Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i entraren de nit a Santa Maria. Però tot el poble sabia ja la nova. Un	vailet	que els descobrí, molt lluny encara d'allí, vingué corrent a dir-ho, i la
dos mossos que s'ocupen dels horts i sobretot jeuen, el carreter i un	vailet	. Més endavant, quan el noi ja ha complert els sis anys s'instal·la a la
al safareig i l'altra a la cassola, amb una mà a la xarxa i l'altra amb el	vailet	que et vol fugir i sempre et torna amb el cap ple de nyanyos.
i de batalla, David i els quatre cents. Aquí els	vailets	aconduint els ases, humil seguici de la dona honesta:
però segura d'ella mateixa, que amb accent d'immigrada ha interpel·lat un	vailet	que sortia per la porta i, quan ell s'ha deturat, comminat per ella, ha
és inclòs: bessó, primer o segon nat abans o després dels bessons,	vailet	nat després d'una o dues filles o inversament, vailet nat entre dues
dels bessons, vailet nat després d'una o dues filles o inversament,	vailet	nat entre dues filles o inversament, etc.. (Dieterlen 3).
deixantme en pau, se va allunyar de la nostra cambra. A 'n aquell	baylet	los dimonis se l' enduyan. Ja, ab tot y 'l mal que 'm va fer, no vaig
estimats et són, més sang se't beuen. Vigília de cap d'any. Una colla de	vailets	del poble, portant un gran vaixell de paper, feren cap a la nostra
de sang. —Què et passa, patró? —preguntà Zorbàs, que cantava amb els	vailets	i repicava el tamborí—: Què et passa, amic meu? T'has tornat pàl·lid, has
Després d'unes hores de silenci, oiràs abans de l'alba la veu d'un	vailet	que s'acomiada, seguit del seu gos, i si el tel de la tenebra sembla més
un dels homes que muntaven la barraca de Sant Antoni, aquest va cridar un	vailet	i li va dir: —Acompanya aquest senyor a casa d'en Paco. El passeig amb el
i li va dir: —Acompanya aquest senyor a casa d'en Paco. El passeig amb el	vailet	fou molt breu perquè el senyor Carbó viu a la mateixa plaça. El senyor
ell mateix gairebé no es recorda de la darrera vegada que es féu; era un	vailet	, i ara ha hagut de recórrer a les indicacions dels vells a fi de
que és un homo? —i indiquen, sota la caràtula demoníaca, els ulls del	vailet	que la duu cofada. Un cop acaba l'ofici la gernació surt a la plaça.
Davant l'escenari hi ha disposats sis seients per als músics. Algun	vailet	agosarat aixeca la tapa del piano, un altre prova que els platerets
coses, vaig cavalcar per una curta calçada que duia a la casa. Un	vailet	prengué el meu cavall, i jo vaig entrar sota la volta gòtica del
bocins de la "Casa Usher". El retrat oval El castell on el meu	vailet	s'havía aventurat a entrar per força, més aviat que permetre'm,
i, estenent la mà amb dificultat, per no destorbar el sòn del meu	vailet	, vaig posar-lo de guisa que aviés els seus raigs més a ple damunt del
no et feia calçar uns bons esclops, per venir a plaça?" Mentrestant, els	vailets	, entorn de les baboies, xuclen amb els ulls els càntirs i pipes i galls
la roba destenyida, com ocell jovençà que té encara la volada curta i un	vailet	diligent ha atrapat i guarda presoner dins la mà closa. ¡I quin desengany
pastura entre dos llustres, remorós del trepig de tanta bèstia, davant el	vailet	i els manyacs amb les esquelles, darrera el pastor amb els seus somnis, a
després amb recel, més tard amb franca hostilitat. ¿Com no, si aquell	vailetet	de cara blanca i fina, de cabells ben tallats i pentinats, de davantal
fugirà... Fou el mot d'ordre. Les grapades d'aigua cessaren i tots els	vailets	s'acomodaren en la nau respectiva, bracejant per posar-la en equilibri,
venia en Pelifet. —Ves on la posarem, tanta de llenya!...— I envià dos	vailets	a dir al pare que no en fes més. Els vailets no s'havien mogut mai de la
de llenya!...— I envià dos vailets a dir al pare que no en fes més. Els	vailets	no s'havien mogut mai de la muntanya i eren molt innocents. Van anar al
quína cosa fóra millor que em consagrés aleshores; però al cap de poc el	vailet	del hall em trobà allí, i em digué que la colla se n'havia anat a
esbojarrades tot ventant desesperadament la cua. Ja hi sóc. Ja trobo un	vailet	rabadà que m'acompanya on és el pastor. El pastor és un jovenot de bona
descobre tota la terra. —Que va de bo? —Així ho som sentit a dir. El	vailet	anava llest, i en Roc el seguia, bo i palpant quan el pas era dolent i el
era entrellusca quan va trobar els grans pins punxaguts: llavors el pobre	vailet	va començar a sentir basarda. Aquells arbrassos, aquelles mates entre les
Pels rostolls de la plana, entre Sant Pere Pescador i Torroella, un	bailet	se les emmena a espigolar el grà que hi ha quedat després de llevar-ne
que trenquen les albes del dia, surten a rompre el glas de la soletat. El	bailet	les crida dolçament: ¡liues! ¡liues! ¡liues! No sé quina sensació de pau
Mowgli obeí fidelment. I cresqué, cresqué tan fort com ha de créixer un	bailet	que no hagi d'amoïnar-se amb les lliçons que estudia i no havent de
demanat misericòrdia a ningú, donà una trista mirada a Mowgli, mentre el	vailet	s'alçava tot nu, amb la llarga cabellera negra damunt les espatlles, a la
feixuga pota de Baloo llançà Mowgli de l'espatlla de Bagheera, i, quan el	vailet	es trobà tot estirat entre les potes, s'adonà que l'ós estava enquimerat.
haguessin anat sols, haurien anat dos cops més de pressa, però el pes del	vailet	els aturava un xic. Baldament marejat i esverat, Mowgli disfrutava amb
a l'altre van i vénen converses; i tot se mou i xerroteja i canta; i els	vailets	, que pesquen amb canya des d'un pis, les comares que es barallen de
en un recó de la seva eixida, on anaven a fer malifetes tots els	vailets	del barri: i quan en feien alguna de massa greu, ell, el bon cor d'home,
clar tres pams de corda —després de laboriosos sospesaments— que ja els	vailets	eren a la fi del món. Però aquella cruesa, aquella matusseria, aquell
Els jugadors a lloc, el so d'un xiulet de reglament en boca d'un	vailet	ranc, anuncià que la partida era oberta... —Sànchez, alerta! —El Tàsies
com si quan es mirava al mirall el tingués encastat al vidre, com els	vailets	quan juguen a aixafar-se el nas als aparadors de les dolceries, mirats de
una exhibició de lluita greco-romana i es féu indicar on s'esqueia. I un	vailet	del mateix cafè li féu de guia: efectivament, era una atracció i no un
una mena de càstig. —Guaita! Un /Ford\ vell! Aquell crit d'un	vailet	cridant-ne un altre desvetllà En Sànchez i volgué retornar-se. —Pst, noi,
un gruny i... cames ajudeu-me. I tal com els cans del carrer feien els	vailets	. Sinó que aquests, conscients de la impotència del xato,
al pit; els moços, ajaguts per terra i fent becaines; i les mocetes i els	vailets	, embadalits amb la rondalla del jai: —Vet-aquí que una vegada...
Els arbres brandaven i escopien una pluja de fruits negres. Els	vailets	els collien i els rosegaven. La sardana de l'avellana... Es
formiga s'afanyava a arrossegar, amb molts esforços, una llavor. Els	vailets	la vigilaven. —Treballa, treballa... Ja guanyava el cau. S'engrescaren
muntanya... Les aigües acollien la carn colrada, vernissada de suor, dels	vailets	. Es capbussaven. —A veure si em guanyeu, nedant. —Està clar que sí. —
I nosaltres què, no hem fet res? —No siguis ruc, Quelot. —ruc! Els	vailets	el deixaren sol. ...A les deu, el Manteu. El Manteu en té
Els nois es distreien. ...A la plaça de la Llana... Xisclets. Els	vailets	tingueren un ensurt. —Qui és? —La Laia, que espeternega. Quelot

Pàgina 1 (de 18)

50 següents