×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb valent |
Freqüència total: 3676 |
CTILC1 |
l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "Seguiré el seu consell", va decidir, | valenta | , Cassandra. I, abandonant l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, | no és gaire intel·ligent i no es decideix ni ha de decidir-se a una | valenta | i clara tria. Obsessionada fins a enfollir, el sinistre Teseu és | capaç d'aixecar-lo. —Aquest ferro? Bah!... —Prova-ho, si ets | valent | , home! —Amb una mà me'n sobra. Presumia en la seva ingenuïtat. —Ho heu | amb dues —saltà un altre. —Prova-ho, home, prova-ho, si ets | valent | ! —tornà el del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb | al punt que un dia, per causa d'ell, provocà Manuel de Randa, una mena de | valent | que infonia temor a tothom. Era pels dies en què Tino Costa, en un | en llurs tendres llegendes, en llur bondat, feien sempre aparèixer un | valent | cavaller, una padrina benefactora, la pròpia Verge Maria, que els | li demano perdó". (El disgust el feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el | valent | , i es gloria de no creure en bruixes ni en fantasmes, i es riu del diable | El manament cou com un sarcasme. Perquè, en definitiva, ¿qui seria el | valent | que s'atrevís, amb una lleialtat habitual, a reconèixer que ell comet o | no ha tingut mai por? És clar que la por pot ser superada: diuen que el | valent | no és sinó un que té por i se l'aguanta. Potser sí. El que sí que sé | d'insults és, simplement, una baralla. Però no tothom és prou fort o prou | valent | per a suportar el risc d'una baralla, ni que sigui merament verbal: | han entrat sense lluita. A Viladrau es nota una sorda efervescència. El | Valent | , un traginer xerraire i radical, ha cridat, braços enlaire, al mig de la | però sense esperar resposta diu—: Ja veieu que hem treballat de | valent | . Anem avançant per l'any trenta-nou. O molt m'equivoco o ben aviat | per la teva dona... —Tots dos sabíem a què ens exposàvem. Es mostrà molt | valenta | . —Ja ho sé. Era una noia magnífica. Amb un petit sospir, es gira cap a | elegant, hàbil en la dansa, ric, pròdig, autor d'un llibre de versos, | valent | , generós, i... llibertí. L'obra que es proposava dur a terme Carolina és | la coixesa, de com el Valent va perdre la cama, i amb la cama, la fama de | valent | . Un dia este que vostè veu allí anava amb un amic a Tortosa, per les | se tot sol. Ell, que ja s'amania per fugir, es quedà parat, perquè, de | valent | , no en tenia més que el nom. Com que li agradava poc treballar, parlà amb | treballar, parlà amb la mestressa, amb la Quima, i es quedà allí a fer de | valent | . Es deixà unes polseres llargues estil Diego Montes i agafà una cara de | " a la boca i l'anar fent fama i acabà convencent-se, ell també, que era | valent | . Ell estava al cel, però no va durar-li. Un dia en trobà un de cascurrer | mestressa, no pas sense abans haver-se posat un ganivet a la faixa. El " | valent | " de torn va aixecar-se i se situà al costat de la mestressa. Ell, el | a ella, no li convenia que es diguessin. La mestressa va fer senya al " | valent | " perquè plegués, cosa que l'altre complí sense protestes, i romangué | per aquells dies, al poble una família de pagesos benestants, amb fama de | valents | i decidits, coneguts pels de la Catalana. La formaven el pare i la mare i | d'un mes vaig rebre una lletra seva datada a l'Havre. Una lletra llarga, | valenta | , plena de tendresa, on em donava les gràcies per haver-la estimada tant i | aficionat a la política, fantasista, brillant, molt olla, però gentil i | valent | . Tot un capità de barca balenera o d'embarcació de pirates. Aquestes dues | Els evangèlics de Borabora no es prenen les coses de l'ànima gaire a la | valenta | . El pastor és un demi que, sense ganes d'ofendre'l, té cara de | en diversos camps, els catalans han donat proves que no són ni més | valents | ni més covards que els altres pobles de l'Occident europeu i que avui la | la feina i de dur-la a terme. Tan bon punt ens posem a treballar de | valent | , desbordem les possibilitats mentals dels castellans, els quals ens | d'aquest segle es degué a l'ample ressò que la seva actitud assenyada i | valenta | alhora obtingué entre les masses populars, a l'aportació d'una ideologia | plores? Què tens? Què li passa a la Xela? /Andreu\ Ja tenim el | valent | ! /Clavell\. [(En adonar-se d'Andreu.)] Ja t'han deixat | la saga com un lladre. No sé pas com va anar: el Quim i jo ens vàrem posar | valents | . Ell va fer el pinxo: ja el coneixes. I jo vaig plantar-li cara, i | t'has deixat ensarronar! Ja t'ha enternit! /Xela\ Fes el | valent | . Presum. Digues que les d'aquí només hem nascut per gemegar de ràbia. | [(Cridant.)] Andreu! /Xela\ Que és fàcil fer el | valent | ! Sempre ferint-me. Si hi ha culpa, és meva; si algú ha faltat, sóc | tan pintoresc, la dotà de tots els secrets de l'expressió, que és sempre | valenta | i no poques vegades oportuna, d'una desimboltura plebea. Els aficionats a | més raó. Rosa. És el dentat, home, és el dentat! Quin pare més | valent | ! Júlia. Oh, i tal! Es torna ben desagradable el meu marit. | No t'has de neguitejar, sents, Ernestina? Procura posar-te ben | valenta | . Ernestina. Trigaré molt, Merceneta! Merceneta. Qui ho | El meu germanastre és monjo, emperador, asiàtic, | valent | , auriga, ominós, obsolet, invicte, dibuixat, falb, | em va dir que si hagués sabut que m'ho havia de prendre tan a la | valenta | , amb tota la sang de la cara perduda, no m'hauria dit res. Sense feina, | literatura per a gent desabusada com tu mateix. —Noi, que t'ho prens a la | valenta | ! No crideu, tant, homes! Aquell senyor del pegat a la galta es pensa que | tanta diferència. No podia creure que un home es prengués les coses a la | valenta | , fins al punt d'oblidar-ho tot, de perdre el món de vista i de matar- | tindríem de dedicar a un esport que no fos tant al viu, tant pres a la | valenta | . I a més a més, amb ell sol ens avorriríem... Què en vols fer d'un home | usava les paraules simpàtic o antipàtic; les paraules just, honest, | valent | , canalla, imbècil, eren paraules de mal to entre el verd d'un camp de | dugués de l'aigua betlemita un glop refrigerant!— En mig de sos | valents | , tres n'hi havia que eren Eleazar, Sema i Jesban. | deia Tomàs totes les estones que se li asseia prop; —un minyó ben fort i | valent | ! Beatriu no la deixà gens. Cada tarda seien rera els vidres del balcó; | i surt, puja i baixa amb inquietud: covardia d'alguns homes amb fama de | valents | . En dues hores ha adobat el morrió del gos; s'ha netejat la pipa; ha | —balbuceja. —No me n'he volgut anar mai! Surt Tomàs, enèrgic com un home | valent | , els punys en l'aire a la manera d'un heroi. Rera seu treuen el cap la | al front de les seves gents, es veurà clar qui d'ells dos és el més | valent | ni cals ferra mieills de sa schirimberga. ["i qui ferirà millor | categoria, car és redactat o directament inspirat per un gran militar i | valent | guerrer, acostumat des de molt petit a la lluita i a portar i manejar | desmoralització quan la imposició falla, que no és pas d'home serenament | valent | . Aquell dia de les vagues que deia, és cert que a la ciutat hi havia una | . Cal dir, a més, que ésser "audaç" és una cosa molt diferent d'ésser " | valent | "...! Però jo diria que la causa del fenomen que he observat ve per un | portant-ho als extrems— el primer cas enclou una preparació per a ésser | valent | , i el segon pot conduir a quedar desarmat i pot produir la covardia, és | d'uns rastres de barroc i d'Arts décoratifs, 1925—, és | valenta | i plena de bones intencions. Hi ha moltes vies i places espaioses, i |
|