Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de plata, encara que en moneda legal, si no s'ha de comprar ni uns	tristos	parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia, al tron, al frec del de
què són tan perverses? La maldat és de debò un dels misteris més foscos i	tristos	del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense
repulsives, Forkys ha engendrat Thoosa, la nimfa de les tempestes, la	trista	i lamentable Escil·la, canviada en lletgesa i en mal —no naveguis per
al seu immortal canvi, hi ha moltes històries de Glaucos, gairebé totes	tristes	, en particular la de la seva amorosa relació amb Escil·la, abans de ser
versallesc, davant aquella experiència octogenària. "La seva mirada és	trista	. El noto preocupat", prosseguia, després d'una curta pausa, la
inflaves, molt content, el pit i encetaves un nou cant amb la veu més	trista	del teu extens registre: "Che farò senza Euridice, che farò senza il
en aquests temps en què no corre, per a aquestes despeses, ni una	trista	lua?" "Mai un prodigi no apareixerà sense tristesa", beneitejava jo,
santa indiscutible de l'antiguitat. Però jo endevino qui sóc de debò,	trista	conca, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un
despulla, me n'assegurava bé, d'un gros bou àtic, d'or puríssim —no d'un	trist	òbol de modesta plata—, col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs
ni el pare que l'havia engendrat", recitava irreprotxablement la noia. "	Trista	de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona. "Així
ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió	trista	dels que l'han haguda, dins el veritable esglai de la boira ofegadora,
la caritat de concedir-me un refugi en la mentida molt elaborada d'un	trist	somni, que només jo, renunciant al seu ajut, a molestar-lo, teixia o
davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva	trista	i ja marcida aventura, i l'havia impel·lit devers la seva mare. Una
infants del poble. El noi tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat,	trist	record d'una de les facècies més salvatges de què, ja d'infant, l'havien
històries d'amor, narracions de meravelloses aventures, deliciosos i	tristos	contes... I Mila, a les nits, desvetllada per aquelles històries,
i una mica astorada de la vida. A la fi acceptà i tingué, si més no, la	trista	alegria de veure la joia brillar al rostre dels seus. D'aquesta manera
seu, de dir-li una paraula, més que fos una paraula, perquè no se n'anés	trist	, enganyat pel silenci d'ella. Una mortal ansietat se li retratava al
de dubte i de terrible solitud li encomanava una sensació consoladora i	trista	alhora: consoladora per la pau i la serenitat que es desprenia d'aquella
d'aquella noble figura, de l'ànima i de les paraules del bon vell;	trista	, per tan allunyat d'ell com es sentia. El vell professor era per a ell
no hauria aconseguit fer-li tòrcer la via." "A la classe totes estàvem	tristes	per l'absència de Mila. Donya Maria i les professores fingien no
, i al bosc a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai,	trista	de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré? Per aquell
és el que li infon més temor: —Ai, trista de mi, mesquina! Ai,	trista	! com ho faré? Per aquell bosc i muntanya tota soleta
ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com la	trista	Ventafocs. Però un dia, mentre guarda els seus porcs i canta per alleujar
més. Maria Àgueda anà creixent així en anys i en bellesa, però tímida i	trista	com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de
contactes amb la vida. Tino Costa esdevingué de mica en mica un noi	trist	, gairebé sever. Un dia, mentre jugava amb altres nois a la plaça, una
el seu amor. La vida se li aparegué com un camí planer. —És una història	trista	, Mila —li havia dit ell—; és una història que no voldria recordar ni,
Però, amb tot —pensà ella—, no m'ho diu." I va sentir-se	trista	.) Quant a aquell record de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis pena,
la paraula; respecte a aquella història que ell havia qualificat de	trista	, la seva ànima es sentia tranquil·la. Però una por nascuda de no sabia
que... Escolta'm, Mila estimada... No en parlem més, d'allò; no et posis	trista	... A mi em sap mal per Tiago: el seu pare és un tros d'ase, però ell
que les darreres impressions eren més aviat encoratjadores, tenia un aire	trist	i preocupat. Acabat de sopar, Sileta s'acomiadà per anar a fer companyia
Havia begut una mica i es trobava en un estat d'ànim singular —alegre i	trist	a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una tendresa íntima que
guerra, de baralles: cançons apreses no se sabia on; en cantava també de	tristes	, però els imprimia un accent tal, que fins en aquestes feia palpitar no
de seguida al moment de conèixer Mila: no tornar-la a veure. Fou una	trista	resolució, i ell sentí que el cor li sanglotava dintre el pit; però va
al seu coll perquè no la deixi. Després, quan es queda sola, records	tristos	de la infantesa del seu fill, records que dormen ara al fons d'aquesta
també una mica i estava més descolorida. Una serietat reflexiva, gairebé	trista	, s'havia sobreposat a l'expressió alegre i desperta que animava sempre
amargor de fel. Se l'apartà amb suavitat. —Deixa'm, Sileta. Ella romangué	trista	i callada. Havia corregut devers ell amb tanta alegria! El seguí durant
Lucreci /(De la natura de les coses)\. La nit del dissabte va venir	trista	, trista com un presagi funest. La nit del dissabte per a Santa Maria fou
/(De la natura de les coses)\. La nit del dissabte va venir trista,	trista	com un presagi funest. La nit del dissabte per a Santa Maria fou nit de
que llurs fills no havien ja d'arribar. La nit d'aquell dissabte va venir	trista	. Els nois, després de sopar, no van sortir de les cases, i a través de
Per què no havia de succeir com ella somniava? Per què havia d'ésser tan	trista	la vida, i quina culpa tenien aquells innocents per a sucumbir amb mort
el pomell d'or, la prenda que més valia. Per què era tan	trista	la vida? Amb aquests pensaments Mila sentia com si una mà freda li
sobre la taula, en la figura feta i acabada. En ella havia donat forma al	trist	adéu de la seva ànima, desolada davant el sacrifici que anava a complir,
cercat de bell nou refugi a Citavella. Allí havia viscut un dia la seva	trista	i fugaç aventura; allí hi havia la casa on visqué amb aquella noia les
amb aquella noia les hores més felices, convertides a poc en les més	tristes	de la seva vida; allí hi havia l'habitació en la qual una nit freda de
se n'acomiadà sense deixar que acabés. S'internà pels carrers enfonsat en	tristes	reflexions. Ell hauria preferit tal vegada que la dispesera li hagués dit
diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una	trista	broma, si fou una broma. —Bé. Deixem Déu. Prou ocupat deu anar amb els
le declaré mi pasión\... Però ara la cantava amb un accent molt	trist	, com si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S'aturà
bonita;\| ay, rosa de amor!\ La cantava cada vegada amb un accent més	trist	, com a punt de plorar, com si plorés. Obrí de bat a bat les dues fulles i
amb alegria; si contràries, amb resignació. Tiago, nebot, no estiguis	trist	. Els nostres desigs són com navilis; nosaltres posem els rems i les
Com podria, en efecte, posar tot allò en un míser tronc d'olivera o en un	trist	grapat de blana argila? Passà una ràfega més forta; la pluja, penetrant

Pàgina 1 (de 208)

50 següents