×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vagarejar |
Freqüència total: 214 |
CTILC1 |
per adornar-se amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el seguien mentre | vagarejava | . Errant sense pausa i sense fatiga, va conèixer pam a pam aquella terra, | atlètic, d'aspecte brutal, amb sabates de campanya (brutes de fang sec) | vagarejava | davant el cinema "Catalunya" com una imatge autèntica del front, ben | herència d'avis boscans, ventruts i amb més peus que mans. | Vagarejava | , balder, sòrdid pubill d'un somni encès a penes | de mestressa amb un carregament de vestits enlluernadors, un piano per a | vagarejar | més de gust; una mestressa que entrava a la cuina amb bata de seda blanca | mestra— i tot i que l'ambient de l'alta finança i del "gran món" que | vagareja | i juga pels llocs de moda —sense distreure's, però, dels afers— no m'és | un personatge?... Tu et fots de mi. Anem a sopar i deixa't de ximpleries. | Vagaregem | pels barris alts, els carrers estrets, sòrdids de sota el palau. Entrem | frueixo del matí lionès. Em miro les cases, la gent. ¡Que m'agrada | vagarejar | sol per una ciutat desconeguda! És de les coses que m'agraden més del | quan a la Terra s'han dissolt hi volen, i per aquí, debades, | vagaregen | fins a llur mort final, no per la Lluna, com algú ha | de tots els seus camins; en canvi, d'ací i d'allà les bèsties | vagaregen | , i Déu no passa comptes de llurs actes. Haurem | D'allí foragitat i ple d'angúnia, durant set nits | vagarejà | en la fosca —tres vegades entorn de l'equinocci, pel | regnat tota sola. Vaig sentir que la vista se m'enfosquía, que la raó em | vagarejava | ; i solament per un violent esforç jo reeixia a la fí en encoratjar-me per | tot llarg dins la caixa oberta.] [Déu del cel! és possible? El cervell em | vagareja | ? o el dit de la morta s'és bellugat dins la tela blanca que el té reclòs? | en seguida defensa contra la temptació interior d'anar-se'n el caseriu a | vagarejar | per la plana, massa verda i ufanosa, perquè no sigui un perill deixar-se | i de tenir clavades les arrels molt enllà de les centúries. La conversa | vagareja | per tots els camins que al pensament li és grat de seguir i d'explorar, | No vaig trigar a sentir-me persona d'upa. A aquella hora ja tornava a | vagarejar | pels carrers. La vista d'una sastreria em desvetllà un viu daler de | V Sense adonar-se del que fa ni per on va, surt de la Rambla i | vagareja | llarga estona pels carrers que li vénen al davant, com si anés a les | ells mateixos per què han sortit, i on han estat, per l'endemà tornar a | vagarejar | pels mateixos rastres. Miri, doncs, tot treball a un fi, proposi's un | en una sala;— ací al ras fa molta tristesa de sentir aquesta veu que | vagareja | tan sola. No em concedeixen permís cap diumenge perquè ara de poc he | en l'aire, cel endins, on la Lluna hauria hagut d'ésser. Mos pensaments | vagarejaren | envers la bona amiga que m'havia dit històries cada vespre i m'havia | tocant la campana. Totes dues eren joves: així és que llurs esguards | vagarejaven | damunt les muntanyes, cap al món esbarjós d'enllà d'enllà. Un carruatge | aquí al temple, davant la imatge de Fu i els altres déus. Jo sabia per on | vagarejaven | sos pensaments." "En els afores de la ciutat, damunt el terrat tot pla | en llibertat! Ah! sí! La bella Pe ho comprenia d'allò més. Sos pensaments | vagarejaven | lluny de casa seva i cercaven el temple; però no pas per motius divinals! | a mig camí de la vida; menysprear la seva assistència i entestar-nos a | vagarejar | pels prats pecaminosos del plaer, o a jeure mentre la sang s'escola per | agradable. El petit turment de no poder donar forma a una idea que li | vagareja | pel cervell, el té inquiet, però d'una manera atenuada, llunyana. Baixa | i l'acumula en una estretor, si encara li és possible, cedeix el lloc i | vagareja | ; però si no li és possible d'anar-se'n, ans pertot arreu se li fa | bellugar-les. Perquè és clar que l'aire encara no havia sortit tot, ans | vagarejava | després d'emesa la seva major part. Entre els arguments provants que la | tot seguit amb una sensació de buidesa i de inutilitat... Tornava de | vagarejar | sense objecte... Remembrava el passat i després es feia retret d'aquella | Tanmateix no va tenir la força d'allunyar-se'n, i després va anar | vagarejant | pels volts de l'edifici, abatut de tristeses i d'abaltiments... Mai no | S'havia oblidat d'ell i tot. La calçada s'enfilava amunt entre moreres. | Vagarejaren | un moment per les quintanes. Pel penjadís del terraplè colles de nois | son fill menava a la població... i d'ençà d'aleshores el vell Joan havia | vagarejat | d'ací d'allà sense esma de fer res... Més tard havia anat a la barraca | miraven a la nit sortir calladament, amb compte de què no el veiessin i | vagarejar | pels viaranys i entrar-se'n a les hortes i collir fruites i | l'embriaguesa i d'aquella idea que no el deixava un moment... El miraven | vagarejar | d'ací i d'allà donant tentines i parlant tot sol. Aturant-se i seient i | acompanyeu-lo a baix. Deu-li alguna cosa per a menjar i deixeu-lo | vagarejar | i mirar al seu voltant mentre menjarà. Aneu, Pip. Vaig seguir el llum que | com l'altra vegada, igual que un gos. També altra vegada se'm consentí de | vagarejar | -hi com em plauria. No treu cap a gaire gran cosa de saber si una porta | a anar a casa de la senyoreta Havisham; així és que vaig entretenir-me a | vagarejar | pel camp, de la banda de la vila on era aquella casa, —que no era pas la | que es difonia per damunt de la seva encesa complexió i ulls que | vagarejaven | pertot quan ell cercava de tenir-los fits, vingué a un recó de les barres | Estel·la hi vivia! Onsevulla que es trobés el meu cos, el meu esperit | vagarejava | sempre, vagarejava, vagarejava al voltant d'aquella casa. La dama amb qui | Onsevulla que es trobés el meu cos, el meu esperit vagarejava sempre, | vagarejava | , vagarejava al voltant d'aquella casa. La dama amb qui vivia Estel·la, | que es trobés el meu cos, el meu esperit vagarejava sempre, vagarejava, | vagarejava | al voltant d'aquella casa. La dama amb qui vivia Estel·la, anomenada | havia tingut pensaments de fer, manta vegada escadussera, quan us veia | vagarejant | entre els salzes, el diumenge); i aleshores encara no havíeu trobat cap | llargarut, ballaruga, covarot, fullaraca, passarel·la, viarany, | vagarejar | , vagarívol, vagarós. Er. Aixelleró, aleró, caperó, | que hi havia entre Raya i el Dr. Vancells. Tot aquell matí Raya i Zeni | vagarejaren | per carrers i avingudes sense reeixir a cercar un indret més acollidor. | en la vastitud recollida de la sala de concerts, després d'haver | vagarejat | pels carrers sonors de sabates de diumenge, amb porteres absorbides en | cantonada entraries en una de les taques de perfum magnolier que | vagaregen | per la ciutat alta. Arribares al segon gat. Hagueres d'aturar-te, | tornava fins a l'hora de sopar. Menjava alguna cosa, a qualsevol indret. | Vagarejava | pels boscos i la costa, i no diré com eren, perquè, d'un antic bon gust | la meva poesia estava començant el seu periple i que fins aleshores havia | vagarejat | i res més. Pisa, i després Arezzo, i Pàdua i Assís; estades molt breus | altre absurd Samuel, salvades totes les distàncies, i el sotmet a un | vagarejar | angoixós, a un drama de família i a un amor obsessionant que els | a l'oasi de Tekke (en el Turquestan) "cavalls, arments, porcs i gallines | vagarejant | al volt de les tendes". Sembla que la llei no permet sinó la carn dels | aquestes experiències i el que en penso hi han influït no solament el meu | vagarejar | pel món, la meva feina, els meus amics i la meva biografia d'abans del | l'esbargiment, l'oració i la disciplina. Un adolescent sense amistat | vagareja | , és un nòmada per manca de propietats del cor. Ara bé, cal precisar què |
|