Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
urgell M 15 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb urgell Freqüència total:  15 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

? És de quan es va fundar aquest monestir. —On és? —Al Pallars. Saps l'urgell del menjador? —Aquell monestir és Santa Maria de Gerri. —Sí, sí. Burgal
va obrir les persianes del balcó per deixar passar la llum del dia. L'urgell de la paret del bufet rebia la claror del balcó de manera natural, quasi
ben galdosa d'un sant sopar, a casa, el menjador era presidit per un urgell. Amb el quadre a la mà arribà a la cuina i va dir Lola Xica, no em diguis
no ho voldria. —És igual. El cas és que no l'accepto. I jo amb un urgell rebutjat a les mans. El vaig tornar al lloc d'on mai no l'havia vist
i ella no em corresponia, seriosa en el seu paper d'advocada. —I l'urgell que teniu a casa? —va alçar el cap la Daniela. —És patrimoni familiar: no
que era el menjador i la sala d'estar. En una paret, majestàtic, l'urgell del monestir de Santa Maria de Gerri rebia, com sempre, la llum
un pis més gran. —Tu no entens res, criatura. Van callar. Ella va mirar l'urgell amb un esguard que es notava habituat a contemplar aquell paisatge i a
els tràmits i pagats els impostos, l'Adrià va tornar a penjar l'un tal urgell, el quadre del monestir de Santa Maria de Gerri, a la paret que no havia
l'assaig que m'ha agradat més haver pogut escriure. —Tu has dibuixat l'urgell del menjador? —Sí. —El puc veure? —És que no... —Deixa-me
—va dir ella, satisfeta. —De debò? —Et passes tantes hores mirant l'urgell... —Jo? Apa. —Que no? —No ho sé... Ni me n'adono.
humanitat —va repetir a la Sara mentre esmorzaven al menjador, davant l'urgell que semblava que també despertés al nou dia. —No: la humanitat no té
per sentir-ne el tic-tac. Però es percebia la brisa suau que emanava de l'urgell de la paret, encara amb el sol il·luminant el campanar de Santa Maria de
contemplant el teu misteri, estimada meva. O també en silenci, davant l'urgell del menjador, com si volgués ser testimoni de la fugida impossible del
li va explicar els detalls del testament que l'afectaven. —Un urgell? El del menjador? —Ah, el coneixes? —Sí. Vaig ser a casa
En Pere de Portugal i Aragó, segon duc de Coïmbra i comte titular d'urgell, que era fill d'En Pere, primer duc de Coïmbra, i de Na Isabel d'Aragó,