×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb trossejar |
Freqüència total: 357 |
CTILC1 |
| s'han sentit llarga estona els cops de tallant, quan un dels soldats | trossejava | la bèstia. Els que eren vora l'estable, al voltant del foc, plomaven | | entre les seves parts els abismes racials, econòmics i mentals que | trossegen | la Commonwealth. El joc de l'estructura virregnal catalana, desenvolupat | | del cotxe, i es va fer un silenci absolut... És una urna; el cap i el bust | trossejats | per les bales, han quedat reduïts a no res. Els tres fills la portaven, | | no puch amagarho més... me faltan forsas. Só pobra, no 'm voldrás, mátam, | trosséja | m, peró t' estimo, t' estimo y... —Ah, sí, sí; es lo que | | lo meu cor dolsa esperansa. [(ap.)] (Animo.) Tant bona noya no | trosseijará | 'l meu cor que ab sas miradas me 'l roba. Julia. ¿Que diheu? | | Roch· ¿Ab mí sortir? Impossible. Julia. (¡Oh! Se 'm | trosseija | 'l cervell.) Roch. Es ton pare qui aconsella y si tant li convé, | | No sents com t'anomena? Si jo no fos aquí per frenar la seva còlera, et | trossejaria | ara mateix. La Multitud. —Sacrilegi! Electra. —És un | | — i l'altre, amb una peça de terrissa que se li adapta a la mà, ha de | trossejar | -l'hi. La feta ofereix dificultats i perills, car els cavalls han de | | començament, estudia la realitat tal com és o tal com es presenta, sense | trossejar | -la ni afegir-la i sobretot sense moure les balances fins que el pes de la | | de la Galítzia, obligats a repartir-se en exèrcits enemics, es maten i es | trossegen | els uns als altres! Imagineu-la, la tragèdia que devia ofegar el cor del | | jurídic propi, distintiu, es manifesta sovint en el fet que un poble | trocejat | per la historia, o sotmesos sos bocins a òrguens polítics i legislatius | | negres feren el camí tan carregats, que la caravana s'allargassà i es | trossejà | . En Joan Botey i jo partírem els darrers, i anàrem trobant tot el camí, | | és estat robada, ell restituirà a qui n'és senyor." "Si ella és estat | trossejada | , la portarà en testimoni, i no ha de rescabalar pel trossejament." | | i s'abrandà la ira de Moisès, i rebaté de ses mans les taules, i les | trossejà | al peu de la muntanya. I prengué el vedell que s'havien ells fet, i el | | quiet amor, les campanes tallen el temps, amiden la durada de l'emoció, | trossegen | amb inhumana justesa la nostra vida, ens retreuen que tot això que passa | | i perquè ho sóc, tot ho conec en continu canvi i en moviment, mesurat i | trossejat | per la quadrícula del temps. Els meus sentits, propis d'un ésser mortal, | | de fàstic en comptes de llançar-se furient sobre la suposada víctima i | trossejar | -la de quatre queixalades. Ell no era pas una hiena, i els cadàvers dels | | a pedrades: —Compte, la serp! Tots se'n reien. I ella, amb la llengua | trossejada | per les dents, bruta d'escuma i de sang, no podia dir res... Això, per què | | malmès per la nova fiblada de la vellesa. I el cos i l'ànima se li | trossejaven | i es confonien amb la nuesa dels vestits. Tingué per úniques amigues les | | y portant, agafada per las banyes, la testa del bou que l'havian mort y | trocejat | á ganivetades. També hi havía barris que corrian bou ab corda, ó | | els que van anar morint després, amb l'augment del furor popular, van ser | trossejats | fins al punt que hi va haver catalans que, tallant-los aquelles parts, el | | de la plàstica pictòrica. Es lliurava a una anàlisi de la forma que | trossejava | l'assumpte del quadre, el descomponia en elements plàstics sense | | Trinxar bous i moltons és feina de gent baixa; una fera no pot ésser | trossejada | sinó per un noble. Ell, amb el cap descobert, agenollat, amb un coltell | | Costa massa de renunciar a un somni tan meravellós i necessari, de | trossejar | -lo. —Molt bé, doncs preparem-nos per abandonar-ho tot, però no abans | | transeünt ni un sol fanal encès, passava un camió, un cotxe, i era com si | trossegés | materialment el silenci, que no és el d'altres nits. Mentrestant procures | | serè la faç amenaçadora i ferotge del cel llampeguejant, ni que el cel es | trossegés | i barregés els seus focs per a la destrucció de tot, primerament d'ell | | és no és de burla i commiseració el posava fora d'ell... Tenia ganes de | trossejar | -lo, de desfer-lo, i aixafar-lo sota els peus com a un rèptil, | | Em va fer pensar en aquell jove. —Què toco? —El vostre cor. —És ben | trossejat | ! Pronuncià aqueixa paraula amb mirada afanyosa i amb un fort recalcament | | de la senyoreta Havisham —sinó que semblava tan impossible.— I bé? Podeu | trossejar | -li el cor. —A què jugueu, noi? —va preguntar-me Estel·la, amb | | murmurant-li a cau d'orella alguna cosa que sonava com si fos: — | Trossegeu | -los el cor, orgull i esperança meva, trossegeu-los el cor sense mercè! Hi | | que sonava com si fos: —Trossegeu-los el cor, orgull i esperança meva, | trossegeu | -los el cor sense mercè! Hi havia una cançó de la qual Joe solia botzinar | | la! Si us distingeix, estimeu-la. Si us fereix, estimeu-la. Si us | trosseja | el cor —i a mesura que se us faci més assaonat i més fort el trossejarà | | us trosseja el cor —i a mesura que se us faci més assaonat i més fort el | trossejarà | de més endins,— estimeu-la, estimeu-la, estimeu-la! Mai no havia | | que abissat no em veia i com el vaixell on havia fet vela s'havia | trossejat | irreparablement. Les intencions de la senyoreta Havisham envers mi no | | del llit, boja desfermada. I al volt del cor trossejat (vós vau | trossejar | -l'hi!) hi ha gotes de sang." "Compeyson tenia la parla agosarada, però | | agafat pel cordó o per les orelles, fent-lo anar amunt i avall, anava | trossejant | el gra fins a fer una farina grollera. Per a ésser possible la mòlta del | | bastó, bastonejar; ribot, ribotejar; carro, carrejar, carretejar; tros, | trossejar | ; bocí, bocinejar; aire, airejar; bronze, bronzejar; festa, festejar; | | és engolit per la terra, i els gossos s'abraonen damunt dels amants i els | trossegen | sense pietat, i després s'abeuren en el bassal de llur sang. Aquest | | la concòrdia; en nom d'aquesta concòrdia deixaren que les Corts d'Espanya | trossegessin | l'Estatut de Núria i acceptaren el que com una gràcia ens atorgà l'Estat | | que per a ella no brilla el sol de la llibertat. El seu cos ha estat | trossejat | , el seu esperit encadenat. Però Catalunya no ha mort. En l'alba trèmula | | Malvasia. —Per pietat us demana acolliment, bon germà, un soldat que ha | trossejat | les simitarres turques a Artaqui, Aulaca, Tirra i Ania, i al Mont Taurus. | | va pegant-li tocates a la carabassa com a vermouht... El moment de | trossejar | les víctimes és solemne; tots els canten els responsos, i un vítol | | Els de Roses es resistiren, i els de Cadaqués, que eren armats, | trossejaren | la vara del cònsol de Roses, es produí el tumult consegüent, i l'escàndol | | meu criteri. Però més tard poguí comprovar que l'alemany tenia el paladar | trossejat | per l'ús abusiu de la mostassa anglesa i dels cogombres de Frankfurt. | | per aquest camí, arribarem fatalment, sobretot en el nostre país, a | trossejar | el cos electoral, a tallar-lo en un gros nombre de bocins, a trencar tota | | L'ànima d'un poble és més forta que totes les armes amb què se la vol | trossejar | . Catalunya en dóna actualment un magnífic exemple. Desposseïda de tot | | vol arribar a les dues mars fent-se seva una bona part d'Albània, | trossejant | -la, esmicolant les possessions de Grècia a l'Egeu i rompent la | | altra nació, caldrà fer —segons que ja s'és intentat— la barrabassada de | trossejar | -la, ço és, a saber: de posar en íntim contacte i convivència dues races | | en teníeu? No és exactament el que caldria, però farà el fet. I començà a | trossejar | -la amb decisió, per bé que no sense una certa fantasia. —El primer tall | | amb alguna garantia que el deslliuri de l'atzar i de la inseguritat que | trossegen | la seva vida amb els accidents, la malaltia, l'atur o la vellesa; el |
|