Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

-se ni per a fer-se a la nova perspectiva d'il·lusions que se li obria. Un	vagit	punyent, esgarrinxat, el sotragà. S'aixecà tot cançoner i cruixit: no
d'aquesta probabilitat de malmerçament de temps, s'estremí tot. Però el	vagit	continuava, imperiós i creixent, omplia l'estudi, se'n volava, a través
cap resposta, així mateix. Amb tot, en els rars, fugívols intervals del	vagit	, que ara es precipitava retrunyent escales avall, allà al fons del fons
En això, de dalt de tot de la casa, arribà a les seves orelles el	vagit	, feble, trencat, però abassegador i comminatiu tanmateix. A Arandó el cor
passà de les unes mans a les altres sense perterir. I, de dalt, el	vagit	continuava, brunzia dins les orelles d'Arandó, se li ficava al cap, li
pensa que la noblesa depèn del lloc on es van fer sentir els primers	vagits	), no vaig néixer a l'erràtica Delos, ni al mar onejant, ni en una cova
rebre entre les mans el nadó. Encara l'hereuet no havia assajat el primer	vagit	, i ja el senyor trucava a la porta demanant per entrar. Llavors la muller
la mare adormida lliscà un infant, ros com ella i com l'amo, bramant. El	vagit	de la criatura els retornà a tots, i es pensaren que, si no es tornaven
á frúyt del cel, no vé á descórrer lo vel de sos misteris ab son primer	vagit	, qu' aixís apar un plany d' anyorança pe 'l ressó de son plor, com un
ecos, ressonant en l'altura ó repercutint arreu, ja delicats com dolsos	vagits	de chors angélichs, ja poderosos com inspiracions del geni, melodias de
y tendresa, y ab aquell recort per la llengua en que soná son primer	vagit	quan del mugró matern la dolça llet bebia, iniciava lo modern
pero que fills de la nostra patria, que han êxalat ab ella son primer	vagit	, la tingan en menyspreu y desconegan sa riquesa y energía, y casi se
on, si no? Ilse: Una nit, mentre dormia, sento un	vagit	, em desvetllo, palpo en la foscor, al llit, al meu costat:
Puig la admet per adorno tal noblesa. Ans quel' primer	vagít	donás ta boca La mès il·lustre sanch tòn sèr nutría,
veig en fi la dolsa patria mia... Lloch hont soná lo mèu primer	vagít	, Hont jo gosí d' infantil alegría... Llochs que lo
del mur sagrat las liras dels seus avis. En llemosí soná lo meu primer	vagit	, Quant del mugró matern la dolça llet bebia; En
de ballar tan magra com ells. A poc a poc, el poble s'anava omplint de	vagit	dels nadons, d'esvalot de canalla i dels xerrics dels pardals. El sol,
primer ens emociona més, perquè no hi veiem final i creiem que el primer	vagit	és molt més decisiu que l'última ranera de la mort. Per això a les sales
no? Ilse: Una nit, mentre dormia, sento un	vagit	, em desvetllo, palpo en la foscor, al llit, al meu costat:
del si matern, i tot inici d'història humana comença amb el primer	vagit	del nadó. Però sí que l'evangeli l'ha recalcada, i a través
a la Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, el primer «	vagit	» del qual sonà, segons paraules del mateix autor, en «llemosí». No és que
so com de criatura que demana atenció, no un gemec ni un lladruc sinó un	vagit	agut, va fer que abaixara els ulls per trobar els del gos que el miraven
cap al gran Cel, des dels laments i entre els	vagits	fins al tron d'or del Rei del Cel. Que no
Introducció: Vico i Peirce Del	vagit	de l'infant ha nascut el llenguatge, com de la fulla de parra el vestit
relatius a les ciències socials. La primera part s'inspira en "el	vagit	de l'infant", la segona, en "el vestit francès de gala", per dir-
s'havia d'escriure i difondre en castellà. Ja no es tracta dels planys i	vagits	dels impulsors dels Jocs Florals. El catalanisme reivindica un ús absolut
eterna dels elements primordials: «Als gemecs de mort es barreja el	vagit	que eleven els infants en veure el límit de la llum; cap nit no seguí el
el dia, ni cap nit fou seguida de l'aurora, que no sentís, mesclats, els	vagits	de l'infant i els plors del malalt companys de la mort i dels negres