Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per als altres). Però els poetes —com he dit— llangueixen	vagarívols	i penedits dels somnis, la novel·la, els romanços amb
el vell Saturn, per sobre l'Àdria, devers els camps hesperis,	vagarívol	per les últimes illes, dellà els celtes. Van venir aquests i
a la nua convexitat de l'orbe més exterior d'aquest Cosmos, on,	vagarívol	, troba un lloc anomenat després els Llimbs de la Vanitat: quins
Com un voltor d'Imaus (serra nevada que confina amb el Tàrtar	vagarívol	), defugint un indret escàs de preses per devorar els
una persona inofensiva i sense més particularitat que la d'una ment	vagarívola	, i, encara, no pas exageradament. Així, doncs, el vaig regraciar i me'n
ni llum ni ombra ja penombra sempre. Com la personalitat del passetjant	vagarívol	que termina esvaint-se, perdent-se, esborrant-se en entrar al camp del
Manel obrí el balcó i recolzant-se a la barana deixà relliscar una ullada	vagarívola	pel carrer. Ça i enllà els llums elèctrics espargien unes clapes de
dins com una ditada de mel. Ell no s'adonava de res. Anava amb l'esguard	vagarívol	, com si el seu pensament fos ben lluny de les quatre parets del menjador.
en vetlla els colzes damunt la taula, el cap entre les mans, i la mirada	vagarívola	, no es trau res en clar. I si dorgués així, tampoc com no fos una dolor
paraules de passió i inflava la seua amor inacabable. La formosa Hir,	vagarivola	pel bosc, sostenia ampulosament de verba i de plor que el xiprer no era
el grupet de canalla aflotonada a la seva falda; tres o quatre mariners	vagarívols	i ensopits, amb la gorreta al clatell i la borilla al llavi; una parella
Tota la gent de bord, àdhuc el pobre Martí, escoltem en silenci, els ulls	vagarívols	i la cara trastornada per una inefable emoció, mentre la balandra va
amb la bella ferramenta que tots lluïen i amb la gana que l'airet	vagarívol	del camí els havia ben esmolat. Volien fer un esmorzar de câ l'Ample. I
forçat.— ¿No veieu quin mal home és? ¿No veieu aquests ulls arrossegats i	vagarívols	? Aquesta és la fila que feia quan va haver-hi el procés. Mai no va
la immensitat de Londres, em penso que hauria tingut algun dubte	vagarívol	que fos bastant lleig, estret, retort i brut. El senyor Jaggers m'havia
pujat tot badoquejant per Cheapside, i m'hi passejava, persona la més	vagarívola	, ben segur, de tota la gernació atrafegada, quan algú que m'assolia em
i molt més forta. Havia estat un cas de gelosia. Totes dues feien vida	vagarívola	, i aqueixa dona de Gerrard Street havia estat casada molt joveneta, sobre
ballaruga, covarot, fullaraca, passarel·la, viarany, vagarejar,	vagarívol	, vagarós. Er. Aixelleró, aleró, caperó, caperull,
cavalleria de guarnició a València. Aquest, cansat del meu tarannà tou i	vagarívol	, em ficà dins un vagó de tercera i em trameté al nostre oncle matern, que
aviat, no hi haurà pas dret a dubtar de la seva existència. Febles i	vagarívols	al principi, els anhels del sacerdoci poden anar-se accentuant. És la
fets: que al cap de 1.460 sortides helíaques de Sírius, l'any	vagarívol	i l'any dels pagesos començaven en la mateixa data, i que els mesos
en el record d'unes rutes divines. ¿Ja no sereu dins mon cor	vagarívol	l'astre d'argent que li dava reflexos ni l'alt delit
I el fill d'Evènor, Leòcrit, a son torn responia: —"Méntor, tan enfadós,	vagarívol	de seny, què has dit embraveïnt perquè ens frenin? Brava cosa
d'aquesta manera: —"Ves-te'n doncs, tu i els mals que has patit,	vagarívol	pel pélag, fins que et mesclis amb una gent que Zeus ha
qui es mescli amb nosaltres. Però aquest home és un mesquinet	vagarívol	que arriba, el qual ara cal galejar: perquè hostes i mendicants
t'ha donat les robes aqueixes? No dius que arribares aquí anant	vagarívol	pel pèleg?" I llavors, responent, li digué l'enginyós Ulisses: —"És
a veure, parla'm i esbrina'm això francament: per on has anat	vagarívol	, i quins terrers has atesos, i quins homes i quines ciutats ben
turó de Malea, espenyeren-me fora del rumb i se'm van emportar	vagarívol	enllà de Citera". "D'allí, nou dies fui dut al grat dels vents ruïnosos
una nau ben obrada. Potsê és que fins ara no arribes aquí,	vagarívol	, de Troia, amb nau i companys, al cap de molt de temps? És que
Acaia, ni en nostra terra he posat la petja, ans sempre he anat	vagarívol	, míser, d'ençà que primer vaig seguî el divinal Agamèmnon
del trespol de bronze, alt de sostre, no em penso que vagis més	vagarívol	desfent camí, quan te'n tornis d'aquí bo i havent patit tant.
sofert, i a ningú, ni home ni dona, no diguis que has tornat,	vagarívol	: més aviat en silenci pateix munió de treballs i sostén les
i assenyat. Perquè de bon grat un altre home que hagués arribat	vagarívol	hauria cuitat al palau a veure els fills i l'esposa;
tot tens esment? Potser perquè ell també vagi passant treballs,	vagarívol	pel mar que no lleva collita, i els altres que el bé li
d'un bosc clar s'entebiona al goig de lluna, té el	vagarívol	tremolar que et sent la mà besada i bruna. Com un desig té
personal que es lliga a aquest tipus de pintura: la impressió del fluir	vagarívol	d'una sola línia. Segons conta Seitz en el catàleg del Museu, una tarda
al seu ànim: —Vés-te'n, doncs, tu i els mals que has patit,	vagarívol	per l'ona, fins que a Feàcia uns homes nodrits per Zeus et
t'ha donat les robes aquestes? ¿No deies que has arribat aquí	vagarívol	pel pèlag? I llavors, responent, li digué l'enginyós Ulisses: —És
que té, i ben obrat, un navili. ¿És que tot just arribes aquí,	vagarívol	, de Troia, amb el vaixell i els companys, al cap de molt temps?
ni en la nostra terra he posat el peu, ans sempre he anat	vagarívol	, míser! d'ençà que primer vaig seguí' el divinal Agamèmnon
saps en ton cor tota cosa? ¿És que volies que ell també patís,	vagarívol	per la mar infecunda? I els altres li mengen la hisenda... I
Parca, m'he desterrat: sempre més he de córrer pel món	vagarívol	. Doncs acull-me a la nau, puix que só un fugitiu que t'implora,
tant de temps com jo ara, de ciutat en ciutat, passant dolors,	vagarívol	. Doncs vaig a dir-te això sobre què em preguntes i encerques.
dos escriptors de les Illes, que coincideixen en pensar que malgrat el	vagarívol	—que és com dir relatiu i fins contradictori— optimisme que impera en
dels minuts, dels segons, amb timó capriciós, rampellut,	vagarívol	. Adés ens acosta, íntims, gairebé promiscus, a uns
però, quan el teu alè forma fumerols al gebre, adopta la forma	vagarívola	de Diògenes que amb la seva llanterna cerca un home just;
les. Però hi havia una cosa que volia dir-te..., a veure... El seu esguard	vagarívol	i la seva veu alterada demostraven que la seva antiga energia havia