×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vèncer |
Freqüència total: 5024 |
CTILC1 |
sensació de repugnància. Després d'acabar-se aquest període, i Cronos ja | vençut | , res no ens interessa dels Curetes, fins a l'embull de Iò i d'Èpafos i la | quan es veu molt de prop perseguida, demana, potser perquè la fatiga la | venç | , que la deixin reposar en una arrelada, oculta, estranya, inquietadora | paret separa tot al llarg de la seva digna comesa. La parella decideix de | vèncer | els entrebancs amb una imprudent sortida de nits, per reunir-se prop d'un | com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un cop | vençuda | la nostra enveja, com ho suportaríem? Per sort, no som immortals. En la | jugaven res, et va obligar a emprendre a contracor el basardós camí. Vas | vèncer | tots els obstacles i a la fi obtenies, després d'oblidar-te de tot en la | que l'hi empenyia amb una força gairebé material. Es dominà, amb tot, | vencent | el seu desig, i se'n tornà. Ella no l'havia vist. Ell, després, es | baró de Déu. Una lluita aferrissada quedava entaulada. S'empraven per a | vèncer | el Sant tots els ardits, totes les astúcies. Els versos vibraven en la | acudia a veure'l sa mare. El minyó, ja delicat, emmalaltí. Son pare, | vençut | pels precs de la mare i per por de les murmuracions, accedí que tornés a | ja vents de tempestat, car els havia combatuts i els havia sabuts | vèncer | . En canvi, Quim, què sabia del món i de les criatures que vaguen per ell? | aquell desig. I, malgrat tot, la vaig deixar. —I repetí, ja completament | vençut | per l'angoixa—. Tot em cansa, saps? No sé què desitjo ni què espero; no | el temor i el desig de complaure Mila. Ella, animada, afegí tractant de | vèncer | -li els últims escrúpols. —Serà un moment, tia Càndia: el temps precís de | sent com una nena petita, i ha de fer un esforç enorme per no deixar-se | vèncer | pel sentiment. A la casa no es sentia ja el més petit soroll: sens dubte | amb tanta ardor en ell aquell desig, que a poc a poc s'anà deixant | vèncer | , i de seguida després el sentia ja com una força invencible. La veuria, | pel que tinguis de més sagrat... Ell es girà i s'allunyà a poc a poc, | vençut | per les súpliques. Sota el fanal els homes s'aturaren. Ara parlaven també | a prendre vida, s'insinuava tan dolçament, que Tino Costa es deixava | vèncer | , bressat pels més tendres records. Qui ho sap! Tal vegada Mila | una ostentosa displicència. ¿Potser perquè és l'única manera que tenen de | vèncer | el seu complex de colonitzats? La majoria dels estrangers, posats a | el més mediterrani! I hi ha moltes maneres de ser derrotat. Hom pot ser | vençut | per un enemic més poderós, hom pot caure en un parany imprevisible i | es refugia a les flotants faldilles de mussolina de Cinta. Josefa Valls, | vençuda | , se'n torna a les Torres de Padrós i va només de tant en tant a la | Als tretze anys, però, encara no feia trampa i rimava: amor i enyor; i | vençut | amb temut. D'aquest primer poema en neixia després, gràcies al que ell | Devia descobrir que no hi ha goig més pur, més alt, que aquest de | vèncer | , amb l'esperit alerta, la malintencionada pregunta, i avançar, saltant | perquè tant si Erasme cedia a la temptació, com si s'entossudia a | vèncer | -la, la pelona cridaria amb tota la seva ànima, Mestre Frigola | Masramon, i el propi Campdepadrós. Carolina, però, no era tan fàcil de | vèncer | . Al cap d'una setmana escassa reuní un monumental equipatge, i, amb | personatge amb espardenyes de pagès, i cofat amb perruca blanca— ciutat | vençuda | pel temps, amb les silencioses i espectrals barques negres, i encara | a Erasme Bonsoms, cosa que feia temps que havia promès, després de | vèncer | una certa resistència d'Erasme que confiava en la seva col·laboració | és un símptoma prou evident i els veïns vigilen, s'inquieten fins que, | vençut | , el malalt s'ajeu al llit, llavors ja es pot avisar la brigada. La | car sap prou bé que la malaltia que l'hereu porta des de la seva infància | vencerà | a curt terme, sinó per salvar-lo de la mort anònima, de la fossa plena de | va obrir el cel. Boig d'alegria, va anar a trobar Madame Tu i aconseguí | vèncer | la primera oposició familiar. Alain Gerbault, que aleshores ja vivia a | la colonització de la terra, a l'ardiment en la feina, el català ha pogut | vèncer | els elements dissociadors provinents de la seva formació ètnica. Així el | res no pogueren els artistes més o menys empeltats de renaixentisme per a | vèncer | la màquina de les cristal·litzacions estètiques dels nostres gremis, | nostres gremis, confraries i associacions diverses. El corporativisme | vencé | a les ciutats l'humanisme, abans i després que la guerra del | a poc a poc, tot s'endegà. Vingueren grans guerres i malvestats, calgué | vèncer | -les i ordenar-les; els homes augmentaren i s'enriquiren, calgué | nosaltres, prendre part en les empreses col·lectives que proclamem, si no | vencem | d'arrel els factors explosius del nostre temperament i eliminem tot | els botiguers se'ns ajeien amb ulls tots aigualits, com de dona | vençuda | pel seu violador. Recordo un dia que vam entrar a can | al llinatge tot dels qui la volen guanyar; i que si enlloc és | vençuda | i la seva llum és coberta per la tempesta o la nit, tota la | consentit cap a l'harmonia fixada, dins la posta que em | venç | creo l'aurora brillant. Res no pot ser com abans. Comprenc, més | de la tendresa al riure, del pudor (la cara que, quan | venç | el seu defalliment, es tomba fera i fuig al fosc sota | Pau Claris en consagrar; del dia que Catalunya | vencé | l'exèrcit reial de Montjuich a la plana, de la plana | que no, perquè tenia una manera de mirar-lo entremig dels ulls que el | vencia | ... però que ja veia que aquella trapa s'havia d'haver negat a obrir-la. | I ell alça el bastó, l'arma que li queda per a | vèncer | el mal; i l'amor dels homes florida en el cor, | història. Frederic es trobava amb l'amenaça d'una lletra a punt de | vèncer | . Era un crèdit personal fet a Frederic sense garantia. Frederic no podia | trobar una persona així. Vostès no saben les repugnàncies que una ha de | vèncer | , les diligències que una ha de fer; i tot amb aquell compte, tot amb | altra ditxosa lletra? —Sí, una lletra. Una lletra acceptada per mi, que | venç | demà passat; que he intentat renovar-la, però que el tenedor no accepta | meu deute, li donés la lletra acceptada per tu i que si mal no recordo | venç | demà o demà passat, jurant-me que la seva intenció era donar-te una | que no sospitava ningú. Antoni Mates feia uns esforços terribles per | vèncer | una cosa que no s'atrevia a confessar-se a si mateix, una cosa que ell | i d'aquí venia el que, per un cantó, feia esforços per ser amable i per | vèncer | aquella antipatia que jo em creia inspirar als altres i, per l'altre | no crec que hagi estat per escrúpols d'ordre moral; em penso que hauria | vençut | tota mena d'escrúpols, perquè per altres coses no n'he tingut cap. Ha | altre que l'igualés en intensitat. És el moment en el qual un xicot verge | venç | la por que sigui i es lliura a totes les conseqüències d'un prostíbul. És | naturalment, volia desterrar en absolut. Aquestes caigudes, que no pogué | vèncer | , li produïren la reacció més desesperada. El P. Mainou no tenia prou | tota altra en majestat? Margalida ¿No sospitau, Senyor, qui m'ha | vençuda | i qui amb xarxes subtils ha pres son cor? En Bernat és vingut aquí amb | de temença, ella respon: —Iré.— Per la vesllum de l'avenir | vençuda | l'emoció punyenta del cor flac, la veu de la família |
|