Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es trobava a Citavella i que portava una vida vergonyosa d'excessos i de	torpituds	, que s'emborratxava i freqüentava els pitjors llocs de perdició. Joan del
S'exasperava; no sabia què fer; el seu pensament girava sense parar, amb	torpitud	, fix en aquell únic desig, com si volgués traspassar el mur; tornava a
les deixà entre les seves, fredes, inertes. Ell les hi acaricià amb	torpitud	; se'n posà una contra la galta, que li cremava. Ella tampoc no hi oposà
i d'imperfecta és, doncs, gairebé sempre més la conseqüència d'una	turpitud	que el resultat d'un apressament. Apressar-se en una obra vol dir, en
extrem, i per la meva imaginació de gelós desfilaven escenes de disbauxa,	turpituds	eròtiques, monstruositats absurdes, la visió de les quals em produïa una
el reconeixíem superior a nosaltres. Mai no prenia part en les nostres	turpituds	sexuals i era, en mig de la nostra colla de salvatges, una mena de
la vida, la realització del nostre somni amorós. Però mentrestant, quines	turpituds	cometem! Pocs són els forts que no les cometin. En aquest estat em
que aclofa ma raça. He sentit contar a la meva mare folles	turpituds	, deliris del pare. He sentit com deia: El fill serà igual
ella —no ho dic pas per excusar-me— em portà a cometre disbauxes i	turpituds	, més que no pas la sensualitat. I penso que el suïcidi és el refinament,
que volia tornar, era aquella flonjor plorosa amb què començaven les	turpituds	, les claudicacions. I de seguida uns ulls entendrits, uns cabells
amb aquell home. Volia veure si al meu rostre hi havia els estigmes de la	turpitud	com al seu. —Em mires d'una manera... —va dir-me—. No sé
home el meu company de disbauxa. On havia arribat, pel camí de les	turpituds	, jo que, d'adolescent, somniava l'amor ideal i adorava la dona amb un
altre camí per a acostar-me a la divinitat? Quan, després d'una època de	turpituds	, jo fugia de la ciutat i passava al camp, solitari, les hores que tenia
tanmateix, important. L'ajudant infeliç, el trist company de les meves	turpituds	, volia acompanyar-me fins a la porta de casa. Vam entrar junts al Parc, i
Aquesta època —aquests darrers anys— han comportat una súbita alçaria de	turpitut	, de la qual jo vull simplement per ara determinar l'origen. Els homes
—insinuà la Catarina— és per això que... —però de sobte, comprenent la	turpitud	de ses paraules, se n'arrepentí i deixà la frase sense acabar. —Aquestes
per continuar la lectura. Gràcies als dos cents duros de la Catarina, la	turpitud	del mariner es pogué convertir en un cop de mestre. Ara es trobaven a una
Quines queres descobriré dins aquells cors d'aparença tan amable? Quines	turpituds	hi llambregaré? Fitre, serà cosa curiosa... serà un plaer i un
les hores! Sobretot tenia set d'assaborir la llecor de les secretes	turpituds	de la seva esposa, llecor cremadora com extreta de brases d'infern, que,
de pecat dins el cor sagrat d'una mare! Ai, l'angúnia de trobar boires de	turpitud	darrera el somrís angelical d'una filla estimada! I sí, sí... els vells
pobra bestiola miraven la padrina i el fillol, demanant perdó d'aquella	turpitud	. En anar a aixecar-la, la padrina notà que les plantes dels peus de la
i en tropes és la completa seguretat en terra enemiga. Primera part. La	turpitud	, únic mal veritable V. Distingim, si et sembla, Serè, la injúria
però la saviesa no deixa lloc al mal, car l'únic mal per a ella és la	turpitud	, la qual no pot entrar allí on és la virtut i l'honor: si no hi ha,
la virtut i l'honor: si no hi ha, doncs, injúria sense mal, ni mal sense	turpitud	, i la turpitud no pot arribar a qui és ocupat en coses honestes, la
honor: si no hi ha, doncs, injúria sense mal, ni mal sense turpitud, i la	turpitud	no pot arribar a qui és ocupat en coses honestes, la injúria no arriba al
profundes de la meva oració". "—Esbandirem totes les injúries que la	turpitud	dels homes t'ha infligit i, per damunt de les impureses del vici,
de procurar que els forasters no l'entenguin perquè no s'adonin de les	torpituts	que suren a totes hores en la remor de les converses.
per dintre. La seva gran còrpora de pagès escardalenc, la llargària i la	torpitud	dels seus braços, la rusticitat dels seus dits i de les seves mans
àdhuc de l'home més sever; l'altra no ho és de cap home lliure, si a la	turpitud	de la matèria s'afegeix l'obscenitat dels mots. També en els divertiments
El qual callà una estona i medità: Cal salvar a Vilaret de les seves	turpituds	i a Saumell de la seva tragèdia espiritual. —T'he de dir coses greus,
valgut d'armes tan innobles com retreure el poc amor de sa mare, les	turpituds	de son pare... El pare, al qual en vida besava les mans! Tot és fals i tot
Tothom em beneirà i el fill no deixarà un solc de violències, odis i	turpituds	com deixà el seu pare en morir. No serà pas a tu, no serà pas a tu Joan
que en restava del Tristany d'altres temps? No seria capaç de totes les	turpituds	? Es recordà de sa mare infamement asilada per tal de poguer córrer ell a
era la més forta. Un moment li semblà que cometia un crim, una	turpitud	, quelcom de monstruós, com enganyar un infant que no té clar
i l'esperit. No eren un mateix? Vilaret no pintà més que monstres, crims,	turpituts	, o gent caragolada pels remordiments. Esdevingué una mena de torturat i
els braços i arrossegant els peus. Tenia un caminar adolorit, ple de	turpituds	bestials, que recordava el caminar del goril·la. En l'espaiosa estrada
dels vicis, ans hem preferit d'exposar les ridiculeses en comptes de les	turpituds	. I qui en totes les raons adduïdes no trobi prou assossec, que tingui
passes incertes. Errabund, ara s'aturava distret oblidant-se de les seves	turpituds	, ara s'enquimerava d'haver-se oblidat dels plans diabòlics que la
el ritme d'un son benefactor. Dins del seu pit també s'havien adormit les	turpituds	inquietes. En Vadoret romangué una bella estona amb la gorra a la mà, el
que els que florien al rostre del pecador alliberat de les seves	turpituds	. Mai la fosca nocturna no ha apagat unes mirades més dolces, ni cap
visió del mar! Bo i seguint el seu camí el mirava victoriós de les seves	turpituds	. El mar era per aquell pescador un ésser estimat, al qual també duia
de llegir, però no la de dibuixar. Però, diable de mà esquerra! Quina	turpitut	! Tant se val! Això és cosa de paciència i voluntat! De paciència bé n'ha
onsevulla amb alguna obscenitat. Blanes! Blanes! Blanesa, mol·lície,	turpitud	! Colors enlluernadores que pertorben l'enteniment; tebiors que
Déu meu: qui es malfiarà d'aquestes coses benignes, ni qui en temerà cap	turpitud	, si sap llambregar-hi al dedins el vostre somrís purificador? Oh Déu meu
però ja amb l'esguard il·luminat... Li posen al braç i ell l'aguanta amb	torpitud	entre els braços avesats a l'aixada, tremolós, amb una gran por de fer-li
pagès d'aquells dies; que només hi arribés una mica. Delatada en aquella	torpitud	de les mans quan posà el menjar al ruc i que aquell esforçar-se a
Ell va posar-li la mà al muscle amb un lleu tremolor... Caminava amb	torpitud	... —Per què plores?... —Però el noi continuava inconsolable. Passà una
tremolosa, li demanava —mentres la mà passava pels cabells iniciant amb	torpitud	una carícia que no acabava mai... —Què tens?... —però ella continuava de
aquí a ran l'orella que ell començava a les palpentes, bellugant-se amb	torpitud	d'ací i d'allà. Al seu entorn sentia riallades sofocades, i un pensament
entrar a la barraca. Fermà la porta amb pany i clau. Passà la barra amb	torpitud	i després va ajeure's al recó. Havia estat cru l'hivern. Un hivern

Pàgina 1 (de 3)

50 següents