Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense	vacil·lació	. La figura de l'ancià, darrera el seu gest, quedava per a ell envoltada
ara ho feia en un to greu, molt poc habitual en ell, lentament i entre	vacil·lacions	, com si les paraules li costessin un esforç. —Escolta, Mila: jo m'he
la nit aquella, quan Mila anà a veure Tino Costa, passà per un moment de	vacil·lació	, i començà ja a encetar el tema de la resignació. Tampoc li anava
més gran, més tranquil·la, més segura. Ara no quedava temor, ni dubte, ni	vacil·lació	: tot en ella respirava pau, i fins l'ambient, a l'entorn d'ella, semblava
contemporanis es mantenen en l'àrea de l'ateisme més recalcitrant, sense	vacil·lacions	o amb vacil·lacions insignificants. L'atac a la raó i a l'empirisme mai
en l'àrea de l'ateisme més recalcitrant, sense vacil·lacions o amb	vacil·lacions	insignificants. L'atac a la raó i a l'empirisme mai no es fa en nom del
remullant implacablement. El seu company, que sembla comprendre les seves	vacil·lacions	, proposa: —Ja m'hi enfilaré jo. —Potser valdrà més —accepta ell—. Hi
ulls girats cap als homes, com si els consultés. Només ells traeixen una	vacil·lació	que supera victoriosament. —Amb el seu permís, senyor —diu—. El soldat
que es veu a tocar de la paret, al fons de la parada. Després d'una	vacil·lació	s'hi instal·la, i l'home es deixa caure al seu costat amb un sospir. La
cap a la taula i obre el tercer calaix de la dreta, d'on, sense	vacil·lacions	, recull un imprès que trasllada a la tauleta, on s'asseu. —Molt bé. La
si... És el llit del propòsit? —Bé —comença la noia, i acaba després d'una	vacil·lació	—: Bé deu ser-ho. —I ens hi deixa estirar? Però ja s'ha tret
ulls ni mou el cos, reposa en el propi recobrament ple de lentituds i de	vacil·lacions	, en el cansament de la carn feixuga i enemiga, tot inundat de fosca i amb
vora d'unes pereres, fos el temor, fos la fatiga, Borra tingué una lleu	vacil·lació	. Jaume avançà fins a quasi tocar-lo. Borra féu un altre esforç, s'allunyà
només, perquè les tisores implacables et retornaren a tu. Sense cap	vacil·lació	tallaren els cabells fins a deixar-los curts, ran d'orella. L'orgue
i enceta l'altra.)] ¿Vols una poma? Quer. [(Després d'una	vacil·lació	.)] Bé, gràcies. Serà per la guàrdia... [(Es guarda la poma i havent
cohibit per la presència de Júlia.)] Júlia. [(Notant la	vacil·lació	.)] No quedis, home, no quedis! Víctor. [(Concentradament
aquella emoció que li produïa Conxa, li injectava en els nervis totes les	vacil·lacions	, totes les barroeries d'un inexpert. I allò que, per una dona normal
els saluda. Tomàs prou vol seguir endavant, però Laura endevina una	vacil·lació	en aquell home, com qui no gosa aturar-se, ni sap anar-se'n del tot
S'inclina i li estreny la mà gèlida entre les seves, ardents. Se'n va amb	vacil·lacions	d'embriac, sense adonar-se que a recés de la columna hi ha la Ventura, la
de la mare, del confessor de monges vuitcentista. Laura té un moment de	vacil·lació	, de pietat a la dona torturada per un amor impossible. I és en aquell
a la dona torturada per un amor impossible. I és en aquell moment de	vacil·lació	quan Tomàs interroga, de cara a les dues dones: —És cert que en Pere i tu
i que la Lliga subsisteix i reapareixerà. Rotundament i sense cap	vacil·lació	, em diu que ell considera que el passat és passat i que la Lliga ha
ab l' estudiant, havía lluytat ja moltas vegadas ab las més grans	vacilacions	d' esperit sense saber fershi superior, perque l' amor, per una banda, y
Sovint es mostrava més decidida que jo. Em menyspreava per les meves	vacil·lacions	. Ella no vacil·lava mai; anava de dret a les coses, amb tot el pit. La
Mai no m'he mostrat bo per a la vida pràctica. Sempre he estat home de	vacil·lacions	. L'home que vacil·la és nul per a l'acció. Aquests records ho diuen prou.
decidit. Però ara que em conec una mica, de vegades m'avanço a totes les	vacil·lacions	tantost comencen d'alçar-se dintre meu; els tallo els camins que em
de sortir a l'entrada en sentir passes, però no li vaig donar temps. La	vacil·lació	meva durà un instant. Vaig comprendre que si començava a parlar, estava
instant vaig adonar-me que ell era un home de presa i jo un home de	vacil·lacions	, és a dir, ell un fort i jo un feble. Ell devia haver tret moltes
meu, un canvi, una decisió. Sí, estic decidit. Faré la visita sense	vacil·lacions	. Hi tinc dret. Jo vull ésser d'aquesta minoria per als quals el geni, la
Li hauria de dir qui sóc jo, les crisis que m'han portat a França, les	vacil·lacions	del meu esperit turmentat. Això és tan lluny de la serenor d'un Mistral!
hostal... no és pas una piaule?, preguntà Josep, amb una certa	vacil·lació	abans de pronunciar la darrera paraula. —Ah, ça, piaule, c'est un
era..." La veu de Gaspar, que a estones ha sofert sotracs, pauses,	vacil·lacions	, no gosa pronunciar la monstruosa paraula que topen els seus ulls. Es
confessar!", i encomanant-se a Déu havia avançat dreturera i sense més	vacil·lacions	. Però, ara, en presència del seu marit, tancava els ulls i s'esforçava a
apoderat d'ella; la treballava com un corc. Els dies successius foren de	vacil·lació	constant, de commocions i angúnies. Una tarda, mentre cosia, va escoltar,
es limiten a les propietats dels cossos inanimats, no és pas sense	vacil·lació	que he acceptat l'amable invitació a prendre la paraula en aquesta
poeta florentí. —Que pensaves en el lignit? —preguntà Zorbàs amb alguna	vacil·lació	. —En quina altra cosa, si no? —vaig respondre tot rient—. Demà començarem
dificultat és molt massa angoixosa perquè em sorprengui ni poc ni molt la	vacil·lació	d'estendre el principi de la selecció natural a uns abastos tan
modificats en el curs de la descendència, que jo hauria d'adoptar sense	vacil·lacions	aquesta opinió, àdhuc si d'altres fets i arguments no li donessin suport.
Assimilen amb avidesa i voracitat. Cap pruïja d'inventar ni cap	vacil·lació	de plagiadors. L'avidesa que els mou a devorar els justifica abastament.
Però també aquest estat té els seus perills: el frenesí, la	vacil·lació	, el dubte, que hi ha sempre a Barcelona. És un poble, el nostre, voltat
poetes segurs, oscil·laren durant anys. Perderen molt de temps en	vacil·lació	. "Cap al tard" ve a ésser, sota aquest punt de mira, una
el mestre Rubió i Ors en l'exigència, si no en la fe. No hi ha hagut cap	vacil·lació	dialectal en l'adopció a Mallorca del llenguatge literari: és la llengua
Aguilo com l'autèntic precursor de Pompeu Fabra. Ell, en un període de	vacil·lacions	, havia de començar l'obra d'estabilització del llenguatge que Pompeu
de robins. Si jo ho vaig veure, —no pas Rowena. Ella engolía el vi sense	vacil·lació	, i jo em guardava bé de parlar-li d'una circumstancia que després de tot
que venía amb la seva súplica— que no em deixava lleure a cap llei de	vacil·lació	; en conseqüencia, vaig obeir immediatament a això que jo considerava
jo estava acostumat des de la meva infantesa— tot i reconeixent sense	vacil·lació	com m'era allò familiar —jo em meravellava que fossin tant insòlites les
de la seva existencia. Ell admetía tota-vegada, però no sense	vacil·lació	, que bona part de l'especial malenconía que així l'afligía, podría
que hem imposat seràn acomplides a la lletra, i això sense un minut de	vacil·lació	—en cas de falla d'acompliment, decretem que sereu lligats de coll i de
són portades les substitucions de mots (són els "esborraments" o "	vacil·lacions	"); sobre l'eix horitzontal, les supressions o els afegiments de
és més forta. Diria's que el tic-tac del rellotge tingués un moment de	vacil·lació	. —Sí, tinc llàstima de tu. Als teus llavis jo endevino a tothora unes

Pàgina 1 (de 15)

50 següents