Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "Seguiré el seu consell", va decidir,	valenta	, Cassandra. I, abandonant l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit,
no és gaire intel·ligent i no es decideix ni ha de decidir-se a una	valenta	i clara tria. Obsessionada fins a enfollir, el sinistre Teseu és
capaç d'aixecar-lo. —Aquest ferro? Bah!... —Prova-ho, si ets	valent	, home! —Amb una mà me'n sobra. Presumia en la seva ingenuïtat. —Ho heu
amb dues —saltà un altre. —Prova-ho, home, prova-ho, si ets	valent	! —tornà el del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb
al punt que un dia, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de	valent	que infonia temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en un
en llurs tendres llegendes, en llur bondat, feien sempre aparèixer un	valent	cavaller, una padrina benefactora, la pròpia Verge Maria, que els
li demano perdó". (El disgust el feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el	valent	, i es gloria de no creure en bruixes ni en fantasmes, i es riu del diable
El manament cou com un sarcasme. Perquè, en definitiva, ¿qui seria el	valent	que s'atrevís, amb una lleialtat habitual, a reconèixer que ell comet o
no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el	valent	no és sinó un que té por i se l'aguanta. Potser sí. El que sí que sé
d'insults és, simplement, una baralla. Però no tothom és prou fort o prou	valent	per a suportar el risc d'una baralla, ni que sigui merament verbal:
han entrat sense lluita. A Viladrau es nota una sorda efervescència. El	Valent	, un traginer xerraire i radical, ha cridat, braços enlaire, al mig de la
però sense esperar resposta diu—: Ja veieu que hem treballat de	valent	. Anem avançant per l'any trenta-nou. O molt m'equivoco o ben aviat
per la teva dona... —Tots dos sabíem a què ens exposàvem. Es mostrà molt	valenta	. —Ja ho sé. Era una noia magnífica. Amb un petit sospir, es gira cap a
elegant, hàbil en la dansa, ric, pròdig, autor d'un llibre de versos,	valent	, generós, i... llibertí. L'obra que es proposava dur a terme Carolina és
la coixesa, de com el Valent va perdre la cama, i amb la cama, la fama de	valent	. Un dia este que vostè veu allí anava amb un amic a Tortosa, per les
se tot sol. Ell, que ja s'amania per fugir, es quedà parat, perquè, de	valent	, no en tenia més que el nom. Com que li agradava poc treballar, parlà amb
treballar, parlà amb la mestressa, amb la Quima, i es quedà allí a fer de	valent	. Es deixà unes polseres llargues estil Diego Montes i agafà una cara de
" a la boca i l'anar fent fama i acabà convencent-se, ell també, que era	valent	. Ell estava al cel, però no va durar-li. Un dia en trobà un de cascurrer
mestressa, no pas sense abans haver-se posat un ganivet a la faixa. El "	valent	" de torn va aixecar-se i se situà al costat de la mestressa. Ell, el
a ella, no li convenia que es diguessin. La mestressa va fer senya al "	valent	" perquè plegués, cosa que l'altre complí sense protestes, i romangué
per aquells dies, al poble una família de pagesos benestants, amb fama de	valents	i decidits, coneguts pels de la Catalana. La formaven el pare i la mare i
d'un mes vaig rebre una lletra seva datada a l'Havre. Una lletra llarga,	valenta	, plena de tendresa, on em donava les gràcies per haver-la estimada tant i
aficionat a la política, fantasista, brillant, molt olla, però gentil i	valent	. Tot un capità de barca balenera o d'embarcació de pirates. Aquestes dues
Els evangèlics de Borabora no es prenen les coses de l'ànima gaire a la	valenta	. El pastor és un demi que, sense ganes d'ofendre'l, té cara de
en diversos camps, els catalans han donat proves que no són ni més	valents	ni més covards que els altres pobles de l'Occident europeu i que avui la
la feina i de dur-la a terme. Tan bon punt ens posem a treballar de	valent	, desbordem les possibilitats mentals dels castellans, els quals ens
d'aquest segle es degué a l'ample ressò que la seva actitud assenyada i	valenta	alhora obtingué entre les masses populars, a l'aportació d'una ideologia
plores? Què tens? Què li passa a la Xela? /Andreu\ Ja tenim el	valent	! /Clavell\. [(En adonar-se d'Andreu.)] Ja t'han deixat
la saga com un lladre. No sé pas com va anar: el Quim i jo ens vàrem posar	valents	. Ell va fer el pinxo: ja el coneixes. I jo vaig plantar-li cara, i
t'has deixat ensarronar! Ja t'ha enternit! /Xela\ Fes el	valent	. Presum. Digues que les d'aquí només hem nascut per gemegar de ràbia.
[(Cridant.)] Andreu! /Xela\ Que és fàcil fer el	valent	! Sempre ferint-me. Si hi ha culpa, és meva; si algú ha faltat, sóc
tan pintoresc, la dotà de tots els secrets de l'expressió, que és sempre	valenta	i no poques vegades oportuna, d'una desimboltura plebea. Els aficionats a
més raó. Rosa. És el dentat, home, és el dentat! Quin pare més	valent	! Júlia. Oh, i tal! Es torna ben desagradable el meu marit.
No t'has de neguitejar, sents, Ernestina? Procura posar-te ben	valenta	. Ernestina. Trigaré molt, Merceneta! Merceneta. Qui ho
El meu germanastre és monjo, emperador, asiàtic,	valent	, auriga, ominós, obsolet, invicte, dibuixat, falb,
em va dir que si hagués sabut que m'ho havia de prendre tan a la	valenta	, amb tota la sang de la cara perduda, no m'hauria dit res. Sense feina,
literatura per a gent desabusada com tu mateix. —Noi, que t'ho prens a la	valenta	! No crideu, tant, homes! Aquell senyor del pegat a la galta es pensa que
tanta diferència. No podia creure que un home es prengués les coses a la	valenta	, fins al punt d'oblidar-ho tot, de perdre el món de vista i de matar-
tindríem de dedicar a un esport que no fos tant al viu, tant pres a la	valenta	. I a més a més, amb ell sol ens avorriríem... Què en vols fer d'un home
usava les paraules simpàtic o antipàtic; les paraules just, honest,	valent	, canalla, imbècil, eren paraules de mal to entre el verd d'un camp de
dugués de l'aigua betlemita un glop refrigerant!— En mig de sos	valents	, tres n'hi havia que eren Eleazar, Sema i Jesban.
deia Tomàs totes les estones que se li asseia prop; —un minyó ben fort i	valent	! Beatriu no la deixà gens. Cada tarda seien rera els vidres del balcó;
i surt, puja i baixa amb inquietud: covardia d'alguns homes amb fama de	valents	. En dues hores ha adobat el morrió del gos; s'ha netejat la pipa; ha
—balbuceja. —No me n'he volgut anar mai! Surt Tomàs, enèrgic com un home	valent	, els punys en l'aire a la manera d'un heroi. Rera seu treuen el cap la
al front de les seves gents, es veurà clar qui d'ells dos és el més	valent	ni cals ferra mieills de sa schirimberga. ["i qui ferirà millor
categoria, car és redactat o directament inspirat per un gran militar i	valent	guerrer, acostumat des de molt petit a la lluita i a portar i manejar
desmoralització quan la imposició falla, que no és pas d'home serenament	valent	. Aquell dia de les vagues que deia, és cert que a la ciutat hi havia una
. Cal dir, a més, que ésser "audaç" és una cosa molt diferent d'ésser "	valent	"...! Però jo diria que la causa del fenomen que he observat ve per un
portant-ho als extrems— el primer cas enclou una preparació per a ésser	valent	, i el segon pot conduir a quedar desarmat i pot produir la covardia, és
d'uns rastres de barroc i d'Arts décoratifs, 1925—, és	valenta	i plena de bones intencions. Hi ha moltes vies i places espaioses, i

Pàgina 1 (de 74)

50 següents