×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vacuna |
Freqüència total: 642 |
CTILC1 |
mestres francesos i eren tots germanòfils. El doctor Ferran amb les seves | vacunes | reproduïa en petit els desastres de Koch amb les tuberculines. El Liceu | tràgica del 1909. Tot això va donar a la nostra generació la | vacuna | del viure perillosament, que prou hem hagut de posar a prova, avesant-nos | (Bateig, circumcisió, perforació dels lòbuls de l'orella, registre civil, | vacunes | .) Deslletament. Primera dent. Incorporació i primer pas. Ingrés a | ens porten el telègraf, el telèfon, els funiculars, les bicicletes, les | vacunes | , els anastèsics i l'asèpsia, que ens vénen del Nord o septentrió | el precursor de la navegació aèria. Recordem també els introductors de la | vacuna | ; i J. Steva, promotor de la gimnàsia mèdica; i J. F. Bahí, metge i | recomanà vam fer-nos vacunar i potser, si hagués vist com ens posaven la | vacuna | no ho hauria permès; ací encara tot és primitiu. A les 3 de la | barallant sobre la utilitat, els avantatges i inconvenients de la | vacuna | contra la verola. Mentre els metges discutien i el Govern no va resoldre | —el 1824—, la vacunació obligatòria, els partidaris de la | vacuna | , de la "vacina", que deien llavors, aportaven arguments i fets. En el | va trametre al cos mèdic una comunicació sobre la manera d'aplicar-se la | vacuna | a les valls de Ribes i de Tossa, com també un abundós assortit de virus | el coneixement dels portadors de gèrmens i la utilització de les | vacunes | preventives, abans; l'aïllament de l'atacat, la declaració de la malaltia | de conreu i la pols dels carrers són el vector principal del tètanus. | Vacunes | específiques Fonament. És un fet comprovat que els individus que | per a sofrir-les. En el primer fet és fonamentada l'aplicació o ús de les | vacunes | específiques, o sia, produir la immunitat per a una malaltia determinada | a ambdós procediments. La immunització activa constitueix la veritable | vacuna | . La vacunació pot ésser: 1r· Vacunació amb agents vius, | morts. Calor de 50 a 60 graus durant una hora; | vacunes | de Wrigt (estafilococs, estreptococs, tifoide, etc.), agitació amb l'èter | trituració o compressió (tuberculines). Malalties combatudes amb | vacuna | . Verola, tifoide, paratifus, còlera, pesta, estafilocòcia, acné, | i generalment greus. En l'exèrcit serbi Petrovich ha emprat, a més de la | vacuna | antitífica, el sèrum humà obtingut de subjectes convalescents que patiren | el fitxer de tots els infants nou-nats als quals ha estat administrada la | vacuna | Calmette. Té un admirable Laboratori, un servei de Raigs X, un servei de | i especificant bé la seva durada i característiques principals. Saber les | vacunes | que li han estat administrades. Un cop fet això, es passarà a | Perquè les gallines se'ls morissin hi han afegit diners... —Una mala | vacuna | ... —Però què vol que sigui una vacuna, home de Déu? Desgraciada la | hi han afegit diners... —Una mala vacuna... —Però què vol que sigui una | vacuna | , home de Déu? Desgraciada la persona o l'animal que s'ha de vacunar per | i comparacions se'n poden fer per tots els gustos. Les sagnies i les | vacunes | només excepcionalment són font de salut. Al capdavall no pertoca a | a un investigador tenacíssim, el francès Pasteur, descobridor de la | vacuna | antiràbica, que, l'any 1880, va aconseguir trobar, en la sang de | la tuberculosi és una malaltia evitable, perquè actualment disposem d'una | vacuna | preventiva que es coneix amb el nom de vacuna B. C. G. —del nom | actualment disposem d'una vacuna preventiva que es coneix amb el nom de | vacuna | B. C. G. —del nom dels biòlegs francesos Calmette i Guerin, de | així, en defensa de la salut pública, nosaltres hem d'estendre aquesta | vacuna | a tots els recons de Catalunya; i vosaltres, mares, us heu d'aixecar per | perill que neutralitzin llurs efectes mides preventives antisèptiques ni | vacunes | . L'esperit de la mare es comunica al fill, i, tal com elles siguin, així | o si s'hi han introduit gèrmens contraris que'ls destrueixin ( | vacuna | ). Aon se troben aquets microbis? En les dejeccións de totes | vacunarse al temps degut en totes les malaltíes que reconeixen | vacunes | certes. Còm s'ha de fer pera lluitar contra los microbis al assistir a | eruptiva que se encomana molt, però de la que un pot preservarsen ab la | vacuna | , renovada cada cinc o vuit anys. Los granets, si se reventen i supuren, | insistir més: recordem sols que en aquelles reaccions es fonamenten les | vacunes | i la seroteràpia. En la vacunació i en la seroteràpia aprofitem la | serà, doncs, inocular la infecció suficientment atenuada (variolització, | vacunes | vives diverses); una infecció semblant, però lleu (vacunació contra la | una hipercolesterinèmia secundària. Demostracions proporcionades per les | vacunes | antitífiques Vincent. Hipercolesterinèmia en els convalescents de febre | Vacunoteràpia empleada per primera volta per Fraenkel en 1892. | Vacunes | de Wright, Petrovtich, Patenschky, Schoane, Josue i Belloir | la bacilar polivalent esterilitzada per l'èter de H. Vincent i la | vacuna | sensibilitzada viva de Besredka, que és la que hem usat a la visita, | ús i dels brillants resultats que n'hem obtingut. Estudi i efectes de les | vacunes | heteròlogues. La febre en la febre tifoidea. La significació de la febre. | manera de practicar-les i efectes. La seroteràpia i la vacunoteràpia. Les | vacunes | heteròlogues i les polivalents. Són indicacions que també col·laboren en | i cel·lular. Aplicacions de la inmunitat. Seroterapia. Vacunació. Serums | vacunes | més usats. 14. Aplicació de l'inmunitat al diagnòstic clínic. | respectius. P. Però, no diuen que'ls mals, s'han d'evitar amb | vacunes | ? R. Si senyor, però els entrenaments físics i químics, dins | físics i químics, dins l'ordre de la salut, són tant útils com les | vacunes | orgàniques o biològiques, usats des de l'infància per a crear orguens de | si l'organisme no te marge de ressistència i de poder de assimilació, les | vacunes | o ferments orgànics seran inaplicables als individuos dèbils o malalts. | malalt quan es provoca una hipertèrmia, per exemple per la injecció de | vacuna | antitífica o altres productes piretògens. La comparació de la temperatura | ho és, o molt feblement, en una neoplàsia conjuntiva. D'igual manera la | vacuna | injectada per via venosa es localitza en la neoplàsia epitelial i no en | Dels empelts fets d'animals nous a partir del tumor inoculat amb | vacuna | , no és possible ja isolar més virus, a no ésser sota especials | tumor fill vivint en un altre animal es deixa infectar i envair per la | vacuna | com si fos un tumor nou. Fins en el tumor mare, infectat directament, | cèl·lula normal hagi reaccionat i s'hagi desembarassat del virus, la | vacuna | hi és abundant i activa. Rivers i Pearce han duplicat | prèviament irritats, per exemple, l'agent del sarcoma de Rous, la | vacuna | , etc., i altres que no necessiten d'aquesta irritació, com per exemple el | vista es localitzen "d'emblée", en el sistema germinatiu. Exemples: la | vacuna | , l'herpes, l'epitelioma contagiós dels ocells, etc.. Cosa semblant passa | del sarcoma de Rous (afinitat conjuntiva), o per l'agent de la | vacuna | jenneriana (afinitat epitelial) (Murphy, Duran Reynals). Cosa | injectem l'extret testicular junt amb aquesta mateixa petita quantitat de | vacuna | , assistirem a la formació d'una lesió incomparablement més extensa que la | formació d'una lesió incomparablement més extensa que la causada per la | vacuna | sola, que s'estén a tot el flanc i àdhuc a l'abdomen de l'animal, el qual |
|