Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tutor A 1 oc.
tutor M 335 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tutor Freqüència total:  336 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sentència. Mentrestant, Jeroni Campdepadrós i Vaireda era nomenat tutor de les seves nétes i concediria al seu fill l'assignació que cregués
els seus capricis, Jeroni sabia que podia usar del seu crèdit i que el tutor de les seves filles respondria enfront els seus acreedors. Però no es
el seu germà Joan, mort ja fa anys— venia ja del meu avi, que els va ésser tutor quan el pare d'ells, del qual era íntim amic, va morir, jove; sempre més
y éll te raó, si á bónes no el convensem mos negará el seu permis: y com á tutor qu' es meu te costa per sacristá el traurem. Pepet. Pero á mí
cases muntades en l'aire... Petits herois que no anaven a l'escola, sense tutors, agosarats i feliços, com ho fóra ell si el deixessin viure a la barraca.
persona. És don Diner. L'han mal aconsellat les companyies i els seus tutors. Per facilitar qualsevol producció, aquí està don Diner. El senyor
Francesc Rogeró, encara infant en tutela. La vídua de l'almirall i els tutors traspassen els drets sobre Gerba al rei Frederic de Sicília, en el moment
a Catalunya, acceptarà el nou matrimoni que el papa Innocent III, tutor del rei de Sicília, li proposa. En la xafogor del dia 15 d'agost
enigmes de curacions misterioses. Vareig observar, per fi, que el meu tutor amb la seva clínica hi feia quartos que era un consol. Vareig observar
francesa. D'aquest ofici que jo exercia n'hi ha que'n diuen fer de tutor, acompanyant, arcabot o sangonera. El nom el donen les idees del padrí,
mateix aquell macip, de qu'ens parla en Renan, que necessita un tutor que administri els séus interessos. Es l'home menys-preuat i l'home que
pedres, entre els terrossos de terra, sota motes, a les esquerdes dels tutors, etc.. Allí construeix un capoll sedós. En els països freds, aquestes
estudis i manutenció adequada. Em fareu mercè de considerar-me com a tutor vostre. Oh! —féu, perquè jo estava per a regraciar-lo,— us diré tot
de la tauleta, tot exclamant: —Déu me val! —Me'n vaig a casa del meu tutor a Londres —vaig dir traient casualment unes quantes guinees de la meva
fa conèixer? —No, senyoreta Havisham. —I el senyor Jaggers serà el vostre tutor? —Sí, senyoreta Havisham. Es xalà amb aquelles preguntes i respostes; tan
són rebuig! Deu-me Jaggerz!— Aquests testimonis de la popularitat del meu tutor em causaren una profunda impressió i més que mai vaig sentir-me ple
ve paz del diner que zigui!... Zenyor Jaggerz... Zenyor...! El meu tutor tirà enllà el seu suplicant amb una sobirana indiferència, i el deixà tot
ho digueu a la cara? —I ara us pregunto, estúpid matusser —digué el meu tutor severíssimament,— per segona i última vegada, què està disposat a jurar
disposat a jurar l'home que heu dut ací? Mike mirà dalerosament el meu tutor, com si cerqués d'aprendre una lliçó en la seva cara, i respongué
de respondre, tot nerviosament. —L'hem vestit com...— quan el meu tutor esclatà enfurit: —Com! Altra vegada! (—Babau! —afegí de bell nou el
com un marxant de coques. Ram de pastisseria. —És ací? —demanà el meu tutor. —L'he deixat —digué Mike— assegut en un llindar de la cantonada. —feu-
—Digueu-li que s'emporti immediatament el seu testimoni —digué el meu tutor al passant, amb la gran més repugnància,— i pregunteu-li què s'ha pensat
i pregunteu-li què s'ha pensat de dur un galifardeu com aquest. El meu tutor em menà aleshores a la seva cambra, i mentre esmorzava dret, amb el
—i que era ben generosa,— i se'm proporcionà, dels calaixos del meu tutor, les targes de diversos comerciants amb els quals havia de tractar per a
necessitar. —Trobareu que gaudiu de bon crèdit, senyor Pip —digué el meu tutor, el flascó de xerès del qual, mentre ell ràpidament hi refrescava,
fora, i jo vaig anar amb Wemmick al carrer, després d'encaixar amb el meu tutor. Trobàrem una altra rastellera de gent que ronsejava al defora, però
en aquest punt tenia sòlids fonaments. —El senyor Jaggers és el vostre tutor, sembla? —seguí dient. —Sí. —¿No sabeu que és l'home d'afers
deia aquell, calia que ho tingués i ho governés tot plegat. El vostre tutor no era encara en aquell temps conseller de la senyoreta Havisham, i ella
ajust, però instà que abans de dar-li cap passa, calia sotmetre'l al meu tutor. Vaig comprendre que aqueixa delicadesa venia de considerar que aquesta
despatx. En havent tornat a baix, Wemmick em conduí a la cambra del meu tutor i digué: —Això, ja ho havíeu vist. —Dispenseu —vaig dir mentre ferien de
a la barra, tot mastegant neguitosament una cosa o altra; mentre el meu tutor no sé pas si interrogava o bé contrainterrogava una dona i colpia
en testa. Anava lliurant-me a una meditació sobre la grandesa del meu tutor, quan Wemmick reparà: —Pel que fa a la seva absència d'argenteria, això
una avinentesa, que no es féu esperar gaire, de comparar l'estada del meu tutor amb la del seu passant i caixer. El meu tutor era a la seva cambra, tot
comparar l'estada del meu tutor amb la del seu passant i caixer. El meu tutor era a la seva cambra, tot rentant-se les mans amb el seu sabó perfumat,
Bruixes. Posà el plat a taula, tocà lleument, amb un dit, el braç del meu tutor per notificar-li que el dinar estava a punt, i s'esvaí. Prenguérem els
Prenguérem els nostres seients al volt de la taula rodona, i el meu tutor posà Drummle a un costat seu, mentre Startop seia a l'altre. Era un plat
que sempre que era a la cambra fixava els ulls atentament en el meu tutor, i que no retirava sinó amb indecisió les mans de cap plat que li posés
suspesa. El dinar va anar escolant-se alegrement; i per bé que el meu tutor semblés seguir, més que no motivar, els temes de conversa, vaig adonar-me
ens podia estampar com el boll. Amb alguna invisible influència, el meu tutor l'induí a un extrem gairebé de ferotgia, al volt d'aquella bagatel·la; i
ridícula. I bé, en aquell moment la clauera desparava la taula; i el meu tutor, sense parar-li cap esment i girant-li i tot la cara, s'havia repapat a
per un moment, i altre cop aniria escala amunt a dir una paraula al meu tutor. El vaig trobar en el seu tocador voltat de la seva provisió de botes,
El que és a mi no em diu pas gran cosa. —No, no —assentí el meu tutor,— cerqueu de no tenir-hi massa tractes. Eviteu-lo tant com sabreu. Però m'
A l'últim tornàrem a la casa i allí vaig saber amb sorpresa que el meu tutor havia baixat a veure la senyoreta Havisham per afers i que tornaria a
en una flaire que m'era coneguda, i en girant-me, vaig veure el meu tutor a la cambra. Ell sempre duia (em penso que encara no n'he fet esment) un
dinat, una ampolla de vell i excel·lent Oporto fou posada davant del meu tutor (que evidentment coneixia prou bé aquella verema), i les dues dames ens
en el cabell d'Estel·la, i pel seu pit i braços; i vaig veure el meu tutor com la mirava, emboscat en les celles espesses, i com alçava aquestes una
prendre comiat d'ella, i vaig tocar-li la mà i me'n vaig departir. El meu tutor posava al Senglar, a la cambra del costat de la meva. Ben avant de
al matí en el Blau Senglar, vaig determinar-me de dir al meu tutor que dubtava que Orlick fos l'home escaient per a ocupar un lloc de
Havisham. —Oh, és clar que no és l'home escaient, Pip —digué el meu tutor, confortablement satisfet, a la bestreta, pel que feia al punt capital,—
de tractar amb el nostre amic. —Oh, no, no ho serà pas —digué el meu tutor, tot traient la punta del mocador de butxaca amb una perfecta confiança;—

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »