Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la senyora Magdalena Blasi. "Gosaria apuntar que els seus pensaments el	turmenten	. I li sobren motius", va rebatre, amable, Pulcre. "Pensaments? No
una mica greu, però no ve d'un petricó de sang, com se sol dir. No es	turmenti	. Sempre hi ha atenuants o diriments, sense exceptuar-ne en les
com si es trobés presonera a la vida. Durant molt de temps es sentí	turmentada	per una certa inquietud, inquietud que creixia en ella, segons
deixà de fer-ho per complet: la causa estava en els infants, que el	turmentaven	tant com podien, i en les mares, que moltes vegades havien prohibit a
al meu camí, us vull fer la meva confessió; vull comunicar-vos el que	turmenta	dia i nit la meva ànima. Després maleïu-me o beneïu-me, però no deixeu d'
rebatut contra terra la imatge començada, incapaç de portar-la a terme,	turmentat	per un altre ordre d'inquietuds i s'estava després mesos i mesos sense
per sempre, i noves i més transcendentals inquietuds començaren a	turmentar	la seva ànima. Un dia Maria Àgueda el veié tornar dels camps amb un tros
néixer l'infant, el pare havia desaparegut. Aquí a Santa Maria l'havien	turmentada	cruelment, li havien fet la vida gairebé impossible, com acostumen a
aquell fet: no pogué menys de dir-li-ho, car era l'única cosa que la	turmentava	, i la turmentava cruelment. Ell li respongué breument: no li explicà res
pogué menys de dir-li-ho, car era l'única cosa que la turmentava, i la	turmentava	cruelment. Ell li respongué breument: no li explicà res del que havia
a aquell record de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis pena, no et	turmentis	; t'ho repeteixo una vegada més i creu en això que et dic, Mila... Em
a causa de l'hora tardana, dubtava que la pogués trobar; dubtava i es	turmentava	. "Si pogués tenir-la amb mi —es deia—, Déu, si pogués reposar una
que pogués causar-te pena. I, amb tot, des de fa poc veig quelcom que em	turmenta	, que crec que t'hauria de dir. —Em sento talment lligada a tu —contestà
continuaven, com de petit, fent-lo objecte de burles, rient-se d'ell i	turmentant	-lo, fins a l'extrem que moltes nits, malgrat la forta atracció que
d'una idea que sempre, ja des dels dies de la seva infantesa, l'havia	turmentat	: la idea de la incomprensible crueltat, de la brutalitat dels homes, que
En el fons, és veure la innocència castigada allò que sempre m'ha	turmentat	més; és sentir per totes bandes el clam esfereïdor del seu plor. És per
nit Tino Costa en el rostre de l'amic llegeix la preocupació que el	turmenta	i sap que ell no el comprendria. No; no el comprendria, i tal vegada
de la vida i d'ell mateix, amb una infància ombriva darrera seu,	turmentat	pels records i amb un esdevenidor encara més ombriu, vell sense anys,
menjar. Aquest era el record que més dolorosament, més insistentment la	turmentava	. Quan el fill era fora el regirava sense treva en la seva ment, li feia
la solitud, aquell sentiment que formava com el nòdul de la seva vida, el	turmentava	gairebé com un dolor físic. La nit s'havia anat convertint a poc a poc en
pel que tocava a ella, no es sentia culpable, i encara que en el fons la	turmentés	vivament el dolor d'haver-lo ofès, la seva consciència, respecte al fet,
en aquell abisme incomprensible de la maldat humana que tant l'havia	turmentat	al llarg de la seva vida. "És la cicatriu d'unes urpes, d'una mossegada,
d'ací, mano, sempre reso per tu..." ¿Per què venia, Déu!, a	turmentar	-lo aquella visió celestial enmig de l'infern on havia caigut, enmig del
llegida en algun lloc, cosa que li succeïa amb freqüència. "Quan no ens	turmentem	amb les coses grans ens turmentem amb les petites, i així ens passem la
succeïa amb freqüència. "Quan no ens turmentem amb les coses grans ens	turmentem	amb les petites, i així ens passem la vida turmentant-nos. És ben cert
les coses grans ens turmentem amb les petites, i així ens passem la vida	turmentant	-nos. És ben cert —pensà—. Sembla una maledicció que pesi sobre tothom. La
fou d'un efecte decisiu. Vacil·là encara algun temps; sofrí encara i es	turmentà	; encara volgué dir-se que tal vegada ell vindria; però, en el fons, la
un tros de pa per al camí. Ara no pensa en res. No té records. No la	turmenta	la més petita por. Déu li ha posat un vel davant els ulls; li ha
vaig estimar, i l'estimo; però què hi podem fer? Es veu que necessitava	turmentar	-se i turmentar tots els qui l'estimen. La seva ànima no pot assossegar.
i l'estimo; però què hi podem fer? Es veu que necessitava turmentar-se i	turmentar	tots els qui l'estimen. La seva ànima no pot assossegar. Vols que et
i dels Joan de Maro, el misteri tremend que tant l'havia obsessionat i	turmentat	sempre, venia a encarar-se amb ell per darrera vegada en els seus últims
desfogat la pròpia ira; els altres, llurs negres instints: aquells els	turmentava	un estrany malestar, i llurs passos, en la nit, ressonaven amb ressons
no puc. Perdó, pare. I tornava sense parar a aquella obsessió que l'havia	turmentada	en secret tota la vida; tornà a esmentar el seu pare i li parlava com si
—Però, Mila... Per què dius aquestes paraules? Per què t'entestes a	turmentar	-nos? —Deixa'm parlar i promet-me això que et demano. —Però si tu
melodia vulgar i agafatosa de Soy un pobre presidiario em	turmentà	llargament quan ja era al llit. Encara avui és per mi una de les
mas, havien habitat al poble, i penso ara que els noiets devien haver-lo	turmentat	, segons el costum del poble, de les mil maneres que els menuts saben
segons el costum del poble, de les mil maneres que els menuts saben	turmentar	un desgraciat. Ell habitualment tenia el rostre contret en una ganyota
seva mare) era a mi; jo era també el qui li feia menys bromes, el qui el	turmentava	menys. Jo, per la meva banda, també l'estimava. Això no obstant, també jo,
també l'estimava. Això no obstant, també jo, barrejant-me amb ells, vaig	turmentar	-lo més d'una vegada amb bromes cruels, que el posaven fora de si, i a
oblidaré, quasi són ses mateixes que hores abans de matar-lo, mentre el	turmentaven	, digué a un falangista: —Som lliure, es meu poble és lliure, amb mi no
també, i guardarem el secret. I sobretot després, quan els	turmenti	d'haver-se descobert que no es volien tal com eren i
és un sac de gemecs que fins els sords la senten. /Amèlia\ No la	turmentis	més, t'ho prego. /Andreu\ Ja t'has deixat ensarronar! Ja t'ha
neci, anava creant ja quan era fals. Un averany ens	turmenta	. Que el mèrit se sent ben poc feliç, recompensat. Va poder
els papers de mal fer me'ls encarreguen a mi! Ernestina. No em	turmentis	més amb les teves patotxades. Calla d'una vegada. Pepe, sigui
dont il sort\" {Víctor Hugo} L'infant el cavall de cartó	turmenta	i malmena amb gest obstinat. Li escurça les potes, li talla la
que els nens dormien en havent dinat i aleshores pujava al terrat i	turmentava	els coloms. La golfa del terrat bullia com un forn, tot el sol del dematí
per trobar-li els signes de la disbauxa recent. Tot jo m'excitava i em	turmentava	per les sospites a mesura que l'anava observant, i als meus ulls
un d'ordre personalíssim, i un segon d'ordre més general, em van	turmentar	durant el meu primer període amorós i van precipitar les meves crisis.
ho era, incipient i ignar, puix que el dimoni de la inspiració ja m'havia	turmentat	. En constatar ara les meves escasses possibilitats, com havia fet durant
i acció, sense aquell dimoni d'anàlisi que aleshores ja començava de	turmentar	-me. A poc a poc m'envaïa una tristesa, una enyorança de no sabia quin bé

Pàgina 1 (de 16)

50 següents