Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per refrenar l'exuberància del seu histerisme. Cal que el seu company li	tusti	l'esquena, i aleshores la rialla s'aclareix, minva, fins a convertir-se
dues dones continuen caigudes. —Desperteu-vos! Desperteu-vos! —mig crida	tustant	les galtes d'una d'elles. La dona deixa escapar una breu queixa, rondina
n'hi ha una altra, prop de la qual el caporal ordena: —Al... to! La	tusta	amb els nusets dels dits, l'empeny sense esperar resposta i diu: —El
per la galeria, amb la bata blanca que deixà al cotxe del comerciant. No	tusta	ni es cerca unes claus que fa temps que ha perdut. Fa girar simplement el
cop no me'ls van demanar fins al quart pis. —Naturalment. Com ara.	Tusta	en una porteta, al capdavall de tot, espera que soni una mena de timbre i
uns altres un plat de calent en uns dies determinats; així, doncs, uns el	tustaven	i els altres l'alimentaven, que això sol ésser la vida, per als
a l'espatlla.)] Pobra criatura! A qui vull carregar les meves, [(	Tustant	-li el pit)] les meves culpes! Apa, no he dit res. No ploris...
(m'agenollava amb un genoll a missa). Invoco Déu i em	tusto	el pit pilós. Fra Garí penedit. De fet herència
xiula el vent com la sirena. Ara els companys entraran	tustant	la neu a la porta. Els ulls vespillejaran com al fogar les
que servís de garantia a la senyora de Lloberola que sense dir res més	tustà	l'espatlla de Frederic i se l'emmenà corredor avall, cap a l'habitació
esforç i dic rodonament que no. Baroni ja tiva les llongues, amb el fuet	tusta	l'animal. —Adéu! Adéu! Adéu! —Adéu-siau, que us divertiu força! El meu
que darrera les finestres hi havia ulls que espiaven el moment en què	tustaria	a la primera porta. L'aspecte confortable i burgès d'aquelles cases era
la tarda havia seguit les carreteres, sense deixar una porta que no hi	tustés	. I, d'herba, no n'havia pas trobat una forcada ni una brinsa. "Mau"
baixant les graonades; la quitxalla fuig de l'escola cridant i corrent i	tustant	-se per fer-se passar el fred dels peus i l'ensopiment del cap; hom clou
de punta, i la sang del meu còs es glaçà dins les meves venes? Van	tustar	lleument a la porta de la biblioteca i esgrogueit com un estadant de la
reconèixer tot-seguit que era la passa d'Usher Un instant després ell	tustava	gentilment a la meva porta, i entrava, amb una llantia a la mà. La seva
valdria cridar la mort, abans que ella tingui pensament de venir-nos a	tustar	la porta. Així avança calmós, ara un pas ara un altre, tot prenent d'ací
glassat, mort. Pensant axò estava també aquest estiu, quan sento que'm	tusten	l'esquena y una veu que'm diu: —Si es servit...?— Me giro, y
no te'n recordes? —solía dirli llavors l'Amelia ab rialleta benèvola y	tustant	lo dissimuladament per desvetllarlo un xich. Y aquell acudit tan
i, quan pensava pregonament, tenia un estil de contreure les celles i	tustar	-se el front reflexivament amb un dit, que us colpia de seguida amb la
nostre. Els ulls del guia guspirejaven. Dansà al volt de nosaltres,	tustant	lleument el pergamí amb son dit: —Què us deia, senyors? No és així? Veieu!
d'algun petit reconfort per a Alonso. Un matí el reverend pujà l'escala i	tustà	a la porta d'Alonso. No rebé resposta. Entrà, mirà ràpidament al seu
veu 's-el aquí, senyor. —I li vaig fer a mans. —He guanyat! —exclamà. I	tustà	a l'esquena d'Abel. —I, ara, què me'n dieu, germà? —Dic
procurava sorpendre-la d'esquena, si era de nit s'anunciava amb el seu	tustar	. ¡I com havia anat mudant des de que va venir al món, aquell àngel de Déu
! No vindria, avui, encara, no. Tot sovint parava l'orella, creient-se que	tustava	; però era el vent, sempre el vent, que la posava frisosa; era el vent, que
—És ben mort. És mort com tots els morts. Déu de Déu! I aquesta criatura?	Tustem	a ca seua. La Maria, ella pla s'encomanava a tots els sants, anit, quan
una paraula ni fer cap moviment. —Aquest noi està enrampat de la fred.	Tustem	a ca la Maria. —Cintet! —va cridar una veu de dona des de dintre la casa
al territori, són els ferrenys hereus d'una raça ibèrica, amb un cor que	tusta	valent sota la post del pit. VII L'esperit de llibertat Una
Mes tens la gola eixuta i les sangs s'agombolen al cor, que et	tusta	com un martell colpidor. És la Por, petit caçaire, és la Por!
com si fos el seu carrer de Provença, i, escales amunt del tercer portal,	tusta	la segona porta del quart pis, i, com a casa, una veu femenina, molt de
els vidres de la meva finestra, i, terrosa i balba com una mà de mort,	tusta	amb tremoloses estremituds... trap, trap... Adéu, adéu! L'estiu agonitza
els seus ni a trobar el gust arribaven, i els petits s'ennuegaven i calia	tustar	-los l'esquena. Tanmateix, al capdavall van acabar i tornaren a seure en
judicant només que per la seva cara, l'hauria anomenat peix), i	tustà	fortament a la porta amb els nusos dels dits. Va obrir-la un altre lacai
amb els ulls adreçats al cel. Alícia pujà tímidament cap a la porta, i	tustà	. —No serveix de res això de tustar —digué el Lacai— i és per dues raons.
pujà tímidament cap a la porta, i tustà. —No serveix de res això de	tustar	—digué el Lacai— i és per dues raons. Primerament perquè jo estic al
la porta entre nosaltres. Per exemple si vós fóssiu dins, podríeu	tustar	i aleshores jo us podria fer sortir, sabeu. Tot el temps que anava
d'una biga. El cos encara calent. Paulina s'ha estremit. S'esglaia.	Tusta	l'espatlla de la veïna. —Qui? Però digues, qui? El noi d'en Fonoses,
, satisfet: —Ca! No trigarà a tancar-se el cel. Nuvolades i pluja. Es	tustava	una galta, mofeta: —Vostè no ho creu? Allà vostè. Nuvolades i pluja. I si
amb aquells senyals de la seva presència. El minyó va sortir al passadís,	tustà	la porta envidrada del lavabo. Cap resposta. —Ramona? Escolta, noia. El
de conspiradors d'opereta. El Corbo prenia un roc i començava de	tustar	la soca. La soca contestava amb un ressò timpànic, fosc, una mica tètric.
res per perdre i els pogués estafar, pensava Innocenci, et vindrien a	tustar	l'esquena i et dirien: "no s'amoïni, quan li vingui bé, no corre pressa,
gorra de visera. —Eh?... Com ha anat, això? —em diu, bo i	tustant	-me l'esquena. Rumio, rumio i al cap d'una estona li responc tot
Apa, Martí, que aviat hi serem —li dic per tal d'animar-lo, bo i	tustant	-li l'espatlla amb un afectuós passatú—. Veus el que té menjar tants de
tota la nit... —Heu parlat com un llibre —fa una vella esdentegada, bo i	tustant	-me la cuixa amb fortes patacades—. Vós sou dels meus. Entre aquestes i
que em sento "Grabiel"?... Ella, entre cofoia i enutjada, m'anava a	tustar	la cara, però en aquell instant les campanes de l'oratori es posen a
a la finestra alarmats. Havien sentit un crit però no sabien el què.	Tustaren	fortament amb la mà arran de la finestra. Joan Antoni tragué el cap
i Joan Antoni eren amics. Preguntarien si es que s'havien embarcat.	Tustaren	a la taverna que ja estava tancada, no hi trobaren a Joan Antoni, no
feien els amics davant la taula parada, de la qual removien els coberts,	tustaven	amb el ganivet les copes, cridant a Joan Antoni i la minestra. Oh, com
peu cercant una sensació agradívola, l'altre estirava la cama feixuga o	tustava	la taula amb els dits, insidiosament. Després de l'ensiam i la verdura,
tocat per la vareta de foc de l'heroïsme, que tot home sent alguna vegada	tustar	a la punta del cor, saltà del llit, començà de posar-se els mitjons i les

Pàgina 1 (de 8)

50 següents