Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de pastor i de caçador, les seves ocupacions antigues i oblidades, els	vacil·lants	passos i l'angoixa del vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut,
llit, ella se li havia ofert, submisa i sàviament quasi nua sota la llum	vacil·lant	de les teies, perquè havia après la lliçó del temps i el lloc comú que no
cap paraula; però quan va sortir d'aquella casa caminava amb pas	vacil·lant	, i els peus se li assentaven insegurs sobre el sòl. Arribat a casa, cridà
del qual giraven encara pel seu cervell en terbolí. Caminava a passos	vacil·lants	, i en l'expressió del rostre de la mare en veure'l, ell pogué advertir,
sota la vaga resplendor de la lluna, de primer antuvi es deturaren	vacil·lants	. Però de seguida es produí la reacció: una veu irada s'aixecà en el
en el seu darrer viatge. Anaven tots dos atuïts, amb passos	vacil·lants	, sense pensaments, i no es sabia quin dels dos anava més abatut. A costat
survit à la cité... Misteri d'aquesta flama tènue de l'esperit,	vacil·lant	, però duradora, entre una maltempsada inacabable. 2 març.
els textos del cançoner amb la seva lletra ampla, una mica inhàbil i	vacil·lant	, però clara. S'asseu a l'altre cap de taula, veu que sobre el trinxant hi
plena d'arrugues que semblen dansar d'una banda a l'altra quan la llum	vacil·lant	de la llanterna les colpeix. Ell s'incorpora amb un salt. —Ei! —fa—.
sembla haver-hi cap presència. Però hi és, car tot d'una, quan ell s'atura	vacil·lant	a frec d'una porta de fusta de doble full, descolorida i menjada pels
El xicot fa petar un llumí, encén el ble que fa una llum somorta i	vacil·lant	. —Aguanta. Lliga un cap de corda al travesser que després disposa sobre
—fa ell. Hi ha un moment de silenci absolut, una immobilitat estranya i	vacil·lant	que ell trenca en deixar caure el seu cos sobre el sofà. La mestressa,
l'escorten a la porta, on ella s'adreça ruborosa i amb els peus	vacil·lants	, esperen un moment sota el doll sonor i aleshores se separen cap als
El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una claror somorta i	vacil·lant	que, més ençà de l'home, tot just permet de distingir unes quantes ombres
revela una escala deserta en la qual els seus passos ressonen cautes i	vacil·lants	i, alhora, ingràvids, car puja sostingut per la barana polsosa que li
cartutxos; carregà l'arma i sortí amb l'arma a la mà. Ara anava amb passa	vacil·lant	, desesmat; estava terriblement pàl·lid. En una nit semblava haver
Jaume el veié confusament com s'allunyava; el veié com una ombra	vacil·lant	entre les ombres de les plantes i els arbres i entre les ombres que li
que l'anaven embolcallant, li semblà descobrir les febles llumenetes	vacil·lants	i, enmig d'elles, el poble. Eren coses remotes —les sentia—, coses d'un
llit i toca, amb les mans trèmules, les mans balbes, de cec,	vacil·lants	, el teu cos, com volent reconéixer una antiga delícia,
de fum de les locomotores, els xiulits, les baranes de ferro,	vacil·lants	. Se n'anaven els trens i tornaven els trens i
a certes naturals expansions que diuen. Eixies	vacil·lant	del cine; t'agafaves a la paret. Després, venia l'avinguda,
callem. La teva mà sofreix, i fa com aleshores: un vol	vacil·lant	i l'abandó, i el joc amb el so trist del timbre de la
sola, silenciosa ran del mur i amb una mà oberta i	vacil·lant	. Amb les besllums del de matí pausadament la condueixen
una mica de neguit. No; li fa l'efecte que el pare, aquell home pobre,	vacil·lant	, mancat d'idees clares, no s'hauria enlluernat gens amb tantes
Ara sí que el cor se li aturaria de debò! I se'n va a la seva cambra,	vacil·lant	, enterbolida per un dolor desconegut fins avui. S'ajeu al llit i sanglota
per tu. —I Laura de seguida es fa càrrec de l'egoisme d'aquella persona	vacil·lant	. —Però ara ja no et poden privar de casar-te; tens prou edat; a més
Però de lluny estant ha sabut el tarannà de Laura; les seves passejades	vacil·lants	; la reclusió a les Aulines; els comaratges de les tertúlies. I així que
que la catifa els esmorteix les passes, enèrgiques les del Muntanyola,	vacil·lants	, com qui no gosa trepitjar, les de l'amic. Laura ofereix la mà a Pere;
brodats dels Muntanyola. Beuen aiguardent a la claror de l'espelma	vacil·lant	, que dibuixa a la paret tot de clapes negres, monstruoses, dels homes que
mesos de descens transformaran l'oncle en un manyoc d'ossos i nervis	vacil·lants	; la boca bavejant dels idiotes. Els quatre amics contemplen consternats
totes aquestes vaguetats; contempla els caràcters de l'escriptura, fina,	vacil·lant	, incerta com la mà que els ha traçats. Rodeja el paper amb els dos
son principal encís; los tenía com encesos, ab la mirada esgarriada,	vacilant	, de qui sosté una lluyta interior. Sa boca de sátiro, badada y plena de
amb aquell interès i que, en allunyar-me, algú seguís els meus passos	vacil·lants	. Les veus dels qui passaven pel meu costat em semblaven venir de molt
mateix. Tant com és valent i decidit a la carretera, el veig esporuguit i	vacil·lant	així que entrem en una ciutat. Penetrem a l'interior dels carrers ja
consciència i d'absoluta llibertat en el qual dóna l'adéu al seu passat	vacil·lant	i es llança a fer el gran salt, el salt decisiu, amb totes les seves
ó la mamá no t' estimará may mes. Lo nen al sentir aixó estigué un moment	vacilant	y pensatiu. Despues, tot d' un cop, vingué cap á mí, y fent un petó que
la galta. Un mosquit l'acaba de picar. Mig obre un ull: la taca roja i	vacil·lant	d'un ciri fereix la seva retina. Inconscientment es mulla un dit amb
seu prec. —Et deia, mamà, que si vols esperarem més tard... —i amb veu	vacil·lant	afegeix: —o quan tu vulguis—. El temor li endolceix la veu, li simplifica
desitjava aproximar-se més a l'espectacle nocturn; aleshores, amb un dit	vacil·lant	, treia la pols del vidre: un fragment d'extraordinària puresa apareixia
va desaparèixer, el cap li tornà a afeixugar les espatlles. S'estintolà	vacil·lant	a la paret. —Ja en tenim prou! Cap a dormir! Es posà a caminar com un
que sigui tan fantasma com jo. He conegut amors de fantasma, escassos i	vacil·lants	com una alenada vaporosa, però ignoro les denses passions dels vivents.
Multitud s'aparta.)] I totes les rates van alçar el cap amb un gest	vacil·lant	... com ara les mosques. Mireu! Mireu les mosques! I llavors, tot d'una, es
dins les entranyes de la Nit ombrívola una alba	vacil·lant	. Aquí comença l'extrem de la Natura, i d'aquí el Caos,
per guia llur: la mà en la mà, calmosos i amb unes passes	vacil·lants	, seguiren per dins l'Edèn llur ruta solitària.
vaig trobar un manuscrit inacabat. Vaig agafar-lo i el vaig mirar,	vacil·lant	. Feia dos anys que en les meves entranyes frisava una torbació, un gran
I tot d'un plegat agafà pel clatell un bordegàs que rondinava i es veia	vacil·lant	. —Tens res a dir? —li cridà—. Digues-ho fort! Els rondinaires no
i deixà caure els braços. —M'alegro de veure't, patró! —va dir en to	vacil·lant	, i s'aturà davant meu, capcot. Em vaig esforçar a fer una veu enutjada:
records terrorífics i s'exasperava més i més. Entre les seves dents,	vacil·lants	i corcades barbotejava paraules incomprensibles. S'aixecà, va agafar la
platja, ens havíem quedat sols. Es va tombar, em donà una mirada incerta,	vacil·lant	... No sabia com jo em prendria la catàstrofe ni com acabaria aquella
tan greus, que fins al dia d'avui no puc reflexionar-hi sense sentir-me'n	vacil·lant	; però, fins allà on arriba el meu judici, penso que la majoria dels

Pàgina 1 (de 13)

50 següents