DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
uniforme AI 1312 oc.
uniforme M 1547 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb uniforme Freqüència total:  2859 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pàl·lidament sota el cel esvaït. A ponent floten unes ramades de nuvolets uniformes, allargats, com translúcids cetacis. Les branques fines dels castanyers
ens emprenien uns funcionaris anglesos alts i escardalencs, amb un uniforme com d'oficial de marina mercant, una mena d'alpaca amb galons d'or. Ens
reposem al llit de farigoles, contemplant els petits cúmulus, nítids i uniformes, darrera els pollancres que es vinclen a punt de brotar. Escric un poema
dels cadets de l'Escola Popular de Guerra, amb leguis impecables i uniformes flamants, que hom troba pels carrers i al metro. Tothom tem una guerra
d'una crueltat extraordinària. No deixaven auxiliar els ferits que duien uniforme (és a dir, els de la força pública), i en alguns casos els treien de les
amb les princeses, que saludaven agitant la mà per la finestra; els uniformes blaus, verds, grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la
cotxes oficials. A l'Euzkadi, força gent: algun aviador amb uniforme impecable, noies molt maquillades, burgesos. Però, per burgesos, cal anar
que fugen del front. Un d'ells mostrava el genoll per un esquinç de l'uniforme. Passen cansats, famolencs, gairebé sempre a colles. 22
la bata d'una de les infermeres, una noia grassona que després es treu l'uniforme i es queda en shorts sense preocupar-se de les rialletes
mostra una sina molt rodona que se li escapa per un llarg esquinç de l'uniforme. El cardiòleg deixa caure cinc o sis gotes de protocain a
dels quals aclareix: —La corbata! Se la torna a estrènyer i l'home de l'uniforme es redreça amb esforç per donar-li un copet a l'esquena. —Ara va bé. —
amaguen la dona. —Es morirà —diu ell. —Quiet, vós! L'home de l'uniforme, somrient, assegura: —Són els millors especialistes del país, que és com
una pinça. Per sort, sota la protecció de la penombra, l'individu de l'uniforme ja ha arribat prop d'ells i subjecta el cardiòleg pel canell mentre diu
corren, però no ha estat res, el termòmetre que ha saltat. L'home de l'uniforme dóna unes ordres inoïbles que es van transmetent de boca en boca i al cap
especialistes del país —fa l'altre, enorgullit, com si l'individu de l'uniforme no ho hagués especificat abans. Ell té un rictus amarg. —Li ha deixat
dels homes, despreocupat—. Mai no he vist que passés res. L'individu de l'uniforme no deu ser pas del mateix parer, perquè el veuen abocar-se entre les dues
primeta i de color trencat que sembla a punt de desmaiar-se. L'home de l'uniforme abandona també el seu lloc, s'atansa a l'escaleta, cap a la qual, sense
una rodeta de rellotge, que obstruïa el cor intervingut. L'individu de l'uniforme es torna a atansar a l'escaleta, potser més inclinat que abans, però
Ja la cus —diu un dels homes. —Sí —contesta l'altre, i el de l'uniforme afegeix: —Ens podem felicitar que tot hagi transcorregut sense incidents.
una safata que treu del calaix i s'avança a presentar-lo a l'individu d'uniforme. —El vist-i-plau —mormola deferent. L'home refusa la ploma que li
mà se li omple de sang. Cal que l'altre repeteixi el cop baix, que el de l'uniforme li etzibi un objecte dolorós contra la closca que sembla rebentar, que
humans. L'atmosfera és pesada, sadolla de fortors espesses i penetrants, uniformes. —No es pot passar —diu. —Netegeu-ho i podreu —replica el guàrdia.
ell—. Sempre els n'ha feta. —Per què? —Perquè era diferent i no duia uniforme. —Quin uniforme? —s'interessa el de la veu més mascla—. No ens n'han
els n'ha feta. —Per què? —Perquè era diferent i no duia uniforme. —Quin uniforme? —s'interessa el de la veu més mascla—. No ens n'han parlat, d'això
interessa el de la veu més mascla—. No ens n'han parlat, d'això. —Un uniforme mental! —explota ell—. Sabeu molt bé de què parlo. Tots vosaltres penseu
l'individu del cigar que es dreça al llindar, flanquejat per dos homes d'uniforme. —Molt bé —fa—. Aquesta vegada no ho podreu negar, us he vist. —
que dóna l'obra ben feta—. Ni un sol error, cintes noves, pulsacions uniformes... És clar, ja ho sabeu, que tinc el número 1. Es limita a
l'escopeta a l'espatlla i ara duu les mans a les butxaques del seu uniforme blau. —I on s'acaba, la propietat? —pregunta ell. —Enlloc —diu l'
ningú no l'hi incita. —Ara sí —diu ell a la fi. I cap a l'uniforme—. Encara us deurem trobar, quan tornem. —En tot el matí no em mouré d'aquí
un pou. —Sense papers no ho pot fer —replica el cap amb la seva veu igual, uniforme i monòtona. —És un pou de casa. —Ni de casa. Ens l'hem d'endur
que regalima i que va penjant tot de medalles desplaçades al pit de l'uniforme—. "Programa del primer dia: dutxa, filiació, sastre, presentació als
fort. —Sergent! —Que prenguin les mides a aquests homes. —A l'acte. Uniforme d'estiu? —Evidentment —fa el seu superior. El xicot toca el braç del
? —Què m'aconselleu? —fa ell. —Llarga. Abriga més. De vegades, els uniformes d'estiu no els retiren fins a darreries d'hivern. —Llarga —assenteix ell.
que ha udolat l'ordre, els espera encarcarat com un brandó. Vesteixen uns uniformes impecables i sabates, sivelles o botons llancen tot de reflexos que es
secret —diu. L'altre el mira de dalt a baix, escrutador i lent. —I l'uniforme? —Acabo d'ingressar. Voluntari 72633. —El darrer ingressat —diu
que el protegeixen de les mirades escrutadores dels tres individus d'uniforme que, metralleta a la mà, es repengen contra la paret del fons, prop d'una
s'ha produït un inici d'avalot, la cua és tota desordenada i els homes d'uniforme, que han abandonat la paret on es repenjaven, empenyen tothom sense
totes denominacions. —Aquí... ordre... —No... —comença ell, però el de l'uniforme el talla: —Obeïu! Aquí, us dic. —Però si jo... L'individu alça l'
avancen cap a la tauleta del moneder tocatardà, però dos dels homes d'uniforme ja es precipiten a llur damunt, les persegueixen entre els grupets que
però, s'atura, car en aquell moment hi desemboca una patrulla amb uniformes especials, probablement l'encarregada d'expulsar els tardaners, fa mitja
. —Ah, hola! —li somriu—. Quina jugada li has fet, al de l'uniforme, eh? En veure que t'havies escapolit, el caporal li ha imposat un càstig:
. Però ara l'altre no escriu, sinó que redreça el cap, el mira. —I l'uniforme? —Bé... me'l renten —improvisa ell. —L'hi renten —repeteix el de l'
de fora. Aleshores s'immobilitza. Al peu dels graons hi ha un individu d'uniforme que mira en direcció seva i va brandant el cap en un sentit denegador.
ja hem perdut prou temps. Si fos més d'hora... —A fora hi ha un individu d'uniforme —diu ell—. Si l'ha deixat pujar... —Ja se'n deu haver anat. Només
Per la porta que dóna a les escales entra un individu apressat, d'uniforme, que arrossega una tauleta damunt la qual es veuen un timbre de mà, un
s'hi viu. Dos senyals indiquen persones no identificades i, tres, gent d'uniforme. —Amb el peu —diu l'home al xicot. Tots dos trepitgen repetidament el
que els ruixa amb un líquid inodor i incolor, els fa vestir una mena d'uniformes de plàstic sobre els quals escampen un altre líquid més feixuc que queda
besar si no era ocultament, i si no ens sorprenia la Moral d'uniforme i si era a la platja la Moral a cavall. Hòmens
les aigües sembla que aquí estiguin molt més travades; una visió uniforme de massa fluida entre níquel i plom, que amb el sol es torna d'un blau de
per una oliosa samarreta de cotó i unes calces blau de tina, que són l'uniforme de l'esclavitud actual. Aquests pobres xicots somien una bicicleta i

  Pàgina 1 (de 58) 50 següents »