×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb trossa |
Freqüència total: 40 |
CTILC1 |
| corda molt llarga, per plegar la vela sense necessitat d'arriar-la; la | trossa | , de dos bussells; una bigota i les corresponents cordes, per | | és notable. La regió occipital presenta un arc bastant gruixut i una | trossa | . La cara és molt desenvolupada, tant d'alçada com d'amplària; es projecta | | ! —diu la mare. I el pare, encisat, afegeix: —I encara per a fer | trosses | , potser en quedaria.— I romanen tots tres allà, somiant. L'estona | | —fa la mare. —Una roba de llençols, i encara en quedaria per a fer | trosses | —afegeix el pare. —Del que no us quedarà —diu la pagesa, enfadada— serà | | i davallant cap a la cara. Si els cabells són llargs, anirà bé una | trossa | alta; si són curts porteu-los arrissats o ondats, recollits enrera pels | | Fou un tarragoní de bona fusta que ab sa modesta | trossa | sóts l'axella per ferse home se'n anà a Marsella, | | de mala lluna, avui. [(La tieta Rafela compareix per l'arcada, fent-se la | trossa | .)] Àvia [(veient que l'Andreu ha acabat)]. Tens l'esmorzar | | porta els llargs cabells grisencs recollits sobre la nuca en una fluixa | trossa | . Ell és un home esprimatxat, de mirada inquieta i moviments furtius: una | | va esmunyir-se cap a la fleca de la Costera del Forn i s'arrambà a les | trosses | de romaní amuntegades al costat de la porta. —Fills de puta! —Avant! | | raure amb lleixiu paviments, portes i finestres, i escampà pertot arreu | trosses | de timó i romer. Així que les essències van penetrar-hi a fons, començà a | | mostatxos a santa Brígida. »La Fosseuse es va treure el passador de la | trossa | dels seus cabells, i després de traçar-se, amb el cap que no punxa, el | | li escorria com una truita de riu. Tan aviat com l'home tornava amb una | trossa | de guardos i el buscallot encès, ella li manava una altra carallada. I | | va girar-se, s'assegué davant el pentinador i provà de fer-se una altra | trossa | ... Pròpiament, no hi havia abnegació en els gestos... Ella havia resolt | | ho sabia ben bé tot... Encara tenia temps de realçar-se amb un toc la | trossa | , compondre's la bijuteria amb què es disposava d'envestir-lo, | | tornaven a recordar el lloc on duien les agulles amb què recollien llurs | trosses | ... ¿Que com ho havien après...? De menudes, a través de fugaces | | que la seguia no era un animal com ella. Va descobrir que l'ombra d'una | trossa | d'alfals no feia olor d'alfals. És clar que no sabia què era realment | | la dona separa les branques del tronc; després les feixa i les lliga en | trosses | . Tot d'una, reprèn la retòrica amb què ha atabalat el seu home tot el | | cal Roi! N'estic farta d'aquesta donota! —va remugant mentre estreny una | trossa | —. L'home no obre la boca. Només el ric-rac de la serra i, de tant en | | alguna cosa per menjar —fa la dona. L'hereu s'incorpora, plega una | trossa | de ram i va a deslligar-la sota el morro de la mula. En acabat, se'n | | no portaven els fardells al coll sinó que els pujaven amagats dins de | trosses | d'herba que traginaven amb una egua. Era sempre la mateixa herba, la que | | que més agrada a les mules, ja que poden mossegar, de tant en tant, a les | trosses | . Sobretot si l'amo es descuida de posar-los el morrió. Van vendre la | | Mentre es recobra de l'ensurt, aviva les brases de la llar, hi llença una | trossa | de romer. Pren els molls, torna a baix i obre de nou, ara | | molls, allarga el braç i acosta el mocador a la llar, on la | trossa | de romer ja flameja. L'estrebada és brutal. Gira el cap per no veure-ho. | | convinguda. Anava amb un vestit safrà, i una bena groga que retenia una | trossa | . —L'Yvon torna aquesta nit... —Val més sentir això que ser sord... —No | | vull dir que de tant en tant alguna viatgera me la recorda, quan porta | trossa | negra ben tibada i una faldilla blau gris. Un disgust més pels meus dies | | vistosos. Cadascuna de les jovenetes que tenim al davant porta una | trossa | que talment podria haver trenat la vanitat mateixa. Aquestes trenes, ho | | marit absent: potser la imatge de la dona impura, el cap cobert amb una | trossa | de coure, les ungles de fred ivori repintades de rosa, els braços folrats | | els cabells des del cap fins als peus, diu la Rosita, i, desfent-se la | trossa | amb què recollia la magnífica cabellera de coure, em va eixugar els peus | | he sentit el raig de l'aigüera i he vist la padrina escurant. Amb la | trossa | al mig del clatell i els vestits negres. M'he encantat mirant-la, pensant | | destapat. Els cabells d'or lleonat, que normalment porta recollits en una | trossa | , li baixen impúdicament deixats anar per acaronar les natges, d'una | | que passava temporades amb nosaltres i duia els cabells grisos amb una | trossa | alta i ampla com les dones de mig segle abans) feien llargues partides de | | la perruquera o pentinadora que venia els dissabtes a casa li desfeia la | trossa | , els cabells llargs i blancs li queien pels muscles gairebé fins a la | | amb sabó perfumat i aigua calenta, retallava una mica i recomponia la | trossa | blanca de la tia. Després, jo contemplava amb temor com la pentinadora | | A l'indret de cal Llonganissa l'ase queda encallat davant d'una pila de | trosses | de trepadella que tallen el camí. Els masovers l'acaben de descarregar | | el revolt de la carretera. El Bep del Vinyes va entrar al corral amb una | trossa | de fullat al feix. En el moment que la deixava a la menjadora, l'Eusebi | | els cabells, partits al centre, els recollia sempre, molt tibats, en una | trossa | damunt el clatell seguint la moda antiga de les dones xineses. Llevat | | invariablement, era una agulla amb cap de jade que li travessava aquella | trossa | de cabells oliosos. L'agulla, segons que m'havien explicat, era més | | alguns de totalment originals i únics d'aquest aparell, com ara la | trossa | . 11 Pervivència de la vela llatina La vela llatina es | | mena de gènere semblant eren minúcies, una tapadora per dissimular les | trosses | de bitllets que portava cap a Andorra. Feia de mula per un banc important | | Se sentia massa vell per despertar-se tres cops a la nit per canviar la | trossa | d'un mainatge. Ja vellotejava. Com a bon francès d'Algèria, en Roger |
|