Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sentència. Mentrestant, Jeroni Campdepadrós i Vaireda era nomenat	tutor	de les seves nétes i concediria al seu fill l'assignació que cregués
els seus capricis, Jeroni sabia que podia usar del seu crèdit i que el	tutor	de les seves filles respondria enfront els seus acreedors. Però no es
el seu germà Joan, mort ja fa anys— venia ja del meu avi, que els va ésser	tutor	quan el pare d'ells, del qual era íntim amic, va morir, jove; sempre més
y éll te raó, si á bónes no el convensem mos negará el seu permis: y com á	tutor	qu' es meu te costa per sacristá el traurem. Pepet. Pero á mí
cases muntades en l'aire... Petits herois que no anaven a l'escola, sense	tutors	, agosarats i feliços, com ho fóra ell si el deixessin viure a la barraca.
persona. És don Diner. L'han mal aconsellat les companyies i els seus	tutors	. Per facilitar qualsevol producció, aquí està don Diner. El senyor
Francesc Rogeró, encara infant en tutela. La vídua de l'almirall i els	tutors	traspassen els drets sobre Gerba al rei Frederic de Sicília, en el moment
a Catalunya, acceptarà el nou matrimoni que el papa Innocent III,	tutor	del rei de Sicília, li proposa. En la xafogor del dia 15 d'agost
enigmes de curacions misterioses. Vareig observar, per fi, que el meu	tutor	amb la seva clínica hi feia quartos que era un consol. Vareig observar
francesa. D'aquest ofici que jo exercia n'hi ha que'n diuen fer de	tutor	, acompanyant, arcabot o sangonera. El nom el donen les idees del padrí,
mateix aquell macip, de qu'ens parla en Renan, que necessita un	tutor	que administri els séus interessos. Es l'home menys-preuat i l'home que
pedres, entre els terrossos de terra, sota motes, a les esquerdes dels	tutors	, etc.. Allí construeix un capoll sedós. En els països freds, aquestes
estudis i manutenció adequada. Em fareu mercè de considerar-me com a	tutor	vostre. Oh! —féu, perquè jo estava per a regraciar-lo,— us diré tot
de la tauleta, tot exclamant: —Déu me val! —Me'n vaig a casa del meu	tutor	a Londres —vaig dir traient casualment unes quantes guinees de la meva
fa conèixer? —No, senyoreta Havisham. —I el senyor Jaggers serà el vostre	tutor	? —Sí, senyoreta Havisham. Es xalà amb aquelles preguntes i respostes; tan
són rebuig! Deu-me Jaggerz!— Aquests testimonis de la popularitat del meu	tutor	em causaren una profunda impressió i més que mai vaig sentir-me ple
ve paz del diner que zigui!... Zenyor Jaggerz... Zenyor...! El meu	tutor	tirà enllà el seu suplicant amb una sobirana indiferència, i el deixà tot
ho digueu a la cara? —I ara us pregunto, estúpid matusser —digué el meu	tutor	severíssimament,— per segona i última vegada, què està disposat a jurar
disposat a jurar l'home que heu dut ací? Mike mirà dalerosament el meu	tutor	, com si cerqués d'aprendre una lliçó en la seva cara, i respongué
de respondre, tot nerviosament. —L'hem vestit com...— quan el meu	tutor	esclatà enfurit: —Com! Altra vegada! (—Babau! —afegí de bell nou el
com un marxant de coques. Ram de pastisseria. —És ací? —demanà el meu	tutor	. —L'he deixat —digué Mike— assegut en un llindar de la cantonada. —feu-
—Digueu-li que s'emporti immediatament el seu testimoni —digué el meu	tutor	al passant, amb la gran més repugnància,— i pregunteu-li què s'ha pensat
i pregunteu-li què s'ha pensat de dur un galifardeu com aquest. El meu	tutor	em menà aleshores a la seva cambra, i mentre esmorzava dret, amb el
—i que era ben generosa,— i se'm proporcionà, dels calaixos del meu	tutor	, les targes de diversos comerciants amb els quals havia de tractar per a
necessitar. —Trobareu que gaudiu de bon crèdit, senyor Pip —digué el meu	tutor	, el flascó de xerès del qual, mentre ell ràpidament hi refrescava,
fora, i jo vaig anar amb Wemmick al carrer, després d'encaixar amb el meu	tutor	. Trobàrem una altra rastellera de gent que ronsejava al defora, però
en aquest punt tenia sòlids fonaments. —El senyor Jaggers és el vostre	tutor	, sembla? —seguí dient. —Sí. —¿No sabeu que és l'home d'afers
deia aquell, calia que ho tingués i ho governés tot plegat. El vostre	tutor	no era encara en aquell temps conseller de la senyoreta Havisham, i ella
ajust, però instà que abans de dar-li cap passa, calia sotmetre'l al meu	tutor	. Vaig comprendre que aqueixa delicadesa venia de considerar que aquesta
despatx. En havent tornat a baix, Wemmick em conduí a la cambra del meu	tutor	i digué: —Això, ja ho havíeu vist. —Dispenseu —vaig dir mentre ferien de
a la barra, tot mastegant neguitosament una cosa o altra; mentre el meu	tutor	no sé pas si interrogava o bé contrainterrogava una dona i colpia
en testa. Anava lliurant-me a una meditació sobre la grandesa del meu	tutor	, quan Wemmick reparà: —Pel que fa a la seva absència d'argenteria, això
una avinentesa, que no es féu esperar gaire, de comparar l'estada del meu	tutor	amb la del seu passant i caixer. El meu tutor era a la seva cambra, tot
comparar l'estada del meu tutor amb la del seu passant i caixer. El meu	tutor	era a la seva cambra, tot rentant-se les mans amb el seu sabó perfumat,
Bruixes. Posà el plat a taula, tocà lleument, amb un dit, el braç del meu	tutor	per notificar-li que el dinar estava a punt, i s'esvaí. Prenguérem els
Prenguérem els nostres seients al volt de la taula rodona, i el meu	tutor	posà Drummle a un costat seu, mentre Startop seia a l'altre. Era un plat
que sempre que era a la cambra fixava els ulls atentament en el meu	tutor	, i que no retirava sinó amb indecisió les mans de cap plat que li posés
suspesa. El dinar va anar escolant-se alegrement; i per bé que el meu	tutor	semblés seguir, més que no motivar, els temes de conversa, vaig adonar-me
ens podia estampar com el boll. Amb alguna invisible influència, el meu	tutor	l'induí a un extrem gairebé de ferotgia, al volt d'aquella bagatel·la; i
ridícula. I bé, en aquell moment la clauera desparava la taula; i el meu	tutor	, sense parar-li cap esment i girant-li i tot la cara, s'havia repapat a
per un moment, i altre cop aniria escala amunt a dir una paraula al meu	tutor	. El vaig trobar en el seu tocador voltat de la seva provisió de botes,
El que és a mi no em diu pas gran cosa. —No, no —assentí el meu	tutor	,— cerqueu de no tenir-hi massa tractes. Eviteu-lo tant com sabreu. Però m'
A l'últim tornàrem a la casa i allí vaig saber amb sorpresa que el meu	tutor	havia baixat a veure la senyoreta Havisham per afers i que tornaria a
en una flaire que m'era coneguda, i en girant-me, vaig veure el meu	tutor	a la cambra. Ell sempre duia (em penso que encara no n'he fet esment) un
dinat, una ampolla de vell i excel·lent Oporto fou posada davant del meu	tutor	(que evidentment coneixia prou bé aquella verema), i les dues dames ens
en el cabell d'Estel·la, i pel seu pit i braços; i vaig veure el meu	tutor	com la mirava, emboscat en les celles espesses, i com alçava aquestes una
prendre comiat d'ella, i vaig tocar-li la mà i me'n vaig departir. El meu	tutor	posava al Senglar, a la cambra del costat de la meva. Ben avant de
al matí en el Blau Senglar, vaig determinar-me de dir al meu	tutor	que dubtava que Orlick fos l'home escaient per a ocupar un lloc de
Havisham. —Oh, és clar que no és l'home escaient, Pip —digué el meu	tutor	, confortablement satisfet, a la bestreta, pel que feia al punt capital,—
de tractar amb el nostre amic. —Oh, no, no ho serà pas —digué el meu	tutor	, tot traient la punta del mocador de butxaca amb una perfecta confiança;—

Pàgina 1 (de 9)

50 següents