Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sabria de seguida la seva arribada. Tino Costa s'avançà cap a la porta i	trucà	. Només ara sentí que la seva mà tremolava lleugerament i tal vegada notà
El cap, a penes visible en la fosquedat, aparegué a la finestra. —Qui	tru	...? La veu se li trencà als llavis. Els passos tornaren a sentir-se
de la porta, pàl·lida i demacrada com la imatge del terror. —Mila, Mila!	Truquen	a baix! Se sent la veu de Tiago... Ai Déu meu! Verge Santíssima! Què
sobte davant la casa, llançà un renec i avançà devers la porta. Anà per	trucar	aixecant la pedra, estreta convulsivament a la mà, i en aixecar els ulls
de Randa; potser era un engany de la seva vella mania. Tal vegada havien	trucat	a la porta, potser havien proferit un insult... Les veus s'allunyaven per
en una cadira a la vora del llit. Es digué: "Veurem què passa".	Trucaren	a la porta i una veu llorda, enrogallada, cridà des de fora: Ella el mirà
devers la seva fillola. Quan arribaren, la masia era ja tancada.	Trucaren	, i la dona sortí a la finestra. En saber qui eren s'apressà a obrir-los.
en sa mare. Ell va quedar-se un moment parat, com si no s'atrevís a	trucar	. Per fi va avançar-se i va alçar la mà... Va trucar molt baix; semblava
si no s'atrevís a trucar. Per fi va avançar-se i va alçar la mà... Va	trucar	molt baix; semblava impossible que ella el pogués sentir, i amb tot va
cap a ella amb una força desfermada. Retrocedeix; després avança i	truca	a la porta. Ho fa, de primer, molt suaument, amb els nusos dels dits, i
manera, que gairebé topen entre ells; els seus peus vacil·len. Torna a	trucar	i torna a esperar amb l'orella a l'interior. Res. Tino Costa torna només
la més mínima remor. "Que estrany!", murmurà, cada vegada més alarmat.	Trucà	amb els nusos a la porta; ningú no contestà. Ja envaït per la por i
vidres han vibrat repetidament; una vegada, fins i tot ens hem pensat que	trucaven	, i era que ha fet moviment la porta a l'impuls de l'aire agitat per les
aquí no ocurrirá nada. Mentre feien tertúlia vora el foc, han	trucat	: era un soldat que venia a buscar-los. Ha dit a la Josefina que hi
a l'antic estable on passaven la nit. A quarts de dues de la tarda van	trucar	a la porta: eren el comissari polític i els dos capitans que venien a
mogut quan la meva gent s'han posat a dinar. Però cap a les tres han	trucat	i un soldat ha entrat a avisar-los: els he sentits enraonar gairebé
el barri sembla desert, les portes són closes, les finestres barrades.	Truca	, una mica a l'atzar, als picaportes que exhibeixen un número, però només
i d'ulls enrogits que treu el cap per una finestra baixa quan el sent	trucar	a la porta del costat. Ferreny, pregunta: —Qui busqueu? Ell, prudent,
La sala s'ha anat emplenant, gairebé a totes les portes hi ha gent que	truquen	o parlen a crits amb els funcionaris que encerten a obrir, l'ordenança
al despatx del vell secardí, on el xicot té la precaució d'obrir sense	trucar	. Dins, se senten exclamacions, el vell surt immediatament, disparat, i
cap al despatx del vell secardí, on no s'entreté en l'inútil gest de	trucar	, sinó que obre la porta i entra llestament, brandint el full per preveure
caminar ràpid però no apressat que conservà sempre. Aquella tarda Jeroni	trucà	a la cambra d'Erasme. Li portava un dels seus llençols de bon lli, que la
L'endemà a les sis del matí compareix el xinès amb el somriure peculiar,	truca	a la meva cambra i em presenta la roba neta i planxada amb la factura
i vaig trobar tancada la botiga on era conegut.	Trucava	a cops de punys i peus, i se'm va obrir la porta. No
a festes. [(Pausa.)] Ja m'havia adormit. Clarejava una mica i va	trucar	el Maurici: —Andreu, saps el que has fet? Qui l'ha ferit, el Quim?
dins la solitud de la petita cambra d'un vermell cardenalici. La mort ha	trucat	a la porta. En saber-se la nova, es commourà la ciutat. Ara el silenci és
que mai no havia mostrat a ningú. Versos dirigits a una senyora casada.	Trucaren	a la porta. Enfonyà la composició culpable, juntament amb la gasetilla, i
els ulls, llançà un gemec i deixà caure el periòdic. En aquell moment	trucaren	a la porta. S'incorporà. Era Don Fulgencio, un coronel retirat que tots
que ara jo sóc un os, parlant en plata. Però ja	truquen	tots seixanta. "Passeu, passeu. És casa vostra. A
Entesos. [(Se sent la campaneta de la porta.)] Júlia. Han	trucat	, mamà. Rosa. I ara! Pepe. Segurament vénen per mi.
nos en guard... [(Mira a l'entorn i es desfà d'una revolada, anant a	trucar	a la porta d'Ernestina.)] Ernestina, Ernestina! En Pepe
galopar damunt els còdols. Qui ha arribat a aquesta hora de la nit i ni	truca	tantsols? [(Perot, que en sentir-la baixar s'havia arreconat, ara li
caldrà, en aquesta escena, de declarar el seu nom).] Missenyora! [(	Trucant	a la porta de Rosaura).] Ja dorm! Missenyora! [(Id.)] Sí ja
quan l'havia agafada ni si havien vist que l'agafés. En Cintet va dir,	truqueu	al primer pis. En Quimet no ho va voler fer i tenia raó. Als veïns del
que anés, perquè necessitaven una dona de fer feines els dematins. Vaig	trucar	el timbre. Vaig esperar. Vaig tornar a trucar el timbre. Vaig tornar a
feines els dematins. Vaig trucar el timbre. Vaig esperar. Vaig tornar a	trucar	el timbre. Vaig tornar a esperar. I quan ja em semblava que trucava el
a trucar el timbre. Vaig tornar a esperar. I quan ja em semblava que	trucava	el timbre d'una casa buida, vaig sentir una veu, en el moment que passava
vaig veure un paper, enganxat amb tiretes de goma i el paper deia: "	Truquin	per la porta del jardí". Vaig tornar a trucar el timbre i vaig tornar a
goma i el paper deia: "Truquin per la porta del jardí". Vaig tornar a	trucar	el timbre i vaig tornar a sentir la veu, que venia d'una finestra que hi
del jardí, i, per aquella finestra, si tots eren dalt, cridaven als que	trucaven	per la porteta del jardí que pugessin i entressin pel reixat del rètol
damunt mateix d'aquella finestra per on la senyora havia cridat que	truqués	per la porta del jardí. També era sala i alcova modernitzada. Hi havia un
de la finestra per on el primer dia havia sortit la veu dient-me que	truqués	pel jardí, va cridar des del bany, i la veu va sortir per la trapa de
targeta plegada amb tavella, que la fiqués davant del rètol que deia que	truquessin	pel jardí perquè, si quan vingués l'home de l'aigua li havien de fer fer
que com més rics més estranys. Al cap de dos dies ja vaig entrar sense	trucar	, només estirant la porta i traient la cadena; vaig trobar la senyora i el
vostè ha entrat, parlàvem d'anar a veure l'advocat. I en aquell moment va	trucar	el timbre i la senyora em va dir si volia fer el favor d'anar a obrir
no s'havia rentat la cara. Li vaig preguntar quin era el timbre que havia	trucat	, perquè no sabia conèixer d'on venia el timbre; i la senyora em va dir
em va dir que el timbre que havia sentit era el timbre del jardí, que	trucava	a la galeria, mentre que el timbre de la porta principal trucava al
que trucava a la galeria, mentre que el timbre de la porta principal	trucava	al capdamunt de l'escala del rebedor. Em va dir, si és algú per l'anunci
deixat el cotxe davant de l'entrada principal i que s'havien cansat de	trucar	el timbre i que no sonava fins que, per casualitat, havien vist el rètol
i que no sonava fins que, per casualitat, havien vist el rètol i havien	trucat	pel jardí. —Venim per l'anunci de la torre, veu? I el senyor em va donar

Pàgina 1 (de 92)

50 següents