Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

costat, se sentía, com més anava, major renou de cadiras, de culleretas	trincant	ab vidre, de veus d' homes, de criadas, de la Sra. Pepa que grunyía, reya,
i te la donaré. Porta també un porcell rostit, porta també vi, que	trincarem	". "Al vespre el meu avi torna a casa. Talla de la porta, tota corcada,
, aixecant el vas—. A la teva salut, Manolakas! A la teva salut, Zorbàs!	Trinquem	! Trincaren. Manolakas vessà a terra algunes gotes de vi. —Que la meva
el vas—. A la teva salut, Manolakas! A la teva salut, Zorbàs! Trinquem!	Trincaren	. Manolakas vessà a terra algunes gotes de vi. —Que la meva sang corri com
feren bullir tres gallines, i ara, contents, afamats, menjaven i bevien,	trincant	amb els vasos. —Que Déu l'hagi perdonada! I tot el que ha fet, aigua
—Porta beure, Zorbàs. Omple els vasos fins dalt, i deixem-los secs!	Trincàrem	, vam beure. Un excel·lent vi ranci cretenc, vermell fosc com sang de
. I una mica després, tornant a omplir el vas: —A la teva salut, patró!	Trincàrem	. Tots dos compreníem que tant de neguit no podia durar gaire estona. O
al costat d'ella amb brava alegría, i, abocant-se un crani de vi roig, el	trincà	a la salut d'una més íntima coneixença. Però, a aquesta presumció,
els quartos. En teniu?, doncs no en parlem més. Ningú mirava si la moneda	trincava	o no, tota era bona, ni ningú feia indagacions; també eren del meu lema i
i els va omplir, fins a vessar, d'aquell vinet que tant s'estimava. Vàrem	trincar	, i, després d'haver begut el primer glop, em va dir, amb veu tremolosa: —
i m'inclinava a dubtar de les idees, que m'apesaraven. —Aquests, que	trinquen	alegrement a la taverna —em deia el cor,— aquests, que mesuren grana,
de no beure mai més que aigua... i com va veure que a n'allí es	trincava	de debó... Les discusions que s'armaven en dit salonet, reservat a n'els
guspirejant i infinita embaumava l'aire com un encens. Al llevant taula	trincaven	les paraules dels comensals. Però En Jaume no els escoltava pas. Tenia la
Voleu donar raó als indignes artistes que ens pinten grassos i falaguers	trincant	al volt d'una taula de disbauxa o al peu d'una bóta de celler? Quaranta
i jo anem a veure'l i a oferir-vos-hi. Mentrestant, vosaltres continueu	trincant	i pellucant per no perdre el bon regent fins que tornarem a cercar-vos.
és dia de bodes; el vi ha varat a totes les taules... Vols dir que no has	trincat	massa? —No n'he begut ni una gota. Sóc aiguadera. —Anem, doncs. V
nostres. Ningú no es féu pregar. Els deu homes entraren a la pulperia per	trincar	, menjar un bocí i fer una becaina. Molts d'ells devien haver vingut poc
amb la seva rialla d'abans.— Preneu-ne un altre vas! —En companyia vostra.	Trinquem	—respongué el sergent.— El capdamunt del meu amb el capdavall del vostre,
l'hi va dar. —Què beureu, senyor Gargery? A les meves despeses. Per a	trincar	-hi. —Bé —féu Joe,— si us he de dir la veritat, no tinc
La qual cosa es coneix perquè al trucar-hi amb la punta dels dits	trinquen	bonic, o sia, que fan bon so; en cas contrari, sonen com a cosa buida
fan bon so; en cas contrari, sonen com a cosa buida o esquerdada. I si no	trinquen	bé —diuen a Quart— no fan l'aigua bona. Els càntirs escaldats fan l'aigua
popa de la galera a gronxar-nos fins que tinguem una topada per mar. Hom	trinca	i beu en honor de la bona petita gesta de mísser Otger, amb els alegrois
que els joglars entressin en dansa, el senyor s'aixecà i els invità a	trincar	en honor de la dona més feliç del món, que tenia una filla tan perfecta
tan perfecta en posat, gràcia i beutat. Tots, com es val, s'alçaren a	trincar	, i cadascú provava de fer el trinc més fort, llevat d'una pobra vagabunda
no se savia d' ahont podia eixir, regnava la joya, los beires de ma en ma	trincavan	y comensant la festa al matí, la foscor era ja avansada quan los mes
sol, ó tot lo més lleugerament cuyta al aire lliure. Per aquest motiu no	trinca	, sino que te un só apagat com d' obra esventada. La major part de les
després una descárrega que fa tremolar las pedras, y després res sino 'l	trincar	dels sabres y bayonetas cuan no topavan carn, lo terrabastall dels que
y vigorós paysatge. La vinya s' estén inmensa; los podalls lluhen,	trincan	los picarols dels matxos, aquí y allá ressonan cants de galvana, se sent
vi de Crau! un vi qui escampa son conort!... Au, doncs, padrí!	trinquem	a l'aire! —Ah! De mon temps era cantaire —digué
vent geliu, borrallons de neu, llamps i trons. Com a diversió, he anat a	trincar	amb l'amic Bernades de Sant Llorenç de Cerdà, que va morir el 12
meva. Sembla bon jan, per altra banda, i quan el tingui caçat el faré	trincar	al meu gust. Berta [(de cara al públic).] ¿Com ho sabré, si
Se 'n vá per l' altre cantò.)] [(Roch ha mirát y fins ara ha fèt	trincar	las unsas, y aixís que queda sol, díu:)] Roch. ¡Bah! ¡Y
Burke. [(Feliç, però una mica ressentit contra el vell).] Beguem! [(	Trincant	amb Chris).] Que tinguem força sort! [(Beu).] Chris. [(
dos esposas es molt lliure de pendrelas. Alguns paisans. [(Fent	trincar	los beyres.)] A la salut del nostre predicador. ¡Visca la poligamia!
A vos, Jonás, jo, frágil beyre, Ab vostre beyre, també frágil,	trinco	. Jonas. [(Trincant.)] Pare, á vostre salut. Luter.
beyre, Ab vostre beyre, també frágil, trinco. Jonas. [(	Trincant	.)] Pare, á vostre salut. Luter. Pláume, sisquera L'
les peces, al cel les peces, i a la terra el cel, que —Ara el rei	trinca	a la salut de Hàmlet!— Anem, doncs: comenceu. Vosaltres, jutges,
la festa infernal y suplint nostres plahers los del juglar y 'l trovayre,	trinquem	; los gerros enlayre y umpliu las copas, copers. [(Lo Comte s'assenta y
de mi.) [(Los copers escancian, los comensals y 'l Comte s'aixecan,	trincant	las copas, y quan anava á sentarse 'l Comte, entre 'l Roig etzarat.
de correspóndrer á la invitació del altre que li acostava lo got pera que	trincás	ab lo sèu, contestá ab fredor y senzillament: —No vull jo tan mal á
vóls que bega, bebem, sí, sí, bebem á la realisació de nostra esperansa,	trinquem	, rey jove, trinquem, jove Ciro, y ja que'l cor s'escalfa y s'enxampla,
sí, sí, bebem á la realisació de nostra esperansa, trinquem, rey jove,	trinquem	, jove Ciro, y ja que'l cor s'escalfa y s'enxampla, escalfemlo y
remullar la esperansa, y sòn tots pera mí la ambrosia dels Dèus. Y fent	trincar	los gots, units cordialment en íntima y familiar confiansa aquells dos
lo florí de la mateixa manera que si hagués anat á Lleyda, pera que	trincás	á la salut del Rey. Los forasters del hostal eran precisament los que
L' ase aixèca la cua y... 'n voléu de pessetas novas d' or y plata que	trincant	y rodolant se anavan apilotant. —Prou, prou —digué l' home. Y com tocavan
podía tocar soleta, y ben depressa, si no volía ¡cerezas! que se'l	trinqués	cap á la Prevenció, per portarlo després al Manicomi. /Clifado!
á cercar la bayeta per axugarlo, no hi ha perill! Volía sentirlos	trincar	tots mil cinchcents contra las rajolas ¡un coro de monedas que se 'n va
á casa, á Gracia, y revento 'l mocador damunt la taula s' esbarrian ab un	trincar	y rodolan donant tombs, que sembla que etjegui un vol d' aucellets de
la sala, també donavan, y quan mes s' espessian las riallas y mes	trincava	la pisa y 'l vidre y 'ls coberts de metall y pujava de tó la discusió,
vora de la porta per veure si totas las monedas eran bonas; las feya	trincar	, las tirava al aire totas juntas y las arreplegava d' una á una sens

Pàgina 1 (de 2)

50 següents