×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trincar |
Freqüència total: 79 |
CTILC1 |
costat, se sentía, com més anava, major renou de cadiras, de culleretas | trincant | ab vidre, de veus d' homes, de criadas, de la Sra. Pepa que grunyía, reya, | i te la donaré. Porta també un porcell rostit, porta també vi, que | trincarem | ". "Al vespre el meu avi torna a casa. Talla de la porta, tota corcada, | , aixecant el vas—. A la teva salut, Manolakas! A la teva salut, Zorbàs! | Trinquem | ! Trincaren. Manolakas vessà a terra algunes gotes de vi. —Que la meva | el vas—. A la teva salut, Manolakas! A la teva salut, Zorbàs! Trinquem! | Trincaren | . Manolakas vessà a terra algunes gotes de vi. —Que la meva sang corri com | feren bullir tres gallines, i ara, contents, afamats, menjaven i bevien, | trincant | amb els vasos. —Que Déu l'hagi perdonada! I tot el que ha fet, aigua | —Porta beure, Zorbàs. Omple els vasos fins dalt, i deixem-los secs! | Trincàrem | , vam beure. Un excel·lent vi ranci cretenc, vermell fosc com sang de | . I una mica després, tornant a omplir el vas: —A la teva salut, patró! | Trincàrem | . Tots dos compreníem que tant de neguit no podia durar gaire estona. O | al costat d'ella amb brava alegría, i, abocant-se un crani de vi roig, el | trincà | a la salut d'una més íntima coneixença. Però, a aquesta presumció, | els quartos. En teniu?, doncs no en parlem més. Ningú mirava si la moneda | trincava | o no, tota era bona, ni ningú feia indagacions; també eren del meu lema i | i els va omplir, fins a vessar, d'aquell vinet que tant s'estimava. Vàrem | trincar | , i, després d'haver begut el primer glop, em va dir, amb veu tremolosa: — | i m'inclinava a dubtar de les idees, que m'apesaraven. —Aquests, que | trinquen | alegrement a la taverna —em deia el cor,— aquests, que mesuren grana, | de no beure mai més que aigua... i com va veure que a n'allí es | trincava | de debó... Les discusions que s'armaven en dit salonet, reservat a n'els | guspirejant i infinita embaumava l'aire com un encens. Al llevant taula | trincaven | les paraules dels comensals. Però En Jaume no els escoltava pas. Tenia la | Voleu donar raó als indignes artistes que ens pinten grassos i falaguers | trincant | al volt d'una taula de disbauxa o al peu d'una bóta de celler? Quaranta | i jo anem a veure'l i a oferir-vos-hi. Mentrestant, vosaltres continueu | trincant | i pellucant per no perdre el bon regent fins que tornarem a cercar-vos. | és dia de bodes; el vi ha varat a totes les taules... Vols dir que no has | trincat | massa? —No n'he begut ni una gota. Sóc aiguadera. —Anem, doncs. V | nostres. Ningú no es féu pregar. Els deu homes entraren a la pulperia per | trincar | , menjar un bocí i fer una becaina. Molts d'ells devien haver vingut poc | amb la seva rialla d'abans.— Preneu-ne un altre vas! —En companyia vostra. | Trinquem | —respongué el sergent.— El capdamunt del meu amb el capdavall del vostre, | l'hi va dar. —Què beureu, senyor Gargery? A les meves despeses. Per a | trincar | -hi. —Bé —féu Joe,— si us he de dir la veritat, no tinc | La qual cosa es coneix perquè al trucar-hi amb la punta dels dits | trinquen | bonic, o sia, que fan bon so; en cas contrari, sonen com a cosa buida | fan bon so; en cas contrari, sonen com a cosa buida o esquerdada. I si no | trinquen | bé —diuen a Quart— no fan l'aigua bona. Els càntirs escaldats fan l'aigua | popa de la galera a gronxar-nos fins que tinguem una topada per mar. Hom | trinca | i beu en honor de la bona petita gesta de mísser Otger, amb els alegrois | que els joglars entressin en dansa, el senyor s'aixecà i els invità a | trincar | en honor de la dona més feliç del món, que tenia una filla tan perfecta | tan perfecta en posat, gràcia i beutat. Tots, com es val, s'alçaren a | trincar | , i cadascú provava de fer el trinc més fort, llevat d'una pobra vagabunda | no se savia d' ahont podia eixir, regnava la joya, los beires de ma en ma | trincavan | y comensant la festa al matí, la foscor era ja avansada quan los mes | sol, ó tot lo més lleugerament cuyta al aire lliure. Per aquest motiu no | trinca | , sino que te un só apagat com d' obra esventada. La major part de les | després una descárrega que fa tremolar las pedras, y després res sino 'l | trincar | dels sabres y bayonetas cuan no topavan carn, lo terrabastall dels que | y vigorós paysatge. La vinya s' estén inmensa; los podalls lluhen, | trincan | los picarols dels matxos, aquí y allá ressonan cants de galvana, se sent | vi de Crau! un vi qui escampa son conort!... Au, doncs, padrí! | trinquem | a l'aire! —Ah! De mon temps era cantaire —digué | vent geliu, borrallons de neu, llamps i trons. Com a diversió, he anat a | trincar | amb l'amic Bernades de Sant Llorenç de Cerdà, que va morir el 12 | meva. Sembla bon jan, per altra banda, i quan el tingui caçat el faré | trincar | al meu gust. Berta [(de cara al públic).] ¿Com ho sabré, si | Se 'n vá per l' altre cantò.)] [(Roch ha mirát y fins ara ha fèt | trincar | las unsas, y aixís que queda sol, díu:)] Roch. ¡Bah! ¡Y | Burke. [(Feliç, però una mica ressentit contra el vell).] Beguem! [( | Trincant | amb Chris).] Que tinguem força sort! [(Beu).] Chris. [( | dos esposas es molt lliure de pendrelas. Alguns paisans. [(Fent | trincar | los beyres.)] A la salut del nostre predicador. ¡Visca la poligamia! | A vos, Jonás, jo, frágil beyre, Ab vostre beyre, també frágil, | trinco | . Jonas. [(Trincant.)] Pare, á vostre salut. Luter. | beyre, Ab vostre beyre, també frágil, trinco. Jonas. [( | Trincant | .)] Pare, á vostre salut. Luter. Pláume, sisquera L' | les peces, al cel les peces, i a la terra el cel, que —Ara el rei | trinca | a la salut de Hàmlet!— Anem, doncs: comenceu. Vosaltres, jutges, | la festa infernal y suplint nostres plahers los del juglar y 'l trovayre, | trinquem | ; los gerros enlayre y umpliu las copas, copers. [(Lo Comte s'assenta y | de mi.) [(Los copers escancian, los comensals y 'l Comte s'aixecan, | trincant | las copas, y quan anava á sentarse 'l Comte, entre 'l Roig etzarat. | de correspóndrer á la invitació del altre que li acostava lo got pera que | trincás | ab lo sèu, contestá ab fredor y senzillament: —No vull jo tan mal á | vóls que bega, bebem, sí, sí, bebem á la realisació de nostra esperansa, | trinquem | , rey jove, trinquem, jove Ciro, y ja que'l cor s'escalfa y s'enxampla, | sí, sí, bebem á la realisació de nostra esperansa, trinquem, rey jove, | trinquem | , jove Ciro, y ja que'l cor s'escalfa y s'enxampla, escalfemlo y | remullar la esperansa, y sòn tots pera mí la ambrosia dels Dèus. Y fent | trincar | los gots, units cordialment en íntima y familiar confiansa aquells dos | lo florí de la mateixa manera que si hagués anat á Lleyda, pera que | trincás | á la salut del Rey. Los forasters del hostal eran precisament los que | L' ase aixèca la cua y... 'n voléu de pessetas novas d' or y plata que | trincant | y rodolant se anavan apilotant. —Prou, prou —digué l' home. Y com tocavan | podía tocar soleta, y ben depressa, si no volía ¡cerezas! que se'l | trinqués | cap á la Prevenció, per portarlo després al Manicomi. /Clifado! | á cercar la bayeta per axugarlo, no hi ha perill! Volía sentirlos | trincar | tots mil cinchcents contra las rajolas ¡un coro de monedas que se 'n va | á casa, á Gracia, y revento 'l mocador damunt la taula s' esbarrian ab un | trincar | y rodolan donant tombs, que sembla que etjegui un vol d' aucellets de | la sala, també donavan, y quan mes s' espessian las riallas y mes | trincava | la pisa y 'l vidre y 'ls coberts de metall y pujava de tó la discusió, | vora de la porta per veure si totas las monedas eran bonas; las feya | trincar | , las tirava al aire totas juntas y las arreplegava d' una á una sens |
|