Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per adornar-se amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el seguien mentre	vagarejava	. Errant sense pausa i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra,
atlètic, d'aspecte brutal, amb sabates de campanya (brutes de fang sec)	vagarejava	davant el cinema "Catalunya" com una imatge autèntica del front, ben
herència d'avis boscans, ventruts i amb més peus que mans.	Vagarejava	, balder, sòrdid pubill d'un somni encès a penes
de mestressa amb un carregament de vestits enlluernadors, un piano per a	vagarejar	més de gust; una mestressa que entrava a la cuina amb bata de seda blanca
mestra— i tot i que l'ambient de l'alta finança i del "gran món" que	vagareja	i juga pels llocs de moda —sense distreure's, però, dels afers— no m'és
un personatge?... Tu et fots de mi. Anem a sopar i deixa't de ximpleries.	Vagaregem	pels barris alts, els carrers estrets, sòrdids de sota el palau. Entrem
frueixo del matí lionès. Em miro les cases, la gent. ¡Que m'agrada	vagarejar	sol per una ciutat desconeguda! És de les coses que m'agraden més del
quan a la Terra s'han dissolt hi volen, i per aquí, debades,	vagaregen	fins a llur mort final, no per la Lluna, com algú ha
de tots els seus camins; en canvi, d'ací i d'allà les bèsties	vagaregen	, i Déu no passa comptes de llurs actes. Haurem
D'allí foragitat i ple d'angúnia, durant set nits	vagarejà	en la fosca —tres vegades entorn de l'equinocci, pel
regnat tota sola. Vaig sentir que la vista se m'enfosquía, que la raó em	vagarejava	; i solament per un violent esforç jo reeixia a la fí en encoratjar-me per
tot llarg dins la caixa oberta.] [Déu del cel! és possible? El cervell em	vagareja	? o el dit de la morta s'és bellugat dins la tela blanca que el té reclòs?
en seguida defensa contra la temptació interior d'anar-se'n el caseriu a	vagarejar	per la plana, massa verda i ufanosa, perquè no sigui un perill deixar-se
i de tenir clavades les arrels molt enllà de les centúries. La conversa	vagareja	per tots els camins que al pensament li és grat de seguir i d'explorar,
No vaig trigar a sentir-me persona d'upa. A aquella hora ja tornava a	vagarejar	pels carrers. La vista d'una sastreria em desvetllà un viu daler de
V Sense adonar-se del que fa ni per on va, surt de la Rambla i	vagareja	llarga estona pels carrers que li vénen al davant, com si anés a les
ells mateixos per què han sortit, i on han estat, per l'endemà tornar a	vagarejar	pels mateixos rastres. Miri, doncs, tot treball a un fi, proposi's un
en una sala;— ací al ras fa molta tristesa de sentir aquesta veu que	vagareja	tan sola. No em concedeixen permís cap diumenge perquè ara de poc he
en l'aire, cel endins, on la Lluna hauria hagut d'ésser. Mos pensaments	vagarejaren	envers la bona amiga que m'havia dit històries cada vespre i m'havia
tocant la campana. Totes dues eren joves: així és que llurs esguards	vagarejaven	damunt les muntanyes, cap al món esbarjós d'enllà d'enllà. Un carruatge
aquí al temple, davant la imatge de Fu i els altres déus. Jo sabia per on	vagarejaven	sos pensaments." "En els afores de la ciutat, damunt el terrat tot pla
en llibertat! Ah! sí! La bella Pe ho comprenia d'allò més. Sos pensaments	vagarejaven	lluny de casa seva i cercaven el temple; però no pas per motius divinals!
a mig camí de la vida; menysprear la seva assistència i entestar-nos a	vagarejar	pels prats pecaminosos del plaer, o a jeure mentre la sang s'escola per
agradable. El petit turment de no poder donar forma a una idea que li	vagareja	pel cervell, el té inquiet, però d'una manera atenuada, llunyana. Baixa
i l'acumula en una estretor, si encara li és possible, cedeix el lloc i	vagareja	; però si no li és possible d'anar-se'n, ans pertot arreu se li fa
bellugar-les. Perquè és clar que l'aire encara no havia sortit tot, ans	vagarejava	després d'emesa la seva major part. Entre els arguments provants que la
tot seguit amb una sensació de buidesa i de inutilitat... Tornava de	vagarejar	sense objecte... Remembrava el passat i després es feia retret d'aquella
Tanmateix no va tenir la força d'allunyar-se'n, i després va anar	vagarejant	pels volts de l'edifici, abatut de tristeses i d'abaltiments... Mai no
S'havia oblidat d'ell i tot. La calçada s'enfilava amunt entre moreres.	Vagarejaren	un moment per les quintanes. Pel penjadís del terraplè colles de nois
son fill menava a la població... i d'ençà d'aleshores el vell Joan havia	vagarejat	d'ací d'allà sense esma de fer res... Més tard havia anat a la barraca
miraven a la nit sortir calladament, amb compte de què no el veiessin i	vagarejar	pels viaranys i entrar-se'n a les hortes i collir fruites i
l'embriaguesa i d'aquella idea que no el deixava un moment... El miraven	vagarejar	d'ací i d'allà donant tentines i parlant tot sol. Aturant-se i seient i
acompanyeu-lo a baix. Deu-li alguna cosa per a menjar i deixeu-lo	vagarejar	i mirar al seu voltant mentre menjarà. Aneu, Pip. Vaig seguir el llum que
com l'altra vegada, igual que un gos. També altra vegada se'm consentí de	vagarejar	-hi com em plauria. No treu cap a gaire gran cosa de saber si una porta
a anar a casa de la senyoreta Havisham; així és que vaig entretenir-me a	vagarejar	pel camp, de la banda de la vila on era aquella casa, —que no era pas la
que es difonia per damunt de la seva encesa complexió i ulls que	vagarejaven	pertot quan ell cercava de tenir-los fits, vingué a un recó de les barres
Estel·la hi vivia! Onsevulla que es trobés el meu cos, el meu esperit	vagarejava	sempre, vagarejava, vagarejava al voltant d'aquella casa. La dama amb qui
Onsevulla que es trobés el meu cos, el meu esperit vagarejava sempre,	vagarejava	, vagarejava al voltant d'aquella casa. La dama amb qui vivia Estel·la,
que es trobés el meu cos, el meu esperit vagarejava sempre, vagarejava,	vagarejava	al voltant d'aquella casa. La dama amb qui vivia Estel·la, anomenada
havia tingut pensaments de fer, manta vegada escadussera, quan us veia	vagarejant	entre els salzes, el diumenge); i aleshores encara no havíeu trobat cap
llargarut, ballaruga, covarot, fullaraca, passarel·la, viarany,	vagarejar	, vagarívol, vagarós. Er. Aixelleró, aleró, caperó,
que hi havia entre Raya i el Dr. Vancells. Tot aquell matí Raya i Zeni	vagarejaren	per carrers i avingudes sense reeixir a cercar un indret més acollidor.
en la vastitud recollida de la sala de concerts, després d'haver	vagarejat	pels carrers sonors de sabates de diumenge, amb porteres absorbides en
cantonada entraries en una de les taques de perfum magnolier que	vagaregen	per la ciutat alta. Arribares al segon gat. Hagueres d'aturar-te,
tornava fins a l'hora de sopar. Menjava alguna cosa, a qualsevol indret.	Vagarejava	pels boscos i la costa, i no diré com eren, perquè, d'un antic bon gust
la meva poesia estava començant el seu periple i que fins aleshores havia	vagarejat	i res més. Pisa, i després Arezzo, i Pàdua i Assís; estades molt breus
altre absurd Samuel, salvades totes les distàncies, i el sotmet a un	vagarejar	angoixós, a un drama de família i a un amor obsessionant que els
a l'oasi de Tekke (en el Turquestan) "cavalls, arments, porcs i gallines	vagarejant	al volt de les tendes". Sembla que la llei no permet sinó la carn dels
aquestes experiències i el que en penso hi han influït no solament el meu	vagarejar	pel món, la meva feina, els meus amics i la meva biografia d'abans del
l'esbargiment, l'oració i la disciplina. Un adolescent sense amistat	vagareja	, és un nòmada per manca de propietats del cor. Ara bé, cal precisar què

Pàgina 1 (de 5)

50 següents