Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que ho veié, s'aixecà amb els ulls llampeguejants. Els animals llançaven	udols	de dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i regaven el sòl amb
tenebroses empaitar-se els homes pels carrers, amb crits d'amenaça com	udols	i amb alarits d'espant, com d'animals perseguint-se. Molts d'aquells
com fent-li ressò, s'escoltava el clam de triomf de la plebe enardida, l'	udol	sinistre de la Bèstia. Després, ja fermades les portes, es llençarien les
del seu fill. Fou un crit únic, esfereïdor i gairebé inhumà; fou com l'	udol	d'un animal ferit de mort ressonant en la nit espessa i feixuga de
tant en tant, es sent en el bosc el crit d'una au nocturna; tal vegada l'	udol	d'un animal... Un bocí de lluna remunta l'horitzó, frega gairebé el
veu angoixada, que a través dels seus llavis mutilats sonava gairebé com	udols	: "Mila! Mila!" Una pedra llançada amb mà destra l'encertà sobre la boca
de rebolcar-se per terra. —I tots vindran a reclamar! —afegeix amb un	udol	que domina les rialles. —I on són, tots aquests altres? —pregunta la
de subjectar-la per les cames mentre el cos del policia, amb un gran	udol	, descriu una ampla corba que el projecta contra la paret baixa de davant,
seu el silenci trencat per la campaneta es converteix en una mena d'	udol	llarg, en un trepig frenètic que timbaleja contra els vidres. De cua
sobre la terra, la boca plena de bromera i exhalant en crits, en	udols	, tot el dolor i tota la fúria que el posseïa: com una bèstia ferida i
se'l sentí darrera i llançà un crit de terror. Fou un so inarticulat, un	udol	d'animal atrapat. Es redreçà amb un impuls i va córrer amb més força, i
d'ira. Tallem el vent de llauna amb la cisalla dels	udols	llargs. Esgarrapem la sorra. Lladruquegem la mar, la
la complanta i fa sonar les orgues de l'espai, l'	udol	del llop allarga i ageganta i estrafà veus de planys i crits
l'oracle: —És Gabaó qui clama; és Gabaó ferida que amb sos	udols	inflama l'ira del cel. Caigueren Saül i Jonatàs; no
adormits a les branques nues del bosquet; el bombolleig de la resclosa, l'	udol	d'un gos d'atura espellifat, el brunzit dels fils de conducció elèctrica,
Afanyi's! —balbegen les veus amb fals esglai. Un gemec espasmòdic: un	udol	de sofriment. El vell rellisca i cau a terra ferit pel xoc psíquic que
a l'acte de fornicar, els plors i les rialles de la quitxalla, esgarips,	udols	, marramaus d'alegria o de pena, de ràbia i violència, de joves, de vells,
amb la precisió d'ara, però remorejava sordament dintre meu com un	udol	rancuniós. Semblava que amb això la voluntat de morir anava a
que estira els braços, que reposa i somriu. Aleshores cap ronc, cap	udol	. En aquests llocs, vastos com una planura, a banda i banda del Roine,
les remors del bosc, els xiulets, els espetecs, els	udols	; serem la nit, la nit espessa de la teva ànima.
carrer major ja venia corrents la colla del malalt, el qual feia crits i	udols	expressivíssims entre general gatzara. Sense insinuar cap afalac davant
encepegaren contra l'entrada d'un vast edifici de sinistre aspecte; un	udol	més agut que d'ordinari muntà de la gola de l'exasperat Legs, i fou
el millor que tenia— i pot arrencar el plor de mare. ¿No us l'imagineu l'	udol	de contrició i de ressorgiment de Castella, en la soledat i en l'amplitud
un llibant. Els crits que va fer l'operat, encara els sento. Va ésser un	udol	. —Lladres! —cridava el pare del noi. —Emporteu-se'l a pès de braços
el venedor hi perd diners, i com que jo, quan feia una venda, feia uns	udols	i uns esbufecs com si em traguessin el fetge, m'escabellava i cridava com
gent que demana quart i ajuda, ací per fer anar una serradora, amb aquell	udol	salvatge de la serra quan mossega la fusta, que sembla talment el crit
seva pestilència verinosa. Cremava amb l'alè sembrats i boscos, els seus	udols	eren més forts que els de cap tramuntanal quan el treballaven la fam o la
rengles de dents, el fibló triforcat com tres flames vives, amb uns	udols	que glaçaven la sang en les venes. La host s'aturà en sec, meravellada i
I avançava envers la host més de pressa i bravament que mai i amb uns	udols	més espantables. Mal que no fos encara de bon tros a tret i cap dels
darrera any, segle darrera segle. I serà obra justa i reparadora." Un	udol	clamorós de la multitud pujà enlaire del cel, testimoni del seu
potser val més que un pis petit en un carrer ample, i potser, entre l'	udol	d'un motor i el xiscle de les falzies, ens estimem més les falzies. Els
tan trasparent, que, lo que passa, sembla impossible. Tants crits, tants	udols	, tan trasbals, i a baix, en la sorra del fons, no n'ha fet esment ningú
i ara n'entren, i aquí descarreguen, i allí piquen, i les sirenes fan uns	udols	com si els trepitgessin l'elix, i encenen fanals de tants colors que
teclat, atansà una cadira. El mut feu un xiscle dels seus, un d'aquells	udols	selvatges ab que'ns partía'l cor quan se sentía contradit ò mal comprès.
als forts, fan protestar encara a tots; però l'onada, precedida d'	udols	de bestia fera, puja, se recargola infernalment pel badiu de l'escala
mar que teníem a tret de pedra, y que, com ella, esclafía a voltes en	udols	llarguíssims y arrítmichs; tot aquell bellugueig de coloraynes que la
tornada en l'apinyada multitut del andén; llensà, de lluny, un	udol	llarch, planyívol y feréstech, la locomotora, y d'arreu s'axecà la
Tancada y barrada tota al baf de la podridura que's sentía venir, els	udols	d'aquelles feres enfellonides per la victoria, foren més grans,
veu dels ocells és llur força prodigiosa: ni els bramuls del lleó, ni els	udols	desesperats del llop, ni el més feréstec grinyolar de les feres del
nous i branquillons tombà a través dels arbres, mentre s'oïen estossecs i	udols	i salts de quimera entre les branques primes. —Als de la Jungla els està
l'entorn de Mowgli en rodones de cinquanta a seixanta de fons. S'alçà un	udol	de por i de ràbia, i aleshores, mentre Bagheera s'entrabancava amb els
i escoltant el furiós aldarull de la lluita contra la pantera negra: els	udols	, el petar de dents, el colpejar de la baralla i el ronc esbufec pregon de
calent s'omplí del gemec més desolat que pot oir-se en la Jungla: l'	udol	de caça d'un llop, al mig del dia. —Akela! Akela! —cridà Mowgli,
de roca en roca. Després de bella estona respongué el llarg i somnolent	udol	d'un tigre, deixondint-se, fart, del seu son. —Qui crida? —digué
instant al caire del pendís, però Akela llançà amb tota la seva força l'	udol	de caça i es precipitaren tots, l'un darrera l'altre, com vaixells que
ja estaven prou anguniosos per tornar al poble. Gairebé no els calgué l'	udol	d'Akela, sinó que envestiren portes endins com un torb, dispersant la
segurs. Fes córrer un xic la veu. Jo cridaria a Bagheera. El llarg i greu	udol	s'alçà i anà apagant-se, i Mowgli veié com el marit de Messua vacil·lava
caure sense bruit, i tornà a botre ara i adés, mentre el seu mig ronc mig	udol	anava creixent com el gruny que fa el vapor dins una caldera. —Sóc
—Ei! —digué Mowgli asseient-se sense fressa, després de llançar un pregon	udol	de llop que féu callar els gossos de cistella. —Vingui el que es vulgui.
reflexionar. Amb els ulls clucs, amb els cabells eriçats, amb una mena d'	udol	, mig d'espant, mig de valentia feréstega dintre el cor, vaig davallar

Pàgina 1 (de 10)

50 següents