Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar. Vigila el	vòmit	com un tresor, i aleshores ni tu no pots apropar-t'hi, perquè gruny i et
tot això havia provocat en ell un trastorn físic que es resolgué en	vòmits	i febres que l'enfonsaven en una atroç postració. Ella curà del seu fill
quals no ha pogut entrar en contacte ni canviar cap paraula, perquè el	vòmit	li ho ha impedit. D'altra banda, tots dos són dalt de la darrera llitera,
i les bones formes, entre els olis pesats, les cucaratxes i el	vòmit	dels polinesis tenen el seu valor, i per això el gest del senyor de Los
us ataca l'estómac, us el contrau, us produeix l'horrible escarafall del	vòmit	, i de passada se us encasta al paladar i us hi deixa aquell gust de l'oli
Raons d'Estat. —Maneu-me, majestat! V	Vòmit	sobtós a mig pair, encara l'emmerdissa el gàstric suc
la gran trompa per la rendició teutona. Vam barrejar	vòmits	al sol i et dic que l'únic que no em dol és d'haver
L'estat del xofer alarmava els amos. El pobre xicot va tenir un dia un	vòmit	de sang i amb quatre setmanes se'n va anar al cementiri. Pocs dies abans
només poblat de monstres impotents i d'aberracions que provocaren el	vòmit	, necessitava una truculència d'una altra mena. Ranalies era un malalt
del seu criminal, i trobava una sèrie d'analogies entre aquell món de	vòmit	, de pietat i de sofriment de l'autor rus, i la llum de blau de metilè que
diverses, llocs anomenats, natació, copulació, confecció d'una llança,	vòmit	, colors diversos, estats psíquics diversos, calor, fred, cadàver,
els mals d'estómac i els dolors a les cames provenen de la serpent; els	vòmits	, del gos; els mals del maxil·lar, del cérvol; els mals de ventre, de l'ós
la mala nova que el Gilet estava molt malalt a Barcelona. Havia tingut	vòmits	de sang. El suposaven tísic. Poc temps després fou transportat a la
a decaure. Una nit, en sortir del teatre amb un amic, vaig tenir un	vòmit	de sang al mig de la plaça de Catalunya. La primera sensació fou de joia
per la vida, la meva posició de víctima d'un fat obscur. Penseu com el	vòmit	de sang havia de confirmar-me en aquest estat. Fou inútil que el metge
vaig dir—, no val la pena de lluitar per res ni en nom de res. I aquell	vòmit	de sang contribuí, molt més que avui no podria fer comprendre, a
Pio. Asustát? No son mals sustos. Tú com te falta pasar els	vómits	y els formigons que corren amunt y avall cuant ya cólera, no penses, ni
l'aire amb un fragor horríson i les entranyes n'esqueixà amb el	vòmit	de llur fartum endiablat, llamps, pedra d'uns globus
s'arrossegaven, tentinejant, de taula en taula. Feien tuf de	vòmits	i aigua de colònia i tenien la mirada tèrbola, espantada, imbècil.
"Tant el baquetejaren les dones, la ronyonada li feia mal, tenia	vòmits	, es va ferir i se'n va anar al clot. I vingué llavors el seu successor,
vas fer amb les cireres, atipar-me'n fins que em facin fàstic i m'agafin	vòmits	, i així me n'alliberaré. —I què serà de mi, sense la teva companyia, patró
li produïren una malaltia, la manifestació més greu de la qual fou un	vòmit	violent de sang. L'assistí el Dr. Reichel, i tan just se sentí una mica
i vessar damunt del món, com si tota la terra s'hagués de nodrir del	vòmit	d'Israel, que, com dèiem també nosaltres en l'obra esmentada i repetim en
olorosa, a tal punt, que produeix una certa repulsió i vel·leitats de	vòmits	, com passaria també amb tota olor fina i agradable portada al seu màxim
malalt que En Maragall, de tota la vida, i el pujar a Núria li va donar	vòmits	de sang, que fins volia deixar-lo pel camí. Per En Mañé l'anada a Núria,
una barreja de cloroform i podridura, i que ens fa venir basqueig i	vòmits	. Les nits s'encalmen, i de seguida comença la caça d'anelles de coure de
ni que sigui damunt una llefiscosa capa de sutzura que put a orins, a	vòmits	. Per l'espiell, amatent, l'ull inquisitiu del guàrdia. ¡Levántate!
molt ben pintat de blanc, que només d'acostar-vos-hi sentíeu una olor de	vòmits	resclosits que feia girar la cara. Hi devia haver vomitat molta gent
Cal intervenir sense esperar el metge. Coses a fer. Provocar el	vòmit	: posar els dits a la gorja. Donar cafè ben fort o bé aigua vinagrada. Si
12 centigrams d'arsènic poden matar un home fet. Senyals.	Vòmits	, dolors de ventre, diarrea, extremitats fredes, mirada esmorteïda, gran
fins després d'uns dies. Coses a fer. Facilitar o provocar el	vòmit	: posar els dits a la gorja. Donar al pacient, cada 10 minuts, de
a 12 grams de sulfat de coure és mortal. Senyals.	Vòmits	violents colorejats de verd o de blau. Dolors d'estómac. Còlics. Cara
Còlics. Cara pàl·lida. Coses a fer. Facilitar o provocar el	vòmit	: posar els dits a la gorja. Entre vòmits, subministrar un vas gran
fer. Facilitar o provocar el vòmit: posar els dits a la gorja. Entre	vòmits	, subministrar un vas gran d'aigua albuminosa, preparada deixatant
una pietat mesclada d'un estrany malestar. El dia abans havia tingut un	vòmit	de sang. Una cosa alarmant, però ningú no en feia cas ni s'alarmava
lloc una olor desagradable, picor a la gola, tos, sensació de asfíxia i	vómits	; aquests efectes instantanis poden desaparéixer passat algun temps, amb
celles, plors abundants, tos, i quan s'ha respirat per la boca produïx	vòmits	i en alguns casos molt rars han produït irritació a la pell. Segons les
i cutànies), descriurem la tríade del lactant, composta dels	vòmits	, diarrees i restrenyiment. La significació simptomàtica dels vòmits
diarrees i restrenyiment. La significació simptomàtica dels	vòmits	dels infants és diversa, i per la seva fàcil recordança podríem
infants és diversa, i per la seva fàcil recordança podríem dividir-los en	vòmits	de causa alta, mitjana i baixa de l'estómac. Els de causa
i si es pretén tenir-lo dret perquè expulsi l'aire, va vomitant. Els	vòmits	de la part mitjana de l'estómac, o sigui els vòmits de
vomitant. Els vòmits de la part mitjana de l'estómac, o sigui els	vòmits	de repressió, són causats per tres excessos: excés d'aire,
excés d'aire, excés d'aliment i excés de greix. Els	vòmits	de la part baixa de l'estómac són produïts per una
una tonicitat exagerada no s'obre amb els ritmes fisiològics i causa un	vòmit	per espasme del pílor. Aquestes tres varietats descrites són de causa
són de causa essencialment estomacal. No tenen res a veure amb els	vòmits	reflexos, que són un crit d'alerta que assenyalen a distància una
angines i les altres afeccions de les vies altes respiratòries. Aquests	vòmits	extraestomacals (parenterals, reflexos) han de tenir-se sempre presents
sempre presents per un professional per no oblidar-se de fer davant d'un	vòmit	, especialment si va acompanyat de febre, un examen minuciós i complet de
febre, un examen minuciós i complet de tot l'organisme de l'infant. Els	vòmits	d'alerta també poden tenir la causa en el mateix aparell digestiu
l'estómac. Les encefalitis i les meningitis, prematurament, provoquen	vòmits	persistents. Així mateix les intoxicacions (nefritis, cremadures,
(nefritis, cremadures, acetomia, etc.). I per finir aquestes causes de	vòmits	gàstrics i extragàstrics per reflex digestiu, infectiu,

Pàgina 1 (de 12)

50 següents