, entre 'l Roig etzarat.
de correspóndrer á la invitació del altre que li acostava lo got pera que trincás ab lo sèu, contestá ab fredor y senzillament: —No vull jo tan mal á
vóls que bega, bebem, sí, sí, bebem á la realisació de nostra esperansa, trinquem, rey jove, trinquem, jove Ciro, y ja que'l cor s'escalfa y s'enxampla,
sí, sí, bebem á la realisació de nostra esperansa, trinquem, rey jove, trinquem, jove Ciro, y ja que'l cor s'escalfa y s'enxampla, escalfemlo y
remullar la esperansa, y sòn tots pera mí la ambrosia dels Dèus. Y fent trincar los gots, units cordialment en íntima y familiar confiansa aquells dos
lo florí de la mateixa manera que si hagués anat á Lleyda, pera que trincás á la salut del Rey. Los forasters del hostal eran precisament los que
L' ase aixèca la cua y... 'n voléu de pessetas novas d' or y plata que trincant y rodolant se anavan apilotant. —Prou, prou —digué l' home. Y com tocavan
podía tocar soleta, y ben depressa, si no volía ¡cerezas! que se'l trinqués cap á la Prevenció, per portarlo després al Manicomi. /Clifado!
á cercar la bayeta per axugarlo, no hi ha perill! Volía sentirlos trincar tots mil cinchcents contra las rajolas ¡un coro de monedas que se 'n va
á casa, á Gracia, y revento 'l mocador damunt la taula s' esbarrian ab un trincar y rodolan donant tombs, que sembla que etjegui un vol d' aucellets de
la sala, també donavan, y quan mes s' espessian las riallas y mes trincava la pisa y 'l vidre y 'ls coberts de metall y pujava de tó la discusió,
vora de la porta per veure si totas las monedas eran bonas; las feya trincar, las tirava al aire totas juntas y las arreplegava d' una á una sens

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »