DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
unitari A 1094 oc.
unitari M 13 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb unitari Freqüència total:  1107 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i conjuminat les fórmules cancelleresques per palesar, primer, el sentit unitari dels regnes cristians medievals de l'Altiplanell gairebé ex ovo,
ensorrats la reialesa i el poder a causa de la invasió musulmana, la idea unitària hauria passat, successivament, a Astúries, Lleó i Castella, mitjançant
i deformadora són, malgrat llurs considerables diferències, una actitud unitària o, almenys, una sèrie d'actituds que poden unificar-se quan són portades
acceptem aquesta nomenclatura tradicional i, per tant, la consistència unitària i delimitada d'ambdós períodes. Constitueixen, si més no, un instant
amb una independència absoluta, sense intenció de fondre-ho tot en un cos unitari. Amb el temps, aquella "certa idea" rafaelina, o la "cosa
franc-or, la pesseta-or, etc.. Per tant, no ens referíem a l'or unitari que és el rellotge que ens permet saber a cada moment l'hora que és en el
lligar amb tot el que he dit anteriorment perquè el meu discurs és ben unitari. La conversa és pobra si la reduïm a la paraula, si més no com a situació
ciutat havia de repercutir, necessàriament, en una mena d'expansionisme unitari. Es tractava, com podem preveure, d'una gestió rudimentària i no gens
la inspirava induïa a "territorialitzar-la", a implantar-la com a règim unitari del regne. Abans del 1240, castells, viles i llocs havien estat
és història oblidada. Aquelles fronteres han desaparegut amb la formació unitària de l'Estat espanyol, i els antagonismes de la societat valenciana moderna
Ells també, jacobins, maquinaren la divisió "provincial". La monarquia unitària de Felip V havia deixat subsistents, com a simple ortopèdia
d'altres justificacions: l'aconsellava la necessitat de dotar l'Estat unitari d'uns mitjans d'acció més elàstics i concisos. Però també em sembla
Les constitucions privatives de cada regió no coartaven l'autoritat "unitària" del rei, i en els cercles acostats al monarca —consellers, funcionaris,
de creure que, malgrat tot, els valencians es desentenien del sentit "unitari" que, per sota d'aquestes puerilitats dialectaloides, conservava el fet
terme era pres al peu de la lletra, venia a ésser encara una afirmació "unitària". La "germanor" de les dues "llengües" remetia a una instància
Principat, la Renaixença pren impuls al País Valencià, i ara el sentit "unitari" serà lúcid i declarat. "La idea de versificar en valencià",
si més no superficial, de la Monarquia dels Àustries, i el seu sentit "unitari" —"un monarca, un imperio y una espada"—, havien de fer
Isidor, no menys il·lustre des del seu punt de vista: Hispànies unides i unitàries. "Cuando todos los reinos de España, que andaban derramados debajo
havia d'ésser eliminada. Un Estat "modern" no podia ésser sinó un Estat unitari, i l'unitarisme seria sempre precari, si només s'aguantava sobre una
ho intentà, en el regnat de Felip IV, ja era massa tard. L'Estat "unitari" es frustrava. L'Espanya dels Àustries adopta una articulació al
L'Espanya dels Àustries adopta una articulació al capdavall ben poc "unitària". D'un costat, s'hi aferma un "centre": Castella, el poble-Atlas
la situació de fet no és alterada. L'Estat borbònic és ja un Estat unitari; però la perifèria segueix essent perifèria, i el centre, centre. La
es fa sistemàticament protestatària respecte al centre. Un Estat unitari autèntic ho hauria evitat, tot això. Però potser l'Estat unitari era una
Un Estat unitari autèntic ho hauria evitat, tot això. Però potser l'Estat unitari era una simple utopia. Perquè marxés bé calia que fos unitari en un pla
l'Estat unitari era una simple utopia. Perquè marxés bé calia que fos unitari en un pla més profund que la mera superestructura de l'organització
superestructura de l'organització jurídicoadministrativa: calia que fos unitari en la base social, és a dir, uniforme en la seva complexió de "poble".
lògic que fos així, si volia sostenir-se com a centre. Però el nou Estat unitari, que fabricaven les constitucions liberals espanyoles del segle passat,
vitalitat popular, afirmaven un designi de rectificació de l'Estat unitari. D'entrada, sembla previsible que aquestes posicions
Era la discrepància radical amb el jacobinisme: amb l'Estat unitari —amb l'Estat. Tanmateix, tot això no es desplegava en el buit: es
centrípeta, natural pel mateix fet de l'existència de l'Estat unitari, els induïa a sotmetre's als clans del centre amb els quals trobaven
perilloses és perquè el País Valencià conserva les seves estructures unitàries, de tipus social i econòmic, bastant fortes, i València continua essent
constitueixen "un tot inescindible", "una connexió funcional unitària en la qual estructura i superestructura tenen un mateix i idèntic
i potser fins i tot absents(...), en un quadre conceptual en si unitari" en tant que formal: a la manera, per exemple, en què la "teoria
damunt el cap de Lluís Companys les ires del feixisme —absolutista i unitari. D'absolutista i d'unitari el feixisme n'és per definició; ultra això, el
Companys les ires del feixisme —absolutista i unitari. D'absolutista i d'unitari el feixisme n'és per definició; ultra això, el feixisme de Franco i de la
d'unes ulleres ancien style, repetia convençut: "Una República unitària és una monarquia sense rei." ¡Cordialíssim Francesc Vilallonga! Agraïeu
podria dir quasi màgica—, atès que aquesta substància és alhora vital i unitària; pot ésser infinitesimal (el que indiquen els adjectius subtil, fi,
En la passada centúria, en efecte, semblava guanyar terreny la tendència unitària. Es deia que el món va cap a la unitat, i es tenia per un somni
un sistema més centralitzat. Prat de la Riba i Mazzini eren nacionalistes unitaris; aplicaven el concepte d'unitat a la nació natural, no pas a l'Estat
si alguna d'aquestes nacions es troba sotmesa a un Estat de règim unitari, ha d'ascendir a la categoria d'Estat autònom. Però Prat creia que el
que el règim interior més adequat a les nacions naturals és el règim unitari, més o menys descentralitzat. Per això els més esmolats i sarcàstics
classe de federalisme com una bastida per a la construcció de l'Estat unitari. Però la tendència a la unitat, de la qual els unitaristes han fet un
han estat adoptades a Suïssa i a Alemanya, i que tan sovint invoquen els unitaris espanyols, des del senyor Royo Villanova al senyor Melquiades Alvarez.
encara que amb gran lentitud, cap a la unificació. L'error dels unitaris consisteix a no distingir bé entre regions i nacions. Si en el cas de les
dir això que els membres de la Confederació hagin d'ésser per dins Estats unitaris? No. Pel que toca a l'Estat que les terres de llengua catalana
de la Constitució txecoslovaca, la qual té un caràcter marcadament unitari en les seves disposicions generals. La qüestió de saber si la federació
pels fets més que per les teories. Quan en un Estat es passa d'un règim unitari a un règim federal sense una prèvia dissolució efectiva de la unitat, el
1919. Allò era un empelt d'autonomia en una branca de l'arbre unitari. Resultava una cosa valuosa sens dubte, però modesta; venia a representar
proposat per Catalunya l'any 1919, representava, dins el règim unitari espanyol, una renúncia de facultats per part del poder central, i exigia
catalana pròpiament dita. Això, que no era il·lògic en el règim unitari de la Monarquia, seria absurd en el règim federalista o autonomista de la

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »