Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va estendre a poc a poc damunt l'atribolada concurrència. El trencava amb	valentia	, en mesurar, rellotge en mà, la seva excepcional durada, Herr Doktor
no serà impossible que un qualsevol veí vostre consideri que la vostra	valentia	és inferior a la seva, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de
van ajuntar-se, se li van llançar damunt, i es va acabar la festa i la	valentia	, i la bona vida. Ben subjectat, i a pes de braços, l'aixecaren i el
esverat contra l'amo, que el pot defensar de tot. Fou aquella la darrera	valentia	del Valent, i aquell dia s'hi havia sentit de veritat davant de la noia.
i em digué: "Suposo que vindràs amb nosaltres", i jo no vaig tenir la	valentia	suficient per a renunciar al seu somriure. La "Denise" havia de
violent: m'és innata la covardia d'obra, i sols penso	valenties	de pensament. La veritat és que hi ha racons
les tenebres en les quals s'havia ficat. Maria Lluïsa no havia tingut la	valentia	suficient per rompre del tot amb la untuositat rància de la seva família.
d'una època de pau i de joia al Comtat i l'hereu és una promesa de	valentia	i magnanimitat.] [El Comte explica la causa de la seva tristesa i conta
fades entren i deixen el tonell de vi.] [El Rei, com a premi de la seva	valentia	, ofereix a En Bernat per esposa la seva filla Margarida. En Bernat ho
perilloses, encara que això darrer s'expressa sempre de manera que la	valentia	del discrepant no aparegui gaire minvada. En principi es considera que
recerca del risc sense solta esdevé una mena de signe de virilitat i de	valentia	, de l'ordre del que portava els estudiants alemanys a portar cicatrius a
els homes de molta empenta —en els afers, vull dir— no són homes de gaire	valentia	. Temps enrera —en una ocasió que hi va haver l'agitació i l'amenaça
ell un autoritarisme neguitós que s'assemblava més a la por que no a la	valentia	. I també en la marxa dels negocis, on veia en ell aquesta barreja
rublerta de llorers, de fama y gloria. Jo 'm presento al francés, ab	valentía	y recula devant del meu trabuch; mes á un com tú, rublert de cobardía, no
la mort: quant tot Espanya 's doblega Manresa aixeca son vol y escomet ab	valentía	nostre exércit victoriós. Mes ara, ciutat invicte tu mateixa 't fas lo
honras dels braus patricis d' eixa noble terra. Roch· Gran es la	valentía	d' eixa rassa quant combat ab valor tropas francesas, y no dubto un
No hi havia rastre de fum ni de perfum. El sol solellet pujava amb gran	valentia	i la riquesa dels reis s'era fosa dins l'alba. La taula dels reis A les
l'encreuament amb un buldog ha actuat durant moltes generacions sobre la	valentia	i l'obstinació dels gànguils; i un encreuament amb un gànguil donà a tota
com a valencians, no cal dir quina és. Hem de tenir la decisió —	valentia	?, crueltat?: per què?— d'inscriure'ns-hi. O això, o el
que podríem anomenar la classe de les virtuts (la clemència, la	valentia	, la força d'esperit, la sinceritat, el menyspreu de la mort);
de les cartes al carrer. On se veurà que l'ignorància té més força que la	valentia	. I on se veuràn altres coses dignes de no ésser vistes, com dificultoses
em tutejaven, i de valents i de mitjos valents, fadrins i aprenents de	valentia	en vareig arribar a conèixer tants i tants de tots els climes, que la
pròdig que torna, però també tinc de dir, per a ésser sincer, que aquella	valentia	d'ella de mantenir-lo i de fer-se'n càrrec i aquella pobresa meva de no
Era en aquests aplecs que li agradava de lluir la seva fatxenda i	valentia	. Hi arribava d'un trot decidit, l'ull provocador, dretes les orelles, el
Tudó, i va anar a veure la seva amiga una pila de vegades. Isabel, amb la	valentia	que li donà l'incident de la lligacama, es negava a tota solució de
de mosquits que els punxen els ulls! I ells, desafiant-ho tot, amb una	valentia	i agilitat extraordinàries, saltant damunt de la presa, i empaiten els
detalls de la presa de Tetuan, on va pendre part la marineria; de la	valentia	d'en Prim, de la França i d'Espanya, i dels perills agredolços del
clucs, amb els cabells eriçats, amb una mena d'udol, mig d'espant, mig de	valentia	feréstega dintre el cor, vaig davallar l'escala a bots, arruixat,
estintolar-se enlloc, d'una sola embranzida es llevà dempeus. Tot ell era	valentia	. Empentegant aquest i aquell, saltà al mig de la brega i amb boca
el sitiador, irritat contra aquell poble toçut que ha rebutjat amb	valentía	tots els assalts iniciats pel campament anglès. La ciutat, acorralada per
com botigues de poc gènere que tot ho posen a l'aparador. X La	valentia	és la costum d'un perill; hi ha valents als que no els fan por els lleons
de forasters. Estiu! Estiu! És el dia de Sant Cristòfol. El sol vola amb	valentia	pel mig del cel. Blanes resplendeix alegrement amb ses parets blanques
per arribar á la meta abans del temps acordat. També soliam fer posta de	valentía	, ó sia, per desafiar la por. Com que no hi havía mes que fanals ab
resisteix? Laq. —Tampoc aquest cas no tindria res a veure amb la	valentia	. Sòc. —I a la guerra, un home resisteix i conserva l'ànim
—A què et refereixes dient això, Laques? Laq. —A què? La	valentia	no té res a veure amb la ciència. Sòc. —No ho diu pas així
carrabina remingtonera, el suggestionava; el creia ben capaç de qualsevol	valentia	. En Nassos, però, era més perillós quan actuava d'amic que d'enemic. A
Aquest cop, si me n'he anat daltabaix no ha estat pas per fer cap	valentia	, sinó al contrari, per l'espant que m'ha donat aquella àliga maleïda
faré dir per força. —Això ja ho veurem! —respostejà en Boi Delit, amb	valentia	. —Digues-li, home! —intercedí en Bau. —Mai —acabà en Boi.
agrada sentir-te! —exclamà en Bau. —El teu menyspreu de la mort i la teva	valentia	, en una situació així, em fan més por que goig. —Amb tot, volgut Bau,
quan els enemics són més i més forçuts, voler lluitar amb ells no és ja	valentia	, sinó follia o temeritat. —Tens raó, Bau. Sempre havia sentit dir a l'avi
—Tens raó, Bau. Sempre havia sentit dir a l'avi pastor que cal més	valentia	per dominar-te el geni davant d'un busca-raons que et provoca, que no pas
entrebancs? —M'admira la teva confiança, Bau. —Com m'admira a mi la teva	valentia	i el menyspreu que fas de la mort. Però jo et demano, que encara que
—I a mi, que no em lligueu? —preguntà a Erbok, mirant-se'l amb	valentia	. —Tu, més val que aconsellis el teu amic que no faci el tossut i el
cara. —Gossos cristians, nosaltres? —respongué mirant-se l'insultador amb	valentia	. I agafant un rem l'alçà vigorosament amb els dos braços, en actitud
la barana dirigí tot d'injúries als dos valents cristians que amb tanta	valentia	sabien defensar-se. —Baixa, i sabràs el que pesa aquest samaler! —li
que si el timoner et veu o si et sent algú, pagaries molt cara la teva	valentia	. —Ja faré jo perquè no em vegin ni em sentin. Caminaré de puntetes, i, en
—Tant se me'n dóna que sospiti com que no sospiti —respongué en Boi, amb	valentia	. —Jo no puc pas fer bona cara a una fera com aquesta. —¿Què diu?
remor imponent de la tempesta li deixava sentir, es donava compte de la	valentia	, el seny i la tenacitat d'aquells dos jovencells animosos. D'ençà de la
contrari, es posaren a lluitar contra la tempesta amb una serenitat i una	valentia	que deixava admirat el cavaller Armand. Devia ésser vers la mitja nit,
. —Ací tens en Boi Delit —continuà el baró. —Ell i el seu amic, amb una	valentia	i una bondat, que mai no agrairé prou, van salvar-me, per més de dues

Pàgina 1 (de 16)

50 següents