Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'enfila molt i amb rapidesa i que acostuma d'arrossegar gratuïtament una	vaga	connotació pejorativa. Tanmateix, els efectistes esgarips són també
i tal vegada, de temps en temps, Mila del Santo sospirava com en un molt	vague	anhel de la seva ànima. Això no obstant, el moment de què Mila no volia
—us ho juro— baldament m'hagués costat la vida. I callà, amb la mirada	vaga	i somniosa. I tots saludaren amb rialles les seves paraules. —Sempre el
amb Tino Costa. Ella aleshores, sense haver-la coneguda, sentí quasi una	vaga	simpatia per la noia, sinó que, a la vegada, sentí que creixia també la
verda; les galtes, enfonsades; la barba un xic crescuda li donava una	vaga	semblança amb les imatges d'alguns sants de les velles estampes. En la
nogensmenys, Mila aquesta nit, mentre veu acostar-se l'hora, sent que un	vague	desig de plor li puja a la gola —tal potser en el fons pensa en son pare,
. El seu padrí la mira. —No sé... Potser sí... —pronuncia ella de sobte,	vaga	, enigmàtica. I roman de nou absorta en un pensament llunyà, i no se sap
davant la figura dreta contra el marge alt, gairebé espectral sota la	vaga	resplendor de la lluna, de primer antuvi es deturaren vacil·lants. Però
gorja, davant aquell nou horror que pressentia. Ella havia sortit amb la	vaga	idea de córrer cap al camp, d'aconseguir els homes (els havia vist córrer
impel·leix a fer comparacions amargues. La denúncia dels jesuïtes no és	vaga	ni abstracta, sinó ben especificada. El president Coty, que el
deslligat del temps —del seu temps—, susceptible de cedir, impunement, a	vagues	temptacions de convertir-se en una estàtua. Si la cultura, acceptada com
orgullosos de ser això: veïns del Mediterrani. Ens anima una espècie de	vague	patriotisme marítim —marítim de costa ferma, és clar—, ben poc solidari
que només puc valer-me, en aquestes consideracions, d'una visió general	vaga	, llunyana, de l'univers de Dostoievski. Sense detalls concrets, ni
en allò que he indicat abans: la paraula "justícia" és bàsicament	vaga	. Però els Goethes saben què vol dir: saben distingir entre justícia i
mà de ferro, camí infal·lible cap a la perfecta Llibertat, cap al Paradís	vague	de la llunyania. 20 gener. Els matins anem a fer llenya.
cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la casa d'on es desprèn una	vaga	olor de farina. L'aigua brogeix pel saltant ombrívol, on el mur és cobert
a l'hort. Dormo, sol, a casa —sol amb el record dels avis, amb una	vaga	por dels listeners, dels "escoltaires" nocturns. Em desperta una
una columnata gris-rosa de pollancres, entre la qual el ponent posa un	vague	vel d'or sobre el blau-verd dels boscos. Em volten els ramats, les
vermell i el seu motor brogia bastant: he pensat que calia atribuir-li la	vaga	detonació. Ben aviat, però, he sentit el so fort, distint, de les bombes.
Els pollancres s'enfilen barrancs amunt com fantasmes grisos, amb	vagues	plomalls d'un verd esgrogueït. El Pirineu és blanc i blau, amb ombres de
El defensa contra l'acusació de perifràstic, de poc directe. No el creu	vague	, sinó precís. De la seva poesia, segons Auden, deriven un cert
en Mauriac! En ell, sota un fervor augustinià, hi ha, indubtable, un	vague	somriure. Catòlic? Ha triat, sí; però li costa de renunciar a tots els
el caporal els ha d'ordenar de nou. Cap al fons, distingeixen les	vagues	siluetes d'una cinquantena d'homes que es lliuren a exercicis de
en aquella casa, car les dones morien joves i deixaven a penes un	vague	record. És inútil buscar aquella inqualificable però determinant
cartes, no va ser conscient d'haver estat injust amb el fill. Si la més	vaga	idea d'injustícia hagués pogut acudir-se-li, no li haurien faltat
memorials i peticions que els permetrien omplir-se les butxaques. I si un	vague	remordiment els prenia, procuraven justificar-se, com ho fa Antoni de
què contestar-li. És impossible saber com era ella. Tan confusa, tan	vaga	, que no és estrany que prengui, tant si ens agrada com no el valor d'un
amor per ella. No sé ni com era, ¿bonica, potser? Conservo només una	vaga	imatge d'una noia de cabell rogenc, amb els peus ficats a l'aigua, amb
que no els mancava raó; pensà en Marina, pensà en el fill, i sentí una	vaga	inquietud. Cara a cara, no li feia por ningú, però era tan fàcil de nit,
ajupir-se dintre el carro enmig de les treballadores. El matí tenia una	vaga	tristesa. De tant en tant se sentien les rialles de les dones, que
l'aigua. Jaume s'endinsà per les hortes amb aquest pensament. Sentia una	vaga	inquietud, perquè havia promès a Marina que tornaria aviat; però es digué
i recorde la línia mòrbida d'una cuixa. I una	vaga	tristesa, com si tot fos inútil. Anàrem a la platja. La
tallen, venen "iguales"; aquelles mans, les mans on cabia la	vaga	tendresa d'un amor en la foscor d'un cine; aquelles
i el cel estava ple de trompetes llunyanes i una electricitat	vaga	hi havia en l'aire i érem al centre d'un vertigen poderós,
i tot plegat sota un sol sense pell i sense vergonya, i tindreu una idea	vaga	de les coses que un camió pot donar de si en el romanticisme greixós i
un barri comercial de Hong-Kong. Els caràcters xinesos, amb traduccions	vagues	a l'anglès, imperen en tots els rètols. Aquestes mosteles sense pèl,
com la mà que sospesa el sol d'hivern i rep la llum global i	vaga	, sense rebentar-la en figures i colors. Tu, mare dels oblits,
esborrifats li surten per sota el capell mig espellifat. Va amb la mirada	vaga	i els braços pengim-penjam.)] /Oscar\. [(A Roser.)]
imponderable cosa d'or i mirada, testa, flor dreta, en surts	vaga	—i talment recelant, ara, els no res del silenci que eren adés
no, ans perquè Algú, dintre de mi, on la nit brusca de	vagues	pors em combatia, s'havia tot de sobte estimat; amb el meu cor
tot declarant que la solitud l'entristia. Era aficionada a les frases	vagues	: —Vosaltres estimau N'Obdúlia —solia dir— i N'Obdúlia, que és agraïda,
i contemplà un sofà de vellut que estava a un racó de la sala. Tenia una	vaga	poesia als ulls. Na Remei, compungida, havia pres pel seu compte el
les celles juntes. Feia una estona que havia sortit el metge dient coses	vagues	com els oracles. Les senyores l'abordaven dins el vestíbul, però ell
lletja i beneita de les germanes, el jove doctor es limità a produir una	vaga	rialla de conill. Sortosament la dama octogenària, que acabava de
com amb un nivell. Cames que caminen pel vespre com per un	vague	despoblat. Què saben, les còmplices càndides, del
Per als qui no coneixen d'aquest poble més que el seu nom i algunes	vagues	indicacions relatives a la seva situació i a la seva història, els mots
una banda, el seny és la prudència, potser en el sentit ampli i una mica	vague	que els romans donaven a aquesta paraula, és a dir, no sols la moderació,
clàssic de la mesura. És ben cert que una anàlisi amatent i poc amiga de	vagues	generalitzacions descobriria en aquest món desmesures innumerables. Però
aspira doblement a la concreció, a una concreció que no sigui massa	vaga	ni massa precisa, que porti en el seu si allò que sembla la seva
i en les seves formes més precises oferirà sempre aquell caràcter	vague	, irreal i inconcret, aquella qualitat incorpòria que sembla afilar-se

Pàgina 1 (de 41)

50 següents