Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mentre l'altre, el cardiòleg, introdueix a la cavitat del pericardi un	tub	ovalat que, per mitjà d'una prolongació de goma, o de plàstic, comunica
les tres fotografies, la polvorera i el pintallavis, unes claus, dos	tubs	de progesterona, una pinta, fil i agulla i, en un costat, el paquet de
camina cap a la butaca on seia de primer agafa la bossa i en treu el	tub	de pastilles de progesterona; se'n fa saltar una a les mans. —Cada dia en
cotxe que espetega sorollós entre una gran fumera negra que xarboteja pel	tub	d'escapament, els fa senyals que pugin sense entretenir-se, s'inclina
el sord clapoteig dintre les estretes parets. Mirà la comporta del	tub	, a dalt al canal, i veié que la rosca era alçada. Algú devia regar. Jaume
{Perogrullo} Home alt en cambra petita prepara navalla i	tub	. S'afaita; mes no s'ajup i el mirall el decapita.
i lúpuls minotaures pelats i ruïnosos élitres dels	tubs	visibles de braç i gastament coma lluny de nós vident
la qual, en el temps que hi anàvem nosaltres, van posar unes barretes de	tub	de ferro per isolar el conductor. Ja hi començava a haver empentes, i
de no haver-hi cap escenografia; només una mena de bastides muntades amb	tubs	de ferro i amb plataformes a diferents nivells, i —fora de les dones, i
pic, franja acolorida del vestit, bastó, vànova, mesura, bigoti, teler,	tub	de bambú, etc. (Thurston, vol. II, pàgs. 160 i ss. i
orgue, a una ratxa de vent, per tots els rengles de	tubs	va respirant tota la caixa. Llavors, de sobte, un edifici enorme,
silenci: vibrava l'arpa, i sens repòs; sonaven el	tub	solemne i el saltiri, els orgues de més dolcesa en el teclat,
una tendència a una semblant desviació lleugera de l'estructura. El	tub	de la corol·la del trèvol de prat i del trèvol vermell (Trifolium
de parts homòlogues, com la unió dels pètals de la corol·la formant un	tub	. Sembla ésser que les parts dures afecten la forma de les parts toves
usen llurs capolls vells per a guardar mel, afegint-hi a vegades petits	tubs	de cera i fent també cel·les de cera arrodonides, separades, i molt
com seria el cas d'una planta amb un pistil massa llarg perquè els	tubs	pol·linífers abastessin l'ovari. També ha estat observat que, quan el
és posat a l'estigma d'una espècie amb afinitat distant, encara que els	tubs	pol·linífers sobresurtin, no penetren pas la superfície de l'estigma. De
l'altre. Així, en les plantes, la tasca del pistil és de permetre que els	tubs	pol·línics assoleixin els òvuls protegits en l'ovari a la base del
de vestir monòtones, susceptibles d'escassa varietat: els pantalons de	tub	, l'americana anodina, les camises uniformes. Els barons de l'Antiguitat,
li són propis i exclusius. Així, el llapis i el color —el que surt dels	tubs	— en la pintura, i les paraules en la literatura. Però l'ús i l'eficàcia
uns productes químics sense forma —que avui comprem preparats, en	tubs	o en pots, i abans ho eren per l'artista mateix— i amb els quals és
l'execució musical— i la qualitat de les pastes de colors que surten dels	tubs	pot tenir una eficàcia pròpia en l'obra pictòrica. Així mateix la riquesa
Però, ara que he començat, sabré quína hora és. Se n'anà cap a un	tub	acústic que hi havia a la paret, bufà en un xiulet, i cridà: —Mare!—
sense mastegar, subjectant-lo entre les potes davanteres, aquell	tub	elàstic i sucós. Era una budellada, una tirallonga de botifarra de
a l'indret més gruixut. Era igual que si un home hagués provat d'alçar un	tub	de dos peus de diàmetre dels que s'usen per a la conducció d'aigües. I
líquides cordes de ressonador o recullen el buf d'aquesta aspiració en	tubs	de planyívola o serena música, o triomfal. Ara llancen un mugit
la suavitat del vent. El seu ventre és fet de clar fullatge, els seus	tubs	són arbres de tipus fluvial, simètriques carolines. Els fins tubs de
seus tubs són arbres de tipus fluvial, simètriques carolines. Els fins	tubs	de tendre gris són guarnits de tendra verdor. Però aquesta és tan
tremolosa i tan transparent, que els cela, sinó que com una església els	tubs	del seu orgue, esdevenen una mica indecisos, entre les boirines de
solament sospira, de tant en tant, amb la pujada del vent pels fins	tubs	grisos; però diríeu que aquest sospir més que sospir és un somriure...
després s'alçava darrera el gran orgue mut, endevinat de lluny, amb els	tubs	grisos, amb la indecisa teranyina de verd molt tendre, la lluna
per la destral, mig despullada— s'ha emmagritat amb restar-hi només els	tubs	i veure's privada d'aquell semblant d'homenatge d'encens. I l'orgue
les barques del lavietan, entrà al tambor del secatge, i pels	tubs	d'aspiració sortí com un xiscle nou de la sirena esverant totes les
per una altra. L'olor de la pólvora recremada que ennegria el	tub	de cartó, era per a ell la millor del món, i mentre esperava la vinguda
Eugènia? Anà a treure de la maleta la seva capsa de colors, repassà els	tubs	, els pinzells, la paleta, amb infinita cura, mateix que un soldat repassa
tot desmuntat peça per peça; una escampadissa de ferros torçats, de	tubs	, de rodes, de corretges, de làmines metàl·liques, i per ci per llà algun
drets tenim un aspecte de grossària i robustesa, ficats dins aquests	tubs	amples. Però quan, per banyar-nos, ens despullem, esdevenim, sobtadament,
fos un error de punteria ningú no diria res, però això passa perquè els	tubs	dels canons estan gastats; els obusos s'esbarrien pel nostre sector de
simplement de fer pujar el mercuri; aleshores s'immobilitza dintre el	tubet	i ja no torna a baixar. Aguanto el termòmetre dessota el braç, capgirat,
La nostra artilleria ja està llesta. Té massa poques municions. Els	tubs	dels canons estan tan gastats, que disparen amb poca precisió i
reduït, amb una prestatgeria amb llibres i papers i una estufa amb un	tub	que surt per la finestra del carrer. En entrar, hi havia l'electricitat
extremament engavanyat dins el vestit, amb unes sabates de xarol sota el	tub	dels pantalons bombats que tenen uns botons de nacre retocats pel
tal professor Lozano, de Madrid. Davant seu, sobre la taula, hi tenia uns	tubs	d'assaig, unes provetes, uns alambins. No era pas un home donat a
una qüestió de fets. Quan el doctor Vila Vendrell agafava amb dos dits un	tub	d'assaig, es produïa en el vast auditori de l'aula grisa, glacial,
sobre els llavis, amb un esclat als ulls irònic i desvergonyit. En el	tub	que tenia a la mà, i que contenia un líquid, hi tirava uns pólvors. El
per donar una impressió de complexitat experimental, agafava un altre	tub	que contenia un líquid tèrbol i hi tirava uns pólvors de color de rajol.
Arribava un moment en què amb els dos dits de la mà dreta mantenia dos	tubs	—el del líquid vermell i el dels pólvors grocs— i que amb l'altra mà
acabaria malament. El cert és que tot solia acabar bé. De cop i volta, el	tub	de color vermell donava un to verd viu, fascinador, impressionant, que el
Els nostres ulls es centraven sobre el verd: aquells dos dits de verd del	tub	passaven a ésser el lloc geomètric de totes les mirades, el punt sobre el
que se n'havia anat a fons, i en la qual li quedaren encletxats els	tubs	d'aire i quasi quedà ell també a fer companyia per sempre a la nau

Pàgina 1 (de 48)

50 següents