Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tut I 7 oc.
tut IND 16 oc.
tut M 6 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tut Freqüència total:  29 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

feien tres tocs, el primer una mica separat dels dos darrers, ràpids: Tut... tu-tut, com el cant de la guatlla. Aquells tres tocs nerviosos,
d'aquells dies. Del matí al vespre, i en plena nit i tot, no paraven. Tut... tu-tut! Tut... tu-tut! De tant en tant sonaven trets. Es deia que
. Del matí al vespre, i en plena nit i tot, no paraven. Tut... tu-tut! Tut... tu-tut! De tant en tant sonaven trets. Es deia que cremaven
poder jo capir la menor possibilitat d'alegríes dins d'aquells miserables tuts." "La recullida iglesieta, ab sos altars virolats, ab ses verges nanes
mussurts que vénen ací me donen qualque sou, perquè jo els tinc arranjada tuta la font per ellus... i jo hi planti pas res de profit... Una vegada, una
El guàrdia bonafè Pirripiii. pipirripipiiiiiiii. Moocc. Meec. Tuuut. per Jan. * * * [7] Els ninots d'en Mic Hag. —Maleït
hi vaig torná i allá mateix he hi va haver un niu amb tres aucellets. tutduna pensava d'endurmelen, pero el vaig deixar fer perque es mestre sempre
M' espanto de pensarhi. Seríam los arbítres dels dos mons... Tutas las rassas serían dominadas y tutas parlarían solzament que las tres
los arbítres dels dos mons... Tutas las rassas serían dominadas y tutas parlarían solzament que las tres llenguas mares: Catalá, Patuá y Francés.
paraulas de bruixa, mentres remenava 'l puny clos: —¡La figo vus fay a tuts! Se pot ben dir que l'Aleix era la tentació eterna de tot Montmany.
de dalt dels cingles una veu tota mofeta que deya: —¡La figo vus fay a tuts!... D'això ja havían passat setmanas, ja havían passat mesos... quan
voltas el puny clos, tot mormolant ab gaubança: —¡La figo vus fay a tuts!... II L'esglesia tancada Ja feya un grapat de mesos qu'a
fent saccejar el goll.— Y a mí 'm cau la casa a troços... —Y a mi tuta se m'aclufa... —afegía l'Aleix de las Tòfonas, mitj somrient per sota
per la cua en una trampa de dents. El neguit i el dolor em fan perdre els tuts i arramasso l'escombra i començo a colpejar parets, portes i mobles com
i caminar descalç amb ferum de formatge rostit, que no pas perdre els tuts en aquell cau d'ensurts. Però així que vaig ser a tocar de la porta, una
casadur de filles... A Banyuls vus diran si hi ha pas home més delicat en tut... Libo· No, no, ja hi conto. Bern· Mes sum
Déu; la Caterina té els seus amurs i té la seva histori i jo passi per tut. Mes jo no passi per ser l'amusament de tut lu poble i lu meu nom
seva histori i jo passi per tut. Mes jo no passi per ser l'amusament de tut lu poble i lu meu nom serveixi per fer blagues. Al hustal fins m'ha dit
instant. Chimo. Es el dir, que me despaches? Conc. Tu, tut!... Chimo. Pos mira, me'n vach! Conc. Encara estabes
Escena XVIII. [Tista y Xina.] Tista. Xina ¿qu' estás tuta sola? Xina. ¿Qui vuleu qu' estiga ab mí? [(Sortint.)]
tu vols. Tista. Nu tench ballera. Tambó. A fi de rompre tuts els plans á D. Diunis, cunvendría que pensasses en casar en Meu ab na
sostendria en tot loch, vostê ment, vustê es un lladre, tot quant xarra, tut asó n' es fals, es una calumnia. Vustê 'n la filla del Tort, com ab la d'
de busiot. Perque totes el desairen, perque saben qu' es un corp que de tuta carn fa presa. Demês xarras Pau Serol s' esclamat fent flamadeta; y
Pero vull que me prumetis cumplir lu que prest sabrás. Meu. Faré tut quant ma digueu. Tista. A Deu un temps vaitx jurar, nu vaitx
i ell ja sap que no hi ha remei, comença a estirar i el tren arrenca, tuttut... Perquè puguin estirar, els han donat una poció màgica, com la
ell ja sap que no hi ha remei, comença a estirar i el tren arrenca, tuttut... Perquè puguin estirar, els han donat una poció màgica, com la de
i a frec de les límpides aigües del Freser, en una cova anomenada el Tut de Fustanyà i que se sospita que fou utilitzada com a habitacle i refugi
l'hora de repartir les diferents comunitats humanes pel territori. En el Tut de Fustanyà, molt probablement l'habitacle d'aquells primers pobladors
del Ter i del Freser, més amunt. Els experts situen els orígens del Tut de Fustanyà en un període interglacial. En una paraula: l'establiment de