Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

davant els calçotets de seda vermella amb flors platejades d'un	universitari	esportiu el pare del qual té prou diners per a comprar-li un yacht o per
les seves oportunitats vitals. No ha calgut cercar-les ni en un diploma	universitari	ni en una promoció burocràtica. Ensems, els obrers catalans, abans de la
anys amo del seu casalot del carrer de Sant Pere més Baix, amb un títol	universitari	que no li servia de res, amb una dona grassa i escrupulosa que tampoc no
la boca. L'admirador segon era l'assagista Miquel. Miquel era un altre	universitari	carregat de camàndules; es dedicava a ensinistrar mecanògrafes pel camí
encara és la definició vigent, quan s'ha d'apreciar el trist estudiant	universitari	, el trist aficionat de rugby, el trist enflairador de prostíbuls, el
una vanitat de les més inútils, de les més puerils; en el primer curs	universitari	, uns quants cops de puny desaprensius li rebentaren la vanitat i el feren
vuit del vespre, les classes superiors de llengua catalana dels Estudis	Universitaris	Catalans —de l'I. d'E. C.— donades per l'Aramon. No tenien local; en
guàrdies que havia fet a la presó —com a alférez de les milícies	universitàries	—, les quals feien visibles en ell un autoritarisme neguitós que
les ciències físiques i naturals m'enutjaven. La llibertat de l'estudiant	universitari	em venia ampla. Jo en feia un mal ús. No sabia disciplinar la meva
quan Andreu Rojals es mostra incapaç de reeixir en els seus estudis	universitaris	. Vaig sentir dintre meu que no seria farmacèutic; però no vaig tenir el
un il·lús, un petulant. Ells sabien idiomes, cursaven estudis	universitaris	, podien pensar en l'art i la glòria. Jo, què podia pretendre amb la meva
més, és capaç d'ensenyar la filosofia o l'arquitectura en una gran ciutat	universitària	... Ets tot això i encara et queixes! Orestes. —No, no em queixo.
Ford, industrial, pràctic, decidit, enamorat del seu temps. Hausser,	universitari	, teoritzador, ple de basarda de la seva ombra, del seu temps. Heus
en les assemblees. D'això, en tenim l'experiència dels moviments	universitaris	, d'estudiants i de professors. Quantes vegades en reunions de professors
Peirce. Vaig descobrir-lo fa força anys, el meu primer any d'ensenyament	universitari	, a través de Morris. La seva passió per la lògica i la matemàtica, i el
que un dia, mentre menjaven ell i un amic català en un menjador	universitari	dels Estats Units, se'ls atansà un xicot i els començà a parlar en
i sobretot, un malestar de "classes mitjanes". D'elles procedeixen els	universitaris	rebels, els hippies, els neo-nazis, els delinqüents més gratuïts, els
de la pressumpta "contracultura". A uns determinats nivells, el Polp	Universitari	no vacil·la davant qualsevol presa: tesis doctrinals sobre Apol·linaire,
l'Edat Mitjana —i després—, els idiomes nacionals, enfront del llatí	universitari	, cancelleresc i litúrgic; així, avui mateix, els llenguatges populars
o solaç d'una insignificant minoria monàstica. Aquesta i la seva seqüela	universitària	, ja molt posterior, continuaren aferrades al llatí, amb una clara
que durant els darrers anys les illes han sofert una autèntica plètora	universitària	. Tant, que podria dir-se que l'única emigració que avui segueix és la
camps de l'esperit. Desarrelats del seu món i de la seva societat, els	universitaris	mallorquins han estat absorbits massa vegades amb facilitat per les
en els esmentats camps del saber. Però el que és pitjor de tot és que l'	universitari	, el militar, el funcionari, el catedràtic mallorquí, només solen entendre
sí, que cal fer observació de l'interés, absolutament insòlit, del jovent	universitari	i de la forma en què la nostra cultura s'espandeix abandonant el si de
d'uns i d'altres feien estudis, i retornaven al poble amb llur bagatge	universitari	o llur dignitat eclesiàstica. Les biblioteques familiars es nodrien de
clàssica, no sols entre els nostres homes de ploma i els nostres	universitaris	; també, en els nostres enginyers i homes d'empresa i de presa. Si
I. Mestres del Mestre La formació domèstica i la formació	universitària	es confonen en Rubió i Lluch, posat que un dels mestres que havia de
nostra Facultat, des del temps de Bergnes de las Casas fins a l'autonomia	universitària	, ha tingut una sèrie no interrompuda de mestres que han sabut abrandar
intents del rector Duran i Bas, havia produït el primer Congrés	Universitari	, l'obra fecunda del qual fou la creació de les càtedres dels Estudis
l'obra fecunda del qual fou la creació de les càtedres dels Estudis	Universitaris	Catalans. Sense desitjar-ho ell, àdhuc contrariant-lo, per als estudiants
d'estudiants, moltes i molt diverses les maneres de pensar dels	universitaris	: a l'hora de la veritat, però, a l'hora dels conflictes i les batusses,
catalans— en llengua castellana, mantenia el tradicional allunyament	universitari	—de la Universitat anterior a l'autonomia— tot i la benvolença amb què
no podia obtenir a la Facultat, va organitzar-ho tot d'una als Estudis	Universitaris	Catalans. La seva càtedra de Literatura catalana, inaugurada en el curs
fou tot seguit això: un seminari. Als joves avesats a una altra època	universitària	—la que culmina amb la Universitat autònoma— això els semblarà una cosa
cursos de literatura catalana aquells que hi arribaven amb una formació	universitària	. Per primera vegada, amb la càtedra de Literatura catalana hi ha hagut a
El Congrés de la Llengua (1906). L'Institut (1907) L'	universitari	, l'home d'estudi, que de la càtedra a l'arxiu i a la biblioteca passava
la seva jovenesa traduïa el vell poeta de Teos, jubilat ja de les tasques	universitàries	, enganyava les hores delitant-se amb la reiterada degustació del poeta de
de Literatura grega del doctor Segalà, va estendre's fora de la cleda	universitària	. Un dia va incorporar-se al petit grup d'alumnes un home alt, magre,
nosaltres el vàrem dur, també, a la Facultat de Lletres i als Estudis	Universitaris	, com el duguérem al catalanisme cultural i polític, arrencant-lo d'una
vida ens reservava! Verdaguer havia captivat el nostre cor d'infants; ja	universitaris	, eren Maragall i els mallorquins qui s'enduien el nostre sufragi. Les
de Solidaritat Catalana el 1907, van commoure la nostra vida	universitària	. Per als més vells que nosaltres, Solidaritat Catalana va ésser una
que estudia —i nosaltres seguíem dues carreres i cursàvem els Estudis	Universitaris	Catalans— té prou lleure perquè, a part dels textos acadèmics, tota mena
al 1910 va desplegar-se la nostra vida d'estudiants	universitaris	. El curs de 1909-1910 vaig passar-lo a Madrid fent el doctorat
camí. Aquell interès indeterminat universal, que caracteritza l'estudiant	universitari	, s'ha d'encarrilar, s'ha de reduir: cal resoldre's amb entusiasme per
d'Història de Catalunya (llavors en donava el segon curs als Estudis	Universitaris	i, puntualment a les sis, ens rebia cada tarda a l'Ateneu vell) ens havia
el seu lloc Altamira, que tot d'una pren la iniciativa de l'extensió	universitària	, croada cultural seguida per d'altres Universitats. El sotrac produït
llavors. Altamira s'adreça, sobretot, al medi que el volta: el jovent	universitari	. Tradueix i prologa els /Discursos\ de Fichte "a la nació
seus deixebles; però surt també del clos de la Facultat amb l'extensió	universitària	, i s'esforça des de la Direcció de l'ensenyament a posar els elements
ens tempta un dels darrers volums, de les publicacions de la fundació	universitària	de Bèlgica: "L'Oeuvre de Swinburne" pel professor Paul de
i humanisme són també a casa nostra el crit d'ordre de les joventuts	universitàries	i postuniversitàries. Comparat el moviment d'aquí amb els de França i

Pàgina 1 (de 62)

50 següents