Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del tot del seu món. Sempre hi havia en les seves paraules una rara	vaguetat	, un barboteig; sempre sonaven com si les extragués d'un món llunyà en el
ni en què havia ocupat aquells anys. Quan li ho preguntaven responia amb	vaguetats	i narrava aventures en les quals no creia ningú. Una cosa se sabia, però,
Les cantonades i els carrerons que contemplaven, perdent-se dintre una	vaguetat	de tinta, més que excitants arterioles amb temperatura viciosa, feien
de Pat volia evadir-se en un càlcul perillós de viratges i en una	vaguetat	de conversa, apartant-se sempre de la qüestió central. Els besos de Pat
sort d'assistir a una d'aquelles sessions, n'acostumaven a parlar amb una	vaguetat	exquisida, sense puntualitzar res. Algun marit que descobria el cau,
—Quatre anys i cinc mesos. —I Beatriu queda immersa un segon, en les	vaguetats	del record; l'evocació d'un temps i d'unes escenes que només un sospir
més que sentir els mots, en percep la intenció. El seu esguard penetra la	vaguetat	de l'esguard de Laura. Sols la dona endevina la dona. Potser la similitud
per sopar! Laura es decanta una mica, i li costa d'articular una	vaguetat	qualsevol. —On va tan de pressa, Laura, que no coneix els amics? —diu
en la lectura de la darrera carta de Laura en què li conta totes aquestes	vaguetats	; contempla els caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com
de Piero della Francesca (fig. 230). 76. Amb molta	vaguetat	s'expressa Pere de Tous (1439) quan escriu: "me trameteu a
he vist jo!" A mi aquest detall efectiu em va fer més impressió que les	vaguetats	més sensacionals dels dies anteriors. Després, només recordo que en un
del pare en el rostre, però potser sense la passió, i amb una punta de la	vaguetat	que ell de vegades hi tenia; personalitats formades en l'admiració, però
que em sembla que he de dir és només un conjunt de coses apreses i de	vaguetats	, i que si no les escric és perquè no són prou fortes per a produir en mi
"blancs" és el de la pau, però l'investigador obté explicacions d'una	vaguetat	desesperant: el vent (nom d'un clan "blanc") aporta el bon temps, és a
Los metjes se reservavan lo pronóstich y fins exposavan ab alarmadora	vaguetat	lo diagnóstich. Aparato d' una malaltía, més ó menos seria, perillosa
arreu aquell misteri, aquella falta de cos, aquella indecisió, la meteixa	vaguetat	que 'l bull-bull de la disbauixa sostenía encara en l' esperit d' en
de no perdre temps i de començar a formalitzar les coses. Jo responia amb	vaguetats	a aquestes preguntes. No em considerava promès ni tenia ganes de
el meu temperament, aquella propensió al neguit i a la incertitud, a la	vaguetat	, per dir-ho en una paraula; poseu-hi el corrent de l'època, poseu-
pàl·lides clarícies de l'obra. Feia l'entusiasmat com ells, però la	vaguetat	de les meves paraules em traïa. Jo patia pena de dany i pena de sentit
llibre. Així i tot, l'obra en conjunt se m'apareixia envoltada d'una	vaguetat	misteriosa. Era una atmosfera pesant d'angoixa, quelcom d'ombrívol i
profunditat del record. I allò que en el record es fa malenconia,	vaguetat	, buidor, i allò que ell té d'esmunyedís, de desmaiat, d'irrecobrable i
teves preguntes que vaig deixar sense resposta o que vaig contestar amb	vaguetats	. M'era un consol saber que tremolaves, escoltava els teus silencis, em
dedicava a la seva salut, s'interessà pel seu viatge. Cosme respongué amb	vaguetats	. De moment explorava aquella imatge trista, arruïnada. Conversar amb ella
fet discriminatori —tot al·ludint a la cultura aràbiga i a d'altres	vaguetats	semblants— hom em cridà a rotllo de seguida i m'adduí unes raons que són
convertir els nous territoris en "regne" independent d'Aragó. Dins la	vaguetat	institucional pròpia de l'època, les conquistes anteriors havien quedat
des del punt de vista "regional". Els carlins parlaren de "furs". La	vaguetat	amb què usaren el terme "furs" no desvirtua gens el sentit
que covava la seva laboriosa fantasía, i que assolíen, toc per toc, una	vaguetat	que em donava esgarrifança, esgarrifança més penetrant perquè
es sap què volen dir, però que fan plorar\. I calia un Homer de les	vaguetats	, inconfessables i irrealitzables, de la dissolució sense possibilitat de
cos petitet. Tot esforç és inútil; el temps va passant entre nicieses,	vaguetats	, paraules torpes i silencis enutjosos. Les tres persones —tres
d'art individual i realitzada. Tot això que dic té un cert aire de	vaguetat	, que potser només podria esvair per mitjà d'una renglera d'exemples. Crec
dels darrers trenta o quaranta anys. Per molt que ens adonem de la gran	vaguetat	amb què ha estat plantejada la qüestió, hem de comptar amb aquest aspecte
Per això els primers passos són sempre vacil·lants, en mig de la	vaguetat	; els intents inicials tenen un caràcter general, imprecís. La primera
fins aleshores per la majoria de la social-democràcia per la seva	vaguetat	. Per a molts aquest dret no anava més enllà de l'autonomia. La resolució
els lligams refets i el retrobament cada vegada amb nom concret de les	vaguetats	de jovenesa, tals com /La clef des songes\, de Jean Cassou, dins
ambiciosa de tots els adolescents; i ell, en defugir l'engany de les	vaguetats	fumoses, establí per a tots nosaltres, el reialme de la quotidianitat al
pols que s'enfila. Hom veu materialment a les finestres una mica de dolça	vaguetat	que hi penetra, i hom veu una mica de polsaguera entre els estels. La
Trobarà una noia pansida amb un capell trist, i la ressegueix amb una	vaguetat	admirativa, gairebé d'enlluernament. Quan dieu que ja comença de fer
Però jo no deixo mai de petge la idea —aconsoladora, amb tot i la seva	vaguetat	— que la cosa escàpola és en un armari o calaix X, sempre dins
que un hom pot córrer a l'Àfrica. VIII Canvis de campament.	Vaguetat	dels rensenyaments geogràfics. Els transports i la Tse-tse.
principi matemàtic que porteu d'Europa, us irriteu molt contra aquesta	vaguetat	. Me'n recordo d'haver picat de peus, per esbravar el meu neguit de
que s'ofereixi en major fluctuació, amb més fluidesa, amb més elàstica	vaguetat	. Qui més qui menys, tots, al caient de la tarda, ens havem delectat
les fulles; un quadro per a pintar la vinguda de la fosca, la	vaguetat	blavisca de l'escenari, la desaparició dels pollancres entre les ombres
més nous de naturalesa subjectivada, espiritualitzada per una misteriosa	vaguetat	, com descendint en linia més o menys recta de la fórmula whistleriana,
com si diguéssim, en l'obra de l'artista, assenyalant en la seva	vaguetat	mateixa un punt, un hàbil aspecte, on posar l'iniciat els seus propis
la natura durant els estats de fluctuació més intensa, de més fluidesa i	vaguetat	elàstica: el dia núvol, la nit de lluna, el crepuscle vespertí, la tarda
D'esculls enllà... —La frase va finir amb un gest de preocupació i	vaguetat	. Recordo la cara d'aquest home com si encara la veiés. Tenia una
compassió d'Arnau quedava en suspens. La proximitat de la crisi fixava la	vaguetat	del minyó en una mena de serenor desmaiada on surava el determini que
Sense moure's del departament d'Arnau, va dar ordres que tenien la	vaguetat	ben coberta per la decisió del to. Després passà la portella, s'assegué a
a la galta, romangué una estona encara sense pensar en res, en la dolça	vaguetat	que precedeix el son... Va despertar-se tot al llarg d'un somni d'aquells
l'ànima i la tarda i tot, i passeu mitja tarda surant, en una ona de	vaguetat	, amb una mica d'opressió als polsos, dolça com la mel. Després ve la nit,

Pàgina 1 (de 10)

50 següents