Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—No, per aquí... —fa ell. —Et veuran saltar, l'ambulància ja tomba.	Ulla	impacientment cap a l'angle del carreró, i la vella insisteix: —Al
a dir la noieta. Ell li allarga la mà. —Sí, vine. Obre la porta i	ulla	a dreta i esquerra, però el passadís és pelat, totes les portes són
una rialleta voluntàriament freda, cruel. L'individu sembla impressionat,	ulla	la noieta amb interès, però ell no li dóna ocasió de reflexionar, torna:
extrem a l'altre del recinte, ell cada cop més dèbilment, més exhaust,	ullant	superficialment els rostres de cera de les difuntes recents, desviant
No s'hi pot estimar, al bosc? —Sí —replica l'home, i ells dos s'	ullen	amb una esperança que es frustra acte seguit, perquè prossegueix—: Entre
mà cap al telèfon, d'on ara prem un botó de color vermell, sense deixar d'	ullar	-lo amb un recel llaminer. —Guàrdia especial de protecció superior, lloc
seguir fins al final si no vols que t'acusin d'una violació d'ordre. Ell	ulla	cap als uniformats que vigilen gelosament, perfilant i tornant a perfilar
estén un imprès de la pilera que té al costat. Ell es rosega una ungla,	ullant	encara en direcció als moneders, prop dels quals ja queden comptades
, aquests. Sols. —No ho devia saber. Els mitjons no se li veien. La noia	ulla	rancuniosament cap al divan. —Ho fan expressament, de portar botes altes.
enlloc, només a casa del propòsit. Li'n fabriquen especialment. Ell l'	ulla	amb malfiança. —Un cordial? —Una cosa d'herbes, però que entona... Ja
... Doneu-me. La hi omple de nou, però aquest cop només fins a la meitat,	ullant	l'ampolla amb un esguard atent, d'esparver. —Es podria conèixer... —diu.
Digues-ho, primer. —I si després... —Digues-ho —la talla ell,	ullant	cap a la dona, però aquesta no diu res, espera com ell la decisió de la
tampoc no us eximirien de seguir-nos... —Quines sancions? —pregunta ell,	ullant	cap a la porta, des d'on la dona li fa tot de senyals amb la mà, darrera
els deixa sobre la taula i la dona, que ara s'ha assegut, els comprova	ullant	ara i adés la seva persona. —És la primera vegada, oi? —La segona —diu
Era el retrat d'una adolescent ja madurant cap a la fembría. Vaig	ullar	ràpidament la pintura i vaig cloure els ulls. Perquè —jo mateix no vaig
estant d'un enorme flascó de humming-stuff encara per pagar,	ullaven	els mots malastrucs "Res de guix" (no es fia), que per indignació llur
i amb llengua també misteriosa em va dir... lo que va volguer; però va	ullar	-me de cap a peus, i més an el cap que an els peus, i ho va
millor l'enorme bombo. D'aquesta manera avença lentament, solemnial,	ullant	sempre les balconades per a veure si el miren. Els nens de la plaça el
prou pena'n tinch! Lo del pare'm trenca tant el cor, que juro que a la que	ulli	un raig de sol, ni que sía carregàntmel a coll, me l'enduch al poble,
saber els pisos que tenía la casa y comptar les obertures que m'	ullaven	desde son gran frontis d'ensà; tantes eren y de tan divers tamany y
Tot això ho vaig veure en un moment i vaig reparar ensems que l'imatge m'	ullava	amb una llarga mirada plena de desolació i de llàgrimes... la mateixa
de Salomó. Oh, no em mireu! car jo só bruna, perquè m'ha	ullat	el sol: els fills de ma mare s'abrivaren en mi, em
, i de murri a murri"... Primer que res se n'anaven de dret a l'era,	ullaven	el suro estibat i el que mancava per estibar. Prenien algun tros, i
la boca a cada nova riquesa que se li espellia davant. El marxant tot era	ullar	la donzella. La qual no es meravellava massa de res, perquè sense
no se'ls sabia explicar. Era un fet fatal, ràpid, fulminant: dona que	ullava	dona que era al pot. Després de la Berta vingué la Matilde. Quina noia
Marroc, sense cercar-ho ni merèixer-ho, us trobeu sospitat, perseguit, mal	ullat	i fastiguejat per les autoritats d'aquella zona i pels seus servents,
a aquella admissió,— si no l'he vista mai de la vida? No l'he poguda	ullar	mai. —Déu me val, oncle! I, tanmateix, li heu parlat? —Bé ho
amb una morrada, brutalment cruels. La roba de cotó d'Innocenci era	ullada	amb desconfiança i no era planyuda. I en lloc de prendre aquelles
parlat de sobte, no hauria pogut respondre, de tan fatigat que estava.	Ullà	el sostre de lluernes tèrboles, i veié el terrat obert. Pujà uns quants
un metre de llarg, i fugí ràpid cap a la porta, no sense que abans	ullés	sinistrament els dos benedictins, que romanien abraçats amb gran esglai i
tot això amb una fruïció que vorejava l'entusiasme més destravat.	Ullà	un moment la conductora i gairebé estigué temptat de manifestar amb crits
tot, l'automòbil semblava, no avançar, sinó volar. Era com si s'elevés, i	ullant	un cop més la conductora li semblà que ella parlava, però que ell no la
amb una ampolla de vi destruïda pel tap, és a dir, pel suro podrit i mal	ullat	que el constitueix. El tap destrueix el líquid, li dóna una altra olor,
frets, y és el següent: un que tinga aquest mal ha de començar per	ullar	una pomera uns quants dies abans de Sant Joan; al ser prop les dotze de
en el quadro y entre'ls espectadors, formar part d'un conjunt y poguer	ullar	aquest conjunt. S'ha dit y repetit ab molta de rahó innombrables vegades,
ni em plau de sentir-me fort. Només la pruïja em dura d'	ullar	-me fins a la fi, que amb tanta vida forana m'enyoro
sobre la terra quan passaren. Llurs ulls tantost algún n'	ullaren	, com al margall l'ovella corrent, amb gran dalê s'hi
o cuecsistént d' indiquetiu d' elguns vérbs, com muau, puau, cuie,	uie	, qui seguexen se réggle enterior. Ses peraules qui duen un eccént
d'elles exhibeixen els mugrons. Els pocs humils que s'hi barregen les	ullen	amb cara de disgust. En canvi, és deserta la tercera estació, on fem una
aleshores, giravoltant, van esbatre les ales molsudes, i	ullaren	als caps de tothom, i en l'esguard se'ls veia ruïna. I
Així deia ell, i el somni melós llavors va jaquir-me, i	ullant	entorn, reparí les oques a dins les estades, que picaven el
espurna. La teva ullada, tàctil com la lluor de l'ònix, de tant	ullar	moneda serva l'encuny on el vestigi es mostra d'uns
de fora, esbombarà tothora que tornes benastruc, i t'	ullarà	, salvatge, per veure si el viatge podrà deixar-te
coll amb aire... diem-ne distingit, com un galant miop que us	ulla	el pit. Però l'espill del sexe són les fadrines que no serven
Jocs d'amor Parada al batent de l'aire, l'amor t'	ullarà	ben tost. Poncella, no et gronxis gaire, que bota com
els meus sonets prestats Res d'acre en tu l'esguard benèvol	ulla	, però ta picardia traslluu tant, que he tremolat
ens separa. Al braç del seu amor l'infinit no és res. Potser no	ullarem	mai la llum que tot ho crea ni mai el nostre esguard podrà
Dansa de folls voltant sobre el meu cos ventall d'orats	ullant	des de la roca el poc redós que tinc per fortalesa al
I no dic res del meu flanc, tan jove i tan vincladís, perquè ja l'esteu	ullant	com un parell de garneus. El que dóna més, és viure. I si els déus han
.)] Marc: Ah, encara un altre. [(El bandit salta del carro i,	ullada	la situació, arrenca a córrer, perseguit de Marc, deixant anar algun

Pàgina 1 (de 4)

50 següents