Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i treballa en silenci, en secret, endinsant les mans indiscretes en la	vagina	invisible mentre un dels ajudants no para de punxar el braç de la malalta
esquerre. El ginecòleg renega en veu baixa, enretira la mà de la	vagina	de la dona i, per sobre de les ulleres, examina un estrany filament
canvi, diu ben alt: —El ph normal dels dos terços mitjà i inferior de la	vagina	és 3'8 mm i 4'4. Ella li ho contesta, sempre sense
primer cop tingués la seguretat del que fa. —No importa que vós tingueu	vagina	i jo no. És una comprovació científica i, a més, aquesta densitat àcida
i ni tan sols d'ungles es llima per no esgarrinxar una	vagina	. Té ben ficat dins el seu cap que una noia no pot
descrita segons el model de les diferències entre espècies salvatges: la	vagina	de l'ogressa esdevé un eriçó; els pits, pinyons i aglans; la panxa,
com estripaments perineals complerts, ruptures més o menys extenses de la	vagina	, del coll, de la bufeta, i àdhuc dels òssos i de les articulacions de la
com en el cas de l'esfinter pilòric, la vàlvula ileo-cecal, la melsa, la	vagina	i l'úter o per manifestacions d'inhibició com pot veure's en el budell,
funcional o ha deixat de funcionar. Els òrgans genitals s'atrofien, la	vagina	i, sobretot l'úter s'enxiqueixen; moltes vegades, no sempre, les regles
la vulva: vulvitis, treumatismes i malalties venèrees. Genitals interns.	Vagina	. Anatomia: situació, relacions, conformació i estructura. Fisiologia.
cridaran aleshores l'atenció. El cranc del canal de la matriu o	vagina	es manifesta per senyals semblants al que presenta el del coll de la
del cos groc. Fecundació El semen dipositat durant el coit en la	vagina	s'acumula, afavorit per la inclinació especial d'aquesta, sobretot en
fons de sac vaginal posterior i tot al llarg de la paret posterior de la	vagina	, on queda retingut pels seus nombrosos replecs. En posició gitada, la
En posició gitada, la direcció de l'eix del coll uterí respecte del de la	vagina	incideix en tal forma que aquest queda normalment submergit o en contacte
de la dona és variable segons l'òrgan considerat. Molt curta per a la	vagina	, d'una hora a dues hores com a màximum segons Huehner, va
les malformacions greus de l'úter o dels seus viaductes: trompes,	vagina	, vestíbul, fan impossible la progressió, conjugació i nidació de l'ou, o
acusen la impotència relativa del marit. Entre les afeccions de la	vagina	mencionem en primer lloc l'atrèsia vaginal. Pot ésser congènita o
vaginal. Pot ésser congènita o adquirida. L'aplàsia congènita de la	vagina	(anelítria total) aïllada és rara. Per regla general va parella amb
d'origen congènit. Sabem que embriològicament el que ha d'ésser	vagina	és primitivament un cordó compacte de cèl·lules format per l'adossament
central, un conducte. Aquest buidament comença en la part distal de la	vagina	. Qualsevulla trastorn o detenció de desenrotllament pot donar lloc en
sentit axial (estricturacions, formació d'embans parcials o totals de la	vagina	, etc.), malformacions que en major o menor part impediran el coit o la
Entre els trastorns de desenrotllament, parlem de l'infantilisme de la	vagina	, anacronisme d'evolució segons Mathei, i de l'aplàsia del
d'evolució segons Mathei, i de l'aplàsia del fòrnix. La	vagina	infantil es caracteritza per la reducció de dimensions, per la brevetat
per la brevetat dels fons de sac i per la seva direcció. Normalment, la	vagina	té una longitud de 6 a 8 cm.; (Testut, Rieffel),
de repleció i depleció de la bufeta modifiquen també la inclinació de la	vagina	. Malgrat que les túniques conjuntiva i muscular de la vagina tenen una
de la vagina. Malgrat que les túniques conjuntiva i muscular de la	vagina	tenen una meravellosa elasticitat i que l'esfínter llis de la vagina, les
la vagina tenen una meravellosa elasticitat i que l'esfínter llis de la	vagina	, les formacions bulbo-erèctils i els músculs del perineu permeten a
en aquest sentit una influència considerable. És corrent l'existència de	vagines	infantils horitzontals i curtes de 4 cms., amb fons de sac poc
fons de sac, produeix colpitis i fins arriba a formar en ell una mena de	vagina	artificial, denominada per Pajot falsa ruta vaginal, moltes
d'un úter rudimentari va acompanyada d'altres malformacions de la	vagina	o de la vulva que criden seguidament l'atenció del clínic. La duplicitat
del senzill úter bicorne a l'existència autònoma de dos úters i de dues	vagines	(úter didelf, vagina doble), passant per l'existència d'embans de
a l'existència autònoma de dos úters i de dues vagines (úter didelf,	vagina	doble), passant per l'existència d'embans de l'hiatus genital (úter
per l'existència d'embans de l'hiatus genital (úter septus;	vagina	diafragmada), constitueix la malformació més corrent. Si el funcionament
anterior i es tradueix per un exagerat relleu d'aquest en la llum de la	vagina	, on penja, com diuen els autors francesos, en batall de campana,
de l'impuls sexual, etc.. El coit és difícil per la curtedat de la	vagina	i l'esterilitat irreductible. El cos uterí és més petit que el coll i la
el primer que va ocupar-se seriosament de la qüestió, escrivia: "La	vagina	i el conducte del cèrvix segreguen cadascú la seva mucositat: la de la
i el conducte del cèrvix segreguen cadascú la seva mucositat: la de la	vagina	és àcida, la del cèrvix lleugerament alcalina", i feia notar que, en
reacció de les seves secrecions. Cal tenir en compte, però, que la	vagina	no pot tenir secreció pròpia en el ver sentit de la paraula, ja que no
però aquesta suposició no ha estat demostrada. L'acidesa normal de la	vagina	varia, segons Krau i Boadnar, entre un ph de 2,8
en la dona per l'ovari, de la mateixa manera que la histologia de la	vagina	en els animals del cicle estrual és regit pel fol·licle. El descens del
si aquest és alcalinitzat. Es comprèn, doncs, la inhabitabilitat de la	vagina	per a l'espermatozoide, com no sigui en un moment determinat de
moment determinat de l'intermenstru, en les dones sanes. En canvi, en les	vagines	infectades, el ph de la secreció és baix. Segons Meaker i
altes dels genitals interns, totes elles alcalines. La hiperacidesa de la	vagina	aniria acompanyada per una flora de tipus bacil·lar: poques espècies, de
a precisar la relació entre la supervivència de l'espermatozoide en la	vagina	i el tipus de flora. Weil, comparant els temps de mobilitat dels
secreció vaginal de faisó desfavorable per a l'espermatozoide i que les	vagines	inflamades, amb gran diapedesi i germinació de cocs, siguin poc
per insuficiència perineal. 4. Secrecions hostils infecció	vagina	úter anexes cervicitis metritis acidesa cervical bacteriana anabacteriana
seu nombre. Cal fer-la ràpidament, perquè, com sabem, aquest viu poc a la	vagina	i en el cèrvix és difícil de trobar; per altra banda, és molt convenient
i així poder judicar del grau d'habitabilitat que per a ell té la	vagina	examinada. Seguidament farem frottis de la serositat vaginal i de
poder esmorteïdor que protegeix els espermatozous contra l'acidesa de la	vagina	, la qual cosa els permet de sobreviure, actius, durant un temps de
mig, el clítoris; els altres dos, laterals i simètrics, els bulbs de la	vagina	. El clítoris, situat a la part superior de la vulva, és l'equivalent en

Pàgina 1 (de 5)

50 següents