Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

als altres pobles espanyols tota mena de propostes dintre d'una línia d'	unitarisme	polític, o sigui sense voler suscitar prevencions de cap mena. No reeixí
eliminada. Un Estat "modern" no podia ésser sinó un Estat unitari, i l'	unitarisme	seria sempre precari, si només s'aguantava sobre una "unitat"
mai, i els resultats meravellosos dels grans segles els atribueixen a un	unitarisme	i a un estatisme que llavors no existien; justament la grandesa d'Espanya
i elevació representativa dels dalers dels pobles respectius. Fugint de l'	unitarisme	hispànic i de la servitud cultural, que se'ns filtrava en la nostra ànima
les idolatries; és una forma, tant o més greu que qualsevol altra, d'	unitarisme	; i contradiu les necessitats, les més profundes i les més reals i
República Capítol I La Nació i la Regió davant el federalisme L'	unitarisme	nacional. Fa quasi un segle que Giusseppe Mazzini afirmava que les
dins els Estats que a través de l'evolució històrica han arribat a l'	unitarisme	polític. El federalisme només resultava acceptable per a unir diversos
L'autèntic esperit nacional, lluny de doblegar-se a l'acció de l'	unitarisme	, ha produït durant el segle XIX un general ressorgiment dels
llei personal en aquesta esfera, tindria el perill d'establir una mena d'	unitarisme	espiritual que faria minvar la qualitat dels homes. Per a destruir les
dintre d'Espanya, amb una constitució peninsular federativa. I com que l'	unitarisme	impera la monarquia, i la federació de pobles es diu més amb la
la influencia de la Revolució francesa va exercir-se en el sentit de l'	unitarisme	. Mes en aquest punt les idees de la Revolució van originar dos corrents
unitat d'organització també, anc que més poc a poc. Però no pas cap a l'	unitarisme	o centralisme. Quan es parla d'un Estat europeu o mundial, tothom parla
autònoms. La unitat mundial no és el mateix que l'uniformitat o l'	unitarisme	mundial. L'homogeneïtat relativa d'una nació no priva avui que dins
de la política proletària en la qüestió de les nacionalitats: rompre l'	unitarisme	opressor dels grans Estats per l'ajut directe a les lluites emancipadores
transitòriament el principi federatiu com un pas endavant des de l'	unitarisme	despòtic a l'Estat democràtic centralitzat. Cal tenir en compte, però —i
en tot per model el patró francès, donaven la base constitucional a l'	unitarisme	i feien un pas més, importantíssim, vers la centralització i
I tornem a un període —potser molt llarg, potser molt curt— d'accentuat	unitarisme	espanyol, segurament el de més accentuat unitarisme que mai hi hagi hagut
curt— d'accentuat unitarisme espanyol, segurament el de més accentuat	unitarisme	que mai hi hagi hagut en la vida del nostre poble. Catalunya és una nació
política de la monarquía aragonesa, hauria triomfat contra tot	unitarisme	uniformista. La política exterior, les expedicions de conquesta, haurien
l'organisació espanyola sobre un fonament d'armonia. Oposava l'unió a l'	unitarisme	; les relacions fraternals a tota pretensió de tutela. Però, volia dir amb
del pacte social, sobre Hobbes y sobre Rousseau, fent nèixer un criteri d'	unitarisme	que amb el determinisme de Stuart Mill volgué justificar el seu afany de
llavors perilla la llibertat y'l règim devé tirànic. La rigidesa de l'	unitarisme	no permet termes mitjos, y sense ells no es possible l'equilibri. Aquest
perfectament a la naturalesa de les coses. ¿Quina diferència hi ha entre	unitarisme	i estatisme? Una radical diferència, perquè l'estatisme és una
fins al últim esforç de flaquesa contra Felip V, personificador del	unitarisme	francès i castellà, essent definitivament vençuda (1714),
antiabsolutistes, com la guerra dels Segadors, o de les vexacions de l'	unitarisme	borbònic, en la continuïtat d'ús popular de la llengua catalana i en la
gent. Són fets que demostren, amb una lliçó viva, en primer lloc, que l'	unitarisme	és independent de l'abús amb el qual és utilitzat; i en segon, que la
Federal que minsament es trasformá en federable, amb tots els recels de l'	unitarisme	vergonyant i fracassat; se'ns vol conduir, com una gran solució
el que té d'oberta i positiva, de fecunda i de prometedora. L'arcaic	unitarisme	, de procedència aliena, i que tantes pertorbacions ha portat a les
condemnat a viure constantment sota una dictadura si hom vol mantenir l'	unitarisme	, puix que sols per la força podran ésser dominades les nacionalitats
al través dels diversos paranys de la política madrilenya, obcecats ab l'	unitarisme	, atrets per la absorvent centralisació y per lo tant contraris á tota
la filosophia perennis del régimen polítich dels homens, puix l'	unitarisme	es sols la forma accidental que obeheix á mires providencials
una administració territorial de la despesa pública, sense renunciar a l'	unitarisme	, és la Gran Bretanya. D'una banda, les funcions pròpies de la vida local
i pacífica el problema de les nacionalitats esclavitzades pel barbar	unitarisme	castellà. La circumstància que en el treball esmentat no es mencioni, ni
quan d'això en fan argument en contra del federalisme els defensors del	unitarisme	, no s'adonen que aquesta tendencia centralisadora, que consideren
'l catalanisme regionalista, rompre las lligaduras que 'ns amarran al	unitarisme	de Madrid y substituirlas per los suaus llassos de la agregació
fossin aquestos mes ó menos forts, ab tal de que no 's conservés l'	unitarisme	ni s' arrivés á la separació, lo sistema 's basaría en la aliansa y fora,
dels principis particularistas. Lo particularisme es lo contrari del	unitarisme	ó generalisme, y per lo tant suposa una diferent organisació, no sols
organisació, no sols dels poders públichs sino també del mateix estat. L'	unitarisme	regoneix un sol poder, que representa tota la soberanía, y que s' estén á
d' Espanya. En hora bona, puig que sígui com sigui, voleu rompre l'	unitarisme	y convertir la nostra nació en un Estat compost. Jo so radicalment
vos y jo hauríam conseguit lo principal objecte: veuríam destruhit l'	unitarisme	, substituhit per lo particularisme. Perqué es precís que advertiu y vos
que advertiu y vos fixeu en una observació d' importancia. Com que l'	unitarisme	y 'l particularisme son, no duas maneras distintas de organisació del
fets contraris? No hi ha mes que analisar perqué 's perpetua á Espanya l'	unitarisme	. ¡Pobre de aquest, lo día que contés sols ab un partit! Al caure aquest,
siguin las que s' vulgui las trontolladas que rebi la nació? Perque l'	unitarisme	no 's basa en un partit, sino en la opinió de tots los polítichs. ¿Qué 's
república, mes que tenen bon cuidado de conservar y fins d' estremar l'	unitarisme	. ¿Qué l' acció cansá y ve la reacció? Dintre del unitarisme no falta qui
estremar l' unitarisme. ¿Qué l' acció cansá y ve la reacció? Dintre del	unitarisme	no falta qui s' encarregará de ferla, tirant á terra la república y
la opinió pública, y que, si ha de venir, pugui esser tan elástich com l'	unitarisme	, y com ell, passar de l' acció á la reacció y de la reacció á l' acció
puig que sols aprofitantse de las turbonadas ha lograt imposarsens l'	unitarisme	. En los temps passats, si las revoltas del temps de Felip IV van darli
pera apretarnos mes la má. Sols en "rio revuelto" ha pescat l'	unitarisme	: te, donchs, lo particularisme dret perfecte á imitar son exemple. Per
cuidarán de ferho los partits que 's disputan lo pressupost dintre del	unitarisme	! A nosaltres, repetim, no 'ns toca mes que saber esperar, y no despreciar
de la nostra terra? Ficantse també en cos y ánima en un dels partits del	unitarisme	castellá y deixant sentir débils protestas en alguna que altre cuestió de

Pàgina 1 (de 3)

50 següents