×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vagarós |
Freqüència total: 180 |
CTILC1 |
de Pere el Cerimoniós procuraven cada dia nous guanys al pactisme | vagarós | que regia la celebració de Corts. L'home i el seu temps es revelen en el | un instant, apartant-se un rull del front. Víctor, amb la mirada | vagarosa | , es deixa caure tràgicament en una cadira. La senyora Rosa surt de la | però quan el vell oncle diu que sí, que entretindrà aquella hora | vagarosa | amb ella i amb Teresa, Laura es sent colpida per una impressió de fred. | ara, en saber les queixes del professor, em tenien per un perdulari i un | vagarós | . Tots dos van arribar a odiar l'Aladern com el meu pervertidor. Em van | Però, de repent, s'havia trobat amb la sorpresa de que la imatge | vagarosa | dels somnis s'havia concretat i definit, dins les cel·letes de son | conceptes teòrics, pressentits i tímidament expressats dins un embolcall | vagarós | de poesia. Així, Conrad Laar, en comparar el concepte de la tautomeria a | de lluers empolvorats d'or, birbillejant a la llum del sol amb una | vagarosa | bullícia d'ales esbalandrades, o tal volta una cadernera encimbellada a | naturals a llur plomatge, i semblava que a voltes retraguessin encara | vagaroses | fulgències dels clars de lluna tombats al ras i que guardessin ombres | de llum imprevist, una remor inesperada en mig del silenci, una forma | vagarosa | , que s'interposés sobtadament entre els meus ulls i l'objecte de la meva | lluentors les cases del Mercadal. Les teulades resplendien com a vidrim. | Vagarosos | reflexos irisats aclarien ça i lla les ombres amb llur delicadíssima | personatges el seu propi ideal, francament religiós uns cops, altres | vagarós | i indefinit, com inspirat únicament per l'extàtica contemplació de la | /Taller\; tots posen en la interpretació del natural quelcom de | vagarós | o exquisit, quelcom de remot o de quimèric, que doni a l'obra alguna | indefinits somnis del pintor, l'ésser humà representat adquireix també | vagarosos | aspectes de somiadora idealitat. Des d'aquell moment les visions del món | que hi passés per damunt, els comunicava de tant en tant una tremolor | vagarosa | ; i en això es coneixia que estaven submergits. N'hi havia de verdelosos, | damunt un pedrís, contemplava la llum dels finestrals, sentia una cosa | vagarosa | que no sabia ben bé el que era i que em satisfeia d'una manera que no | gavarres cançoneres. Es poden estar hores i hores badant, amb la vista | vagarosa | i ensunyada. I realment val la pena. Al fons es veu, generalment, una | bergantí amb les veles desplegades. La miniatura, retallada sobre el cel | vagarós | , tenia una gràcia inefable i era talment com si vegéssiu unes veles | trompa i la melodia del fox-trot es trencava bruscament. Però sota el cel | vagarós | i malencònic, davant de l'ull documentat i sensual del paquiderm, les | que desgraciadament n'han llegida ben poca— us haureu adonat de l'aire | vagarós | , sovint fantasmagòric, generalment estrany que té aquesta literatura. | amb una gran vitalitat, ràpidament, conservant a l'estil el voleiadís, el | vagarós | i el fantàstic del món exterior. En un mot: els suecs trobaren en l'obra | sempre escoltat, devia ésser profitós als de la fàbrica. D'aquells anys | vagarosos | de la joventut, passats a casa del seu pare, En Maragall, a més de les | i el dolç esplai sense un objectiu immediat els embolcava l'ànima de | vagarosa | melancolia. La cascada, que fou en el seu temps l'espectacle de més | o professió poguessin orientar l'existència. En canvi, vessàvem idees | vagaroses | que donaven a la vida i àdhuc a la guerra, als nostres ulls, un matís | —que amb el pas dels anys s'ha anat reduint. La resta ha estat molt | vagarosa | i incerta, un terreny en el qual he viscut sense gaire responsabilitat, | Sembla que era ahir... —Exactament...! —diu Poch fent un gest | vagarós | amb el braç com si assenyalés un horitzó incert. El nostre amic deu | ésser precisos, infatigables i incòmodes; els homes grassos, per contra, | vagarosos | , incerts i divertits. Els primers solen actuar furiosament amb el compàs | i adormit, amb els riells de les llums verdes i roges, el trèmolo | vagarós | de les llums dels vaixells, el digiteig lumínic sobre l'aigua morta, les | es trobà que volia i dolia. El trobà ajagut sota la figuera, ensopit i | vagarós | , amb l'ull perdut darrera el vol d'una mosca. —Aquest gos —digué— sembla | cap. —Ai, pobre xicot! —digué amb una veu blanca i trista, fent un gest | vagarós | amb la mà. Vaig esperar que digués alguna altra cosa. Però no digué pas | actuals que són en definitiva els que deuen tenir una semblança menys | vagarosa | amb els antics, sinó als grecs creats pels manuals d'erudició, als grecs | et preguntaves. Jo et feia observar la positura castigada de ton pare, | vagarós | sempre, sempre solitari entre vosaltres, i et feia abeurar-te a la | no estan mai en repòs. No és possible que un foc resti fix en un cos | vagarós | , ni que s'hi mantingui tan invariablement com aquell que la natura ha | d'ànima i de cos, aquella frase va convertir-se en un verb dilatat, | vagarós | , que em calia conjugar. Imperatiu: No aniràs a casa, no anirà a casa, no | covarot, fullaraca, passarel·la, viarany, vagarejar, vagarívol, | vagarós | . Er. Aixelleró, aleró, caperó, caperull, caperutxa, | auxiliar de la memòria els elements que hi havien penetrat d'una manera | vagarosa | ? Que el treball de la inspiració, encara que inconscient, és treball d'un | perfils, d'exageració de formes, d'alteració de proporcions naturals i de | vagarós | llampegueig. Dins un poema d'Homer poseu-hi una pàgina de gama visual | familiar sacrifici de roses i violetes cremades. Lentament, amb esguard | vagarós | , contemplà el cos de bronze de la dona, caiguda com ell, davant seu, en | conversadors; home i dona submergits en el corrent de larves fluides i | vagaroses | dels propis pensaments; dona i home joguines dels ràpids estats d'ànim, | a la llum del sol; les abelles posen, a l'ombra, una voluptuositat | vagarosa | . A ras de terra, sobre les terrasses superposades dels olivars, sota dels | tenen la cosa punxeguda de la geometria del diamant. La lluminositat | vagarosa | de la Via Làctia, que a l'estiu inunda el firmament com un llac groguenc, | Em sembla que no vam parlar-ne mai més. Aviat vam reprendre la vida | vagarosa | de Senés. Un dia van arribar tres camions amb més voluntaris. I vam | eixit una altra, que al matí no hi era) i quan la Maria, invocant unes | vagaroses | obligacions, ens deixà de nou, el meu amic, entre torterols i torterols | : —És una estampa, talment. —Sí, però... —havia fet un home, amb | vagarós | aire dubitatiu. —pxè! —respongué, no menys vagarosament, un altre. La | la infanteta aquella que hauria despertat en l'observador lletraferit una | vagarosa | idea de paratges remots, de llunyanies poètiques, de dies curts i de nits | per a viure al costat de la mar, per a aprofitar l'encant dels seus | vagarosos | misteris. Les calmes de mar i de vent hi són tradicionals, llargues i | que la platja té al fons és d'una dolçor mòrbida, té un perfil suau i | vagarós | , un batec greu. Donem fons a Aigua-xallida. Hermós salta en terra i es | boca i ja adormit profundament. Com que s'havia tret la gorra i la llum | vagarosa | tocava la seva calba, semblava realitzar un acte de la vida íntima, que | miopia augmentà considerablement: el seu món fou, a les acaballes, un món | vagarós | i incert, esborrat. Algunes persones em digueren haver-lo vist caminar a | un formigueig de fred. Amb això, tot d'una se sentia, dins de la casa, un | vagarós | soroll de passos —que s'acostaven lentament a la porta i de puntetes. Els | de quadros ennegrits dins dels quals s'entreveien, amb prou feines, uns | vagarosos | cavallers vestits d'època. Del lot, en demanaven sis mil pessetes. El |
|