×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vaca |
Freqüència total: 2544 |
CTILC1 |
recordi, no es va convertir pas, mentre jugava amb el toro, en una còmoda | vaca | . Era molt ampla d'anques i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no | d'ells, es descobria ja la vacada, amb els lloms negres o vermells de les | vaques | destacant entre la verdor dels càrritxos. Els pastors, armats amb llurs | de la vedella? Pensava que m'hauria agradat que l'Estrella —era la | vaca | mare— l'hagués envestida en aquell instant. Jo m'hi hauria llançat al | l'home vital no en sentirà més que qualsevol animal —una | vaca | — sa: ell seria l'animal sa. Però aquest home no existeix: l'home és | afecte a les "noches oscuras del alma" on totes les | vaques | són negres. Vull que se m'entengui: res, o molt poc d'això, no tenia res | negrito cantussejador i laboriós, de l'hindú savi i adorador de | vaques | sagrades, del xinès cerimoniós i respectable, del moro fatalista i | arribat fins a aquest recer emboscat. Pugem per Vilarmau. Pels prats, | vaques | blanques i negres, una pastora rossa, cara-roja. Abans d'arribar al | nova. Vaig a Cerdans amb l'Albert. Pels prats del sot hi ha vedells i | vaques | entre els pollancs; un pastor ros, nòrdic, ens saluda. Quina pau, vora la | anomenada La Serra. La dona, vídua, collia patates vora la riera; les | vaques | pasturaven en un prat pròxim. Dia tebi, de sol i núvols blancs; al fons | les avetoses. Vaig al Pujol de Muntanya, on veig néixer un vedellet. La | vaca | , sofrent, gemegava. Però li han acostat el vedell —gris, de plata humida— | dia tan clar. A la carena, les boires lleus s'eslleneguen amb pausa. Les | vaques | llauren el quintà humit. Llegeixo els assaigs de Johannet sobre Charles | Veiem el bestiar, en abundor gairebé bíblica: els bous enormes, les | vaques | grises, els vedells platejats... Es confirma que el vaixell enfonsat era | admirable recer. Quina gent més bona, acollidora i ingènua! Hem vist les | vaques | , els vedells i els xais (alguns dels xais jeien vora el foc). Cap al tard | del metge. Fa una tarda pura i dolça. Pels camps d'alfals pasturaven | vaques | i vedells; uns núvols d'or decoraven el cel clar; lluny, les muntanyes | amb les pedres, en la gran nit silenciosa. Hem vist com munyien les | vaques | . L'estable era tebi, i la llum crua de l'acetilè il·luminava les grans | d'aquí a dos mesos— carregada de gent, de guitarres, d'olors acres i de | vaques | pacífiques; i, un cop perduda de vista la goleta, el port va adquirir una | lligat als ronyons i arrossegant per mitjà de cordes llarguíssimes unes | vaques | menudes, peludes, de banya insignificant i d'ulls plens de protesta. Els | varar el llagut misteriós i amb aigua fins a la cintura obligaren les | vaques | , una per una, a tastar la salabror, i, un cop la bèstia es trobava en | que intervenien en la facècia. D'aquesta manera carregàrem una vintena de | vaques | i de vedelles, les quals, en deixar-se anar damunt la fusta de la goleta, | sota un sol d'asfíxia, esperant que s'acabés el suplici de les tristes | vaques | . La càrrega de bestiar ens havia desballestat l'horari. El capità, sempre | arribar a Papeete. Amb paciència, amb molta paciència per part de les | vaques | , dels insectes i de les persones com jo, que, encara que facin tots els | sumeu-hi, si voleu ésser exactes, els perfums animals. Ja he dit que les | vaques | ocupen la proa, i les vaques de l'Oceania, com podeu suposar, no són | els perfums animals. Ja he dit que les vaques ocupen la proa, i les | vaques | de l'Oceania, com podeu suposar, no són inodores. I els xinesos i els | els garrins són els únics mamífers que compten, perquè les cabres, les | vaques | i els cavalls, ultra ésser escassíssims, viuen com desplaçats i no | del cantó, un matrimoni vell que tenia una botigueta... Semblant a una | vaca | tres vegades sagrada, la senyora es passejava pausadament pel davant del | bon estat. (I la família? Bona, gràcies!). Munyir la | vaca | i pair l'oca, i encara prosperar i empènyer el món de | trobar en Cintet, i en Cintet, que tenia els ulls molt grossos, com de | vaca | , i la boca una mica torta, va dir que hi havia un pis al carrer de | de casament. Es van abraçar amb en Quimet, i en Cintet, amb els ulls de | vaca | aturats, es fregava les mans. Vam anar tots plegats a fer el vermut i a | Va pujar la senyora i ho va sentir i va preguntar què havien fet amb les | vaques | , i va dir que es pensava que les vaques no feien pas la revolució, i | preguntar què havien fet amb les vaques, i va dir que es pensava que les | vaques | no feien pas la revolució, i l'home de la llet Sila va dir, no | de Ro, com un senyader posat a la porta. La | vaca | , passant, hi estira el canyó amb el gest lleuger, | quan el més tafaner i el més desarrapat ha descobert l'existència d'una | vaca | morta— va ésser llançat el dia del sant d'Hortènsia Portell, quan en el | ulls que semblava que volguessin plorar, movent el cap amb un ritme de | vaca | decepcionada, d'aquestes que viuen clandestinament dintre els barris més | fe. Quan n'hi arribava una del poble, tota tèbia encara de l'alè d'una | vaca | i de la llengua d'un bordegàs, la tia Paulina li premsava el pit rebel | comentarista de la història, de la política i de la filologia, era una | vaca | que estava mastegant unes fibres de canyota tendra. Del suposat castell | esclarissada, i a aquell lloc hi menaven de tant en tant les quatre | vaques | del masover de can Lloberola, perquè es desembafessin una mica de | i el justificatiu del seu orgull i de la seva tristesa. Li quedava una | vaca | clapada de ros i blanc, que tot mastegant herba, escoltaria els seus | de la farinera. Una porta de línies neoclàssiques, tanca un estable de | vaques | ; més enllà, rera una façana barroca disfressada amb fantasies modernistes | Sunyer, que pintava, a l'entrada de Figueroles, un ramat de bous i | vaques | , m'ha arreplegat quan jo passava, i m'ha aconsellat, davant d'una | amb una gran traça, per portar-lo dintre del seu estil, però dels bous i | vaques | n'hi ha que han resultat sobreposats a força d'estilització. De tota | tros lluny un carro que ja conec i que porta alfals cada matí per a les | vaques | del carrer d'Oriol Mestres, però que ara anava de buit; el mena un home | la fabrica el clan del bolet, els forjadors provenen tots del clan de la | vaca | sense cua, etc.; finalment, certes interdiccions —les dones del clan no | els clans dels quals s'anomenen segons tipus particulars o parts de | vaca | : vaca estriada, vaca bruna, vaca prenyada, etc.; llengua, tripes, cor, | els clans dels quals s'anomenen segons tipus particulars o parts de vaca: | vaca | estriada, vaca bruna, vaca prenyada, etc.; llengua, tripes, cor, ronyons | quals s'anomenen segons tipus particulars o parts de vaca: vaca estriada, | vaca | bruna, vaca prenyada, etc.; llengua, tripes, cor, ronyons de vaca, etc.. | segons tipus particulars o parts de vaca: vaca estriada, vaca bruna, | vaca | prenyada, etc.; llengua, tripes, cor, ronyons de vaca, etc.. Els sistemes | vaca bruna, vaca prenyada, etc.; llengua, tripes, cor, ronyons de | vaca | , etc.. Els sistemes són també recognoscibles segons el nombre de llurs | a termes descriptius, són a penes noms propis. Hom anomena "Dolça" la | vaca | de la qual es diu habitualment "que és dolça". Els noms donats al | casa no li mancará res. No passis angunias, tenen una dida com una | vaca | ; es molt bona dona y cuydará 'l meteix lo teu que 'l dels senyors. —Peró | això són prats? vaig preguntar. —Si no hagués plogut, ho veuries ple de | vaques | . Però també hi fan patates i remolatxes. I ¿veus allà, cap a la banda del |
|