Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

França. Era fosc. La gent, mísera, trista, s'amuntegava en els llòbrecs	vagons	de càrrega. En un d'ells han encès una espelma. En un altre, cantaven.
anges noirs. 27 octubre. Vaig a Barcelona. Els	vagons	tenen molts vidres trencats i cal viatjar amb abric o amb la solapa de la
que no sai qui m'ajut en est cas"\. Jordi de Sant Jordi El	vagó	de tercera que creuava la nit, la bruta nit d'espart, la gran
nit encés el miserable llum, allí, en el miserable passadís del	vagó	, aquell llum que tenia el color del pixum. Els hòmens
Creuen tota la nit els miserables trens, els	vagons	de tercera, per una nit d'espart. Orinaves, dempeus, des de la
França pel cantó de Puigcerdà; l'acompanyava un criat seu i anaven en un	vagó	de tercera. Al moment de fer el contraban, s'espantaren amo i criat, i un
el cap de Tomàs ha començat a decantar-se contra els coixins polsosos del	vagó	. Dorm; i Laura el mira per a ella sola. És el seu home! Seu? Ella
més o menys autèntic i sanitós: després, tot sol, trametent a Barcelona	vagons	de blat i moresc més o menys avariat. A la fi, el germà gran, empobrit i a
un dia fora; jo devia tenir dotze anys. Quan vam pujar al tren, en un	vagó	de segona, folrat de blau fosc —d'aquells que només n'hi havia a la línia
jugava a trens amb capses de mistos, de les de deu cèntims, que eren els	vagons	, i tenia com jo mateix la tendència a crear una mena de novel·la entorn
i de tanques de petits jardins, pel vell trajecte del tren de foc. Els	vagons	eren petits i pintats de groc, una mica com els dels tramvies. Feia ja
errat, ben entrat el 1917. Aleshores van aparèixer els grans	vagons	que encara rutllen; encara recordo la impressió del primer dia que hi
la impressió del primer dia que hi vaig pujar, amb tota la decoració del	vagó	fresca i nova de trinca, i els cobradors vestits d'un drap verd que
aquella edat— i, per tant, des de l'andana, la visió del doble estrep d'un	vagó	—el de baix corregut al llarg de tot el vagó, el de dalt ovalat i
visió del doble estrep d'un vagó —el de baix corregut al llarg de tot el	vagó	, el de dalt ovalat i particular per a cada porta— i recordo alhora, més
Això és tot, però és prou caracteritzat. Per força havia d'ésser un	vagó	del vell tren de foc, d'aquells mateixos que Maragall va acomiadar amb un
quan jo tenia tres anys i mig. En tot cas, el petit tren dels	vagons	grocs, amb tracció elèctrica, que avui sembla tan remot en el temps com
és que, des del tren de foc fins a l'aparició primera dels grans	vagons	de les Planes, només van passar dotze o tretze anys. Per a mi, allò havia
o tretze anys. Per a mi, allò havia semblat gairebé etern! Els petits	vagons	portaven un departament que agafava la part, diríem, de cara a Sarrià
un departament que agafava la part, diríem, de cara a Sarrià —els	vagons	no donaven mai la volta— i que anava folrat de cuir, o del que fos, d'un
anava folrat de cuir, o del que fos, d'un color de tabac fosc; l'altre mig	vagó	, o potser una mica més —i els remolcs íntegrament—, duia banquetes i
amb el trànsit que hi ha a la línia, sembla impossible que aquells petits	vagons	, aquelles "segones" i aquelles "terceres" en miniatura, poguessin
—la que més tard va arribar a Sabadell i Terrassa— i van sortir aquells	vagons	grans dels quals ja he parlat, la línia de Vallvidrera va quedar tallada,
els de casa van ésser a temps de donar el meu passaport a l'home del	vagó	-llit del ràpid Barcelona-Irún, i només vaig perdre un dia! Arribava a
Com m'excita la imaginació! El paisatge m'encanta. Sec a l'esquerra del	vagó	, el sol ponent em banya, tot ho veig transfigurat, idealitzat pel
de preguntar res perquè no em preguntin. Ara he tornat a l'esquerra del	vagó	, vora la finestrella. Som pocs viatgers. No vull saber res amb ells.
una gota. Però els rails, el pedruscall negrós de la via, els ferros dels	vagons	aturats a l'estació són com molls de suor. L'empleat no em deixa. Ara és
exportades a diversos indrets i de les quals a l'estació veïna carregàvem	vagons	sencers. L'operació començava per la sega que feien unes màquines
marits que havien descobert la muller abocada a la finestrella del	vagó	s'acuitaven a donar-los la benvinguda... Cosme, ressagat a posta,
la joventut hagués assumit la dolça forma de la maduresa. Des de dalt del	vagó	estant, Mònica li va somriure amb melangia. Inicià el gest de baixar: ell
plenitud. La primera mirada de Cosme en descobrir-la a la portella del	vagó	no l'enganyava: era la ingènua però instintiva rèplica de la que li havia
hores de sol, ella devia reposar en un prat com aquest. Quan baixà del	vagó	, a fe de Déu que no la coneixia. Sola i en un paisatge campestre, a alta
al tràfec i al material. ¿Què s'oposaria a la transformació dels	vagons	de fusta en vagons metàl·lics? Per fabricar vagons metàl·lics cal acer,
i al material. ¿Què s'oposaria a la transformació dels vagons de fusta en	vagons	metàl·lics? Per fabricar vagons metàl·lics cal acer, energia, tallers,
la transformació dels vagons de fusta en vagons metàl·lics? Per fabricar	vagons	metàl·lics cal acer, energia, tallers, obrers i tècnics. Tenim estocs
de confiança. Per fi la màquina es posà a xiular i es féu seguir tots els	vagons	amb els seus rogalls. Una rialleta de sol va clarejar als vidres de la
per a fer les proves, que varen ésser fetes amb un tren de càrrega de deu	vagons	, carregats de carbó de pedra de les mines de Calaf, a tota màquina i amb
viatge, ells de passatgers i jo de torna. Al obrir els ulls ja era an el	vagó	. Ja viatjava de tercera; ja era un passatger planetari, i els vareig
D'aquells cartells en vareig anar omplint els murs del poble, els	vagons	dels trens, els urinaris de l'estació i fins les cases de banys termals i
diu al seu pare que arriba: "No facis petons a la locomotora, que els	vagons	es pensarien que no és de debò!" La gent gran que intervenim en les
El Viatger, la manta a l'espatlla, va penetrar silenciosament a un nou	vagó	. Lluïen en la penombra els caires dels vernissos, la fredor dels
l'escenari i els principals comparses d'aquesta gran història. El	vagó	, en la penombra. El Viatger, de cara a la màquina, assegut ben ample,
ignorant els grans designis que s'agombolaven damunt el sostre del	vagó	, no va fer gaire cas d'aquells dos símbols de la França. I encara recordo
la borinor terrible d'altres nits de vacances pel sud d'Espanya, dins uns	vagons	esbatanats i tumultuosos, on les guitarres brunzien monòtones, fins a la
metòdicament, com si no hi hagués ningú a sota, els llargs prestatges del	vagó	. Duien capses, cistells, sacs de mà, bastons, paraigües, i una mena de
els vidres la grisor del matí, i això feia que per dintre la tebior del	vagó	la trobéssim més bona. Jorn novell, ànima lassa, hora profunda!... Però,
terra i tot arremolinat de boires, però fi com una seda... Dins el nostre	vagó	, en mig del gran silenci que hi havia, el sol tot just naixent hi va
gana de dinar. A migdia, monsenyor, l'oficial i el Viatger se n'anaren al	vagó	-restaurant. El català auster els mirava partir amb ullada esquerpa, com
amb ullada esquerpa, com si anessin a un lloc de disbauxa. En tornant al	vagó	—penseu quin estupor!— veieren que d'entremig d'uns flocs de paper fi i
uneix fàbriques de construcció de màquines, electrotècniques, de	vagons	, transports, etc. El trust "Armstrong Whitwort and Co·"

Pàgina 1 (de 22)

50 següents