×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb vagina |
Freqüència total: 242 |
CTILC1 |
| i treballa en silenci, en secret, endinsant les mans indiscretes en la | vagina | invisible mentre un dels ajudants no para de punxar el braç de la malalta | | esquerre. El ginecòleg renega en veu baixa, enretira la mà de la | vagina | de la dona i, per sobre de les ulleres, examina un estrany filament | | canvi, diu ben alt: —El ph normal dels dos terços mitjà i inferior de la | vagina | és 3'8 mm i 4'4. Ella li ho contesta, sempre sense | | primer cop tingués la seguretat del que fa. —No importa que vós tingueu | vagina | i jo no. És una comprovació científica i, a més, aquesta densitat àcida | | i ni tan sols d'ungles es llima per no esgarrinxar una | vagina | . Té ben ficat dins el seu cap que una noia no pot | | descrita segons el model de les diferències entre espècies salvatges: la | vagina | de l'ogressa esdevé un eriçó; els pits, pinyons i aglans; la panxa, | | com estripaments perineals complerts, ruptures més o menys extenses de la | vagina | , del coll, de la bufeta, i àdhuc dels òssos i de les articulacions de la | | com en el cas de l'esfinter pilòric, la vàlvula ileo-cecal, la melsa, la | vagina | i l'úter o per manifestacions d'inhibició com pot veure's en el budell, | | funcional o ha deixat de funcionar. Els òrgans genitals s'atrofien, la | vagina | i, sobretot l'úter s'enxiqueixen; moltes vegades, no sempre, les regles | | la vulva: vulvitis, treumatismes i malalties venèrees. Genitals interns. | Vagina | . Anatomia: situació, relacions, conformació i estructura. Fisiologia. | | cridaran aleshores l'atenció. El cranc del canal de la matriu o | vagina | es manifesta per senyals semblants al que presenta el del coll de la | | del cos groc. Fecundació El semen dipositat durant el coit en la | vagina | s'acumula, afavorit per la inclinació especial d'aquesta, sobretot en | | fons de sac vaginal posterior i tot al llarg de la paret posterior de la | vagina | , on queda retingut pels seus nombrosos replecs. En posició gitada, la | | En posició gitada, la direcció de l'eix del coll uterí respecte del de la | vagina | incideix en tal forma que aquest queda normalment submergit o en contacte | | de la dona és variable segons l'òrgan considerat. Molt curta per a la | vagina | , d'una hora a dues hores com a màximum segons Huehner, va | | les malformacions greus de l'úter o dels seus viaductes: trompes, | vagina | , vestíbul, fan impossible la progressió, conjugació i nidació de l'ou, o | | acusen la impotència relativa del marit. Entre les afeccions de la | vagina | mencionem en primer lloc l'atrèsia vaginal. Pot ésser congènita o | | vaginal. Pot ésser congènita o adquirida. L'aplàsia congènita de la | vagina | (anelítria total) aïllada és rara. Per regla general va parella amb | | d'origen congènit. Sabem que embriològicament el que ha d'ésser | vagina | és primitivament un cordó compacte de cèl·lules format per l'adossament | | central, un conducte. Aquest buidament comença en la part distal de la | vagina | . Qualsevulla trastorn o detenció de desenrotllament pot donar lloc en | | sentit axial (estricturacions, formació d'embans parcials o totals de la | vagina | , etc.), malformacions que en major o menor part impediran el coit o la | | Entre els trastorns de desenrotllament, parlem de l'infantilisme de la | vagina | , anacronisme d'evolució segons Mathei, i de l'aplàsia del | | d'evolució segons Mathei, i de l'aplàsia del fòrnix. La | vagina | infantil es caracteritza per la reducció de dimensions, per la brevetat | | per la brevetat dels fons de sac i per la seva direcció. Normalment, la | vagina | té una longitud de 6 a 8 cm.; (Testut, Rieffel), | | de repleció i depleció de la bufeta modifiquen també la inclinació de la | vagina | . Malgrat que les túniques conjuntiva i muscular de la vagina tenen una | | de la vagina. Malgrat que les túniques conjuntiva i muscular de la | vagina | tenen una meravellosa elasticitat i que l'esfínter llis de la vagina, les | | la vagina tenen una meravellosa elasticitat i que l'esfínter llis de la | vagina | , les formacions bulbo-erèctils i els músculs del perineu permeten a | | en aquest sentit una influència considerable. És corrent l'existència de | vagines | infantils horitzontals i curtes de 4 cms., amb fons de sac poc | | fons de sac, produeix colpitis i fins arriba a formar en ell una mena de | vagina | artificial, denominada per Pajot falsa ruta vaginal, moltes | | d'un úter rudimentari va acompanyada d'altres malformacions de la | vagina | o de la vulva que criden seguidament l'atenció del clínic. La duplicitat | | del senzill úter bicorne a l'existència autònoma de dos úters i de dues | vagines | (úter didelf, vagina doble), passant per l'existència d'embans de | | a l'existència autònoma de dos úters i de dues vagines (úter didelf, | vagina | doble), passant per l'existència d'embans de l'hiatus genital (úter | | per l'existència d'embans de l'hiatus genital (úter septus; | vagina | diafragmada), constitueix la malformació més corrent. Si el funcionament | | anterior i es tradueix per un exagerat relleu d'aquest en la llum de la | vagina | , on penja, com diuen els autors francesos, en batall de campana, | | de l'impuls sexual, etc.. El coit és difícil per la curtedat de la | vagina | i l'esterilitat irreductible. El cos uterí és més petit que el coll i la | | el primer que va ocupar-se seriosament de la qüestió, escrivia: "La | vagina | i el conducte del cèrvix segreguen cadascú la seva mucositat: la de la | | i el conducte del cèrvix segreguen cadascú la seva mucositat: la de la | vagina | és àcida, la del cèrvix lleugerament alcalina", i feia notar que, en | | reacció de les seves secrecions. Cal tenir en compte, però, que la | vagina | no pot tenir secreció pròpia en el ver sentit de la paraula, ja que no | | però aquesta suposició no ha estat demostrada. L'acidesa normal de la | vagina | varia, segons Krau i Boadnar, entre un ph de 2,8 | | en la dona per l'ovari, de la mateixa manera que la histologia de la | vagina | en els animals del cicle estrual és regit pel fol·licle. El descens del | | si aquest és alcalinitzat. Es comprèn, doncs, la inhabitabilitat de la | vagina | per a l'espermatozoide, com no sigui en un moment determinat de | | moment determinat de l'intermenstru, en les dones sanes. En canvi, en les | vagines | infectades, el ph de la secreció és baix. Segons Meaker i | | altes dels genitals interns, totes elles alcalines. La hiperacidesa de la | vagina | aniria acompanyada per una flora de tipus bacil·lar: poques espècies, de | | a precisar la relació entre la supervivència de l'espermatozoide en la | vagina | i el tipus de flora. Weil, comparant els temps de mobilitat dels | | secreció vaginal de faisó desfavorable per a l'espermatozoide i que les | vagines | inflamades, amb gran diapedesi i germinació de cocs, siguin poc | | per insuficiència perineal. 4. Secrecions hostils infecció | vagina | úter anexes cervicitis metritis acidesa cervical bacteriana anabacteriana | | seu nombre. Cal fer-la ràpidament, perquè, com sabem, aquest viu poc a la | vagina | i en el cèrvix és difícil de trobar; per altra banda, és molt convenient | | i així poder judicar del grau d'habitabilitat que per a ell té la | vagina | examinada. Seguidament farem frottis de la serositat vaginal i de | | poder esmorteïdor que protegeix els espermatozous contra l'acidesa de la | vagina | , la qual cosa els permet de sobreviure, actius, durant un temps de | | mig, el clítoris; els altres dos, laterals i simètrics, els bulbs de la | vagina | . El clítoris, situat a la part superior de la vulva, és l'equivalent en |
|