Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
valencià A 8436 oc.
valència F 55 oc.
valencià M 2603 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb valència Freqüència total:  11094 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els inefables esperits ingenus i conciliadors bacavà o bacavès. El
o passa endavant. No ens hi perdrem", li va respondre el jove nebot valencià. La senyora s'impacientava. "En alguna novel·la oblidada, o on sigui, he
cap dels meus homes, tan ben plantat, ni de bon tros, com el meu nebot valencià. És i serà tothora una flor, una flor exquisida", s'entusiasmava, cursi
nacionalistes entre nosaltres: al Principat sobretot, uns quants al País Valencià, ben pocs a les Illes, dos o tres enllà dels Pirineus. Numèricament no
de Marcial, del nostre Jaume Roig —i dels notaris i canonges valencians del XV—, de Rabelais, de la picaresca espanyola, hauran arribat
la València de tots, de tots els vius i els morts, de tots els valencians? Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l'èmfasi.
a Catalunya les primeres onades d'immigrants peninsulars: aragonesos i valencians, sobretot. Els catalans devem molt a la intel·ligència, voluntat de
no menys significativa insistència de la posteritat, ens el donen uns valencians celebèrrims: la família pontifícia dels Borges, posada com a exemple
que en un cas podia tenir la sang, la sang ètnica, carregada de valències espirituals, o que en tal altre cas, o en tots els casos, la pintura
que han estat fabricades a Calataiud o que són d'innegable origen o valencià o aragonès. Si això és cert —i no hi ha cap motiu per a dubtar-ne—
amb ple coneixement de causa, car no tan solament vivia en l'ambient valencià de bàndols, deseiximents i batalles a ultrança, ans estava en estreta
Pel que fa a això darrer, ja veurem (§ 78) que cavallers valencians parlen del rest com a cosa normalíssima en textos perfectament datats el
La majoria dels signants de les lletres de batalla són cavallers valencians, però no hi manquen els catalans i n'hi figuren alguns de mallorquins. Hi
i 1468, si ens atenim a una datació prudent. No oblidem que el valencià Joanot Martorell fou primordialment un cavaller bregós que més d'una
els arnesos milanesos colpeixen per llur bellesa fins i tot els burots valencians, com aquell que autoritzà Juan de Guzmán a portar a Castella "cinch
de l'any 1434, en el qual participaren molts cavallers catalans, valencians i aragonesos. Aquesta relació és una extensíssima acta notarial d'aquell
hagués envellit. Lope de Estúñiga (1434) proposa als germans valencians Joan i Pere Fabra de combatre amb "cotas o jesarantes, qual más
pes de trenta-cinc lliures ensús", car segons el valor de la lliura valenciana fa 12,425 Kg. 48. A les darreries del segle
equival a 1,380 kg, i els guants del segon, en lliures valencianes, a 1,065. El pes correspon a cadascun dels dos elements, no pas
e gossets de malla" (1467). Ho corroboren els documents dels arxius valencians, on trobem: "dues bones faldes enfragades de malla" (1480, 17
flandesques. Apareixen sovint als documents procedents d'arxius valencians (1413, 8 abril; 1415, 20 abril; 1417, 16
de junyir de l'infant Joan, l'any 1381 (§ 82) i en documents valencians (1411, 12 agost, 1415, 19 agost), car, si bé el
arnesos idèntics, encara avui podem saber qui dels dos cavallers és el valencià i qui l'anglès. Com que ja sabem que la cota d'armes de Curial era blanca
modalitats, hagués caigut en desuetud. Els documents procedents d'arxius valencians enregistren l'escut ("hun scut", 1415, 16 març;
i la cervellera rasa apareix sovint enregistrada en documents dels arxius valencians (cfr. 1465; 1478, 5 octubre) i a l'aforament de Barcelona del
ho demostren diverses partides dels documents dels arxius valencians (per exemple: "huna cervellera ab ventalla", 1417, 16 juliol),
a cobrir lo dit bacinet" (96). Als documents procedents d'arxius valencians també s'enregistren "bacinets ab bavera" (1413, 19 agost;
daurats, fets a manera de diamants apuntats" (126). Als documents valencians s'enregistren: "capmall ab baçinet de malla d'acer... bacinet sens
les tirin per terra, observem que en les partides procedents dels arxius valencians el bacinet apareix esmentat amb gran assiduïtat, fins a l'any
casc apareix enregistrat des del 1418 als documents dels arxius valencians i en enumeracions d'armes que van de trànsit cap a Castella. No deixa
mantenidors com els aventurers, entre els quals abundaven els catalans, valencians i aragonesos, porten "elmete" o "almete", i sempre,
de malla, sens barba". Una de les partides dels documents d'arxius valencians enregistra: "8 baveres e 6 gorjals de malla" (1427, 9 maig) i
devia ésser molt evident perquè també apareix en documents dels arxius valencians (1465; 1478, 17 juliol). La celada de tipus francès, des de
descripció que correspon a una partida d'un dels documents dels arxius valencians: "una barreta ab son gorgal de malla, guarnida de vellut negre"
es corrompé, entre nosaltres, en "barruer" (així en ploma de valencians i catalans), sens dubte per veure-hi una protecció especial de les
i fet un ex-vot, en la qual es representa el moment en què els cavallers valencians Joan Tolsà i Joan Marrades, per sentència del Marquès de Ferrara, fan les
vienen divisados". Els bastons solien ésser quatre, car els germans valencians no han fet esment de la llança, inclosa per Felip Boyl (1439) en
(§ 70). Una autèntica meravella és el mantí de l'espasa del valencià Antoni Joan de Tous, en el retaule de Sant Miquel de Bartomeu Bermejo, o
que sens dubte és casual, car precisament l'any 1442 el valencià Felip Boyl lluità a Londres amb John Astley amb unes atxes de les quals
que transcriu els capítols que en anglès redactà el cavaller errant valencià Felip Boyl (làmina VI), que lluità, al Smithfield de Londres, en
els noms d'alguns elements d'aquest tipus d'arma. Dissortadament el valencià Ponç de Menaguerra escriu de manera molt roïna, i cal fer esforços per a
quan el rest era una novetat a Europa (cfr. § 36), el cavaller valencià Joan Guillem Escrivà ja posseïa unes cuirasses amb un ric rest de junyir,
denotava una determinada categoria dels arnesos de guerra. Un document valencià de l'any 1414 potser ens emmena a aclarir quina era aquesta
alguns d'aquests afers d'armes, tots ells entre cavallers catalans i valencians. La contesa entre Arnau d'Erill i el seu nebot fra Ramon Roger d'Erill,
A finals del segle es repeteix una discrepància semblant. El valencià Lluís Pallàs de Vilanova (1482) vol lluitar "ab tot
adargues, llances, espases i punyals. És a dir, que ara, tot i ésser el valencià el qui invoca els "antecessors nostres, cavallers antichs", és
i 1437, dedica part d'un capítol a la batalla entre el cavaller valencià Felip Boyl i el cavaller castellà Lope Alfonso de Montemolín, presidida i
és viscuda, doncs, en el pla de la cultura. En conseqüència, les valències d'homogeneïtat són alliberades; de formal l'analogia postulada entre
poble i que després s'escampen per tot el País i visiten tots els nens valencians. Quan nosaltres érem innocentets, vivint a la ciutat de València, els
car les pren d'un altre folklorista, el baró d'Alcahalí, que per ser valencià, podria estar millor informat. Amb el present escrit les coses retornaran

  Pàgina 1 (de 222) 50 següents »