×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb untar |
Freqüència total: 654 |
CTILC1 |
el cap que el tercer ajudant afaita amb una navalla de mànec verd abans d' | untar | el crani amb iodina. —Més —diu el cirurgià. Hi aboca el flascó i el | mateixa expressió resolta i furiosa amb què cada matí esclaria, estirava, | untava | de pomada els negríssims cabells de les seves filles, amb el mateix plec | canvien les tarifes, i les vainés es perfumen la cabellera, se l' | unten | del monoi més fi, i no deixen de posar-se una flor de tiaré ben | fos una papallona, i la deixava volar entre els nassos i les rialles, per | untar | amb una mica de mel i de cinisme la manca d'imaginació de | que respirava, i uns budells que no païen res. El senyor Canonge la va | untar | amb els sants olis i Leocàdia li va cloure els ulls. Les seves nebodes, | S· A·". El vigilant del barri sabia el truc i anava molt ben | untat | de moneda. Els concurrents al pis de Rosa Trènor eren del bo i millor de | a deixar lliure l'embadaliment del xicot, sense gens de protesta, i a | untar | els llavis d'aquella tendresa freda i servil que tenen els morros dels | fereix la seva retina. Inconscientment es mulla un dit amb saliva i s' | unta | l'indret picat per l'insecte. Canvia de jeia en la vella i incòmoda | Zorbàs, assegut al meu davant, assaboria voluptuosament el seu cafè. | Untava | el pa amb mantega i mel i menjava. La seva cara, a poc a poc, es va | la meitat de preu. —Però què trames, Zorbàs? —Deixa'm, és cosa meva. | Untaré | d'oli la politja i rodarà, comprens? —Però per què? No ho comprenc. | de tarongina. Una olor d'oli de llorer amb què les dones, a Creta, s' | unten | els cabells. Ella havia tallat ahir una braçada de flors de taronger per | de sola de goma; i el mostatxo, que començava a destenyir-se, se l'havia | untat | amb una pasta. Va córrer a rebre, com un gran senyor rep els grans | el sol, beu llimonades i coles, es capbussa, escolta els transistors, s' | unta | amb olis profans. Vist des d'un avió, el panorama tindrà alguna cosa d'un | Amb les molles de la vianda oliosa i picant que restava encara, vaig | untar | fortament el bandatge fins aon vaig poder arribar; aprés, retirant la mà | és, al meu juí, un veritable somriure de la civilització. Avui, dilluns, | untava | jo les meves torradetes de mantega amb el gest inconscient de qui escampa | dins el bagatge, per cercar-hi un pot de confitura. Trobat que fou, n' | untàrem | uns rosegons de pa, que ens menjàrem. Quan va haver travessat el riu tot | Emperò no podia ella ja escondir-lo; i agafà una corbella de jonc, i la | untà | d'asfalt i de pega; i, metent l'infant dins, la posà al jonquerar, a la | doncs, un arca de fusta reïnosa. Faràs a l'arca compartiments i la | untaràs | de betum de dins i de fora. I així l'arca construiràs: 300 | les puntes dels becs que canten, buidant la gorja dels rossinyols, | untada | pel suc dels cucs que mengen, que els endolceixen la veu, tal com el | freda i ara pels de casa i ara pels vianants que tenen set, la bomba mal | untada | no para amb el seu catric catrac escandalós. Diem també que a la | de cada potència estava en la seva perfecta actuació. Amb els morrets ben | untats | i pintats de tomàtec, i amb més d'una taca rogenca al pitet que portàvem | foren ben mullades per embutir les seves juntures, fou ben remirat i | untat | el fusell com peça de compromís, repassades les molles i la caixa, | finestra baixa. Entrats a dins han fet un munt de cadires i bancs, ho han | untat | de petroli i tot ha cremat com lluquets. Darrera del rosetó de l'església | carregar les piles dels timbres, fer anar els rellotges parats, | untar | amb oli les fallebes, donar una mà de pintura als galliners o de flating | del llogarret, les tardes i els vespres amb les minyones, els bunyols ben | untats | , amb llurs ulls grossos, les hores de tranquil·la xerrameca a l'hostal... | tendra i estigui ben grassa. Per això ens anem rellevant. Mentre l'un va | untant | -la, l'altre dorm. De mica en mica es va escampant una oloreta deliciosa. | no s'enganyaven, s'adulaven, sabien fer els ulls grossos o s' | untaven | una mica amb la mel de la follia. Ja sé que tot això us sembla exagerat; | per somiatruites. Entenc que això de somiar, als meus anys, ve a ser com | untar | -te el ciàtic amb saliva dejuna. Anava a ramalades, jo, de jove, a | perfils de bromera de cervesa al bigoti... Car? Carriage? | Unta | amb saliva la sola del tac, l'enguixa a poc a poc, rumia. Per anar, on | Sento el caminar compassat d'un vell animal fent rodar una sínia mal | untada | , que carrisqueja. És la pobra música d'una pobresa il·lusionada per les | descordarien. Les de menys pes no es descomponen tant, però la suor els | unta | lleugerament la pell i no semblen tan coriàcies. La tarda va passant. | un grinyol puríssim, llarg i carrisquejant: feia molts anys que no havien | untat | el pany. Davant el soroll vaig aturar-me. De l'esquena de l'home que | d'ésser germans, jo i ell, si un mal de gola a mi me'l curava ma mare | untant | -me el melic amb oli del gressol, i a ell el metge li manava xaropets de | seria millor encara— ratllar-li tot el cos amb la punta d'un matxet, | untar | -lo amb mel i deixar-lo amarrat en un arbre, a Tequesquitengo o a | noi s'esvera, i li fa: —Estigues quiet!... et faràs mal!... i t' | untaràs | d'oli el vestit!... Mira que t'emmascararàs!... no veus que aquest cantó | giravoltant amb una alegre fressa d'aigua i un grinyol d'engranatges mal | untats | ... No trigaren a topar un home que, de moment, va posar-se en guàrdia. La | si mare i filla eren a punt per aquell viatge tan desitjat. La porta ben | untada | girà sobre les seves frontisses amb un absolut silenci, i la colla va | rodola, i si no podíem subjectar-la ens passaria per damunt. Comencem a | untar | -nos d'una matèria llefiscosa, d'una olor desagradable que s'encasta a la | va seguir en veu baixa mentre jo torrava la salsitxa per a l'Ancià i ell | untava | de mantega la molla del seu panet. —Ara, veieu, senyor Pip —digué | ixent, d'aquell sol ixent d'octubre que és tan daurat i tan gros i que | unta | totes les coses de mel lluminosa... I prenguérem el camí de les terres | , o com aquell que ara passa, que va de "pelut", veieu? Primer s'ha | untat | amb goma i després s'hi ha enganxat mill. Ja som a Llotja! Entrem-hi pels | quals es muntava un petit escenari cobert amb un paper de barba blanc ben | untat | d'oli, per tal que fos més transparent, darrera del qual es posava una | per a substituir la premsa de mà per una premsa moguda a motor que | untés | la forma mecànicament i la situés a la platina; el model adquirit l'any | honra; ensabonar, insà, consell, pensar; entebeir, interval, contenir, | untar | ; envestir, invitar, canvi, minvar; enxiquir, planxa, anxova; rínxol, | i entre les mamades tenir-lo tapat amb una gasa estèril, després d' | untar | -lo amb vaselina estèril de bona qualitat. Per tal d'evitar els talls, que | El moment era essencialment drapairístic. El qui remena oli els dits se n' | unta | , i al qui tracta amb llibres li succeeix el mateix, per bé que en un | lloc a dubtes. Consistia a agafar-ne una ditada o dues de la capsa, | untar | -se la llengua, com si fos una llesca de pa i el betum fos confitura, i | i, com si diguéssim, "daurant la píndola". Per als mals de ventre hom | untava | l'abdomen amb llard i vinagre ben calents o hi aplicava un cataplasma de | hom emprava l'aplicació d'un tall de patata crua o bé pell de ceba, o les | untava | amb tinta. La pulmonia era un mal greu amb el qual els metges anaven de | algú, misteriosament, sovint pren. El reixat grinyolaire. —Demà —pensa— l' | untaré | amb oli i no xisclaran les frontisses.— Ara vindrà l'escàndol. És tan |
|