Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esperar d'un noi que s'ha passat la vida fent follia darrera follia, d'un	vagabund	sense cap preocupació ni amor a res, d'un home que s'ocupa només de
a la clerecia, o bé a la Villon, més o menys al marge de la llei,	vagabund	tolerat. Durant molt de temps, podríem dir que fins als nostres dies,
Col·legi Tridentí, i després a Cervera, que no li hagi servit el forçut i	vagabund	Rovirosa. El noi aprèn amb una rapidesa que afalaga i admira el seu
de la fossa plena de calç del Cementiri de Jesús, un cementiri de	vagabunds	i gent de mal viure. Un cementiri allunyat de la ciutat, a tocar del
vianda dels tonedors, per a donar-ho tot... a qui? A	vagabunds	que el nodriment i el cau disputen a les feres,
Això fins que la tia Amèlia, vídua amb una filla, recollí el germà	vagabund	i Laura. L'home treballotejà amb un fotògraf fins a l'hora de la mort.
, de joves, de vells, de malalts, de baldats, de beguts, de podrits, de	vagabunds	, de trinxeraires, de cretins, de tot aquell món que emplenava el tros de
fregits, i bevien vinassa o aiguardent, soldats, carrabiners, obrers,	vagabunds	, drapaires i les dones que rentaven la roba dels soldats i d'altres que
gara-gara amb els ulls! Aquella gentussa, drapaires, fematers, taverners,	vagabunds	, ni s'han girat quan jo he obert la porta, xop d'aigua, el nas morat com
extrem de tota intel·lectualitat: els obrers, la gent del carrer, els	vagabunds	, els lladres... En un moment, aquesta opinió deixà d'ésser per a mi
que ara vaig a contar. Per un moment em vaig veure com un obrer o com un	vagabund	d'aquells del barracot, però no pas a Barcelona, sinó molt lluny, per
del Somorrostro, o en una taverna del barri de Pequín, entre	vagabunds	i trinxeraires. Sovint se'ns feia de dia en un tavernó del carrer de Sant
No diré les impressions, sinó els resultats d'aquella lectura. Gorki, el	vagabund	, venia a dir-me que no eren folles del tot les meves aspiracions. Més,
travessava. Entre els nostres exaltats em vaig fer anarquista; entre els	vagabunds	de les carreteres de França, vagabund; pagès a la Camarga i a Borgonya...
em vaig fer anarquista; entre els vagabunds de les carreteres de França,	vagabund	; pagès a la Camarga i a Borgonya... Prop d'aquesta aventurera, què anava
més que vesteixin, no els trobes pas millors ni més interessants que els	vagabunds	que se t'han entravessat pel camí. Igual que aquells, d'aquests refinats
s'acabaven. Vaig acceptar i vàrem decidir de fer el viatge a peu. Com un	vagabund	Vàrem sortir de Marsella per la porta d'Aix-en-Provence un migdia roent
al ras, sota els arbres. Res, doncs, de fondes i hotels. Aniríem com dos	vagabunds	, a la bona de Déu, menjant el mos de pa vora el camí. Estàvem contents. El
i de pols, amb l'aire de la carretera al damunt que ens feia semblar dos	vagabunds	. No portàvem roba per a mudar-nos. ¿Quin efecte li faríem quan ens veuria
seu element. Jo feia dintre meu una descoberta, trobava la meva ànima de	vagabund	, de solitari, d'home antisocial. Potser em precipito a apuntar aquestes
cos aquesta vegada, allò que havia estat sempre en el fons de l'ànima, un	vagabund	. I confesso que en això no hi havia res de literari, de gorkià. Era en el
als baixos de la casa, a l'empostissat públic on s'acotxaven captaires i	vagabunds	. L'endemà vàrem assabentar-nos que el vell cobrava un tant de la
de tradició com ell, aferrat a la gleva, deu mirar els rodamons, els	vagabunds	. Potser ha vist en nosaltres quelcom d'estranger, i per això ens ha
¿No serà possible? Potser la serventa ha dit al poeta que el demanen dos	vagabunds	. I, tanmateix, ell surt, encuriosit, la bonhomia als ulls. Jo veig que
el nostre viatge a peu des de Marsella. —Per què us agrada de fer el	vagabund	? La pregunta, feta en aquesta forma, em desconcerta. Per què? Li hauria
va visitar-lo un diumenge d'agost, i que ell els devia prendre per uns	vagabunds	i els va donar quatre francs. Li vull desfer la mala impressió que li
amb l'exaltació fugissera pròpia dels febles. Volia ésser altra vegada un	vagabund	nietzschià, un pària revoltat. Tenia aquesta mena de coratge verbal
les coses, diamantí i ardent, que no sofria contaminacions. Entre els	vagabunds	Tres dies més tard empenyorava el rellotge. Era l'últim recurs. Durant
dormien, es cosien la roba, es mataven els polls. Tots feien cara de	vagabunds	. Pols i misèria. Quan arribava un propietari —el flairàvem en apuntar a
facultats. A la tarda tornava a la plaça del Fòrum. M'ajeia entre els	vagabunds	. Sentia llurs converses, m'hi barrejava. Aprenia d'ells. Havien vingut de
velles pedres ja no em deien res. Però allí, no sé per què, enmig dels	vagabunds	, el pany de mur del vell Fòrum em feia somniar. De vegades sentia una
lligat amb el passat i l'esdevenidor de la humanitat. M'ajuntava amb els	vagabunds	, escoltava llurs converses, hi prenia part, però, mentrestant, pensava en
Leopardi, Goethe, els quals venien a asseure's entre el ròdol dels	vagabunds	per fer-me companyia a mi sol. A mi sol? De vegades em deia que potser
i elàstica que convertia en dominadors de la vida aquells miserables	vagabunds	. Quelcom d'ells, però, se m'havia contagiat. Potser ja en duia quelcom a
allò que li és afí. Potser jo no hauré estat en tota la meva vida sinó un	vagabund	del pensament i de les idees com ells ho eren de les carreteres. Quelcom
feu aquí, pobre minyó?, va dir-me. ¿Com és que heu caigut entre aquests	vagabunds	? Jo vaig provar d'explicar-me. Volia treballar com un jornaler, buscava
aprendre a casa vostra. Un pagès, creieu-me, és més interessant, que un	vagabund	. —Potser sí, però jo ho faig per plaer, això... (Vaig dir el mot /
amb tant d'aplom. Jo tampoc no era l'admirador prosternat, sinó el	vagabund	que planta cara al propietari. Aleshores, un cop a la plaça, jo que tot
lloga Feia una calda abrusadora. No eren més de les tres de la tarda. Els	vagabunds	s'havien escampat a buscar menjar. Els pocs que hi havia a la plaça jeien
Sota la seva reserva d'amo, d'amo desconfiat que es fica a casa seva un	vagabund	estranger, els seus ulls inquiets em van dir que ell també estava
arribem a Arles. Hi ha més gent que mai. Una gentada immensa. Tots els	vagabunds	de França s'hi han donat cita. La plaça del Fòrum és un campament de gent
fer-la. En tinc el temperament. L'ànima blana, errívola, capriciosa d'un	vagabund	, i el cos peresós, però d'una resistència inaudita. Ronca, ronca ell... I
al pensament. A mi també m'agradaria anar amb ell. Però, ¿no és un	vagabund	de la pitjor espècie? El seu aspecte és el d'una mena de captaire. I, tot
Puix que aquest home li és antipàtic, ell no hi vol saber res: un	vagabund	no es creu obligat a tenir educació. Jo voldria trobar aquesta rudesa en
la nit. —L'alcalde d'Aimargues, diu el manyà, ha prohibit que els	vagabunds	es quedin al poble així que es faci fosc. Quina altra ignomínia! ¡Com si
així que es faci fosc. Quina altra ignomínia! ¡Com si nosaltres fóssim	vagabunds	! ¡Com si no fóssim uns proletaris que busquen feina! Haurem de passar la
davant de res ni de ningú. Potser no seré mai res. Res més sinó un	vagabund	, com ara. Un home que no sap on va ni el que vol. Que no pot lligar
inútil per als altres i per a si mateix. Un guillat! Sí, un guillat. Un	vagabund	, res més sinó un vagabund. Per això és tan feliç entre captaires,
per a si mateix. Un guillat! Sí, un guillat. Un vagabund, res més sinó un	vagabund	. Per això és tan feliç entre captaires, pillards i desclassats menjant
enllà amb aquest home que no em sembla pas un treballador, sinó un	vagabund	típic. Potser un captaire dels més recalcitrants. De moment no prometo

Pàgina 1 (de 9)

50 següents