×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb usar |
Freqüència total: 10220 |
CTILC1 |
com el casc, kynée, d'Hades —prestat en alguna ocasió a Atena i | usat | tal vegada, sospitem, per les Erínies, meditades als orígens com una | forrellat i l'assegurà encara amb la barra de ferro travessera que no s' | usava | ja d'ençà de la guerra. Després esperà allí en la fosca, amb el cor | la masia no estarà malament; hi té encara la seva habitació, que no l'ha | usada | ningú. Hi ha l'Arcisa, que la servirà; hi ha la petita Anselma amb la | fos, com podria donar-te'ls? Encara que també podria ser-ho com els que s' | usen | avui, és veritat. Pren. Li posà un bitllet a les mans. —Si en necessites | ho és gens. Sens dubte, en la confecció dels mobles dels nostres dies s' | usen | productes o màquines que només el nivell últim de la tècnica podia | m'ha semblat sentir sota mateix de la finestra un repic de timbal. Conrad | usa | en les seves novel·les aquest recurs de l'ambigüitat de les sensacions | i insuficiències... —No pot ser que digui això. Cap especialista no pot | usar | un llenguatge tan inepte. —Li apunto deu punts més negatius? —pregunta la | Rostres vells i rostres joves, carns eixutes i tendres, molsudes i | usades | per l'amor i la vida, que s'aglomeren i somriuen mentre ell tanca | de l'extrem esquerre, sembla fer-li senyals entre les cames de l'home que | usa | un llenguatge descriptiu, i ell va voltant la llarga plataforma, s'hi | fe de mercader; perquè si no del tot fidel a la seva dona tampoc no havia | usat | de plaers costosos; perquè feia modestes almoines i pagava una carrera de | intromissió paterna amb una externa indiferència, molt semblant a la que | usà | la seva mare, però així que va ser amo dels seus actes, va pujar a flot | paraules: bellesa o veritat o noblesa o perfecció, si cada un d'ells les | usava | . I si bé Jeroni Campdepadrós i Vaireda posseïa aquell privilegiat corrent | els seus actes va ser constitucionalista i defensor dels furs, jacobí i | usà | el títol de Cavaller de Padrós, —no hi ha cap document que confirmi que | que confirmi que els fou tornat el títol— que el seu pare i el seu avi no | usaren | mai. Dandi solitari, amic del luxe i de la més desenfrenada independència | de pell fosca i ulls clars delataven l'home de pagès, més destre a | usar | el magall i l'aixada que el Calepino i el Breviari. Mossèn Basili, però, | avall, i, en ser a l'era, amb el negre i flexible sarment que solia | usar | li donà una conscienciosa pallissa. Ningú no gosà intervenir, ni la dida | no tenia ja prou força per pujar les escales de la torre, de fet les | usà | definitivament per pujar a la seva cambra. Malgrat aquest episodi que, | el mestre li deixava tot un pot ple de plomes trempades i l'obligació d' | usar | -les totes en llargues pàgines de còpia. A l'hivern sopaven a les set. | i el costum era ja massa estès des que Joan Canaleta obtingué el permís d' | usar | cotxe i escut i lacais, llureia inclosa, del propi Comte de | encara a qui podria dedicar, podia ser convertit en paraules. La paraula, | usada | pels seus mestres, per ell mateix, com una anella en una reblada cadena | i de segur plena de salut. Devia tenir un nom ben vulgar que ell no | usaria | mai, que fins fingiria no conèixer, que no podria usar, car la visió que | que ell no usaria mai, que fins fingiria no conèixer, que no podria | usar | , car la visió que d'ella tenia era una creació del seu esperit, i | sense que se'ls acudís posar en dubte, naturalment, un títol que ell | usava | sense cap dret, havia obtingut, a finals de curs, tot allò que s'havia | 1806, quan Jeroni esgotava l'esquer amb què esperava atreure'l, | usant | inútilment tota mena d'hams: la seva prodigalitat, la seva fàcil paraula, | i que havia portat a casa de Mestre Frigola no perquè els hagués d' | usar | , sinó simplement per desafiar tot risc. Aquests llibres van operar el | agressivitat, tota l'erudició acabada d'adquirir. Cada nom il·lustre era | usat | com un bon cop de fona, o dipositat com un atot, amb murrieria. I l'as de | d'interès. Es guardà naturalment de confessar que no l'havia llegit i | usà | el record de la frase inicial amb una agilitat per a la perífrasi que | comunicar-se, que no sabrien, que no intentarien evitar-ho, que no | usarien | mai el mateix llenguatge, donant a les paraules un idèntic sentit, que | estretament lligats al clatell per una cinta negra. Vaig veure-li | usar | la mateixa cinta dos anys seguits i altres tants l'hauria usada, si jo no | veure-li usar la mateixa cinta dos anys seguits i altres tants l'hauria | usada | , si jo no li hagués llençat, sense saber-ho, a la llar de Mestre Frigola. | fos el meu amic. Però només calia que es posés a parlar per descobrir que | usàvem | un idèntic llenguatge, que les paraules portaven un idèntic valor i | com llegir Voltaire, com circular pels carrers a la nit sense fanal, com | usar | careta, com deixar de confessar i combregar cada mes, com editar | havia viscut de desoladora, continuada frustració, quan havia intentat | usar | , sense èxit, el contingut d'unes paraules que Erasme dictava en la | els dos anys esperançats i meravellosament lúcids, quan argumentava | usant | les velles formes tan ben apreses, estenent la corba del raonament des | cert, ultrapassant el gust pel benestar i el luxe que ell mateix sentia, | usant | del diner d'una manera desvergonyida, però recordem que Jeroni té dinou | exactament, les paraules que ell ja havia dit. Amb tot, ens és lícit d' | usar | aquest mateix raonament a favor de la intel·ligència de Luciènne, perquè | naturalesa ben tangible, com devia ser-li atractiva la seva veu francesa, | usant | sense rubor la paraula: esperit, amb la manca de mesura amb què l'han | sense rubor la paraula: esperit, amb la manca de mesura amb què l'han | usada | sempre els francesos, però malgrat això se'n va desfer fàcilment i sense | Jeroni Campdepadrós i Jansana —Jeroni havia tingut la bona idea d' | usar | els dos cognoms perquè ningú pogués dubtar de la identitat— firmava un | gust. La vella Josefa, vella i cansada que és, pren cura del seu fill. | Usa | el mateix mètode de sempre: vinagre dels set lladres que calma el dolor | incapacitació provisional del seu marit que la deixava a ella lliure d' | usar | els seus propis béns, i a ell se li prohibia tocar el capital de la seva | prometre temptadors beneficis. Va ser inútil. El pare va fer esforços per | usar | un llenguatge que creia que era el del seu fill: Ja que era evident que | descobrir la hibridesa de les nostres vocals en el venetto que | usava | Nerina, enyorava sentir sota els seus peus la terra llaurada i flonja i | suficient perquè Ordelaffi fos decapitat per ordre de Dandolo. Nerina | usava | el cognom Ordelaffi, no sabem si amb autèntics drets, amb orgull, car | aquesta ràpida, fràgil, dolorosa vida. I si li era impossible | usar | el vell llenguatge de la Doctrina pueril o de les | ella el deixava tranquil a mans besades. El xerraire metge venecià | usava | el tractament universalment admès de ventoses i enemes, i va prescriure | seves necessitats i fins i tot els seus capricis, Jeroni sabia que podia | usar | del seu crèdit i que el tutor de les seves filles respondria enfront els | ja ho he dit. No ho demostrava, perquè en aquest sentit tampoc no s' | usaven | allí grans compliments. La major part del temps, al contrari, els germans | La seva residència oficial era, com hem dit, el portal de l'església; l' | usava | amb el beneplàcit del senyor rector, i allí regnava com el veritable amo; | ran del llit. I el dubte al seu cap: donar-lo a rentar, car l'havia | usat | una desconeguda, o guardar-lo a l'armari entre els seus. Es decidí. El |
|