×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trist |
Freqüència total: 10371 |
CTILC1 |
de plata, encara que en moneda legal, si no s'ha de comprar ni uns | tristos | parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia, al tron, al frec del de | què són tan perverses? La maldat és de debò un dels misteris més foscos i | tristos | del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense | repulsives, Forkys ha engendrat Thoosa, la nimfa de les tempestes, la | trista | i lamentable Escil·la, canviada en lletgesa i en mal —no naveguis per | al seu immortal canvi, hi ha moltes històries de Glaucos, gairebé totes | tristes | , en particular la de la seva amorosa relació amb Escil·la, abans de ser | versallesc, davant aquella experiència octogenària. "La seva mirada és | trista | . El noto preocupat", prosseguia, després d'una curta pausa, la | inflaves, molt content, el pit i encetaves un nou cant amb la veu més | trista | del teu extens registre: "Che farò senza Euridice, che farò senza il | en aquests temps en què no corre, per a aquestes despeses, ni una | trista | lua?" "Mai un prodigi no apareixerà sense tristesa", beneitejava jo, | santa indiscutible de l'antiguitat. Però jo endevino qui sóc de debò, | trista | conca, fadrina de cara allargassada i dura. L'ingenu i lleial nuvi? Un | despulla, me n'assegurava bé, d'un gros bou àtic, d'or puríssim —no d'un | trist | òbol de modesta plata—, col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs | ni el pare que l'havia engendrat", recitava irreprotxablement la noia. " | Trista | de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona. "Així | ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió | trista | dels que l'han haguda, dins el veritable esglai de la boira ofegadora, | la caritat de concedir-me un refugi en la mentida molt elaborada d'un | trist | somni, que només jo, renunciant al seu ajut, a molestar-lo, teixia o | davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva | trista | i ja marcida aventura, i l'havia impel·lit devers la seva mare. Una | infants del poble. El noi tenia encara un dit de la mà dreta inutilitzat, | trist | record d'una de les facècies més salvatges de què, ja d'infant, l'havien | històries d'amor, narracions de meravelloses aventures, deliciosos i | tristos | contes... I Mila, a les nits, desvetllada per aquelles històries, | i una mica astorada de la vida. A la fi acceptà i tingué, si més no, la | trista | alegria de veure la joia brillar al rostre dels seus. D'aquesta manera | seu, de dir-li una paraula, més que fos una paraula, perquè no se n'anés | trist | , enganyat pel silenci d'ella. Una mortal ansietat se li retratava al | de dubte i de terrible solitud li encomanava una sensació consoladora i | trista | alhora: consoladora per la pau i la serenitat que es desprenia d'aquella | d'aquella noble figura, de l'ànima i de les paraules del bon vell; | trista | , per tan allunyat d'ell com es sentia. El vell professor era per a ell | no hauria aconseguit fer-li tòrcer la via." "A la classe totes estàvem | tristes | per l'absència de Mila. Donya Maria i les professores fingien no | , i al bosc a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai, | trista | de mi, mesquina! Ai, trista! com ho faré? Per aquell | és el que li infon més temor: —Ai, trista de mi, mesquina! Ai, | trista | ! com ho faré? Per aquell bosc i muntanya tota soleta | ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com la | trista | Ventafocs. Però un dia, mentre guarda els seus porcs i canta per alleujar | més. Maria Àgueda anà creixent així en anys i en bellesa, però tímida i | trista | com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de | contactes amb la vida. Tino Costa esdevingué de mica en mica un noi | trist | , gairebé sever. Un dia, mentre jugava amb altres nois a la plaça, una | el seu amor. La vida se li aparegué com un camí planer. —És una història | trista | , Mila —li havia dit ell—; és una història que no voldria recordar ni, | Però, amb tot —pensà ella—, no m'ho diu." I va sentir-se | trista | .) Quant a aquell record de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis pena, | la paraula; respecte a aquella història que ell havia qualificat de | trista | , la seva ànima es sentia tranquil·la. Però una por nascuda de no sabia | que... Escolta'm, Mila estimada... No en parlem més, d'allò; no et posis | trista | ... A mi em sap mal per Tiago: el seu pare és un tros d'ase, però ell | que les darreres impressions eren més aviat encoratjadores, tenia un aire | trist | i preocupat. Acabat de sopar, Sileta s'acomiadà per anar a fer companyia | Havia begut una mica i es trobava en un estat d'ànim singular —alegre i | trist | a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una tendresa íntima que | guerra, de baralles: cançons apreses no se sabia on; en cantava també de | tristes | , però els imprimia un accent tal, que fins en aquestes feia palpitar no | de seguida al moment de conèixer Mila: no tornar-la a veure. Fou una | trista | resolució, i ell sentí que el cor li sanglotava dintre el pit; però va | al seu coll perquè no la deixi. Després, quan es queda sola, records | tristos | de la infantesa del seu fill, records que dormen ara al fons d'aquesta | també una mica i estava més descolorida. Una serietat reflexiva, gairebé | trista | , s'havia sobreposat a l'expressió alegre i desperta que animava sempre | amargor de fel. Se l'apartà amb suavitat. —Deixa'm, Sileta. Ella romangué | trista | i callada. Havia corregut devers ell amb tanta alegria! El seguí durant | Lucreci /(De la natura de les coses)\. La nit del dissabte va venir | trista | , trista com un presagi funest. La nit del dissabte per a Santa Maria fou | /(De la natura de les coses)\. La nit del dissabte va venir trista, | trista | com un presagi funest. La nit del dissabte per a Santa Maria fou nit de | que llurs fills no havien ja d'arribar. La nit d'aquell dissabte va venir | trista | . Els nois, després de sopar, no van sortir de les cases, i a través de | Per què no havia de succeir com ella somniava? Per què havia d'ésser tan | trista | la vida, i quina culpa tenien aquells innocents per a sucumbir amb mort | el pomell d'or, la prenda que més valia. Per què era tan | trista | la vida? Amb aquests pensaments Mila sentia com si una mà freda li | sobre la taula, en la figura feta i acabada. En ella havia donat forma al | trist | adéu de la seva ànima, desolada davant el sacrifici que anava a complir, | cercat de bell nou refugi a Citavella. Allí havia viscut un dia la seva | trista | i fugaç aventura; allí hi havia la casa on visqué amb aquella noia les | amb aquella noia les hores més felices, convertides a poc en les més | tristes | de la seva vida; allí hi havia l'habitació en la qual una nit freda de | se n'acomiadà sense deixar que acabés. S'internà pels carrers enfonsat en | tristes | reflexions. Ell hauria preferit tal vegada que la dispesera li hagués dit | diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. Fou una | trista | broma, si fou una broma. —Bé. Deixem Déu. Prou ocupat deu anar amb els | le declaré mi pasión\... Però ara la cantava amb un accent molt | trist | , com si hagués de posar-se a plorar. Es trobà així davant la casa. S'aturà | bonita;| ay, rosa de amor!\ La cantava cada vegada amb un accent més | trist | , com a punt de plorar, com si plorés. Obrí de bat a bat les dues fulles i | amb alegria; si contràries, amb resignació. Tiago, nebot, no estiguis | trist | . Els nostres desigs són com navilis; nosaltres posem els rems i les | Com podria, en efecte, posar tot allò en un míser tronc d'olivera o en un | trist | grapat de blana argila? Passà una ràfega més forta; la pluja, penetrant |
|