Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

solitari; els carrers, intransitats, car tothom era ja al llit; el vent	udolava	lúgubrement als cantons —el vent era aquella nit com un ramat de llops
ulls, dilatats en expressions d'una alegria feroç; les boques, obertes,	udolant	no es sabia quines amenaces o quines blasfèmies; els braços, alçats en
la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i lluny, molt lluny, l'	udolar	sinistre del vent en l'arbreda. Entre el fragor del temporal arribaren de
va cloure els ulls. A baix les veus havien callat: només s'oïa l'	udolar	furiós de la tempestat enverinant-se contra els obstacles. Però es sentia
si un seguici sinistre passés a través de la nit, de la pluja i del vent	udolant	lúgubrement. Ara caminava pel mig de l'avinguda; continuava amb les mans
orella de l'home, referint-se al tret. —No. Sempre ensopego un matalàs! —	udola	l'altre rient—. Però mireu, mireu! L'allau humana avança com una riuada
on la gentada comença a esbarriar-se en totes direccions, sempre	udolant	a ple pulmó, però ara ja no tot són crits d'alegria, a l'aldarull s'hi
de la porta i surten a la faixa de ciment on el caporal, ara que ha	udolat	l'ordre, els espera encarcarat com un brandó. Vesteixen uns uniformes
enllestit la cerimònia. —Quina cerimònia? —Els casats, home! —gairebé	udola	l'encarregat per tal de fer-se sentir. Es culiva al costat de la butaca,
company que gairebé deixa escapar el volant. —Heu sentit? —crida. —Què? —	udola	l'altre. —Això de la cara! S'ho va fer al bosc! —Se li torna
contra portes i finestres, destrossant-se els punys, el cap, i	udolant	com un animal, emplenant-los tots d'horror; es deia d'un altre de qui
eixuta que temps ha malalteja. (El gos lànguidament	udola	abocat a l'eixida). I "Adéu!" criden a tots amb veu
penediment de mos pecats, sent, més que mai, el vent d'amor que	udola	i m'empeny pels camins abandonats. Apagau, o Senyor, a dins mon
quan els plau, cap aquest ventre on foren concebuts, tornen i	udolen	i em roseguen el si i en fan llur àpat; i després,
a la barba, assegut vora la vidriera. —Maleïda siguis, incendiària! —	udolà	Manolakas, el guarda rural—. Cales foc i després no l'apagues. El jove
-la sola —vaig dir—, ¿no és una vergonya? —No està pas sola —	udolà	Zorbàs—. Està amb Suliman paixà, no la veus? Es troba al setè cel, la
rodolava cap a la seva posta; enllà, a la banda de les hortes, els gossos	udolaven	tristament i tota la barrancada lladrava. Aparegué Zorbàs, emmascarat,
que encenien focs als pendents de la muntanya i tocaven els platerets i	udolaven	com llops, per fer-nos por. Devien ser uns tres-cents; nosaltres
." "—Canteu, nois, una cançó clèftica! —ordenà—. Aquells, allà,	udolen	com llops, nosaltres cantarem com homes. Cantem el Vell Dimos."
com la llet, és el guardià més ferotge. Presoner de la cadena tot el dia,	udola	estirant el coll com un tenor, i reganya els ullals, drets i punxeguts,
d'ella? Foll!" Aquí ell saltà furiosament sobre'ls seus peus, i	udolà	les síl·labes, com si en l'esforç retés la seva ànima: —"Foll! Jo us
condemnat!— cap al meu cor, amb la passa esmunyediça del tigre! Jo reia i	udolava	alternativament, segons que l'una o bé l'altra idea es fés predominant.
estrafeia amb un incoherent ressò, com les onades que	udolen	sens paraules. I tot sol es quedava un home al qual amic li
el vent que passa enfollit i xiscla en les branques nues, els llops que	udolen	de fam en la muntanya, les estrelles espantades dalt del cel, totes
quan el vent passava enfollit, sotragant finestres i portes, roncant i	udolant	en la xemeneia, la por l'encongia a tal punt dintre del pit, que es feia
enfurida, cabdellant rost avall avets i roques. I cridà el Vent que	udola	en les terres perdudes de la nit, el fred i el silenci, i els Núvols
vent encara que sigui nit de tramuntana forta, i el llop que s'encerta d'	udolar	resta amb la boca oberta, i la guineu caçant amb una pota enlaire, i el
i destrucció plovien del cel dia per altre! ¡Quin destret en el cor quan	udolaven	les sirenes i començaven de tirar els canons i era com un tro en dia serè
de les pregàries i el dervís que volta damunt d'un peu com una baldufa o	udola	com un llop, fins al cap de casa que diu el rosari pensant en les feines
espera tanda; i darrera, l'hivern i la neu i les glaçades i el vent que	udola	frenètic en les branques nues. ¿Per què la bonança i el benestar no han
tots els espants i tots els horrors ensenyorits del món en les tenebres.	Udolen	els set pecats capitals en els quatre cantons de la nit, com els llops a
La lluna navega solitària voltada d'un halo de colors. Encara el vent	udola	darrera les portes. Els còmics s'escampen pel carrer desert fent gestos i
en l'aigua, i allà on và una van totes, com estol de peixos voladors. Ara	udola	una sirena que s plany de tenir-sen d'anar; ara s'encén la farola i
el desfici del malalt, mentre en el menjador la mestressa de la casa	udolava	i es retorcia, presa d'un violent atac de nervis... El bot explorador no
quan religiosament espolsa els lligalls de manuscrits i els llibres.	Udolava	amb vent huracanat i tebi, missatge de tempesta, el desembre cantàbric.
i pastors eixiren de les cambres esporuguits i esborronats. Els gossos	udularen	llarga estona i un cop de ponentada, casual, esbatanà algunes finestres.
els tirants i les sabates trencades. I els gossos de la nit	udolen	, cara al cel, contra els enemics trimotors. Altes les
la Llei de la Jungla té manat. —És un home, un home, un home! —	udolaren	els llops—. I gairebé tots començaren a aplegar-se entorn de Shere Khan,
el círcol, aquest vull, aquest no vull, fins que els llops fugiren	udolant	, amb el pèl cremat per les espurnes. A la fi, no restaren sinó Akela,
Compare Llop i plorà damunt la seva pell, mentre els quatre lloparrons	udolaven	amb veu trista. —No m'oblidareu? —digué Mowgli. —No mai, mentre poguem
fera, només per fer broma i esperant que es fixessin en ells. Aleshores	udolaven	, xisclaven cançons sense cap solta i proposaven als de la Jungla que
saltava tronc amunt, ensenyant totes les dents. Els Bandar-log	udolaven	triomfalment i s'enfilaren, amuntegats, fins a les branques més altes, on
si jo, la pantera negra, em tornés una pilota com Ikki, l'eriçó, bo i	udolant	? —Què se m'en dóna del que pensi la Jungla? A hores d'ara potser ja l'
s'esdevenia la lluita amb Baloo al mig; mentrestant, els simis	udolaven	en la cisterna a l'entorn de Bagheera, i Mang, el rat-pennat volant per
fregadís de les escates. Baloo i Bagheera restaren quiets com una pedra,	udolant	gola endins, amb el pèl del coll tot eriçat. Mowgli mirava amb sorpresa.
talons, fins que acabà el respir. I, mentrestant, el Germà Gris i Akela	udolaven	entremig dels versos. —Mireu bé, llops: mireu bé! ¿He mantingut la
els llops lladrucaren: —Sí! —I un d'ells, ple d'estrips a la pell,	udolà	: —Torna a menar-nos, Akela! Torna a menar-nos, home cadell, perquè
de tal manera que àdhuc Mowgli podia haver jurat que tota la ramada	udolava	a plena gorja, i aleshores tots plegats van prorrompre en la magnífica
és jo me'n vaig a dormir, Germanet. No puc estar-me caçant tota la nit i	udolant	tot el dia, com fan alguns. Bagheera marxà cap a un jaç que sabia, mitja
gaire bonic que la pantera negra passi l'estona obrint la boca, roncant,	udolant	i rebolcant-se. Recorda't que tu i jo som els amos de la Jungla. —Sí

Pàgina 1 (de 10)

50 següents