DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
udolar M 14 oc.
udolar V 457 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb udolar Freqüència total:  471 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

solitari; els carrers, intransitats, car tothom era ja al llit; el vent udolava lúgubrement als cantons —el vent era aquella nit com un ramat de llops
ulls, dilatats en expressions d'una alegria feroç; les boques, obertes, udolant no es sabia quines amenaces o quines blasfèmies; els braços, alçats en
la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i lluny, molt lluny, l'udolar sinistre del vent en l'arbreda. Entre el fragor del temporal arribaren de
va cloure els ulls. A baix les veus havien callat: només s'oïa l'udolar furiós de la tempestat enverinant-se contra els obstacles. Però es sentia
si un seguici sinistre passés a través de la nit, de la pluja i del vent udolant lúgubrement. Ara caminava pel mig de l'avinguda; continuava amb les mans
orella de l'home, referint-se al tret. —No. Sempre ensopego un matalàs! —udola l'altre rient—. Però mireu, mireu! L'allau humana avança com una riuada
on la gentada comença a esbarriar-se en totes direccions, sempre udolant a ple pulmó, però ara ja no tot són crits d'alegria, a l'aldarull s'hi
de la porta i surten a la faixa de ciment on el caporal, ara que ha udolat l'ordre, els espera encarcarat com un brandó. Vesteixen uns uniformes
enllestit la cerimònia. —Quina cerimònia? —Els casats, home! —gairebé udola l'encarregat per tal de fer-se sentir. Es culiva al costat de la butaca,
company que gairebé deixa escapar el volant. —Heu sentit? —crida. —Què? —udola l'altre. —Això de la cara! S'ho va fer al bosc! —Se li torna
contra portes i finestres, destrossant-se els punys, el cap, i udolant com un animal, emplenant-los tots d'horror; es deia d'un altre de qui
eixuta que temps ha malalteja. (El gos lànguidament udola abocat a l'eixida). I "Adéu!" criden a tots amb veu
penediment de mos pecats, sent, més que mai, el vent d'amor que udola i m'empeny pels camins abandonats. Apagau, o Senyor, a dins mon
quan els plau, cap aquest ventre on foren concebuts, tornen i udolen i em roseguen el si i en fan llur àpat; i després,
a la barba, assegut vora la vidriera. —Maleïda siguis, incendiària! —udolà Manolakas, el guarda rural—. Cales foc i després no l'apagues. El jove
-la sola —vaig dir—, ¿no és una vergonya? —No està pas sola —udolà Zorbàs—. Està amb Suliman paixà, no la veus? Es troba al setè cel, la
rodolava cap a la seva posta; enllà, a la banda de les hortes, els gossos udolaven tristament i tota la barrancada lladrava. Aparegué Zorbàs, emmascarat,
que encenien focs als pendents de la muntanya i tocaven els platerets i udolaven com llops, per fer-nos por. Devien ser uns tres-cents; nosaltres
." "—Canteu, nois, una cançó clèftica! —ordenà—. Aquells, allà, udolen com llops, nosaltres cantarem com homes. Cantem el Vell Dimos."
com la llet, és el guardià més ferotge. Presoner de la cadena tot el dia, udola estirant el coll com un tenor, i reganya els ullals, drets i punxeguts,
d'ella? Foll!" Aquí ell saltà furiosament sobre'ls seus peus, i udolà les síl·labes, com si en l'esforç retés la seva ànima: —"Foll! Jo us
condemnat!— cap al meu cor, amb la passa esmunyediça del tigre! Jo reia i udolava alternativament, segons que l'una o bé l'altra idea es fés predominant.
estrafeia amb un incoherent ressò, com les onades que udolen sens paraules. I tot sol es quedava un home al qual amic li
el vent que passa enfollit i xiscla en les branques nues, els llops que udolen de fam en la muntanya, les estrelles espantades dalt del cel, totes
quan el vent passava enfollit, sotragant finestres i portes, roncant i udolant en la xemeneia, la por l'encongia a tal punt dintre del pit, que es feia
enfurida, cabdellant rost avall avets i roques. I cridà el Vent que udola en les terres perdudes de la nit, el fred i el silenci, i els Núvols
vent encara que sigui nit de tramuntana forta, i el llop que s'encerta d'udolar resta amb la boca oberta, i la guineu caçant amb una pota enlaire, i el
i destrucció plovien del cel dia per altre! ¡Quin destret en el cor quan udolaven les sirenes i començaven de tirar els canons i era com un tro en dia serè
de les pregàries i el dervís que volta damunt d'un peu com una baldufa o udola com un llop, fins al cap de casa que diu el rosari pensant en les feines
espera tanda; i darrera, l'hivern i la neu i les glaçades i el vent que udola frenètic en les branques nues. ¿Per què la bonança i el benestar no han
tots els espants i tots els horrors ensenyorits del món en les tenebres. Udolen els set pecats capitals en els quatre cantons de la nit, com els llops a
La lluna navega solitària voltada d'un halo de colors. Encara el vent udola darrera les portes. Els còmics s'escampen pel carrer desert fent gestos i
en l'aigua, i allà on và una van totes, com estol de peixos voladors. Ara udola una sirena que s plany de tenir-sen d'anar; ara s'encén la farola i
el desfici del malalt, mentre en el menjador la mestressa de la casa udolava i es retorcia, presa d'un violent atac de nervis... El bot explorador no
quan religiosament espolsa els lligalls de manuscrits i els llibres. Udolava amb vent huracanat i tebi, missatge de tempesta, el desembre cantàbric.
i pastors eixiren de les cambres esporuguits i esborronats. Els gossos udularen llarga estona i un cop de ponentada, casual, esbatanà algunes finestres.
els tirants i les sabates trencades. I els gossos de la nit udolen, cara al cel, contra els enemics trimotors. Altes les
la Llei de la Jungla té manat. —És un home, un home, un home! —udolaren els llops—. I gairebé tots començaren a aplegar-se entorn de Shere Khan,
el círcol, aquest vull, aquest no vull, fins que els llops fugiren udolant, amb el pèl cremat per les espurnes. A la fi, no restaren sinó Akela,
Compare Llop i plorà damunt la seva pell, mentre els quatre lloparrons udolaven amb veu trista. —No m'oblidareu? —digué Mowgli. —No mai, mentre poguem
fera, només per fer broma i esperant que es fixessin en ells. Aleshores udolaven, xisclaven cançons sense cap solta i proposaven als de la Jungla que
saltava tronc amunt, ensenyant totes les dents. Els Bandar-log udolaven triomfalment i s'enfilaren, amuntegats, fins a les branques més altes, on
si jo, la pantera negra, em tornés una pilota com Ikki, l'eriçó, bo i udolant? —Què se m'en dóna del que pensi la Jungla? A hores d'ara potser ja l'
s'esdevenia la lluita amb Baloo al mig; mentrestant, els simis udolaven en la cisterna a l'entorn de Bagheera, i Mang, el rat-pennat volant per
fregadís de les escates. Baloo i Bagheera restaren quiets com una pedra, udolant gola endins, amb el pèl del coll tot eriçat. Mowgli mirava amb sorpresa.
talons, fins que acabà el respir. I, mentrestant, el Germà Gris i Akela udolaven entremig dels versos. —Mireu bé, llops: mireu bé! ¿He mantingut la
els llops lladrucaren: —Sí! —I un d'ells, ple d'estrips a la pell, udolà: —Torna a menar-nos, Akela! Torna a menar-nos, home cadell, perquè
de tal manera que àdhuc Mowgli podia haver jurat que tota la ramada udolava a plena gorja, i aleshores tots plegats van prorrompre en la magnífica
és jo me'n vaig a dormir, Germanet. No puc estar-me caçant tota la nit i udolant tot el dia, com fan alguns. Bagheera marxà cap a un jaç que sabia, mitja
gaire bonic que la pantera negra passi l'estona obrint la boca, roncant, udolant i rebolcant-se. Recorda't que tu i jo som els amos de la Jungla. —Sí

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »