Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Als closos	ulls	, aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles,
aquesta afecció, que no se li esvanirà fins que li tanquin per sempre els	ulls	. Molts pedagogs han procurat de dissuadir-lo i l'han amonestat perquè no
deures i no m'entretindré, perquè no puc, a reflectir de nou en els teus	ulls	la bellesa dels núvols i dels arbres, l'oberta mà de l'oreig als camps de
un tombant de la nit. Sí, les germanes posseïm, entre totes tres, un sol	ull	i una sola dent i hem de servir-nos-en per torn, un torn rigorós. Ara
després els hauré jo. I així sense parar, una estona precisa cada una. L'	ull	, en aguait, mira, observa, escruta, penetra, abasta. I la dent, llarga i
sense trigança l'indret que preferim, en el camí de les Gorgones. Però l'	ull	i la dent ja han lliscat de mà en mà, una volta sencera, i de nou em
Escapçada i tot, sense vestigis d'alè vital, recorda't, rera els	ulls	closos, almenys en el moment del cop decisiu de l'arma —si el teu cervell
i alhora comú destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als	ulls	, Zeus, si es vol mostrar misericordiós, que no sentis venir per tu la Ker
dins les més tranquil·les aigües del mar, les més llunyanes que els teus	ulls	abastin." Els Vents "Ara que grandeges i comences a saber l'ofici,
però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat. Llisquen, dintre els	ulls	, que se m'acluquen, imatges dels antics egipcis i dels de Verdi, la
senyors àvids i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'	ull	, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues
altre bàtec o ni que fos un suau xim-xim. Eros Apunta i toca. Amb els	ulls	no li veieu l'arc, el veieu amb l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei
arcadis, els habitants del territori més salvatge de Grècia, tenien els	ulls	posats en el mont Liceu, sempre lluminós durant el dia, tant, que homes i
Blasi. "Musculat, amb barbes i bigotis, un nas força recte i uns	ulls	molt bonics. I s'ha nuat tan rebé de braços i de cames, que ni el meu
inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta, tanca els	ulls	i recorda, endinsada en el seu íntim mirall, la serenor del passat. Però
també a Hècuba el seu propi destí: ella es transformaria en una gossa d'	ulls	roigs i es llançaria, des de l'embarcació on els aqueus la duien captiva,
-la, sinó a admirar-la." I l'esguardava en detall i en conjunt, amb	ulls	experimentats i crítics. "Per què no prova de vestir-se, i veurem quines
a Sinera. "Però aquest cap de dona d'una tranquil·la bellesa, amb els	ulls	closos, es pot convertir en un espant. No tingueu por, que el temps li
seu cap pel de la dona, i el seu passava, asserenant-se-li, tancats els	ulls	tan inquietadors, on abans era el d'ella. Un truc esgarrifós, unes serps
conversa dels altres, sense solta, quan em basto solitari." I els seus	ulls	es varen immobilitzar de cara al mirall. "Ets aquí?", el renyava, unes
més eficaç que l'escut i la llança que el simbolitzen. Té els	ulls	petits i una mirada fixa, gairebé de cec. O, veient molt de lluny i molt
Setmana Santa, de les poques que queden. Per l'urc que li endevinem als	ulls	, no ho farà per devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos El veiem
escàndol. No, guanyador no, finalista i gràcies. Que no repares en els	ulls	? De badaire o d'innocent, el meu fill", se'n compadia, en contradicció
el teatre, i aquesta eterna invenció ja el justifica prou als nostres	ulls	escèptics, encara que ni de lluny no arribi ni a un terç d'un quart de
documentat, ponderable, higiènic epistolari de franc una rigorosa tria. L'	ull	fit als plats de la balança, s'optava, amb el seny que regeix els afers
garrins, la seva captivitat." Nausica "Què mires al lluny amb els	ulls	tan fixos?", va preguntar, des de la porta del palau, la benigna però
no transcorre en va, a desgrat de la protecció embellidora de la deessa d'	ulls	d'òliba, de la qual temia que no l'afavorís amb un bri de gelosíssim
Fixa't: de primer el morro, amb la boca i els narius. I, pujant, els	ulls	, el que ens queda del cap i les orelles. En acabar, el coll i el bescoll,
tindran més raó que els qui triïn l'agraït expedient d'extasiar-se, els	ulls	en blanc. Esdevindré la santa per excel·lència, l'única santa
de l'Hades. De seguida caurà el segon, que serà l'últim, i els meus	ulls	entelats per la mort no destrien si sóc ferit amb destral o amb espasa.
i Tisífone Erínies." Les màquines paraven momentàniament. Tres parells d'	ulls	de velles fadrines esguardaven amb una malvolença infinita el consultant
aviat va abandonar, inconstant, infidel i frívol, atret pel reclam d'uns	ulls	més parladors, experts, la seva dòcil còmplice. La traïda gemegava,
I m'acompanyarà almenys, fins que uns dits piadosos em tanquin els	ulls	per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà a evocar, entretenint-me pels
dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel ordre d'uns malignes	ulls	. I jo l'estimo, de debò l'estimo, a pesar de tot l'estimo, tan sols
si li eren concedides. Pel que fa a l'arriet, esquerp i lleig, d'	ullots	malèvols, em decantaria a creure'l d'un bastard llinatge. I heus aquí
aviat alta, prima; el seu cutis era blanc i delicat. Tenia, deien, els	ulls	negres, i negres, també, els cabells. Afegien, encara, que tal volta no
la seva persona; quelcom que brillava en la vida que hi havia en els seus	ulls	, en el seu somriure, en les seves paraules i en els seus posats. S'hauria
d'ells era el fill de l'amo —un infant ros, esprimatxat, entremaliat, amb	ulls	de malícia—, i ajudava el seu pare en els treballs de la ferreria.
indecís. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa continuà amb els	ulls	clavats en ell, sense immutar-se i amb la falç a la mà. I, de sobte
—Sileta... Sileta... Endevina qui ha vingut! Sileta fixà en ella els seus	ulls	innocents, potser amb una sospita. —No ho endevines? Ha vingut Tino
sobre l'espatlla. El front quedava llis, desembarassat i pur, i els	ulls	blaus, innocents, brillaven en el seu rostre amb reflexos de cel
durat la seva absència, s'havia convertit en una doneta, i en els seus	ulls	serens passava, malgrat llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era
Munda del Roso la mirà aterrida com es preparava a partir; la mirava als	ulls	, qui sap si perquè ella hi llegís la seva ansietat davant l'horror del
quan veié tornar la seva filla, sentí que les llàgrimes li acudien als	ulls	i la tingué abraçada una llarga estona plorant. Joan del Santo, encara
balcó perquè li havia semblat que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb	ull	amable." Però Tiago només vivia per Mila i només en ella tenia el
aquell casament, inflat d'orgull per la futura nora. —No ha tingut mal	ull	, el garneu. I no sabia què inventar per veure contenta la Mila, per
ostentava una blanca estrella en un costat del front. Mirava amb els seus	ulls	grans i apagats, d'una expressió dolça, quasi sense expressió, i de tant
la vella mare mirava vers allí amb el cap lleugerament alçat, els	ulls	fixos, amenaçant. —No tingui por! Un moviment de la vedelleta havia fet
en la virtut i en la religió; és tenir cura de la casa i tenir sempre l'	ull	en tot el que s'hi fa. La resta són fantasies de cervells vans." Mila
tenia la pell fina, que el seu rostre era blanc i delicat, que tenia els	ulls	grossos, negres i expressius; que el seu cos era esvelt i flexible, i que

Pàgina 1 (de 1016)

50 següents