Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

deu ignorar que, sota l'aparença del glaç de la mort, caliu de la nostra	tristesa	, ets immortal i ens ets amic. I un dia, tal vegada molt llunyà, ens
un culte fúnebre que es perpetuaria en unes festes mesclades de	tristesa	i d'una fina música alegre, amb himnes i cants corals, i una promesa
dels teus sentits, perquè l'alegria de Bròmios comporta molts perills,	tristeses	i vessament de sang per als qui accepten sense mesura els seus dons. Ja
viscut, i això que els teus pares han procurat sempre d'apartar de tu la	tristesa	. Més plena i més feliç, perquè, quan s'escaigui, coneixeràs el goig
despeses, ni una trista lua?" "Mai un prodigi no apareixerà sense	tristesa	", beneitejava jo, tirot-lirot, en fregar, flirtejant amb la demagògia,
terres, edifici, oferia un aspecte tan lamentable d'abandó que infonia	tristesa	al cor. Joan del Santo es proposà aixecar la finca. Reuní el petit grup
amonestacions la vida se li apareixia monòtona i tancada, plena de	tristesa	i de vulgaritat, gairebé absurda. Però les veus ressonaven insistentment,
de sang i de crueltat, li despertà un tan viu malestar, tanta	tristesa	, que hagué de sortir de la plaça abans del final, i no volgué tornar-hi
Què puc desitjar més? En l'accent de la veu el padrí percebé una profunda	tristesa	, un tremolor gairebé de plor. Sí: hauria jurat que Mila estava a punt de
Ella no l'havia vist. Ell, després, es sentia envaït d'una infinita	tristesa	per la seva victòria. Tino Costa, aquella nit, en els dubtes en què es
només el dia abans, i la seva visita a Tino Costa li havia deixat més	tristesa	que no alegria. L'entrevista va ésser breu, gairebé freda, i a Tino
S'hi havien imprès, en efecte, tots els combats, les decepcions, les	tristeses	i els desenganys inherents a tota vida apassionada; però, dominant-los,
desconeguts; presenciaries fets que ací no has pogut presenciar; veuries	tristeses	i alegries, glòries i misèries. Però acabaries per comprendre que la
mans en llur no-res, com el deixeble incrèdul sobre la nafra, i sofrir la	tristesa	de la desil·lusió: només aleshores sabem comprendre que darrera les coses
d'un benestar dolç i moderat, sense excessos, tal vegada barrejat amb	tristeses	, però que és l'únic assequible en aquest món." L'ancià havia fet una
paraules de l'ancià eren per al seu cor com un cant de victòria sobre la	tristesa	dels vençuts; eren com una cançó de llibertat que a través de les reixes
me'n val, digau-me: qui me'n valdria? I després aquella pregona	tristesa	, aquella emoció inigualada de música i de paraules amb què la bona dida
Però un dia, mentre guarda els seus porcs i canta per alleujar les seves	tristeses	, ve't aquí que, de sobte, veu venir un cavaller. També el cavaller la
misteriosa excitació. Era una barreja d'alegria íntima per a ella, i de	tristesa	pel record de la nena sacrificada. La veia clara —Catarineta—, com una
Santo, les rialles que sonaven aquesta nit li infonien a l'ànima una rara	tristesa	, un desassossec, que es resolien en un desig únic i inajornable: el desig
de bell nou i la feia plorar; la carn semblava desfer-se-li d'angoixes i	tristeses	entre les seves estrofes. Mila del Santo plorava pel record de l'amiga
passos. Mila no experimentava ja ni desig ni inquietud; menys, encara, la	tristesa	experimentada les altres nits de sant Joan. Mila es sentia feliç, amb una
consciència. En presència seva, escoltant-lo, Tino Costa sempre sentí la	tristesa	que en la seva ànima tot estava ja solidificat, com les estàtues
Costa passava casualment per allí i es deturà. Tal vegada l'atragué la	tristesa	de la noia; tal vegada, la seva gràcia fina; potser l'oval delicat del
deixava de sobte de tenir sentit, es feia absurda i estava amarada de	tristesa	, i ell es sentia abandonat enmig d'ella com en un vast oceà de solitud,
la plaça; el silenci s'havia fet després més angoixós, amarat d'una nova	tristesa	; tornaren a sentir-se els crits dels bevedors allí al davant a la
no obstant aquell instant d'intensa felicitat, es sentia guanyat per una	tristesa	inexplicable. Al poble, mentrestant, creixien les murmuracions. A casa
mentrestant, creixien les murmuracions. A casa del vell Candaina tot era	tristesa	i silenci. Tiago anava d'un costat a l'altre com una ombra, lluitant
i l'esperà. Mila el tractà amb afecte, fent més gran encara la seva	tristesa	, ja que davant d'ella va sentir renovar-se-li el tendre amor amb què la
pel germanastre de Candaina, el Sagristà, el qual, a l'empar de la	tristesa	i de l'abaltiment, com un lladre a l'empara de les ombres, s'havia
quan reberen noves que el seu germà havia emmalaltit a la presó. La	tristesa	tornà a regnar a la casa. Nogensmenys, al poble el succés ja era oblidat,
passos de l'amic arrencaren Tino Costa del seu evocar. No sentia pena ni	tristesa	—si de cas, l'hauria sentida pels d'ací, per ell mateix. Tino Costa
li faci mal no mereix perdó de Déu. Tino Costa es sentí embargat d'una	tristesa	sobtada, i, després d'un silenci, continuà: —Sí, és una bona noia, com
bon mestre, que si hi ha un ésser al món que pot encara plorar per una	tristesa	, a moments hauria plorat per ella: era l'ésser més bo de la terra i, per
o no tenia raó (ara estava certa que en tenia), a despit de la indignada	tristesa	que havien despertat en ella les paraules de l'altra dona, aixecà la mà
quals s'havia concentrat tota la seva ànima, amb tot l'amor i tota la	tristesa	que hi bategava sense poder-se expansionar. Sileta, de la porta estant,
" "I tu havies de venir a salvar-me..." L'accent d'ella tenia una rara	tristesa	que el commogué. Guardaren silenci, i ella afegí encara: "Era tan totxa
no van sortir de les cases, i a través de Santa Maria passà com un alè de	tristesa	i d'opressions. Mila no pogué dormir. Hauria volgut veure el seu amat,
aplanador el silenci acostumat en llurs menjades. La mare sospirà: —Quina	tristesa	fan aquestes coses! —És veritat: aquesta nit passada no he pogut dormir.
també del record dels infants cremats que amb una tan desconsoladora	tristesa	perdurava també en la seva ànima; tal vegada per totes aquestes causes, i
mateix lloc d'abans, al costat d'ella. Es sentia talment commogut per la	tristesa	d'ella, que a penes si aconseguia dominar el seu sentiment, i per a
ella l'esguard. Els seus ulls no reflectien el menor esglai; reflectien	tristesa	, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a passos lents es dirigí
el criminal al lloc on cometé el seu crim; tal vegada per la infinita	tristesa	que havia quedat en la seva ànima pel sacrifici que havia acomplert i que
la nova estació; la seva ànima era com un llac de desolació i de	tristesa	. Un dia —feia ja uns quants mesos— es dirigí a l'obrador d'imatgeria per
temps i l'actual haguessin transcorregut qui sap els anys, rosegat per la	tristesa	i el remordiment. Moltes vegades, en aquestes sortides, sense saber per
s'afegien als records, i on en lloc de la pau, trobava només motius de	tristesa	i d'insatisfacció. Però, amb tot, mai no es decidí, i a l'últim acabà per
angoixats. Romania mut contemplant-lo. En el seu fons no experimentava	tristesa	; tampoc pesar; Tino Costa començava ja de preguntar-se per què havia
es clavaven al seu cos des de l'ombra, indiferent al que deia, sense ni	tristesa	tan sols. Quan veuria Tino Costa li somriuria des de l'entarimat, sense
a l'ànima portava ja la sensació anticipada del terrible enuig, de la	tristesa	infinita de la seva vida, que havia infal·liblement d'apoderar-se d'ell a
idea, i pensà: "Acabaràs tal vegada per tornar-te un cínic?" I sentí	tristesa	. Tornà a fixar-se en la nena del retrat, que sobre la calaixera, des del

Pàgina 1 (de 70)

50 següents