×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb uniforme |
Freqüència total: 2859 |
CTILC1 |
| pàl·lidament sota el cel esvaït. A ponent floten unes ramades de nuvolets | uniformes | , allargats, com translúcids cetacis. Les branques fines dels castanyers | | ens emprenien uns funcionaris anglesos alts i escardalencs, amb un | uniforme | com d'oficial de marina mercant, una mena d'alpaca amb galons d'or. Ens | | reposem al llit de farigoles, contemplant els petits cúmulus, nítids i | uniformes | , darrera els pollancres que es vinclen a punt de brotar. Escric un poema | | dels cadets de l'Escola Popular de Guerra, amb leguis impecables i | uniformes | flamants, que hom troba pels carrers i al metro. Tothom tem una guerra | | d'una crueltat extraordinària. No deixaven auxiliar els ferits que duien | uniforme | (és a dir, els de la força pública), i en alguns casos els treien de les | | amb les princeses, que saludaven agitant la mà per la finestra; els | uniformes | blaus, verds, grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la | | cotxes oficials. A l'Euzkadi, força gent: algun aviador amb | uniforme | impecable, noies molt maquillades, burgesos. Però, per burgesos, cal anar | | que fugen del front. Un d'ells mostrava el genoll per un esquinç de l' | uniforme | . Passen cansats, famolencs, gairebé sempre a colles. 22 | | la bata d'una de les infermeres, una noia grassona que després es treu l' | uniforme | i es queda en shorts sense preocupar-se de les rialletes | | mostra una sina molt rodona que se li escapa per un llarg esquinç de l' | uniforme | . El cardiòleg deixa caure cinc o sis gotes de protocain a | | dels quals aclareix: —La corbata! Se la torna a estrènyer i l'home de l' | uniforme | es redreça amb esforç per donar-li un copet a l'esquena. —Ara va bé. — | | amaguen la dona. —Es morirà —diu ell. —Quiet, vós! L'home de l' | uniforme | , somrient, assegura: —Són els millors especialistes del país, que és com | | una pinça. Per sort, sota la protecció de la penombra, l'individu de l' | uniforme | ja ha arribat prop d'ells i subjecta el cardiòleg pel canell mentre diu | | corren, però no ha estat res, el termòmetre que ha saltat. L'home de l' | uniforme | dóna unes ordres inoïbles que es van transmetent de boca en boca i al cap | | especialistes del país —fa l'altre, enorgullit, com si l'individu de l' | uniforme | no ho hagués especificat abans. Ell té un rictus amarg. —Li ha deixat | | dels homes, despreocupat—. Mai no he vist que passés res. L'individu de l' | uniforme | no deu ser pas del mateix parer, perquè el veuen abocar-se entre les dues | | primeta i de color trencat que sembla a punt de desmaiar-se. L'home de l' | uniforme | abandona també el seu lloc, s'atansa a l'escaleta, cap a la qual, sense | | una rodeta de rellotge, que obstruïa el cor intervingut. L'individu de l' | uniforme | es torna a atansar a l'escaleta, potser més inclinat que abans, però | | Ja la cus —diu un dels homes. —Sí —contesta l'altre, i el de l' | uniforme | afegeix: —Ens podem felicitar que tot hagi transcorregut sense incidents. | | una safata que treu del calaix i s'avança a presentar-lo a l'individu d' | uniforme | . —El vist-i-plau —mormola deferent. L'home refusa la ploma que li | | mà se li omple de sang. Cal que l'altre repeteixi el cop baix, que el de l' | uniforme | li etzibi un objecte dolorós contra la closca que sembla rebentar, que | | humans. L'atmosfera és pesada, sadolla de fortors espesses i penetrants, | uniformes | . —No es pot passar —diu. —Netegeu-ho i podreu —replica el guàrdia. | | ell—. Sempre els n'ha feta. —Per què? —Perquè era diferent i no duia | uniforme | . —Quin uniforme? —s'interessa el de la veu més mascla—. No ens n'han | | els n'ha feta. —Per què? —Perquè era diferent i no duia uniforme. —Quin | uniforme | ? —s'interessa el de la veu més mascla—. No ens n'han parlat, d'això | | interessa el de la veu més mascla—. No ens n'han parlat, d'això. —Un | uniforme | mental! —explota ell—. Sabeu molt bé de què parlo. Tots vosaltres penseu | | l'individu del cigar que es dreça al llindar, flanquejat per dos homes d' | uniforme | . —Molt bé —fa—. Aquesta vegada no ho podreu negar, us he vist. — | | que dóna l'obra ben feta—. Ni un sol error, cintes noves, pulsacions | uniformes | ... És clar, ja ho sabeu, que tinc el número 1. Es limita a | | l'escopeta a l'espatlla i ara duu les mans a les butxaques del seu | uniforme | blau. —I on s'acaba, la propietat? —pregunta ell. —Enlloc —diu l' | | ningú no l'hi incita. —Ara sí —diu ell a la fi. I cap a l' | uniforme | —. Encara us deurem trobar, quan tornem. —En tot el matí no em mouré d'aquí | | un pou. —Sense papers no ho pot fer —replica el cap amb la seva veu igual, | uniforme | i monòtona. —És un pou de casa. —Ni de casa. Ens l'hem d'endur | | que regalima i que va penjant tot de medalles desplaçades al pit de l' | uniforme | —. "Programa del primer dia: dutxa, filiació, sastre, presentació als | | fort. —Sergent! —Que prenguin les mides a aquests homes. —A l'acte. | Uniforme | d'estiu? —Evidentment —fa el seu superior. El xicot toca el braç del | | ? —Què m'aconselleu? —fa ell. —Llarga. Abriga més. De vegades, els | uniformes | d'estiu no els retiren fins a darreries d'hivern. —Llarga —assenteix ell. | | que ha udolat l'ordre, els espera encarcarat com un brandó. Vesteixen uns | uniformes | impecables i sabates, sivelles o botons llancen tot de reflexos que es | | secret —diu. L'altre el mira de dalt a baix, escrutador i lent. —I l' | uniforme | ? —Acabo d'ingressar. Voluntari 72633. —El darrer ingressat —diu | | que el protegeixen de les mirades escrutadores dels tres individus d' | uniforme | que, metralleta a la mà, es repengen contra la paret del fons, prop d'una | | s'ha produït un inici d'avalot, la cua és tota desordenada i els homes d' | uniforme | , que han abandonat la paret on es repenjaven, empenyen tothom sense | | totes denominacions. —Aquí... ordre... —No... —comença ell, però el de l' | uniforme | el talla: —Obeïu! Aquí, us dic. —Però si jo... L'individu alça l' | | avancen cap a la tauleta del moneder tocatardà, però dos dels homes d' | uniforme | ja es precipiten a llur damunt, les persegueixen entre els grupets que | | però, s'atura, car en aquell moment hi desemboca una patrulla amb | uniformes | especials, probablement l'encarregada d'expulsar els tardaners, fa mitja | | . —Ah, hola! —li somriu—. Quina jugada li has fet, al de l' | uniforme | , eh? En veure que t'havies escapolit, el caporal li ha imposat un càstig: | | . Però ara l'altre no escriu, sinó que redreça el cap, el mira. —I l' | uniforme | ? —Bé... me'l renten —improvisa ell. —L'hi renten —repeteix el de l' | | de fora. Aleshores s'immobilitza. Al peu dels graons hi ha un individu d' | uniforme | que mira en direcció seva i va brandant el cap en un sentit denegador. | | ja hem perdut prou temps. Si fos més d'hora... —A fora hi ha un individu d' | uniforme | —diu ell—. Si l'ha deixat pujar... —Ja se'n deu haver anat. Només | | Per la porta que dóna a les escales entra un individu apressat, d' | uniforme | , que arrossega una tauleta damunt la qual es veuen un timbre de mà, un | | s'hi viu. Dos senyals indiquen persones no identificades i, tres, gent d' | uniforme | . —Amb el peu —diu l'home al xicot. Tots dos trepitgen repetidament el | | que els ruixa amb un líquid inodor i incolor, els fa vestir una mena d' | uniformes | de plàstic sobre els quals escampen un altre líquid més feixuc que queda | | besar si no era ocultament, i si no ens sorprenia la Moral d' | uniforme | i si era a la platja la Moral a cavall. Hòmens | | les aigües sembla que aquí estiguin molt més travades; una visió | uniforme | de massa fluida entre níquel i plom, que amb el sol es torna d'un blau de | | per una oliosa samarreta de cotó i unes calces blau de tina, que són l' | uniforme | de l'esclavitud actual. Aquests pobres xicots somien una bicicleta i |
|