Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sols en les que amb tan vàcua pompa s'autoqualifiquen de grans. No ens	vaga	de referir-nos a les diverses festes que li dedicaven a Atenes, que
i vist. Tal vegada, perquè a la dona, sense moure's de casa, li havia	vagat	de teixir, desteixir i cavil·lar. Prudents i sagaços, sabien el punt dolç
els monstres que l'habiten i que nosaltres som els infants perduts que	vaguem	per ella? Ells, en llurs tendres llegendes, en llur bondat, feien sempre
sabuts vèncer. En canvi, Quim, què sabia del món i de les criatures que	vaguen	per ell? Parlar-li d'allò era predicar en desert; cercar una justificació
a la falda; baixà maquinalment l'escala fosca i pudent i sortí al carrer.	Vagà	hores i hores d'una banda a l'altra sense objecte, sense trobar pau ni
i, amb el cap posat en el respatller de l'antigua butaca, deixava	vagar	el seu pensament per paisatges remots, removia cendres de records.
en francès, ¿com ho traduiria vostè? Flâner és passejar,	vagar	pels carrers; d'acord. Però jo diria que això no ho explica tot. —Potser
de veres el fill de Josefa Valls, que no l'anomenava d'altra manera.	Vagà	pels camps a la caça de llangardaixos i serps d'aigua i ocells, a la caça
Es quedaven poca estona a casa, perquè la dida volia aprofitar el temps i	vagar	pel carrer. La primera cosa que feien, la dida no se n'oblidava mai, era
es descobria lliure, miraculosament alliberat d'un sens fi de traves, i	vagava	pels camps, caminava de cara sol ponent fruint només de moure's, de
vegada que es produïa el fet; contra el nombre de gossos sense amo que	vagaven	pels carrers, de gossos que ningú no sabia de qui eren, i es contaven
tornava a mirar. Els ulls, a vegades, li espurnejaven. S'aixecà i tornà a	vagar	d'un lloc a l'altre sense objecte. Pensà, encara una vegada, en Marina i
La nit s'havia fet espessa sobre les altures. Els mals records	vagaven	confusos per l'atmosfera, amb el vol maldestre de les rates-pinyades. A
, si ho sabies... Però, vina: fes-me companyia una estona; massa que m'ha	vagat	d'estar sol. [(Xela seu.)] ¿Oi que has vingut perquè sabies que jo
que visc. ¿Sents, Xela? Havia enyorat l'aire i aquest tros de mar. Ja ens	vagarà	a tots plegats de passar comptes. Tu amb mi, Clavell...
aigua al pou. /Gravat\ Tinguessis la gana que jo tinc, no et	vagaria	gaire de tavernejar abans dels àpats. /Musclo\ Andreu.
que sàpigues perquè he fet el què he fet. /Andreu\ Ja ens	vagarà	, això rai: ara no és hora. /Xela\ Ara mateix, ho sents? Escolta,
censura en aquest silenci, perquè els ulls clars de Na Maria Antònia,	vagant	sense mirar, donaven a les seves faccions acadèmiques una expressió
vela invisible —funàmbul d'horitzons onejats— voga,	vaga	, divaga ran l'abís encoixinat de flames i gebre.
en veure passar Beatriu, la neboda pobra. —Quan una té prou feina, no li	vaga	d'estar parada —respon l'al·ludida amb veu dura, de persona poc habituada
al braç del marit, —i vostè ens hi acompanyarà totes les estones que li	vagui	. Podria ensenyar-nos a descobrir les meravelles de Comarquinal. —Pensi
vas, tan de pressa? Queda't una estona, tu i jo aquí soles, que no ens	vaga	pas gaire d'estar juntes. Teresa s'hi avé amb incertitud: diu que s'ha de
el pretext de lluir el tresor de porcellanes i d'argenteria que solen	vagar	temps i temps als armaris, ignorades de tothom. La Remei de Torroella, la
la noia es contrau per poder simular el somriure amable de tothom. —No em	vaga	gaire. Prou que alguns matins vaig a veure la Teresa!, però vostè encara
Em refio que em deixaran venir a fer-los companyia les estones que em	vagarà	. Com abans, oi, Teresa? Laura mira aquell rostre desconegut i li sembla
volguessin a mi; us explicaria cada història de confessionari, que no us	vagaria	pas d'avorrir-vos. —El greu que em sabia de tornar a casa! —es lamenta
tot refregantse 'ls palmells de las mans en son mocador y deixant	vagar	la vista per las rajolas, era pera coordinar ideas; mes, al mitj de la
tenia quelcom de místic, d'extàtic. El somrís dels ulls i dels llavis	vagava	misteriosament per tot el rostre, que apareixia com embolcat d'una aura
que hagin existit. He viscut quaranta-vuit anys al seu costat, m'ha	vagat	de conèixer-la íntimament, de penetrar els replecs del seu caràcter,
de no haver-li escrit fins avui. És curiós. Fins aquest vespre no m'ha	vagat	de tenir remordiments. No hi he pensat. He pensat en ella una pila de
vagància al seu davant, Josep exultava. Semblava haver nascut només per a	vagar	. Home sense lletres, però intel·ligent, de la seva experiència i de les
arbres amples i baixos? Són pomeres. Això és un país ric. A França no	vaga	un pam de terra. —M'agradaria dormir en aquest poble que ve. —Sí, anirem a
hauria pogut dir que jo no sabia que cosa era teixir. ¡Y tant com me	vagaba	ja lo saberho! Era que tenia mala pessa al taler... Y per xó esgarraba
en contacte amb l'aire s'arboressin, el cremessin. "De besar-nos, ja ens	vagarà	després, quan estiguem casats!", i mentrestant... Josep escopia de
ja ens clou els ulls. Les altres criatures, que tot el dia	vaguen	ocioses, no necessiten el repòs com l'home, que té
Terra, indret que esqueia als déus, per habitar-hi o	vagar	-hi amb delícia, o per complaure's a freqüentar-ne les sagrades
homes, per bé que greus, les van mirar, i deixaren	vagar	llurs ulls sense cap fre, i, a l'últim, empresonats dintre les
s'esforçaven per escalar una alta muntanya espadada. Més enllà encara,	vagaven	pels prats de maragda les ànimes dels benaventurats, com radiants cuques
Va callar, com si esperés la meva opinió. Jo m'imaginava el vellet	vagant	per un camp florit, mirant a terra, amb esglai interior, les flors, llur
de la creació, ases i onagres, gaseles, antílops, cavalls i mules,	vagant	i pasturant prades enllà. —Això sí que em farà goig. Si hi ha en aquell
morts serveixen per a menjar. D'altra banda, els gats, amb llur costum de	vagar	de nits, no poden ésser acoblats i, encara que són tan estimats de les
I com ha advertit Jordi Ventura, al principi del XIV encara	vagaven	pel Maestrat i pels Ports de Morella alguns grups de refugiats càtars:
que no és fàcil de guarir. El provincià és "provincià": ex-cèntric.	Vaga	pels afores de l'Estat i pels afores de la mitologia estatal. Ha intentat
seu cor, i ella n'examinà amb mi els més pregons recers, mentre tots dos	vagàvem	junts per la Vall de l'Herba Virolada, conversant de les poderoses
desaparegut. Les seves ocupacions habituals eren negligides o oblidades.	Vagava	de cambra en cambra amb un pàs precipitat, desigual i sense objecte. La
em va enviar al món de burçada. Aixís que va tenir un moment que li	vagava	, va tenir-me. Sé que baixavem de Girona, i sentint-se de cop sorpresa pel
ja ha passat i no s'en ha de parlar més, amb això ja ho saps: quan te	vagui	, et mudes un xic perquè no diguin, et poses la flor de azahar
no la torben sorolls discordants ni inoportunes presències, perquè és de	vagar	el dia, el dring que porta el vent de la festa és tot altre que el que
-la i d'afinar-la! El món és ple d'esquenadrets, més amics d'un mal	vagar	que d'una bona rectoria, sempre a l'aguait de viure descansats a costa de
; i, de sobte, al cor de l'hivern, li entra la mandra i s'està setmanes	vagant	i dormint dins la seva caverna, i el sol escalfa cada dia amb més força,

Pàgina 1 (de 17)

50 següents