×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ullprendre |
Freqüència total: 64 |
CTILC1 |
des del costat de la porta, on s'atura abans d'obrir, girat cap al llit, | ullprès | pel cos blanc que reposa sense vergonya, però sense impudícia, i ara més | davant teu, totes les coses, per la teva beutat totes | ullpreses | , amb deler d'admirar-la, sempre en èxtasi!"" Em | enlairades anhelosament, dues ninetes de Pan, sotjant les nimfes per | ullprendre | -les... El nen dretet tornà a mirar amunt, lentament... De cop sa mirada | desconcertat com aquell que es deixa els diners a casa; el Dos se n' | ullprèn | com el fumador que estira del llibret de paper el full rosat amb | i les poques cases, que s'obiraven, arrenglerades en dues fileres, | ullprenent | -se de fit a fit amb el miralleig de llur vidrim, agafaven l'aspecte de | sap de tot; fa cantar la canya, envesca gats, sana els godalls d'engreix, | ullpren | l'aviram amb el fluix de sa mirada embruixada, diu l'oració de Sant | ullblau, capbaix, capblanc, totpoderós; camatrencar, colltòrcer, | ullprendre | , cornuar-se, sangglaçar-se, sangcremar-se, pelltrencar-se, tallgirar-se | i seu arquebisbal al segle V. Però ben aviat una altra visió ens | ullprèn | . Al fons, per primera vegada, veiem el llac de Tiberíades. Actualment | dels esperits, es comprèn que sigui bella; idea de Déu, es comprèn que | ullprengui | de joia els àngels que la veuen directament i a través d'ella la matèria. | homes aturats pels recons; els que regatejaven la femella que els havia | ullprès | ; sorolls orgiàstics darrera unes persianes a peu pla; ombres projectades | rar; i en tenia tanta cura, que de seguida es veia que l'animal l'havia | ullprès | . L'animal rar era una petita vicunya. La seva entrada i la seva | en grups nombrosos, nedant lentament o immòbils entre dues aigües. Si, | ullprès | pel bell espectacle, el novici avança mar endins, pot anar veient com el | com si amb les seves accentuades pampallugues primiceres els hagués | ullprès | . Més endavant l'utilitzaren, però no pas directament, sinó interessant-se | fet la creixença, arrupit dintre un cargolament de manta, com enyoradís, | ullprès | pel foc de dues estelles. Un fanalet vermell agonitza penjat de gairell | nostra sembla haver-la provocada el rei Carles III, qui n'hauria estat | ullprès | a Nàpols, quan governà aquell regne abans de pujar al tron d'Espanya. | interior, ha recuperat una bona part de l'antic aspecte. Exteriorment, | ullprèn | el conjunt de la façana, la solidesa de la fàbrica i la serietat del | de concepció totalment romànica i construïda amb carreus ben treballats, | ullprèn | per la seva presència. Es tracta, sens dubte, de la part més interessant | dia que hi havia nascut. Latona, com moltas altras mortals, havia sigut | ullpresa | de Júpiter, reportantli eix amor l'odiosa gelosia de Juno. Hostigada per | camino cap a tu el teu gran cos més al cel munta, m' | ullprèn | , em guanya i se m'endú. Sobre'l teu cim creix la bellesa del | són més rebaixats i més soferts. Agres de pit no es gamen ni s' | ullprenen | , passen la vida sense moll ni clau, i ells i la prada | de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s' | ullpren | i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota | dels embriacs ni dels flagells escabellats de l'ira t' | ullprendries | del foc. Fins al moment que ell t'encalcés. Llavors, ferm, | Ai de l'amor que ve i es fon d'una mirada! I la claror l' | ullprèn | tan fort que l'enlluerna, mentre el record dins | que no em rosegui, estella d'emmetzinada llança. Enllà de Vós, | ullprèn | , fantàstica, la nit. La nit ens cau a sobre com una esgarrifança | del seu front es tusta el frontispici. Republicà, milita d'una faisó que | ullprèn | senyors que tenen palau i sepulcre. Si un príncep de | i es rendeixen a l'encís de les teves danses. Occiria el monstre que m' | ullprengué | , si les meves mans no fossin el record vague de dues fulles mortes, si el | Jo no sé si m'encises o enutges, sé només que has | ullprès | mon esguard. ¿Què hi ha en tu que captiva les nines dels meus | V L'arbre servarà molt temps l'esguard que l' | ullprengué | per primer cop. Però cal asclar llenya per a aquest foc i la | estonas, aquella fluctuació imparable de l'extensa currúa, acabava per | ullpendre | y atuhir. En Met, oprès de tots costats per la mar de carn que | á cada una de las noyas ab un mirar atrevit, tal com si pretenguessen | ull-péndrer | las. A vegadas, aturantse de sobte, bescambiavan ab las més conegudas | de lluna, ab els seus visatges fantasiosos, ara de fosca, ara de llum, | ullprenían | al rector com si fossin encantarias. Semblava qu'entre somnis entrobrís | als bosquerols ab la seva olor de dona... Aixís els va encisar y els va | ullpendre | , fins a ferlos aborrir la Missa y els Sagraments. D'allavoras ensá, tot | me sembla regular qu' hagi de perdre ma joventut sentat aquí terra | ullprenent | aquella finestra. —Ja veureu, Ben-Rifat, afegí llavors Amet-Babalá; aquí | no la sofoco, que 'm digui que no 'm dich Pepa. —Que te por que no la | ull-prengui | ? —Ja li he dit: vosté la sab molt llarga, y jo, gracias á Deu, | Deu. —Pero tinch una tristesa, una sort de neguitació com si m' haguessen | ull pres | , que dieu vosaltres. —Aixó ray, ab cinch gotas d' oli en una escudella d' | pescador de primera, estava ja ab la canya á la má, l'am dintre l'aygua, | ullprenent | al peixot israelita. Era al despaig d'en Foix, devant d'en Rodón, d'en | fondíssima, sens ni saber apartar la vista de aquell boyrós horisó que l' | ullprenía | , exclamá: —¿Matarte, díus? ¿Y per què? ¿Pera trobar lo | metjes y comares, aquella mala vespa 'n tenía la culpa, per haber | ull-pres | al nen, al ensopegarse certa vetlla... Fins las rahons de familias, | per sa culpa, 'l moro tot ho aterra, apar de fades encisat y | ull-près | , lo veu venent á son amor llur terra, y, com resclosa | are ballen com abans. Llur alta mirada immovil | ull-pren | a tota la gent que se'ls mira i els rodeja sense fer | que té. Joana O que tu li vols donar. Sembla que t'hagi | ull-pres | . Guillem Penso en la nostra responsabilitat moral si no remediem | peró 'l visitant posposava tots aquells tresors á la set de son esperit, | ullprés | per la porta del castell hont tenía fit l' esguart ja feya estona. Si | platja assoleiada. L'interminable moviment de llur immensitat brillanta m' | ullprèn | , i'l ritme del rompre en la platja va gronxant-me el sentit, mentres la | em fan present l'hivern, sense paraules, I el fullam cruix, m' | ullprenc | dels propis mals. De quin secà sóc hereu? I en la ment Debat | fals iniciat, entre espadats i gruta, Cremava focs pertot i t' | ullprenia | ? —Oh dia advers, ginestes del crepuscle!) ¿Quin mòrbid | ¿Quin tors de déu antic enllà les Roques Altes Ens | ullprèn | com un far en nit coberta? ¿Quina brasa fumera ens embriaga, | m'aixeco tres pams d'en terra davant els prodigis de sang, i | ullprenc | els contrabandistes que passen l'escrit; però si el braç | Per ablanir la gola dels esnobs. Octubre de 1924 Tota aurora m' | ullprèn | a Antoni Fises ¿Quin astre fora llei en nit fredosa, | en fosa Clama la sang dels meus, i m'hi complac? Tota aurora m' | ullprèn | , i veig un llac Vast i pregon en la vall senillosa I | cap a lo més pregon de la cort, ont hi havia una goçota que l'havia | ull-pres | . El Ros seguí avant. El portal enlletat del pati badava, i a dins s'hi |
|