Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

des del costat de la porta, on s'atura abans d'obrir, girat cap al llit,	ullprès	pel cos blanc que reposa sense vergonya, però sense impudícia, i ara més
davant teu, totes les coses, per la teva beutat totes	ullpreses	, amb deler d'admirar-la, sempre en èxtasi!"" Em
enlairades anhelosament, dues ninetes de Pan, sotjant les nimfes per	ullprendre	-les... El nen dretet tornà a mirar amunt, lentament... De cop sa mirada
desconcertat com aquell que es deixa els diners a casa; el Dos se n'	ullprèn	com el fumador que estira del llibret de paper el full rosat amb
i les poques cases, que s'obiraven, arrenglerades en dues fileres,	ullprenent	-se de fit a fit amb el miralleig de llur vidrim, agafaven l'aspecte de
sap de tot; fa cantar la canya, envesca gats, sana els godalls d'engreix,	ullpren	l'aviram amb el fluix de sa mirada embruixada, diu l'oració de Sant
ullblau, capbaix, capblanc, totpoderós; camatrencar, colltòrcer,	ullprendre	, cornuar-se, sangglaçar-se, sangcremar-se, pelltrencar-se, tallgirar-se
i seu arquebisbal al segle V. Però ben aviat una altra visió ens	ullprèn	. Al fons, per primera vegada, veiem el llac de Tiberíades. Actualment
dels esperits, es comprèn que sigui bella; idea de Déu, es comprèn que	ullprengui	de joia els àngels que la veuen directament i a través d'ella la matèria.
homes aturats pels recons; els que regatejaven la femella que els havia	ullprès	; sorolls orgiàstics darrera unes persianes a peu pla; ombres projectades
rar; i en tenia tanta cura, que de seguida es veia que l'animal l'havia	ullprès	. L'animal rar era una petita vicunya. La seva entrada i la seva
en grups nombrosos, nedant lentament o immòbils entre dues aigües. Si,	ullprès	pel bell espectacle, el novici avança mar endins, pot anar veient com el
com si amb les seves accentuades pampallugues primiceres els hagués	ullprès	. Més endavant l'utilitzaren, però no pas directament, sinó interessant-se
fet la creixença, arrupit dintre un cargolament de manta, com enyoradís,	ullprès	pel foc de dues estelles. Un fanalet vermell agonitza penjat de gairell
nostra sembla haver-la provocada el rei Carles III, qui n'hauria estat	ullprès	a Nàpols, quan governà aquell regne abans de pujar al tron d'Espanya.
interior, ha recuperat una bona part de l'antic aspecte. Exteriorment,	ullprèn	el conjunt de la façana, la solidesa de la fàbrica i la serietat del
de concepció totalment romànica i construïda amb carreus ben treballats,	ullprèn	per la seva presència. Es tracta, sens dubte, de la part més interessant
dia que hi havia nascut. Latona, com moltas altras mortals, havia sigut	ullpresa	de Júpiter, reportantli eix amor l'odiosa gelosia de Juno. Hostigada per
camino cap a tu el teu gran cos més al cel munta, m'	ullprèn	, em guanya i se m'endú. Sobre'l teu cim creix la bellesa del
són més rebaixats i més soferts. Agres de pit no es gamen ni s'	ullprenen	, passen la vida sense moll ni clau, i ells i la prada
de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'	ullpren	i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota
dels embriacs ni dels flagells escabellats de l'ira t'	ullprendries	del foc. Fins al moment que ell t'encalcés. Llavors, ferm,
Ai de l'amor que ve i es fon d'una mirada! I la claror l'	ullprèn	tan fort que l'enlluerna, mentre el record dins
que no em rosegui, estella d'emmetzinada llança. Enllà de Vós,	ullprèn	, fantàstica, la nit. La nit ens cau a sobre com una esgarrifança
del seu front es tusta el frontispici. Republicà, milita d'una faisó que	ullprèn	senyors que tenen palau i sepulcre. Si un príncep de
i es rendeixen a l'encís de les teves danses. Occiria el monstre que m'	ullprengué	, si les meves mans no fossin el record vague de dues fulles mortes, si el
Jo no sé si m'encises o enutges, sé només que has	ullprès	mon esguard. ¿Què hi ha en tu que captiva les nines dels meus
V L'arbre servarà molt temps l'esguard que l'	ullprengué	per primer cop. Però cal asclar llenya per a aquest foc i la
estonas, aquella fluctuació imparable de l'extensa currúa, acabava per	ullpendre	y atuhir. En Met, oprès de tots costats per la mar de carn que
á cada una de las noyas ab un mirar atrevit, tal com si pretenguessen	ull-péndrer	las. A vegadas, aturantse de sobte, bescambiavan ab las més conegudas
de lluna, ab els seus visatges fantasiosos, ara de fosca, ara de llum,	ullprenían	al rector com si fossin encantarias. Semblava qu'entre somnis entrobrís
als bosquerols ab la seva olor de dona... Aixís els va encisar y els va	ullpendre	, fins a ferlos aborrir la Missa y els Sagraments. D'allavoras ensá, tot
me sembla regular qu' hagi de perdre ma joventut sentat aquí terra	ullprenent	aquella finestra. —Ja veureu, Ben-Rifat, afegí llavors Amet-Babalá; aquí
no la sofoco, que 'm digui que no 'm dich Pepa. —Que te por que no la	ull-prengui	? —Ja li he dit: vosté la sab molt llarga, y jo, gracias á Deu,
Deu. —Pero tinch una tristesa, una sort de neguitació com si m' haguessen	ull pres	, que dieu vosaltres. —Aixó ray, ab cinch gotas d' oli en una escudella d'
pescador de primera, estava ja ab la canya á la má, l'am dintre l'aygua,	ullprenent	al peixot israelita. Era al despaig d'en Foix, devant d'en Rodón, d'en
fondíssima, sens ni saber apartar la vista de aquell boyrós horisó que l'	ullprenía	, exclamá: —¿Matarte, díus? ¿Y per què? ¿Pera trobar lo
metjes y comares, aquella mala vespa 'n tenía la culpa, per haber	ull-pres	al nen, al ensopegarse certa vetlla... Fins las rahons de familias,
per sa culpa, 'l moro tot ho aterra, apar de fades encisat y	ull-près	, lo veu venent á son amor llur terra, y, com resclosa
are ballen com abans. Llur alta mirada immovil	ull-pren	a tota la gent que se'ls mira i els rodeja sense fer
que té. Joana O que tu li vols donar. Sembla que t'hagi	ull-pres	. Guillem Penso en la nostra responsabilitat moral si no remediem
peró 'l visitant posposava tots aquells tresors á la set de son esperit,	ullprés	per la porta del castell hont tenía fit l' esguart ja feya estona. Si
platja assoleiada. L'interminable moviment de llur immensitat brillanta m'	ullprèn	, i'l ritme del rompre en la platja va gronxant-me el sentit, mentres la
em fan present l'hivern, sense paraules, I el fullam cruix, m'	ullprenc	dels propis mals. De quin secà sóc hereu? I en la ment Debat
fals iniciat, entre espadats i gruta, Cremava focs pertot i t'	ullprenia	? —Oh dia advers, ginestes del crepuscle!) ¿Quin mòrbid
¿Quin tors de déu antic enllà les Roques Altes Ens	ullprèn	com un far en nit coberta? ¿Quina brasa fumera ens embriaga,
m'aixeco tres pams d'en terra davant els prodigis de sang, i	ullprenc	els contrabandistes que passen l'escrit; però si el braç
Per ablanir la gola dels esnobs. Octubre de 1924 Tota aurora m'	ullprèn	a Antoni Fises ¿Quin astre fora llei en nit fredosa,
en fosa Clama la sang dels meus, i m'hi complac? Tota aurora m'	ullprèn	, i veig un llac Vast i pregon en la vall senillosa I
cap a lo més pregon de la cort, ont hi havia una goçota que l'havia	ull-pres	. El Ros seguí avant. El portal enlletat del pati badava, i a dins s'hi

Pàgina 1 (de 2)

50 següents