DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
vacada F 58 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb vacada Freqüència total:  58 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una tènue boira blavenca. Allà dintre, davant d'ells, es descobria ja la vacada, amb els lloms negres o vermells de les vaques destacant entre la verdor
la finca, els veieren acostar-se lentament devers allí. —Vénen a veure la vacada: la coneixerem. —Diuen que és molt bonica. —I és bona i senzilla: no es
del terme i els millors bancals de vora el poble. A les masades tenien vacades. En les festes grosses els senyors portaven llurs raberes de bous a la
PláGuilhem i Cadí, Balatj i—PratCabrera, les tranquiles vacades vingudes qui sab d'ont. I quan punteja l'alba á ran de la carena,
ideal esposa... Passa la lluna No esquelleja més pels cims la vacada; pels cims els pastors dormen en la jaça... mentres
que primer arribessin els pastors. En aquell temps de l'any no tenien les vacades pels alts de muntanya, sinó pels baixos, on creix la murtra amb el
del torrent i per la llum que es retira. Quan l'esquellejar de la vacada es desvetlla, es dispersa en l'altitud, durant una estona. I aquella
la devesa. I ja comença una musica que mai no té fi, l'esquellejar de la vacada. III. El full dels goigs de Font-Romeu Els homes passen i de
llibres perquè fossin conservades, perquè diuen les coses com són. La vacada ve de s'ajaçar. La vacada calmeja en la castedat de l'aire; entre les
conservades, perquè diuen les coses com són. La vacada ve de s'ajaçar. La vacada calmeja en la castedat de l'aire; entre les penyes blanquegen els
la memòria em tornava l'aire somnolent dels goigs i l'esquellejar de la vacada. Entretant, el cel s'esbandia, amb la blavor més transparent que hagi mai
i gràcies a un tintineig seguit, hom s'adona de la presència de la vacada. Hom la creuria tot a vora, entre les mates, un xic més enllà de Can
l'enardeixen i empaita per divertiment les vaques que pasturen. Tota la vacada s'esvalota, baixa la testa, l'ull de cantó i la banya amanida. Boten els
de les seves vinyes, dels seus horts, dels seus ramats, de les seves vacades i de la seva gent, té el prestigi i la substància d'un veritable
dintre de les prades se sentia l'esquellot del manso que retornava amb la vacada... Els ànecs salvatges volaven a ran la lluïssor de les llacunes immòbils
de terra); ass en eguassada, der. de egua (Cp. vacada, der. de vaca); iss en pobrissalla, der. de
(eguassada vol dir "ramat d'egües", exactament com vacada vol dir "ramat de vaques"; esdentegat vol dir el mateix que
què es designen els individus que formen aquest conjunt (Ex.: pineda, vacada, de pi, vaca); molts noms de planta són derivats del nom del
persona, personatge. ada. Ex.: fill, fillada; vaca, vacada; gos, gossada; egua, eguassada; balustre, balustrada; canó, canonada;
16), i s'empren com a tanques d'horts i com a closos destinats a vacades i eugassades. També s'utilitzen com a defensa sobre tanques pètries. Els
que es troben i es passen anant cap a l'ermita de la Verge del Paller. La vacada... Res del que jo deia no despertava ecos audibles en el nouvingut.
s'anà fent fosc, i Savalls medità un projecte d'evasió. Féu concentrar la vacada i l'eugassada del Vidrà en el pati de davant de la porta de la casa. Donà
el gran portal del pati. Els trabucaires dispararen les armes i la gran vacada del Vidrà es llançà portes enfora, seguida de l'eugassada —les vaques
una ombra excitant, com de tristesa sensual i canalla, sobre la immensa vacada sense toro i sense esquella —infanteria de l'amor, soferta infanteria que
de bestiar boví clamen d'una altra manera. Al matí, quan treuen la vacada dels corrals per dur-la a pasturar, si aquesta és de comú, el pastor
meni a la plaça per reunir-les. Llavors el pastor toca el corn i porta la vacada a péixer. Es dóna el cas que quan en plena muntanya s'esgarria alguna
s'orienta. Aleshores aquest va contestant fins a recollir-se amb la seva vacada. Quan el pastor s'adona que falta algun animal, puja al cimal d'un serrat
tu cautelosament véns a les prades, i assaltes caballades i vacades. Quan a ta fam la bestia no és prou presa, caus damunt
Devegades s'atreveix, amb gran precaució però, a acostar-se a les vacades per a emportar-se'n un vedell. Sembla que el toro, al sentir l'apropement
dels còrrecs de la muntanya cabrades d'isards molls i esparverats, vacades desencadenades, ramats i més ramats, rodolant de dalt del Puigmal, amb
I on el tens, ara? —demana l'hereu de cara florida. —A muntanya amb la vacada. —Bé —féu l'hereu—; jo aguanti la jugada: o bé hi perdré el que
que penjava al carner, i se'n pujà a muntanya, on l'altre pasturava la vacada. Trescant per boscos i deveses encontrà vacada i vaquer. Ja sabeu com
on l'altre pasturava la vacada. Trescant per boscos i deveses encontrà vacada i vaquer. Ja sabeu com s'emmaneguen les coses entre gent de camp i de
pel bestiar, si marca bé, si l'esquellada està encertada, si la vacada és la més grassa de tota la que es veu a la comarca, si els gossos són
poques al pla. Al llarg de l'hivern, el treball de menar una important vacada no deixa temps per a vagar pels pobles a envistar, i, una vegada passat
, ha estat de lluny, que ell m'ha deixat la barraca i se n'ha anat amb la vacada pel vessant que fronteja. —Vaquers i carboners són parents de beneits
per la plana de Cerdanya els tovallons de la neu; llavors els ramats, vacades i eugassades allargaren el temps curtet que el migdia blanejava, per
les eugassades, per bé que amb una importància menor, fan costat a les vacades als pasturatges alpestres. En la minva del cabal muntanyenc, tot i
instint en les soledats de la muntanya. Amb tot, aquestes eugassades i vacades tenen sempre algú que cura d'elles. Poques vegades solen ésser d'un amo
el fan anar i venir diàriament de la muntanya. En tot aquest temps la vacada ha restat al poble; però, per sant Joan, vaques i ovelles són dutes pels
Aquesta explotació dóna i donarà treball a gran nombre d'estudiants. La vacada s'espera fer-la arribar aviat a 100 caps i ultimament a
tiri més hèroe que déu, á son retorn á Tebas, manant las feixugas vacadas robadas á Gerió, fill de Crisaor, rey d'Espanya. Altres focenses
i enfonsen les peülles poc a poc. I en la quietut de la vacada muda, dreçant-se sobre el blau tan aclarit, veieu una
que tinga forses pera alsar una gallina del rabo. Els toros de les vacaes están roders y pasturant pera ferse grosos y cobrar forses; ya saps; y el
els sants àngels, de matí, bosc endins s'hí fan oir. La vacada amunt pastura, Verge pura; fent sonar sos esquellots,
el silenci verdós de les planúries etrusques, plenes de vacades lentes, tonent l'herbei del pasturatge, a lloure. En
aliment. Arrebatadas serán de son corral las ovellas, y quedarán sens vacadas las establias. Jo emperó me alegraré en lo Senyor, y saltaré de goig en
rondalles. I diguis, que hí hà estadants à la pica? Pardal Les vacades hí calmegen à l'istiu... diu que hí hà estanys amb unes truitasses... con
feyen cloquejar els codolets rodons, sens adonarse de res ni de ningú. La vacada, remugant y brandant les cúes, se'ls hi havía acostat sense qu'elles se
la vora dihent qu' es perque no ha pogut esbravar la quimera. Guarda la vacada del seu fill, y aquest fill ha de pagar cada dos per tres els perjudicis

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »